...
Arrenquem un dia més a la Tarragona Història.
Aquests darrers dies es parlava de l'ús dels smartphones,
de la telefonia mòbil.
Amb estadístiques recents es parla que més del 54% de la població
em porta un a sobre. 54% de la població són smartphones,
és a dir, telèfons mòbils, encara n'hi ha molts més.
Avui parlem de tecnologia, el Tarragona Història,
parlarem però de la història de la tecnologia
i parlem també dels inicis del que va representar,
ara fa ja alguns anys, un element tecnològic
que amb el pas del temps han de derivar en tecnologies potents,
com els que tenim avui en dia,
però que això té uns orígens molt i molt clars.
Parlem del telégraf òptic.
En parlarem també de recuperar alguns dels elements patrimonials
tecnològics d'aquí, del nostre territori, de casa nostra.
I el Tarragona Història, com sempre, el diàleg, la conversa,
avui amb el director del Museu d'Història, amb el Lluís Valar.
Lluís, què tal?
Hola, bon dia.
A l'Història els semblarà una mica estrany que en un espai d'història
parlem de tanta comunicació, no?
Sí.
Però és que hi ha història aquí també, hi ha història, no?
Sí, hi ha història, hi ha història.
Hi ha història i de la bona.
De fet, la comunicació a distància ha estat una constant de l'humanitat.
Sempre hem volgut transmetre coses a distància.
Hi ha hagut, doncs, molts sistemes,
des de banderes o fogueres, el fum,
fins que a partir del segle XIX
comença ja a sistematitzar-se la qüestió de comunicació a distància
amb aquest precedent, la telegrafia òptica.
Doncs mira, avui tenim un expert en la matèria, com és el Jordi Ferrer,
ell és adegat al Col·legi Oficial d'Enginers Tècnics de Telecomunicacions a Catalunya.
Jordi, què tal? Bon dia.
Bon dia.
Moltes gràcies per convidar-me, potser,
a la primera radiació actual de la telegrafia òptica
i espero que d'ara en endavant n'hi hagi més.
Per cert, ets president des de fa ni un mes encara?
Això és recent, eh?
Sí.
Soc de Gà del Col·legi d'Enginers Tècnics de Telecomunicacions a Catalunya,
i de Telecomunicacions de Catalunya,
que per cert li han canviat el nom i ara n'hi direm
Col·legi Oficial de Graduats i Enginers de Comunicacions Electròniques de Catalunya,
perquè és el nou terme que s'utilitza ja actualment
per definir l'ocució amb les telecomunicacions.
I, bé, justament, el que han fet ha sigut presentar els documents a la justícia
i esperem que d'aquí sis mesos així sigui plan.
Està en procés, eh?
Lluís, per què és important parlar d'aquest tema del telègraf òptic?
Doncs, mira, perquè a partir d'aquí es van desenvolupant
altres sistemes de comunicació a distància.
Aquest és el primer que és sistemàtic,
que té al darrere uns principis tecnològics
que s'apliquen, bàsicament, a veure de torre a torre
i entendre els codis que s'estan utilitzant.
I a partir d'això, després s'electrifica
i a partir d'aquí hi ha tot el desenvolupament tecnològic.
però, per altra banda, des del punt de vista
d'entendre el territori, allò que ens ajuda a vegades la història,
tenim torres de telègraf òptic distribuïdes pel territori
i no sabem distingir-les, no les sabem diferenciar.
Les prenem per torres de guaita,
per fortificacions, quan són una altra cosa.
Ni val la pena, doncs, que ens ho expliquin.
Concretament, a la província de Tarragona en tenim 15.
De totes formes, perquè ho sàpiga tothom,
jo vaig començar a estudiar aquest tema fa uns sis anys,
arran de... m'hi vaig entreposar,
arran de... estava fent altres coses,
ho vaig trobar molt interessant,
i en aquell moment succeïa que a tota Espanya
no se coneixien on estaven les torres de telegrafia òptica
de la província de Tarragona.
Era l'única província en la qual estaven per trobar, no?
Perquè als anys 90 quedava Castelló i Tarragona,
Castelló ho van solucionar en aquella època,
i aquí a Tarragona es pensava que n'hi havia unes 11,
i algunes d'elles estaven mal ubicades.
Nosaltres el que hem fet ha sigut...
Jo i un altre company que es diu Emílio Borque,
que en sap molt, que és de Reus, precisament,
és casual, no?
Que les coneix de tota Espanya.
Ha sigut començar a investigar, anar als diferents llocs,
crear interès,
i arran d'aquest interès que hem anat creant,
doncs hem aconseguit localitzar-les totes.
Quantes has dit que n'hi ha?
Quinze.
Quinze? A Tarragona ciutat n'hi ha alguna?
Sí. Estava col·locada al pretori.
I a més a més, ningú sabia com estava col·locada,
fins que buscant uns papers antics
d'un regidor de la província de Tarragona,
doctor Aleu,
que és bastant conegut,
perquè és un senyor que es veu que va viure molts anys,
buscant-li els seus croquis,
vam trobar la manera de com estava col·locada
en l'operatori aquesta torre,
que, curiosament, estava
entre mig d'una paret.
No estava ni a un costat ni a l'altre,
no tenia una ubicació lògica.
Més o menys on està ara l'ascensor.
Carac, jo, ja ho sabeu,
no teniu l'operatori, no?
Exacte.
No, ja m'ho havia explicat,
que havia estat allí,
la torre aquesta.
Clar, és que potser els soigents,
quan parlem de,
quan hem vist la telegraf òptica,
potser pensaven en algun element tecnològic.
Clar, si pensem en el telefon mòbil,
avui en dia,
deuríem pensar en algun aparell petit,
no?
Estem parlant de torres, no?
Sí, hi ha una troballa tecnològica important,
no?
Que és l'òptica.
Sí, aquest sistema va ser la primera tecnologia
que va permetre la facilitat
de comunicar-se a distància.
I el que va aconseguir va ser
el descobriment del...
el desenvolupament del Catalejo,
de l'ullera de llarga vista, que es diu.
Exacte.
En la qual, perquè es coneixi,
quan nosaltres mirem de lluny,
hi ha un problema tècnic important,
que és que la velocitat de la llum,
del color vermell i del blau,
són diferents,
i llavors no permet enfocar de lluny
i llavors se va descobrir per allà el 1600
que col·locant l'ent concava i convexa
doncs aconseguíem enfocar de lluny, no?
I llavors això van triar més o menys 100 anys
a desenvolupar-se
i aquí a Espanya 150, no?
Perquè aquí va començar el 1844.
La primera aplicació sèrie de telegrafia òptica.
Civil, perquè hi va haver hagut un intent militar.
Com era? Com funcionava un telegraf òptic?
Doncs el que es va fer,
van haver bastants sistemes,
inicialment enviaven les lletres,
llavors ràpidament se'n van donar compte
que havien d'utilitzar molta simbologia
i hi havia lletres que no sortien mai,
com l'era la Z i l'A ho sortia moltes vegades.
Llavors ràpidament,
lògicament van desoblobar sistemes
per comprimir la informació,
igual que es fa ara,
i concretament aquí a Espanya
es va haver d'utilitzar un sistema,
el del Maté,
que amb 12 caràcters
aconseguien enviar qualsevol missatge.
O sigui, amb 12 símbols
aconseguien enviar qualsevol missatge, no?
I a la vegada que s'enviava un símbol
tenia 12 bits, per entendre'ns, no?
I n'enviaven entre 3 i 4 per minut.
Això volia dir uns 36-42 bits per minut,
perquè en tenia una idea
de l'ordre de manitud de què anem ara, no?
Això entra entre torre i torre,
és a dir, tu dins com enviava, no?
Sí, la viatge, un símbol trigava,
o sigui, en un minut la podíem enviar
entre 3 i 4, de 12 bits, no?
És aquesta versió que he dit, no?
Vull dir, actualment anem a megues per segon.
Vull dir, tinguem una idea, no?
I llavors el que feien,
com posaven missatges d'uns 100 caràcters,
equivalents als tuits d'ara,
perquè tinguem una idea, no?
Perquè la gent se fa una idea de què és.
I en aquests missatges,
doncs, trigaven a arribar,
doncs, de Barcelona a Madrid,
doncs, podien trigar unes dues hores a arribar, no?
Que venien...
O sigui, el missatge se considera
que anava a uns 500 km per hora, no?
Clar, 1850,
un missatge que anava a 500 km per hora,
doncs, realment era una velocitat molt important, no?
Molt important perquè
en aquell moment
havien d'anar en cavall.
Clar, és que...
Però com...
És a dir,
jo és que començo a visualitzar,
començo a aprendre
aquest missatge,
s'havia d'aquests bits...
Baits.
Baits.
Perdons com un mica,
no?
És a dir, que van...
Bueno, hi havia una sèrie de torres,
hi havia tres línies a Espanya,
una que anava cap a Irún,
l'altra que anava cap a Càdiz,
i l'altra que anava cap a Barcelona,
passant per València.
I llavors aquesta que anava cap a Barcelona,
passant per València,
doncs, lògicament,
passava per les nostres contrades, no?
I llavors el que feia,
doncs, hi havia una torre,
per exemple,
la que estava col·locada a Sant Carles de la Ràpida,
per entendre'ns,
que està a l'altura de la Guardiola,
on hi diuen de la Guardiola,
que allí, doncs,
hi havia una torre construïda d'unes tres plantes,
i a la planta superior
hi havia els dos telegrafistes,
i una altra...
Bueno, hi havia normalment tres telegrafistes
dintre de qualsevol torre d'aquestes.
I a dalt de tot hi havia un aparell òptic,
que era un aparell d'uns cinc...
d'uns set metres d'alçada,
que tenia un èmbol a dintre,
que aquest èmbol pujava i baixava, no?
I llavors el que feia era la torre següent,
que estava en posa,
i aquesta l'hem descobert recentment,
ningú sabia on estava,
i encara hi ha molts llibres
en els quals està malament mal ubicada,
el que feia el d'en Posta,
doncs, mirava a Sant Carles i veia
«Ostres, es belluga l'èmbol».
I llavors deia «l'èmbol està
al que correspon a la posició set», no?
Llavors ell posava el seu èmbol a la posició set
i passava a mirar a la següenta
que estava a l'ampolla,
que també hem descobert on estava recentment.
Que tampoc s'ha dit, eh?
Sí, perquè és que en aquell moment
a les Terres de l'Ebre hi havia les guerres carlines
i es veu que estava la cosa bastant moguda
i va, ha costat molt de trobar tot això.
El cas és que
el que feia era quan el d'en Posta,
el de l'ampolla ja havia col·locat el número,
llavors el d'en Posta sabia
que ja ho havia col·locat
i ja podia mirar una altra vegada
cap a Sant Carles
a mirar a veure si realment
hi havia un símbol nou, no?
Veia el símbol nou,
el copiava a la seva torre
i tornava a mirar a l'ampolla
i quan ja el havia copiat
llavors l'anotava conforme l'havia enviat, no?
Cada vegada,
quan ja s'havia enviat
ells l'anotaven,
és com el que anàvem el modern,
el acneulatx,
vol dir, el reconeixement, no?
I així anaven enviant missatges.
Són bons, eh?
Sí, sí, sí.
D'on anaven?
A veure,
els telegrafistes de les torres,
no tots,
n'entenien allò que estaven enviant.
No, no, ells...
Eren mers transmisors d'un Covid.
Sí, sí, els missatges anaven codificats
i només coneixia el contingut
de la substància,
del missatge,
el comandant
o l'ajudant de Telegrés
que estava al consenament
al final de línia
o bé algun intermig
perquè interessava
que ho poguessi fer
perquè lògicament
quan enviais missatges
d'aquests tipus,
com actualment
hi havia errors,
i a part no es podia interceptar
perquè el que és
veure el moviment de l'EMU
tothom ho veia,
però clar,
si no sabien
el que volia dir.
El que sí que és veritat
és que els telegrafistes
entenien part del missatge
per poder saber
que allò estava funcionant correctament.
Concretament,
ells coneixien la capçalera
i el final del missatge.
I llavors,
el que era la part central
estava encriptada
i codificada
i amb el que nosaltres anomenem
el que són codis de detecció d'errors.
Perquè determinats errors
que ja es van veure
que podien succeir
es poguessin corregir
el que ho recepcionava.
O inclús,
el passar d'una torre a l'altra,
per exemple,
si un enviava un sí
i l'altre no ho veia bé
perquè hi havia boira,
perquè qualsevol circumstància
feia que el canal
no fossi correcte,
llavors el que feia
l'idea a l'anterior
era m'ha escopiat malament
perquè avui,
com que també miraves a l'anterior,
deies m'ha escopiat malament
i llavors li posava
el símbol a dalt de tot,
a la posició M
que deien
i llavors el que volia dir
és que m'ha escopiat malament
torna a enviar
el símbol anterior.
O bé,
quan s'havia de repetir
un 3 i un 3
doncs enviaven
a la posició X
que era una altra de les posicions
en la qual,
o bé,
quan hi havia un missatge
en sentit contrari
més prioritari
doncs tenien encara
una altra bola lateral
que ho indicava,
no?
S'ha d'interrompre
i no sé,
vull dir,
tot un sistema,
no?
Vull dir,
el sistema que estem resolvent
avui en dia
doncs en aquell moment
se resolvia així,
no?
Jo tinc una cosa,
és que tinc moltes curiositats,
però què veia?
És a dir,
d'una torna a l'altra
què veien?
Llum?
Perquè,
és a dir,
visualment estaven a la vista,
no?
És a dir,
se suposa que eren llocs als,
no?
Es podien veure-ho d'una torna a l'altra.
Sí, sí.
Però eren molts quilòmetres de distància,
imagino,
o no?
És el que veien,
sí,
uns 15 quilòmetres,
que és el que dona la vista
amb el catalajo.
Ells deien entre 3 i 4 lligues,
encara que n'hi ha que estan
a més distància
i n'hi ha que estan a menys.
Perquè,
en aquella època,
els enginyers militars,
que eren els que van dissenyar
tot això,
tenien la seva tecnologia
i sabien les seves limitacions
i ells,
per exemple,
si estaven
fent la comunicació
entre dos llocs
hi havia una avall
que estaven alts,
llavors l'aire és més net
i podien posar les torres més lluny.
Si estaven
en un lloc
que estaven al proper del mar,
l'aire és més brut
i no es tenien que posar
les torres més properes.
I llavors
s'adona
en aquestes circumstàncies,
les observem actualment.
Però,
insisteixo,
jo em faré molt pesat,
què veien?
És a dir,
què veien?
A dalt de la torre
imagina't una construcció
d'uns 7 metres d'alçada
en el qual hi havia
un èmbol
que pujava i baixava,
que recorria aquests 7 metres.
Quan estava a un metre
allò era l'1 per entendre'ns.
Quan estava a un metre i mig
era el 2,
quan estava a dos metres
era el 3.
I llavors
per distingir això,
perquè lògicament
a tanta distància no es veu,
hi havia unes referències visuals,
laterals.
I aquestes referències visuals
li permetien distingir
si hi havia en 3.
Estava
abans de la primera,
a la primera,
entre la primera i la segona,
entre la segona i la tercera,
entens?
A la tercera.
I així.
Llavors ells el que feien
era copiar això.
Era física,
per tant la percepció era física,
no era ni domínica.
No era física.
I això funcionava
durant el dia,
aquest sistema.
Es va fer un intent
de fer funcionar per la nit,
però no acaba de...
Bueno,
sabíem que funcionaven
durant...
Estaven pensats
per funcionar
durant el dia.
La torre de Mest
té
una
fisonomia específica
a les que estan construïdes
per
ser torres
de...
concretament
hi ha una cosa
que a tothom
li sorprèn molt,
que és que la porta
estava al primer pis,
no estava a la planta baixa.
Per on entraven?
Terien d'escalar
per entrar?
Quan les veus,
quan les veus...
Però n'hi ha d'aquestes fortificacions
que tenen la porta a dalt.
Sí,
sí,
clar,
aquesta estona
estàvem posades
al mig del camp,
no?
Estaven posades
al mig del camp
i llavors
tenint un caràcter defensiu,
perquè clar,
se tenia que enviar
visatges importants,
no?
Per exemple,
hi ha una revolta a Barcelona,
no?
O hi ha una revolta a Tarragona.
Llavors,
clar,
s'adractava de,
si feia falta o no
enviar l'exèrcit,
anteriorment,
enviar un senyor cavall
que el podien intercepcionar,
no?
És que no oblidem
que estem en el context
de les guerres carlines,
que ocupen bona part
del segle XIX
i això vol dir
que necessitaven
tenir seguretat
que no vingués
una partida
de carlins
i els interrompés
la transmissió de dades.
Agafes una torre d'aquestes,
la deixes en blanc
i ja està.
O sigui,
o comences a alterar
el que envies
i pot sortir
una cosa estranyíssima,
no?
Sí,
bueno,
de fet,
hi ha qüestions
d'aquest estil,
no?
Per exemple,
això estem parlant
de les civils.
Les civils funcionaven
força bé,
estan molt ben pensades,
no?
Però després,
quan vam entrar,
quan a les guerres carlines
també s'ha de desenvolupar
el que és la militar
i la militar,
doncs,
la gent que servia
no era tan culta
com la civil,
per entendre'ns,
no?
I llavors,
doncs,
el fet de codificar
i tant de codificar,
doncs,
anava una miqueta de feina
i hem trobat,
per exemple,
a Montbrió
un llibre de telegrames,
de telegrafia militar,
en el qual,
doncs,
es pot llegir
relativament fàcil,
no?
Vull dir,
perquè més o menys,
doncs,
cada codi coincideix
amb una lletra,
no?
Moltes vegades,
no?
Però bé,
missatges que s'enviaven
era,
el governador de Tarragona
diu que es convoquen eleccions
d'aquí 15 dies,
no?
D'acord?
De fet,
aquest sistema de comunicacions,
doncs,
en aquella època no hi havia altra cosa,
és una cosa,
aquesta facilitat de comunicar-se
és una necessitat
que té el ser humà
i necessita comunicar-se
i també una anècdota,
no?,
que això es va inventar
el 1844
i el 1845,
d'acord?
Un any després,
ja se'n van donar compte
que la importància
que tenia
en mantenir segrets
dels missatges
era molt important,
d'acord?
Vull dir,
era la gràcia
que allò fuguessi funcionar,
no?
I llavors,
per poder entrar
en el cos
de telegrames
ja tenies que jurar
segret de les comunicacions,
i així va néixer
el que és
un nou dret fonamental
de les persones
que abans no existia
perquè n'hi havia necessitat,
que és el secret
de les comunicacions,
això és un...
que ja es va recollir
per a partir de llavors
ja es va recollir
en tota la legislació,
primer en un decret
del 1856
i la primera
Constitució espanyola
del 1869,
la primera posterió
en aquella època,
no?
Hi ha un article
que ja parla
d'aquest tema
que els telegrames
i els correus
han de ser secrets
i han d'arribar
i no es poden entretenir
pel camí.
El que sabia interpretar-los
també suposo
que d'hauria estar
protegit,
no?
O sigui,
el que estava al final
de la cadena
que era l'interpreta
que coneixia
l'Argot i tal,
aquest hauria de ser
un element suculent
per segrestar-lo
i tenir tota la...
Clar,
evidentment,
sobretot en temps de guerra,
no?
Bueno,
doncs aquestes torres
tenen tres plantes,
que és veritat
que m'ha fet la pregunta
no l'he contestat gaire bé,
tenien l'entrada
per la primera
i de baix tenien
tot un conjunt
d'espitlleres
per tot arreu
per poder defensar-se
en el cas
que hi fossin atacats,
vull dir que
tenien un caràcter
marcadament militar,
també aquest caràcter
marcadament militar
també ha fet que
hagin durat fins a avui en dia,
no?
Perquè és una tecnologia
de fa 150 anys
que molt d'ells
encara està en peu,
¿Vale?
Observen.
Això són quatre dies, eh?
Sí,
les 50 anys,
jo,
dic la veritat,
sí,
sí,
és molt...
Jo la veritat
és que quan les veig...
Té una forma específica,
quan les has vist
les coneixes
amb molta facilitat,
tenen un cos quadrat
i a baix
tenen una base
atalossada
que és on hi ha
les espitlleres.
Estic pensant que,
diria,
que a Altafulla
n'hi ha una,
no?
De la senyor Antoni?
Diu-me.
Que la s'hi feu
a la radio local.
Te les comento.
Sí,
i la veritat
és que això és un tema
que em enganxa bastant.
Ja ho he començat
només amb les de Tarragona.
Hi havia la Sant Carles,
la d'Amposta,
que la d'Amposta
concretament
l'hem trobat nosaltres,
arran d'un prellador
de la zona
que es diu Pere Carles,
que ell va tenir
coneixement d'això,
ens va trucar,
ens va dir
que ell mirant
els planos constructius
del canal de la dreta
de l'Ebre,
en un lloc
que ficava
torre telegrafia òptica,
i vam anar a veure-ho
i vam confirmar
que allò
on estava la torre,
que fins a llavors
s'ubicava a camar-les.
Després,
a l'Ampolla,
l'hem trobat
gràcies a un senyor
que es diu,
bueno,
sabíem que més o menys
hi era,
però qui ens està concretant
allà on estava
quan han de confirmar
és un historiador
de la zona
que es diu
Jordi Martínez,
que potser el coneixes,
no sé,
senyor Balà.
Després hi ha
el del Parelló,
el Parelló,
la veritat és que
serà la segona torre
que s'està rehabilitant
a la província de Tarragona,
en quin moment
s'està rehabilitant,
de fet hem demanat
una sèrie d'ajudes
a diferents operadors
de telecomunicacions,
lamentablement
n'hi ha hagut dos d'ells
que ja ens han dit que no,
una és Telefònica,
que ho lamentem,
l'altra és Vodafone,
esperem que ara anys
ens diguin que sí,
esperem que
Abertis també,
i esperem que també
l'ha dit per part
de la Diputació de Tarragona
també ens ho puguin ajudar,
perquè en aquest moment
ens falta financiació
per el que és
l'aparell òptic de dalt,
aquesta torre que he dit,
perquè fins ara
n'hi ha molt poques
rehabilitats a Espanya,
si hi ha unes quantes
torres rehabilitades,
concretament a la província
de Tarragona
en tindrem dos,
que serà Cambrils
i Peralló,
de fet en passat
de ser la pitjor província
potser serem la millor,
o sigui,
la tasca que s'ha fet
no està malament,
després també tenim
la d'Altafulla,
que llàstima que l'Ajuntament
no demostra gaire interès,
però que seria molt fàcil
col·locar el que és
l'aparell òptic,
a veure si en la pròxima
legislatura
es pot arreglar aquest tema,
i després Tarragona
també a veure si
es podria
col·locar també,
d'alguna forma,
perquè llavors
aconseguiríem tenir
dos torres juntes
i podríem fer proves
de comunicació,
que seria molt interessant,
seria la primera vegada
a tot Espanya.
de totes formes,
com deia,
hi ha hagut,
que s'hagin posat
els aparells òptics,
n'hi ha una
a Arganda del Rei,
i alguna més,
ara recentment
també n'hem fet
una a Puigmarí,
però tant una
com l'altra,
quan s'han fet,
hi havia molt poca informació
sobre el tema,
i es va posar
el sistema
de quatre pals,
quan realment
a la línia
que nosaltres tenim
hi havia el sistema
de vuit pals,
i després també
a la d'Arganda del Rei,
que és la que està
més ben feta,
degut a que
no es va pensar bé,
els números
no van seguits,
nosaltres el que hem fet
al veure
que hi havia aquest problema
ha sigut pensar-ho ben pensat
i si realment
la pròxima vegada
que es construeixi
es pot construir
correctament,
i molt similar
a el que era
en el seu moment.
Ojalà aconseguim
fer-nos això
suficient
per rehabilitar
i col·locar
la parella òptica
aquesta del parelló.
Això és un altre
cavall de batalla,
aquest cavall de batalla,
això trobar el finançament
que és un cavall de batalla...
Sí, home,
tampoc costa tant.
Llavors ho calculem
entre 7 i 10.000 euros
col·locar l'aparell aquest.
Seria l'aparell,
això és a dir,
l'aparell,
per tant,
seria tecnologia actual,
no?
Seria fet actualment o...?
Sí,
seria fet actualment,
però tal com era.
Tal com era,
llavors.
Amb el disseny
de l'època,
clar.
Pensa que el que és
la construcció,
o sigui,
de com era la torre
hi ha bastants planos,
però del que és
com era l'aparell
només se sap com era.
Llavors s'ha tingut de,
en funció de saber com era,
s'ha tingut de reprojectar,
no?
És el que hem fet,
no?
I això ho hem fet nosaltres,
això de reprojectar-ho
i solucionar els problemes tècnics
i, per exemple,
se n'hem adonat,
cosa que és curiósia
i tògicament
ha de ser d'aquesta manera,
no?
Que és que
l'aparell de dalt
condicionava
a l'edificació
que hi havia a sota,
que és normal,
no?
Hi ha de ser així,
no?
Per exemple,
la distància
que hi havia
entre una planta
i una altra,
doncs està
entre la primera,
vaja,
de la primera planta
estava condicionada
a un contrapès
que es tenia que posar
per contrarrestar
el pes
de l'èmbol
que pujava per dalt,
no?
I això,
per exemple,
si no se sap,
doncs es pot rehabilitar
malament,
no?
Però,
a partir d'ara
confiem que ens ho preguntin
i ja no es faci aquest error,
no?
O l'hora de ficar
el que és...
Que l'estorbi,
però,
clar,
és l'activitat del...
Escolta'm,
Jordi,
i amb tot plegat,
o no sé si ho saps,
Lluís,
tu,
no hi ha previci
de fer algun llibre
per recopilar
tota aquesta informació?
Doncs la veritat
que sí,
jo crec que sí
que s'hauria de fer,
perquè ara ja en tenim
bastanta.
També n'hem trobat
una antatorre
a Roda de Barà,
aquesta l'ha trobat
l'Emilio Borque,
ha sigut un mèrit
totalment d'ell.
De fet,
l'Emilio Borque
és la persona
que ha recopilat
més informació
d'aquestes torres
i que si algú
vol saber
alguna cosa d'elles,
ell n'ha sap moltíssim,
també.
El que passa
que jo l'he dit,
a veure si volia venir
avui a aquest programa
a la ràdio,
però no podia
perquè estava treballant.
Hi ha alguna publicació
sobre torres?
I li he trobat una,
i l'almento,
ara no tinc
la referència bibliogràfica aquí,
però, per exemple,
surt Tarragona
i diu,
la Tarragona
està a la torre de Pilots,
fotografia,
la torre de les Monges.
Dius,
quasi.
Sí, això passa molt.
Al costat,
però no.
En aquest moment,
per exemple...
A veure,
és lògic,
el fotògraf
que desconeix el tal,
has de fotografiar
una torre
i arriba aquí
i torre,
home,
té més aspecte de torre,
la torre de les Monges
que no pas Pilots
que veus un edifici
com a més imponent
i això.
És una anècdota només.
Sí, sí,
de fet,
a Catalunya,
a l'específic de Catalunya,
n'hi ha dos de llibres.
N'hi ha dos de llibres.
Ah,
a l'específic de Catalunya,
n'hi ha dos de llibres.
Un del Pere Arnau,
que és l'actual director
del Museu de la Ciència
de Tècnica de Catalunya,
que també està molt interessat
en aquest tema
i també està fent calais
per poder ajudar
a que es pugui rehabilitar
tot això.
I l'altre
és un tal Jaume Prats
de Girona,
que també són senyors
que s'han dedicat
a recórrer Catalunya.
El que passa
és que quan arriben a Tarragona
això ha sigut el caos.
Barcelona i Girona
està bastant bé.
Inclús a Barcelona
els militars també
han fet molta feina
a l'obert militar
de Barcelona,
els historiadors d'allà,
del museu,
perquè han trobat,
tenen bastant col·locades
el que són les de telegrafia militar.
Però el que és
aquí a Tarragona
la veritat és que sempre ha quedat
com a deixat de la mà de Déu
i, bueno,
s'ha quedat per fer.
Clar, perquè hi ha les 15 civils,
no?
15, has dit,
no?
I més les militars,
que això és una altra història,
no?
Sí,
després hi ha unes quantes de militars
que també estem,
se n'estava ubicant alguna,
d'acord?
Però és que no n'hi ha prou
només a ubicar-les,
perquè després les han de ser
connectables entre elles,
no?
Tu pots trobar una aquí,
una allà,
però, és a dir,
a veure com estava
per poder dir,
això formava part
d'una xarxa,
no?
Per exemple,
se sap,
per exemple,
a Lilló,
que tothom que ha estat a Lilló
quan s'ha mirat les campanades
a les galègies
ha dit quin campanar
més raro que tenen dalt,
no?
Doncs el que hi ha dalt de tot
és les restes
d'una torre de telegrafia òptica,
que també hem trobat
els documents
en els quals l'alcalde
li deia al general Salamanca,
el general Salamanca
també perquè això
el senyor a la balada
ens ho pot confirmar,
no?
Però,
segons sembla,
ell dirigia
el que és els exèrcits
amb telegrafia òptica
des d'Hospitalet.
Sí, sí.
Confirmes, Lluís,
això ho confirmes?
Sí, sí, sí.
General Salamanca
és d'allà que tal.
Sí, sí, sí.
Va ser un general.
Home,
que en aquella època
els generals
tenien molt a dir
perquè pensem
que és l'època,
això que dic,
de les guerres carlistes
i els exèrcits
agafen un volum important
doncs precisament
perquè un bando
i l'altre
tenen militars
i els militars
ocupen diferents llocs
i això,
per exemple,
aquí en tenim un
que és molt desconegut
que és aquest marquès
de Guatelgelú
i perdona'm,
no té res a veure
amb això,
però ho dic
perquè fa estrany
a vegades
que els militars
apareixen.
El marquès de Guatelgelú
és un senyor
que de cognom
es diu Ros,
que va néixer a Caracas
però de pare militar
català
i ell també és militar
i se'n va a la Guerra d'Àfrica
i li donen el títol
de marquès
a la batalla
de Guatelgelú
amb el prim,
el general prim.
Però és que aquest senyor
després és
ministre d'Educació
i és la persona
que impulsa
a Espanya,
a tot Espanya,
l'ensenyament primari
i el que crea
les escoles normals
del professorat.
Vull dir,
sí,
és militar,
és no sé què,
però té tot un vessant
en l'aspecte civil
fent de ministre
que és curiós
i una altra cosa,
el barret militar
que es diu Ros
és perquè
l'implanta ell
i es va quedar
amb el cognom
del militar
aquest.
De fet,
estudiant tot aquest tema
te'n dones compte
de la gran importància
que tenien els militars.
De fet,
en aquella època
entenc que eren
les úniques professions
que realment
li servien al govern,
suposo jo,
per mantenir l'ordre
i a partir d'aquí
els militars
eren els que aglutinaven
el coneixement inicialment,
sobretot el coneixement tècnic,
o sigui,
l'acadèmia d'enginyers...
Anava a dir ull
perquè l'altre coneixement
era de l'església.
D'acord,
sobretot el coneixement tècnic,
de fet,
anant estirant,
anant estirant,
te'n dones compte
de l'origen
del que és la meva professió,
d'enginyer,
que és una cosa
que està molt oblidada,
te'n dones compte
que l'enginyer
era un funcionari tècnic
de l'Estat
que el que feia era
feia projectes
i decidia
allà on se tenia
que exproviar
o ocupar.
De fet,
el decret de creació
de la telegració òptica
del 1844
deia,
no em recordaré bé,
però venia a dir
alguna cosa així
com faria...
O sigui,
que tenia
tot el tipus de poders
per mantenir
el que era
l'ordre públic.
O sigui,
se confiés,
no recordo ara
les paraules exactes,
que feien servir,
volguem dir
que no feia falta
demanar permís enlloc
perquè d'aquí
depenia l'ordre públic.
De fet,
és molt curiós
un document
que hem trobat
a l'Ajuntament de Cambrils,
a l'Arxiu,
en el qual
la Montse Flores,
que és l'arxivera,
ens va trobar
quan vam estar...
vam fer un conveni
amb l'Ajuntament de Cambrils
per tal de rehabilitar,
bueno,
per tal d'ajudar
i comparar
el conveni d'aquests
que són per d'això
i l'arxivera
va començar
a buscar
i va trobar
els documents
en el qual
l'ajudant de Telègraf
d'aquella època
li deia a l'alcalde
que, bueno,
que aviat
aniria un senyor
a construir una torre
a la platja
de l'Esquirol
i que confiava
que aquest senyor
li regalessi el terreno
perquè tenia molt poc valor,
no?
Que confiava
que l'alcalde
convencessi
el propietari
perquè ho regalessi,
no?
Que en el cas
que no...
que es percessi
alguna negativa,
que esperava
que el convencessi,
no?
I en el cas
que no el convencessi,
que en donessi el nom
i que ja farien
el que tinguessin de fer
i ho posava així
per escrit
i està escrit allí.
Vull dir,
no ha canviat gaire
en aquest sentit
tot això, no?
De fet,
de fet,
a l'ordre públic
és una de les essències
de l'estat,
i fa falta,
fa falta,
vull dir,
l'estat necessita
primer carrer
que estigui ordenat,
no?
Sí, sí.
Abans que parlaves,
ja,
tenim forta temps,
però,
hem de fer un segon capítol,
eh?
Hem de fer un altre capítol,
estem fent una llista
de gent que ha de tornar a venir.
Jo crec que hem de tornar
a parlar amb el Jordi,
però abans parlàveu
dels carlins,
bueno,
el Carles Carlin,
no?
I ja la Macia Mas Vidràs
diu,
a l'altra banda
de Santa Maria de Vessora,
que crec,
bueno,
crec no,
prioritat de la Vila de Badal,
de l'alcalde de Vic,
i que deien que va ser
un dels grans quarters carlistes
d'aquesta època
de la que parlem,
no?
Sí.
En Santa Maria de Vessora
es van a néixer
l'Alba Carboner,
doncs a l'altra banda,
no?
Sí, sí.
Era un quarter carlista,
no?
Sí, sí.
Divina.
Tota la zona
de Catalunya Central,
les Terres de l'Ebre,
que té el gran reserva
de carlistes.
De fet,
un altre punt important
en telegrafia òptica
està a Vinyó,
que ara penso que aviat
faran el que és
carlens, no?
Hi ha unes carlens
en les quals allí fan
els estudiants
de l'últim curs de primària
fan una reproducció
en una comunicació,
a través de les torres
que tenen allí.
De fet, ara fa poc
va sortir a TV3
un reportatge
sobre aquest assumpte.
I, per cert,
on està absolutament
arrasada
és a Sant Jordi del Fama.
Sí, sí.
Que hi ha una cosa
al davant del castell
de Sant Jordi
que diu
això era una torre
de telegrafia.
Però per què ho diu allí?
Perquè no hi ha manera
de ser aquella
en quatre
marges
d'un metre d'alçada.
De les 15
que has dit, Jordi,
Sant Carles,
o sigui,
la ràpida
en posta,
l'ampolla,
per allò...
Sí,
queda hospitalet,
que hem trobat
una foto
de l'any 1905
en la qual
se veu la torre,
que ara ja no queda res,
perquè allà on estava
la torre
han fet com una espècie
de carrer,
que estava
arrasarada
a l'hospital,
però anem a la torre
al costat de baix,
a l'altre costat.
També seria interessant
que des d'allà
decidissin
a la torre que tenen,
doncs mirar de posar-li
la parella òptic d'alçada,
però bueno,
no seria aquella,
seria una que no existeix.
Després el càmping
la torre del sol,
precisament es diu així
perquè hi ha la torre
de la gràcia òptica.
El càmping
la torre del sol
està a Miami.
Miami Platja.
Després està
la de Cambrils,
a Cambrils han descobert
que n'hi havia dos,
una a l'ermita
del Remei
i l'altra
a la platja de l'Esquirol,
que he comentat.
L'altre està a Solou,
que està entrant,
ocinant de Tarragona a Solou,
passar de la Down
a dalt a l'esquerra,
en aquests terrenos
de Port Aventura,
que fins i tot fa poc
s'hi podia accedir lliurement
i ara no s'hi pot accedir lliurement.
Esperem que el que és
la gent de Solou
faci que
almenys la rehabilitin,
seria interessant per tots.
A Tarragona,
allà no?
A Tarragona
està on t'hem parlat,
a l'Antoni.
Després hi ha la d'Altafulla,
que tu ja la coneixes.
I després n'hi ha un altre
a Barà,
que és nova,
que l'hem trobada,
i després un altre
a Comarruga,
que aquesta de Comarruga
és molt curiosa
perquè té un fusar
al seu costat
i és totalment accessible.
I després la següent
ja està
el Campanar de l'Arbós,
de l'Església de l'Arbós,
que és una...
O sigui,
que utilitzen el Campanar
com a torre de...
Sí,
era estrany,
no ho feien normalment,
però en aquest cas,
amb els documents
que hem trobat,
que concretament
és el Diccionari Universal
de Derecho Español Constituído,
d'Udect,
un tal Escosura,
Escosura,
penso que es diu,
surt allí el Campanar de l'Arbós.
Hem descobert un món,
un món del 1844,
cap aquí,
i fins arribar a un altre
estat de fos mòbils,
encara hi ha molt de recorregut,
per tant,
Jordi Ferrer,
de cadascú,
al Col·legi Oficial
d'Enginyers Tècnics
de Telecomunicacions,
a Catalunya,
que això canviarà de nom,
ja de fet ja ha canviat de nom,
gràcies,
i fem un altre capítol.
Escolta,
si pot vindre l'Emili o el Borke,
millor.
Sí.
Querem un altre dia,
et sembla, Lluís?
Sí, sí, perfecte,
i tant que sí.
Doncs vinga,
gràcies per acompanyar-me.
Lluís Valar,
gràcies també,
i fins la propera.
Gràcies,
bon dia.
Adéu,
gràcies per haver-nos convidat,
i fins una altra.
Gràcies.
Gràcies.