I tertúlia d'actualitat que avui compartim
en aquesta hora, com dèiem al matí,
amb la psicòloga Enriqueta López. Enriqueta, què tal? Bon dia.
Hola, bon dia. I també, doncs,
amb una altra psicòloga, l'Àngeles Estevez.
L'Àngeles, què tal? Bon dia. Bon dia.
No convidem psicòlogues perquè estem, en fi, a nivell social
estem molt malament tots, eh? Ens hem de arrolar una miqueta
perquè les coses, no sé què és pitjor,
si, en fi, el dia a dia o
cada vindre, encara, el que està per vindre.
Però us volia preguntar, perquè ahir
parlàvem d'un informe a nivell
econòmica, avui ho hem explicat també a l'informatiu,
un informe econòmic, doncs, que diu que hi ha
certs brots verds, però que encara
trigarem entre 7 i 8 anys a recuperar la situació
doncs d'abans de la crisi.
I parlàvem especialment, posaven èmfasi
en un sector, el sector
dels joves. El sector dels joves, doncs,
que ho tenen francament malament.
Hi ha un indès d'atur molt elevat
de més del 50% i possibilitats
de trobar feina, doncs,
més aviat escasses. En aquest context,
en aquest marc de fons, fins a quin punt
creieu que és important incidir
en algun aspecte? No sé, per exemple, el tema de les valors,
el tema de la insistència, el tema
de la formació, tot i que, clar,
si no hi ha expectatives, feina res.
Com ho veieu, en general, el context aquest?
Enriqueta, per exemple?
Bueno, a mesura que t'hi vas comentant, a mi se me
ocurrió un concepte muy importante,
ese vital en ellos, el sentimiento de frustración,
¿no?, realmente, a ver con este
panorama que, de alguna manera, ofrecemos a
nuestros jóvenes, muchos tienden a
bueno, a decir, bueno, pues, lo dejo todo,
no hace falta luchar, para que vamos a seguir con lo
que la realidad me ofrece, pero un poco
en los que trabajamos con jóvenes, yo siempre
pienso que lo importante es siempre trabajar su
propia autoestima, la habilidad o
habilidades de afrontamiento, ¿no?, frente a una
situación que no está en nuestras manos, sino
que, bueno, que nos envuelve, que no podemos
cambiar, por lo menos que siempre buscar en
ellos una forma de encontrar algún
camino. Bueno, yo siempre soy muy optimista,
yo siempre les digo, venga, va, que hay que
encontrar alguna cosa, ¿no?, porque si no...
pero sí, luego es quizás es motivarlos, ¿no?,
evitar que caigan un poco en una
situación de, buf, no hay camino, no sé,
esta sería quizás mi opinión, ¿no?, lo
como yo trabajo con ellos. Sí, la frustración.
Després també els hem de fer veure, doncs,
que a vegades ha d'haver un canvi social,
com està veient, ¿no?, els havíem
educat d'una manera molt directriu,
que és el que havien fet els pares, però
ara ells han d'afrontar la vida de manera
diferent. Les feines han canviat,
els sous han canviat, l'empresaria
ha canviat, fins i tot. Llavors, això
també hem de fer com un canvi, el que
dius tu, en l'escala de valors pròpia dels
pares i dels professionals, i que ells
són els que tenen a les seves mans muntar
una nova societat, i per aquí els podem
treure aquesta frustració, però motivar-los,
no, de dir, ha d'haver un canvi social,
i vosaltres sou la clau, no?, perquè
teniu més ganes, no teniu potser l'experiència
que nosaltres, però sí una altra manera
de mirar, no?, i motivar-los
per aquest sentit, no?, perquè la clau
estarà en ells, en que ells puguin
fer aquest canvi, no? Sí, realment són el futuro,
d'alguna manera, i és com tu comentas,
d'ellos depende un poco que pueda haber ese
cambio, pero nosotros somos el motor
para que puedan llegar a realizar ese cambio,
en esa visión más novedosa, no?,
o de una realidad diferente.
I a veces hables com persones més mayores
que han vivido otras crisis, no?, i
de les crisis se'n surt, i de vegades
se'n surt fins i tot enfortit. Jo no sé si
aquesta societat es sortirà enfortida, no?, esperem que sí,
eh?, però també l'experiència
ens diu que després d'una època de crisi, no és la primera
vegada que passem una crisi, potser és una de les crisis
més importants, potser nosaltres no la recordem tant,
però sí que hi ha gent gran que ens ho diu, no?,
va haver-hi una crisi l'any 92,
després de les Olimpiades, ens anem més enrere, no?,
i vam sortir, i va haver també llavors
un canvi de valor, doncs anem ara a lluitar
per aquest canvi de valor, no?, la joventut,
i a mi em preocupa també la infància que puja,
eh?, sí, perquè ells estan en dos mons, no?,
tenen uns pares que potser tenim una feina
i anem fent i anem tirant, però veuen potser
uns germans grans o uns nois
de 22-25 anys que estan molt
desanimats, no?, llavors, què passa
amb tot això, no?, des de l'escola
també s'han de canviar aquests valors
i ajudar-los a això, que ha de haver-hi un canvi,
no?, en general.
Parlant de l'escola, no sé si esteu al cas
de la proposta que ja han rebutjat, eh?,
de ple, els professors, almenys els sindicats de professors,
de cobrar els sous
en funció dels resultats.
Sí.
Això és una proposta
que surt en un llibre,
un llibre de José Antonio Marina,
que és un pedagog, i parla això,
en definitiva, de que els docents
cobrin un sou
en funció dels resultats globals
de l'alumnat de cada escola,
és a dir, de mitjana,
és a dir, en funció dels resultats
anar cobrant un sou
i també parla, doncs,
a part del sistema aquells que no estan
en el nivell.
És dur, eh?, és dur.
Pensar que una persona
s'ha de valorar pel seu resultat
de l'altre, del tercer,
no d'ell mateix, no?
Jo ho trobo realment una barbaritat.
Llavors, què passa?
que els menys és igual?
Cada operació que té un èxit
la cobraran i la que no, no?
No?
Llavors, sí.
És que a més diu,
és que és increïble,
sortia ahir això,
diu que es proposa
que han de fomentar
que s'escloqui del sistema
els mals docents.
Això ho diu literalment aquest home.
Sí, sí.
Però, clar,
imagínate con este planteamiento
realmente para los chicos,
no?
De decir, bueno, pues,
de alguna manera,
o sea,
va a depender de mí
que este señor cobre o no cobre.
Por un lado estamos,
bueno, supongo,
como psicólogos lo hacemos siempre,
motivar a los chicos
en lo importante no es el resultado,
lo importante es tu esfuerzo,
cuando te esfuerces
tú llegas a un buen resultado,
entonces sería totalmente al revés,
¿no?
O sea, te pones en el lugar,
bueno,
por lo que tú estás comentando,
te pones en el lugar de los niños
y dices, bueno,
entonces aquí,
¿qué pasa qué?
Entonces yo tengo que,
o sea,
una responsabilidad
de una forma encubierta
que tampoco les confiere,
entonces perdemos un poco
el objetivo de ellos
que es que trabajen,
que se esfuercen
y luego ya vendrá el resultado,
¿no?
Yo lo valoro así,
¿no?
Sí, sí, sí,
responsabilidad y poder,
¿no?
De decir,
incluso depende de mí
un adulto, ¿eh?
Un adulto, sí.
O sea,
o sea, no al revés.
Quan el resultat global
no depèn només del docent,
¿no?
Hi ha una campanya
contra la docencia,
contra las escoles,
contra los deures,
contra el sistema educativo,
bueno,
a ver,
no es només
depèn del mestre,
depèn de la alumna,
depèn de l'entorn,
depèn de la casa,
vull dir,
és una responsabilitat de todos,
¿no?
El resultat dels nostres fills escolars
no és només de l'escola.
Y luego tienes la diversidad
de nuestros niños, ¿no?
Que por otro lado
tienes la atención a la diversidad,
con lo cual entonces estamos,
entonces nos olvidamos
de la diversidad,
porque si realmente
hay una adaptación curricular
o una adaptación
a este tipo de niños
que tienen alguna cierta
dificultad
o una cierta discapacidad,
no resulta que el docente
no va a ser buen, ¿no?
Exacto.
Entonces te planteas
un montón de dudas,
¿no?
A raíz de...
Pero bueno,
que entonces yo lo que me planteo
es que le estamos echando
la responsabilidad a los chicos.
Chicos,
si trabajáis bien,
este señor cobra
o yo lo entiendo un poco así,
que es muy duro, ¿no?
Realmente.
Sí, sí.
I això que dius
del que no està en el nivell
d'expulsar-lo,
bueno,
sí que tots podem pensar
que hi ha gent docent
que potser no ho està fent bé.
Doncs bueno,
anem a reciclar-los
o anem a formar-los,
o anem a veure
què està passant
amb aquesta gent
que potser ja porta molts anys
i bueno, no?
El que dius, no?
La diversitat de l'alumnat
és molt diferent
de fa uns anys, no?
S'han d'adaptar,
llavors bueno,
anem a veure amb nosaltres
les eines.
Claro,
seria un poquito
ese proceso de adaptación
más que de los chicos,
de los profesores
en función de como ellos,
de los años de docencia,
de, bueno,
a veces llevas muchos años
dando clase
o como tú comentas,
de alguna manera
las nuevas actitudes
de los chavales,
pues yo no me veo
con ánimo de,
pues bueno,
saberlo reconocer
y buscar una adaptación,
¿no?
Sobre todo en beneficio
de los chicos
que son los que son
nuestro futuro.
Parlant de creer
també un sistema educatiu
més creatiu,
més creatiu,
també.
O sigui,
canviar una mica
la norma establerta
a nivell d'institució,
més rígida,
i aplicar un sistema
més creatiu,
més flexible.
Sí, sí,
això també s'ha parlat
de fa molts anys,
no?
Com poder,
doncs,
potenciar
altres tipus
d'intel·ligències
en els alumnes,
no?
No només
la que fins ara,
no?
L'emocional,
un altre tipus
d'intel·ligència
que pugui ser
més productiva,
no?
Però, bueno,
a vegades també
els pares
estan preparats
per tot això.
Sí.
És que són molts canvis,
no?
Llavors diuen,
bueno,
feia poc també
volien treure la música.
És bueno,
no?
Hi ha països
que la música
i el teatre
són assignatures
obligatòries,
no?
I aquí es plantejava
treure la música,
que tot ara
era una pèrdua de tiempo.
Bueno,
no?
Sí, sí.
Sí, bueno,
i dentro
de tota esa creatividad
també el seguir
fomentant
lo que són
las rutinas.
Las rutinas
en ellos
són bàsiques,
lo cual no quiere decir
que perquè ser una rutina
tenga que ser aburrido,
però te encuentras
con muchos padres
que hay que decirles
a ver,
el desayuno,
la rutina de la comida
se ha perdido
muchas veces
lo que es un poco
el horario,
vamos todos corriendo,
¿no?
Entonces,
dentro de esa creatividad
también yo diría
sin olvidar un poco
lo que han sido
un poco las pautas
que todos hemos aprendido
de pequeños
de me levanto,
desayuno,
tengo mis hábitos,
voy a clase,
vengo,
porque a veces
esa falta de rutinas
ellos también
hacen que esa creatividad
quizás se pierda
realmente el verdadero objetivo,
¿no?
Hi ha una pauta
per que no la perden
que es l'hora
de la tauleta
o de la pesebita
o de això,
aquesta la recorden
cada día,
¿no?
Sí,
esto la tienen
bastante bien aprendida.
Una lluita constant
i això,
¿eh?
Sí,
sí,
sí,
sí,
sí.
Claro,
y lo que,
por ejemplo,
yo lo que me voy a contar
mucho en la consulta
ayer,
me acuerdo que un chiquito
me lo decía,
todo enfadado,
él vive en un pueblo
y me decía
que lo que le encanta
es salir con la bicicleta,
que bueno,
que tiene simplemente
el ordenador
y que él quiere
salir con ellos
al pueblo,
bueno,
la típica pista
ya en el pueblo
y estaba todo enfadado
y es que están
todo día metidos
con la tableta
y tal
y dice,
digo,
¿y tú?
Yo no quiero,
yo quiero ir a jugar
con ellos con la bici,
¿no?
Entonces también tienes
estos otros chicos
que te están diciendo,
jo,
pues tanta tic,
tanta tic
tampoco es buena,
pero sí que hay
mucha adicción.
Es uno de los problemas
que yo me encuentro
en papás adolescentes,
de cómo organizas
el hecho de,
no,
que necesito el móvil
porque con el WhatsApp
paso los deberes,
que si no sé qué,
no sé cuál qué es esto
y al final te vas dando cuenta
que entre deberes,
WhatsApp y la tablet
se pierde mucho tiempo.
Bueno,
pero eso están las agendas,
¿no?
Es decir,
WhatsApp,
los deberes,
no,
tú tienes una responsabilidad
y te has de apuntar a la agenda
o en tu vulguis,
¿no?
Pero no,
y a un WhatsApp,
les hemos puesto las cosas
muy fáciles
y eso hace que no siguen responsables,
también que pierden
estas rutinas
y esta responsabilidad,
¿no?
Pero luego también
te encuentras,
yo me encuentro con los WhatsApp
de los papás,
es que oye,
le he preguntado,
a mí no me han puesto el WhatsApp,
me han dicho que si los deberes,
que si tal,
que si cual,
dices,
mal vamos,
¿no?
Pero aquí,
por eso,
que mucha responsabilidad
también es de los pares,
¿no?
Y el que diem,
los nens y los jóvenes
están con los teléfonos,
pero si os fijáis
en el carrer,
todo el va con el móvil,
van conduint amb el mòbil,
tú vas conduint
al carrer amb el mòbil,
dices,
bueno,
pero es que
estem donant aquest exemple
també,
tot es fa amb el mòbil,
a la vegada.
Anem al capdita alguna vegada,
que l'exemple que veiem
nosaltres són esponges,
és a dir,
som mimètics,
tot allò que veuen
que fan els pares
reprodueixen.
I si jo vaig,
estic a casa,
després de sopar,
me poso amb la tablet
o amb el mòbil,
pues el meu fill
farà el mateix,
i així constantment.
A part de que yo pienso
que también se ha convertido
en una herramienta
de relación entre nosotros
los adolescentes,
preadolescentes.
Antes se salía
o se llamaba,
cuando llegávamos a casa,
yo me acuerdo de pequeña
que me acababas de dejar
a la amiga
y llamabas por teléfono
y tu padre te decía,
pero si la acabas de dejar,
¿no?
Pero siempre se te quedaba algo,
¿no?
Siempre quedaba alguna cosa.
Colga tú,
no, colga tú.
Sí, sí.
Y ahora ves que,
bueno,
es la forma de relacionarse.
Si no estás metido ahí,
muchos se quedan descolgados.
Entonces hemos cambiado,
digamos,
el quedar,
el salir
por el conectarnos,
¿no?
Pero bueno.
Sí, sí,
complicada.
Hi ha continguts,
parlem de tecnologia,
de la tauleta,
de la PC Vita,
de los videojocs,
però també,
doncs,
el contingut d'internet
i de vegades
els pares
no posem barreres aquí,
no?
S'ha de deixar que agafin
la tablet,
van al YouTube,
veuen vídeos,
no sé,
hi ha uns quants
de molt famosos,
d'aquests que fan vídeos
a jocs,
té un llenguatge barroer
que pot sortir
amb una imatge
que sigui potent
i és possible
fins i tot
que el nen
després no dormi a les nits,
no?
Sí, sí.
I això també es pot convertir
en una dinàmica
diària,
diària,
diària,
diària de dia,
no?
I al final és un programa.
O ja ho ha sigut.
Bueno,
el tema del sueño
penso que és una de les coses
que més s'ha alterat
sobretot
en els preadolescentes
i adolescentes,
no?
Aquell d'esa hora
d'ir a dormir,
que diuen,
sí,
me voy a dormir,
però després tu lo encuentras
que a lo mejor
està a la habitació
tu pensando que està durmiendo
i està clac, clac, clac
con la...
Sí.
Entonces, bueno,
el acceso,
como tú comentabas,
a internet,
sí,
lo que pasa que a veces
ellos también son muy hábiles
en poder,
en saber cómo enmascarar
un poco lo que están viendo.
Y yo te diría también,
bueno,
como comentábamos antes,
la supervisión de los padres,
los padres siempre tenemos
que estar ahí,
no?
Respetando la intimidad
de ellos,
pero,
como aquel que dice,
con el ojo avisor
cuando vemos que algo
no funciona
o que algo
no va bien,
no?
Sí.
Claro,
ara la informació
és tan accessible
en qualsevol moment
i a qualsevol edat
que no podem cribar
el que dius,
no?
Estar preparat
aquell nen
o aquella nena
o aquella adolescente
per veure aquelles imatges?
Si no està preparat
madurativament
és quan després
el que dius tu,
no?
Allí es crea un xoc
de dir,
bueno,
no,
què està passant?
Però fins i tot a la dura,
a vegades tu estàs buscant
qualsevol cosa
pel Google
i et surten imatges
que dius,
això ara no toca,
no?
No està controlat,
no?
Aquí sí que hauríem
de fer una crida
de dir com
podem controlar
tot això,
no?
Si és legal
que et surtin
aquests missatges
que a vegades
tu no els busques,
no?
llavors ara els hi és
molt més fàcil,
només que posin
una paraula clau
tenen un món
d'informació,
no?
Abans era més difícil
l'accés a la informació.
La part dels pares,
el que diem,
no només l'institució
però clar,
és molt fàcil
traslladar la culpa
a l'altra banda,
no?
És a dir,
a l'institució,
a la...
No,
ni mucho menos.
Culpa...
És conjunta,
la culpa d'hi com
no me'n venen les coses,
no?
Sí, sí.
Culpa és de tots una mica,
no?
Però hem de començar
per nosaltres mateixos,
no?
Tu pots a l'ordinador
posar aquelles paraules
que no vols
que algú que te les busqui,
no?
I això,
hem de ser responsables
també, no?
Que això també es veus,
és una eina
que es podria formar
a les escoles
de dir pares,
com podeu fer tot això?
També hem de fer
que aquesta informació arribi
perquè moltes famílies
tampoc no ho saben,
no?
O els pares no utilitzen tant
les noves tecnologies,
ah, és que jo no sé
com ho he de fer, això.
Doncs també donar
aquesta informació
de com poder controlar
des de respectar
la intimitat,
com deies,
els nostres fills.
És normal
que, per exemple,
perquè a vegades
també sobren converses,
no?
Converses després de classe
que els pares,
parlo dels pares
dels homes,
pares, homes,
no dels pares,
pares i mares,
a vegades no recordin
quin curs està fent
el seu fill.
Això és molt normal o no?
És a dir,
esticament és normal?
És a dir,
passa poc o passa més
amb els homes?
Passa,
deixa'm un cop que passa.
O sigui,
no és tan estrany,
no?
No és molt estrany.
No té res que veure
amb els canvis,
el sistema educatiu.
No,
però jo penso que,
de todas maneras,
jo he notat un canvi ahí,
si aquí preguntaran
un pape què curs ha,
d'acord,
oi,
què curs ho espera?
I ara d'acord,
no,
ha fet tal,
no?
Bueno,
ja veis que hi ha papás,
más papás hombres,
digamos,
no?
Más involucrados,
hay papás,
más papás,
no?
Más participativos.
Yo que llevo muchos temas
de custodia y de separación,
he llevado casos
en que los papás
han tenido en sociedad
la custodia compartida
y la verdad que dices,
jo,
esto es un papá involucrado,
lo que también tienes,
pero bueno,
esto también puede pasar
en las madres,
es decir,
ahí no solo es,
quizás pasa,
o aparentemente pasa menos,
pero también hay mamás
que tienes que motivar,
es decir,
eh,
hay que estar ahí,
¿vale?
Y no solo los papás hombres.
Pero sí que,
por estadística,
era més de la mamá que,
oh,
no en com.
Bueno,
quizás por la delegación,
bueno,
ya la madre se ocupa,
llama ella para que vea ir yo,
¿no?
Bueno,
podien vi això,
podien vi a encarregar els llibres,
i tot això.
Bueno,
sí,
o confondre cursos de fills,
també a vegades ha passat,
no?
Anar a reunions canviades,
però què fas aquí?
Ay,
ostras,
no,
és verdad,
que el mayor va cuarto,
el pequeño va primero,
no sé,
passa,
però bueno.
Bueno,
no es tan estrany,
per tant,
no es tan estrany
com es pogués semblar.
No,
no,
no.
Però bueno,
hay que ayudaros,
hay que ayudar a los hombres,
decir,
eche,
que tú también eres parte importante,
¿no?
Moltas responsabilidades ha sigut de las dones,
també,
muchas mujeres s'han excluido a los hombres
en la crianza de sus hijos,
i això ho hem vist també
a altres generacions,
llavors,
moltes vegades també la culpa ha sigut
de la dona de dir,
no,
si ell no sabrà,
com que no sabrà
donar-li aquesta oportunitat,
no?
I ja això ha canviat
per obligació,
perquè ens veiem que ho hem de compartir,
no?
I que no,
llavors,
això està ajudant
que els homes siguin més flexibles.
La culpa és del WhatsApp,
hi ha el grup de pares i mares,
el grup de dones,
de mares i el grup de pares,
és a dir que clar.
No sé,
jo no en tinc,
jo me vaig negar.
Bueno,
yo he vivido algún caso
en que el papà ha estado involucrado
en el grupo del WhatsApp
de las mamás,
quizás por su situación personal,
pero bueno,
que se la ha incluído,
¿no?,
realmente.
No,
que en este grupo,
ara que sí,
predominan más las mamás,
yo pienso que sí,
que es normal.
Sí,
de cada cinco mamás,
un papá,
em posem una estadística.
Bueno,
el objetivo es motivaros
para que vayan viendo
más papás más a menudo.
Si hi ha alguna part
d'aquests que sí que ho recorden
tot,
que ens truqui,
el 64,
46,
67,
i que ens ho expliqui.
Hi ha un tema
que explicàvem ahir
que les sardines
del litoral,
que és un tema
que hem passat
de 7 milions de quilos
capturats,
7 milions de quilos
ara fa 16 anys,
a 240.000 quilos
aquest any.
És a dir,
que estan desapareixent
les sardines del litoral,
els pescadors de la llum
diuen que s'ha de fer un estudi
i es mirar
què està passant.
Què està passant.
Però no és una tendència
aïllada,
sinó que és una tendència
diríem que general
que s'està veient
també en altres sectors
ben naturals,
no?,
que algú passa.
A mi em fa pensar
un altre cop
en el canvi climàtic,
no?,
les temperatures
estan canviant,
doncs quin estiu
hem tingut,
no?,
de tanta calor
i això,
m'imagino que
en les aigües del mar
i per tant,
no?,
en tot el que és
els animalets del mar,
doncs d'alguna manera
els ha d'influenciar,
no?,
dic jo,
no ho sé.
Jo crec que és
pel canvi climàtic.
Sí, bueno,
todo cambio te supone
otro cambio diferente,
no?, realmente.
Però bueno,
són unes dades
molt altes,
7 milions,
7 milions,
a 240 mil quilos.
Molt, eh?
No ho dic perquè
quan aneu a comprar
sardines,
els fullers també,
doncs quan vagin a comprar
sardines,
que us hapiguen,
sardina de Tarragona,
peix blau de Tarragona,
doncs que...
De fet,
era un dels més reconeguts,
no?,
tenia denominació d'origen
i era considerat
un dels millors.
que teniu sardines a la fuga.
Sí, sí.
I tenim també,
aquesta setmana,
us hem explicat
que la nova persona
està a punt d'entrar
en funcionament,
la de Mas d'Enric,
ahir tenim el delegat
del govern
que ja ens explicava
que ja estan treballant
funcionaris,
per tant,
doncs ja hi ha
que treballen
i aniran fent
el trasllat
progressivament,
progressivament,
fins a aquests
800 interns
que tindrà cap
de part més de 800,
és un centre,
doncs,
modern,
tecnològicament parlant,
de fet,
la imatge que hem posat
es veu d'aquesta gran piscina
que hi ha al mig
de les instal·lacions,
però també,
doncs,
tota la part de seguretat
i això,
doncs,
aquí canviarà molt,
a part d'on està ara,
la persona serà
un centre obert,
centre que ja ho és
i, per tant,
també canviarà una mica
l'aspecte d'aquesta zona.
Un tema que en canvi
que feia anys
que s'arrossegava també.
Ui,
hacía años
que se venía hablando
igual que lo del cort inglés
que se venía hace años,
yo que estoy en edificios 10,
desde que estuve,
que hace más de 30 años,
ya se oía decir
que iba a venir
el cort inglés
o aunque iban a quitar
la cárcel
era unos bastantes años
que se decía.
Bueno,
lo importante es que hayan
viendo esos cambios
para la zona será,
yo pienso que
se enriquecerá mucho mejor
porque esa zona
es muy bonita,
queda muy bonita.
¿Recordes,
no,
el manderroc
de la casa dels mestres?
Sí,
sí,
i del árbol
que me quitaron
delante de Zeus.
Yo cuando salía
del edificio Cés
veía un árbol inmenso,
nunca veía el sol
i de repente
digo,
un día,
sí,
sí,
todo se vivió,
sí,
sí.
Lo viví y lo sufrí
porque como estoy
en un segundo sótano
me sufrí
todos los movimientos,
toda la vibración
del parking
de Lluís Companys
y todo el,
todo la construcción,
bueno,
el derrumbe de las casas
más loco
es la construcción
del cort inglés.
Hay momentos
que mi estante
vibraban las,
pero sí,
sí,
sí que lo viví,
sí.
Bueno,
siempre es mejor
tener que ser
aïllados
en lo que es
el núcle
de las ciudades,
que aquí tampoco
no hemos tenido
gaires ensurs
a nivel de la presó,
pero bueno,
totes las grandes ciudades
tenen los centros
penitenciarios
más aïllados
y creo que Tarragona
tenía que hacer
el mismo.
Ha cambiado
mucho la zona
del paseo
de Lluís Companys,
la gente baja más
que hace muchos años,
la gente
le costaba más
a ir a ir a ir a ir a ir
a ir a ir a ir a ir a ir
a ir a ir a ir a ir.
No había nada
antes,
yo me acuerdo
cuando en el año 82
que yo empecé
a tener la consulta allí,
se acababa la calle allí
y a partir de ahí
para Juan 23
era todo campo,
pero todo,
incluso me acuerdo
que tenía alguna amiga
que era enfermera
y decían,
ostras,
cuando salimos
a las 6 de la mañana,
todo campo,
incluso no había autobuses,
ha habido un cambio bestial,
bueno,
mucho mejor
porque la verdad,
y me acuerdo también
que cuando yo salía
del edificio de Eus
hasta la plaza
en Peral Tarraco
solo había una luz
en la iglesia de San Pablo
y en invierno
y en invierno
que a las 6 de la noche
yo iba bajando
y cada vez
ibas
y vas bajando
más de vista
porque realmente
es que era
todo muy tétrico,
en la otra acera
donde ahora está
el corte inglés
no había ninguna luz.
y no sé,
bueno,
ha habido un cambio,
la verdad,
yo lo había agradecido mucho
porque realmente
pero ha quedado
la zona muy bonita,
era una zona
que realmente
había quedado
como muy muerta.
I ara la complementaran
en la residència de Sant Jordi
si és veritat
doncs que la fan
el pavelló
que n'hi ha
avui hem de començar
sí,
doncs quedarà una zona
doncs bueno,
una part més,
un eixample més a baix
de Tarragona
i quedarà molt maco,
de fet el corte inglés
sí que atraua molta gent.
La fira també es fa allà baix,
ara ja,
la fira de productes catalans
també es fa allà,
vull dir que sí que se li comença
a donar més vida al barri.
Bueno,
doncs veurem
amb el trajet
això del centre penitenciari
que com dèiem
aquest mes
entre aquest mes
i el que ve de quedar enllestit.
Torno a l'inici,
reenganxo amb el començament
amb el que deia,
a més l'atur
entre els joves,
expectatives,
joves doncs
que estiguin ja en fase
d'anar buscant feina,
que ho parlin amb els pares,
què s'hi diríeu
amb aquests pares
o amb aquests joves
que estiguin ara mateix
al mercat laboral
buscant feina,
que trobin portes tancades
una, una altra,
una altra,
una altra,
que no hi hagi manera
de trobar una sortida.
Què s'hi diríeu
que sí que podem recomanar
amb aquests pares
amb aquests joves?
Bueno,
quizás lo que comentàbamos antes,
evitar caer un poco
en la frustració
i sobretot,
quizás,
a més,
mentre ells no encuentran
el treball,
seguir formándose,
que penso que quizás
la formació
sempre te darà
una puerta,
una puerta más,
o abrir más puertas,
pero de todas formas,
un poco para que ells
sigan sintiéndose útiles
aunque realmente
no encuentren ese trabajo,
pero sobretot motivarlos
i que els pares
també siguin sempre,
com el que diu,
empujando,
no?
No,
un poco,
a veces,
a veces he oído a los pares
que,
ya tiene 20 y pico,
acaba la carrera,
bueno,
no le des ese mensaje,
ya tiene,
a lo mejor el joven
esa imagen de,
uff,
como no sea un Messi,
los pequeños dicen,
bueno,
seré un Messi o seré un Ronaldo,
¿vale?
Esto ya ves que los jóvenes,
yo por ejemplo,
la consulta también noto
que ha cambiado bastante,
ya buscan,
pero bueno,
sobre todo la situación
que decíamos,
de que siempre hay una salida,
quizás tarde,
pero no dejes de buscar
esa salida
y la confianza
en sí mismos,
¿no?
Y ver realmente
que si no encuentran trabajo
no es por culpa de él,
sino realmente
porque hay un sistema ahí
siempre empujar,
¿no?,
motivar.
Sí,
tenim joves molt formats
però els falta molta experiència
i no accedeixen
en aquesta experiència,
¿no?
Jo que treballo
en el tercer sector,
la meva proposta
sempre és
que utilitzen el voluntariat
per agafar aquesta experiència.
Vull dir,
hi ha moltes empreses
que fem voluntariat,
¿no?,
i que poden veure
la nostra feina
del dia a dia
i és una manera
també de complementar
aquesta formació,
¿no?,
d'entendre
que és el món laboral
i que després
a nivell curricular
també és molt important,
¿no?,
tenir un jove
que, bueno,
no ha estat contractat
nosaltres des de la meva entitat
tenim voluntaris
però és que han acabat
la seva carrera,
que no troben feina
però que treballen amb nanos,
que treballen amb famílies
i que treballen infants
al nostre costat,
¿no?,
i per ells és enriquidor,
els motiva
i venim passant els anys,
no?,
i, bueno,
no cobren evidentment
però, bueno,
és una manera també
d'estar en contacte
amb la seva feina
i amb la seva professió,
no?,
per això que faig
una crida al voluntariat
que és molt important també.
No es cobra
però es cobra
amb emocions,
amb sentiments...
i si parles amb ells
és el que et diuen,
diuen, bueno,
no tinc un sou
però tinc l'experiència
i el retruc
que tinc d'ajudar gent,
no?,
i no perdre el contacte
amb la teva professió,
amb la teva carrera
que és pel que has evitat tant,
no?
Sí, sí,
això és molt enriquecedor
quan contactes
així amb gent
que és voluntària
i tal,
ves que realment,
bueno,
és el que et diuen,
no, no,
se está muy bien
o aprende,
jo que estoy,
per exemple,
a la Asociación de París Cerebral
quan tenemos voluntarios
realment dices,
ostras,
lo bien que estamos,
no?,
la alegría
con las clases
que haces salidas
y tal,
ves que,
bueno,
como participan
en eso que tú decías,
a nivel de sentimientos,
a nivel de emociones,
bueno,
es algo que realmente
aprendes mucho
y es la mejor remuneración.
Sí,
i bueno,
de fet,
s'estava plantejant
posar un voluntariat
fins i tot a les escoles
com a assignatura també
i que l'empresari
comenci a valorar
aquest voluntariat
com a experiència,
vull dir,
la voluntariat ja té una llei,
ja té tots uns drets,
uns deures
que es pot equiparar
doncs a unes pràctiques,
per aquí anem una mica.
Llavors,
veus això,
que s'animin a buscar
que hi ha moltes entitats
que ho fan
i que ho ofereixen.
He assenyalat els joves
però també hi ha
un altre sector important
que és el de
aturada llarga durada,
que no hi ha manera
que reenganxin a la feina
i que jo crec que
el missatge
potser podria ser
molt similar,
no?
Sí,
sí,
sí.
T'encuentres voluntarios
de massa edat
que realmente
les sirven,
no?
Se sienten un poco,
digamos,
buscar un poquito
el fruto de su persona,
no?
Cuando llega un momento
de una cierta edad
en la que ves,
com tú comentas,
que el paro,
que no hay forma
de encontrar trabajo,
que tal,
el voluntariado
realmente les ayuda
mucho a esas situaciones,
pues a nivel personal,
a nivel de evitar
la autoestima
y la frustración
que decías.
Y a nivel de depresión,
que hay muchas personas
que van cayendo,
cayendo y a veces
luego caen cosas
que no son
las más convenientes.
Sé que teníamos
ocupación
en el día a día
és important,
i no un sol día
sinó,
bueno,
de manera periòdica,
teníamos una certa obligación.
Una obligación,
sí,
una obligación
com una feina
entre cometes,
i després,
sí que és veritat
que a principi
a vegades costa,
però després
el benefici que senten
i que reben
els ajuda,
una mica a sortir
de la feina.
Bueno,
ahí no perder tampoco
el sentido de su vida,
que es ayudar,
decir, bueno,
pues sigo estando ahí,
un poco en activo.
Doncs vinga,
missatge en positiu,
missatge en positiu
per acabar la tertulia
d'aquest dimecres,
avui l'hem compartida
amb dues psicòlogues,
que portarem més sovint,
perquè tal com està el pati,
ens fa falta molta psicologia,
ens fa falta molta reflexió
i parlar molt també,
s'hi treu tot allò
que tenim dintre,
no hi treureu?
Sí,
parlar molt,
exacte.
Compartir-ho.
I permetre'ns
les nostres emocions,
les bones i les dolentes.
Enriqueta López,
gràcies.
Gràcies a tu.
I enriqueta López,
també gràcies
i fins la propera.
A vosaltres, gràcies.