És l'aventura de la vida, viu l'aventura de la vida.
Tot ho vols saber, junts en aquesta aventura, quin amic, tots inventarem, més motius per poder gaudir de la vida.
Us explicarem mil històries per poder xerrar, és l'aventura de la vida.
És l'aventura de conversar, l'aventura de la vida, i potser ja heu sentit aquestes veuetes que tímidament s'apropaven al micro i anaven cantant.
És la cançó que coneixen, l'han estat treballant durant tot el curs, això, l'àlbum de Cromos, i en definitiva els valors que pretén transmetre i inculcar-los a aquest programa.
L'aventura de conversar, l'aventura de la vida. Avui ens acompanyen, ja sabeu que cada divendres convidem alguna de les escoles que participen d'aquest programa,
i avui ens acompanyen nois i noies de tercera primària de l'Escola Camp Clar. Els saludem com sempre, a veure si tenen els pulmons a to. Bon dia!
Bon dia!
Ara esteu una mica tímids?
Sí!
Sí? Que us fa gràcia, això de venir a la ràdio?
Sí!
Saludem també els seus professors, a tots, la Noemi Ochoa. Noemi, bon dia!
Bon dia!
Molt bon dia!
I el Josep Dasi, que se'ns ha colat pel micro.
Josep, bon dia!
Bon dia a tots! Bon dia a tots!
No ho sé, què m'expliqueu? Com és l'escola? Qui m'explica com és aquesta escola de Camp Clar?
És gran!
És gran! Apropeu-vos el micròfon quan parleu!
És gran!
És gran!
Qui parla? La Dórar?
Sí!
Ho dic bé, això? Et dius a Dórar? Sí?
Sí!
Sí? Teniu uns noms que a mi me resulten una mica especials, eh? M'haureu d'ajudar amb els noms.
Ah, i l'altra noia es diu Esplèndid?
Sí!
Sí?
Sí!
Molt bé! Així dieu que l'escola és gran.
És molt divertit!
L'escola de Camp Clar.
És molt divertit!
És molt divertida!
Sí? Us ho passeu bé allà?
Sí, molt bé!
Sí!
Quants anys teniu?
Vuit!
Nou!
Entre vuit i nou, eh? Sempre ens agrada dir l'edat perquè situar els nostres oients terciers.
de primària d'una escola de Camp Clar que fa molts anys, Josep i Noemi, que participeu de l'Aventura de Conversar.
Bé, la veritat és que l'escola Camp Clar va ser una de les primeres que va començar en el projecte aquest de l'Aventura de la Vida i en Guany, diguem, la que porta tot el projecte, va parlar amb nosaltres i ens va dir si ens agradava continuar.
La veritat és que vam veure que teníem prou fons i materials per a treballar, ens va agradar per a treballar-ho en tutoria o a hores d'aquestes, i que es feia falta.
També parla molt de la salut i no res. Realment nosaltres avui el tema que venim a parlar és de, bueno, una cosa que es farà falta a partir d'ara, que hi ha moltes vacances, que fa molt de sol, que anem molt a la platja, anem a les piscines, i és molt important la protecció solar.
La protecció solar, amb totes les seves vessants, i això dona, aquest títol dona per parlar, doncs, això del sol, beneficis, inconvenients, evidentment, i com aprofitar, treure-lo bo del sol, no?, i treure-te de molt el dolent.
Noemi, ho heu treballat, això de l'Aventura de Conversar, ho heu treballat en transversal, en diferents assignatures, per exemple, tu és profe de música, deies, ho heu treballat en diferents assignatures o ha sigut allò només unes, bé, només, en plan tutories, tutories?
Bé, sobretot ho hem treballat a l'hora de tutoria, jo també a musicals hi vaig posar una cançó, però, bueno, és d'allò que poguessin escoltar una mica i poc més, saps?
Sobretot ha sigut a classe a l'hora de tutoria o ho hem pogut treballar millor.
S'ha treballat en cançons, s'ha treballat en una obra de teatre, també, eh? Què m'heu dit, que fareu una obra de teatre ara una miqueta aquí?
Sí!
Sí? Que sou una mica actors i actrius?
Sí!
Sí!
Doncs, us sembla que comencem per això, us recordem que el títol és La protecció solar, el tema que han treballat més en profunditat els nois i noies de tercer, de primària, de l'escola Campclar.
El teatre té el títol de la obra de teatre, es diu Déu meu, quin embolic! L'heu fet vosaltres?
Sí!
L'heu escrit també? L'heu pensat vosaltres? Sí?
Sí!
Doncs, escolta, jo callo i vosaltres, que sou els actors, ens interpreteu aquesta obra de teatre?
Va!
Bon dia a tothom, jo soc el mà castracer, m'encarrego de que cada dia surti el sol i per la nit hi hagi estels.
I fa moltes coses més, sempre ajudant amb la seva pareta màgica, que ja és molt bella.
Sabeu una cosa? Avui és el seu aniversari!
Faig un fonte més d'anys, més o menys, espero que algú es recordi de mi i em faci un bon regal.
Em sembla que per allà ve algú.
Bon dia, mi castracer.
Bon dia, micròfon, micròfon, que si no, no se'l sent.
Bon dia, mi castracer.
Fas molt bona cara, avui!
Moltes gràcies a vosaltres amigues, però què porteu aquí?
Res d'importància.
Res d'importància.
És un regalet per a algú que em fa el seu aniversari.
No deu ser pas per a mi, oi?
Felicitat, amigues, que em faig.
Ja està.
Quins amics més eixerits!
Oh, quina torradora més bonica! Moltes gràcies!
Has vist torradora?
De veritat creus que és una torradora?
Vas una mica perdut, amigues, tracer.
Ja està.
Doncs pot ser una ràdio!
Pré, pré!
Mireu, us agraeixo aquest molt regal, però us agraeixo encara que m'expliquessis què és aquest safaret.
No és tan difícil d'esbrinar, és un ordinador.
Un ordinador?
I per a què serveix?
Per fer la teva feina més senzilla, t'has de modernitzar, home.
Aquest aparell t'ajudarà igual que t'ajuda la teva vareta màgica.
I com funciona?
Aquí tens les instruccions.
Adeu, astracent, ja ens veurem!
Adeu, amics i amigues, agraeixo el vostre regal.
I ara sortirà el sol perquè ja són les quatre i quart.
jo soc la lluna, blanca i rodona, m'he fet rodona de rodolar, pel cel rodolo, del cel us miro.
Sempre vigilo, que invoca i fa.
Jo soc la lluna, que us vinc a veure, tot passejant-me pel cel enllà.
La lluna us mira, fa companyia i us dona un bric de clar de dia.
Astracent, mira, aquí està passant alguna cosa estranya.
I uns quarts mufolets que demà ha de ploure una mica.
He viscut tres estells com tres perles lluminoses.
Que han volgut posir-te'n cel quin clave les trobarà?
Quin rei els farà coronar? Quin mar els farà bressol?
Si cauen al meu jardí, ai, ai, quina claror hi haurà.
Demà, quan es pongui el sol.
Astracent, mira, aquí està passant alguna cosa.
Déu meu, què ha passat?
Però si jo ho fes com diuen les instruccions.
Ponto uns dies, vaig a veure si ho arreglo una mica.
Vaig marxar dels estells i la lluna i fico el sol i els núvols.
Les lluny són verds i blaus.
Ara tinc dos sols i un munt d'estells.
Tornaré a provar.
Ara sí que m'ha de sortir bé.
Ja en tenim prou, astracent.
No toquis més aquesta parella, per favor.
Torna a agafar la teva barreta màgica.
Teniu raó, em prendeixo.
Si algú no m'ajuda en aquest trastro, em tornaré boig en qualsevol moment.
Això no pot continuar així.
Estem farts de veure't sol a la nit.
Fa una setmana que el meu nen no pot dormir.
I per això em pensa que t'hauries d'apuntar a un curser d'ordinador.
I aprendre com funciona aquest aparell.
Crec que els seus amics tenen raó.
Molt bé.
Mentre aprenc com funciona aquest trastro,
tornaré a utilitzar la meva parellta màgica, que mai no m'ha fallat.
Molt bé, astracent.
Allí tornem a la normalitat.
Molt bé, hem tingut una mica de lío de micròfons,
perquè són molts nens i la veritat és que no estem acostumats,
no estem preparats tècnicament per tants convidats.
I llavors hem anat una mica de bòl i t'agraïm a la Maria Sacerrillo,
que ens ha ajudat a fer la distribució de micros.
Escolta, ho heu fet molt bé, que heu assajat molt.
que fins i tot ara m'ho heu explicat, l'heu llegit aquí asseguts,
però que l'heu memoritzat i l'heu posat en el mercenari, això?
Sí.
I que anàveu vestits, també, eh?
Sí.
A veure, com es diu el mac?
Que no m'he quedat...
Astracel.
Astracel?
Sí.
Sí?
Tu anaves vestit de mac?
Astracel?
No.
Ah, així anàveu una mica vestits normals.
Encara no l'heu representat, eh?
Val, això era com un assaig general.
Sí?
Què ens explica l'obra de teatre?
Vinga, qui m'ho explica una miqueta?
De què va, això?
Del sol i la lluna.
Del sol i la lluna?
Sí.
Sí?
I dels estels.
I els cinc canvis.
I els canvis?
I els cinc...
I els cinc...
I els cinc...
Fem una cosa, fem una cosa.
Quan hagueu de parlar, jo us miro i us dono pas, d'acord?
L'ordinador.
I quan hagueu de parlar, sisplau, apropeu-vos el micròfon, si no, no sou sent.
Digues.
Que l'Astracel és el seu aniversari.
Sí.
I els seus amics li regalen un ordinador.
I després el fa, el fa, el torna boig.
Josep, pateixes massa.
No, pateixis tant.
Van sols.
Van sols.
Li regalen un ordinador.
I què li passa?
Que cauen els estels i els núvols.
I per què?
Perquè és una mica desastre, no?
Que no s'ha fet servir l'ordinador.
Sí, perquè no ha llegit bé les instruccions.
No ha llegit bé les instruccions.
I què li passa a l'Astracel?
Que ha de fer un curset?
Sí!
Sí?
L'ordinador.
Tot això suposo que l'excusa era per parlar una mica del firmament, del cel, no?
Tot plegat.
I el sol.
Què passa amb el sol?
Expliquem-ho per què heu triat el tema del sol.
De la protecció solar, dels beneficis i no del sol.
A veure...
Perquè a la ràdio farem un programa.
Bueno, i a tu t'ha tocat molt el sol?
A Dórer t'ha tocat molt el sol?
Que et veig que ets una mica moraneta, no?
Sí.
Sí.
Jo crec que la Dóra era igual que l'esplèndid.
No sé, sou germanes?
No.
No?
Els deuen preguntar molt, oi?
Que sí?
Sí.
Molt bé.
Són dues noies negres i tenim diversos colors de pell a classe.
Josep i Noemi suposo que és un dels temes, també, no?
Que és una de les qüestions que us ha fet triar aquest tema de la protecció solar i el tema de com...
Bé, el sol i els colors de pell, també.
Bé, la veritat és que ja sabem que l'escola del barri en som és una escola amb molta diversificació de gent, és multicultural.
Per tant, quan es van oferir l'oportunitat de parlar d'aquest tema, ara veureu que també algunes poesies que han preparat ells, com també un conte que volen contar-nos que es diu
per què som de diferents colors i ens explica molt clar les tonalitats de pell, que no cal els rius seus dels altres i d'una forma molt natural ens ho contaran i també, clar, ara ve l'estiu, les vacances, aleshores el sol és molt important saber què hem de fer.
Per tant, és a més un tema, no només és un tema, doncs, 100% de salut física, diguem-ho així, no? El tema de la protecció solar, de protegir-nos, sinó que també heu aprofitat el tema per tractar els diferents colors de pell, els diferents races i la convivència, tots plegats.
Vés-me a veure, en Josep, ara sí, em sembla que hem de llegir una poesia. Ens toca una poesia ara, sí?
El meu amic Sol és una poesia que no és vostra, és de la Glòria Fuertes, no? Que és una poeta que va escriure moltes poesies per nens, a més, m'assembla.
I m'assembla que és la Kvala, o no sé si ho dic bé, eh?
Jaula.
Com te dius?
Jaula.
Jaula, et dius? Molt bé, ja us he dit que m'hauria d'ajudar amb això dels noms. Tenim música per la poesia o no?
Tenim una música al finalitzar les poesies.
Perfecte. Doncs Jaula, el meu amic Sol, quan vulguis.
Sol, Sol, Astromiu.
Sol, rei de los astros, sé que sin ti nada nace en el campo.
Sol, Astromiu, yo te bendigo. Vente conmigo, ya somos dos.
Sol, Astromiu, me das mi sombra y juegas conmigo. Ya somos tres.
Como un perrito me sigue, mi sombra asombrada.
Corre y la sombra corre, me para y se para.
Río y se ríe, salto y salta.
Tengo buenas sombras, Sol, gracias a tu gracia.
Anda, molt xula. Que us ha agradat aquesta poesia?
Sí. Que us la sabeu de memòria?
Sí. O només la jaula?
No us la veu presa de memòria? Una miqueta ja deu sonar, però no?
Sí.
Ya somos dos, ya somos tres.
Més poemes?
Sí.
Ara tenim un de poema, el poema romans del sol i la lluna, sí, en què hi ha un enamorament pel mig i que em sembla és de la Gabriel Gené Manila, sí, la recita La Durer.
Teniu unes veus molt boniques. El que passa que no veig els vostres noms, eh? A algú se li ha caigut els cartells i jo vaig de bòlit en tants nens.
Ayupa, Dóred, Esplèndir, Guajiba... M'haurà d'ajudar després.
Salut.
Doncs la Dóred ens ha de recitar aquesta poesia en què el sol i la lluna s'enamoren. És això el que passa?
Sí.
Sí? A Dóred, explica'ns.
El sol i la lluna es volen casar i han anat a veure un rector que hi ha, de casa Sestel, de nit vora el mar.
El sol i la lluna s'enamorats, el sol li regala un capell brodat, de flors i plomes un jardí pintat.
El sol i la lluna diuen que faran, festes i tiberis quan es casaran.
Sabeu què remoguen dins del cel tan gran?
Que el sol i la lluna són aquestes humars.
El sol és un príncep, de llarga les mans.
Ell i la pastora vestida d'encant.
Les campanes toquen repicaran.
Rosaris d'estrelles pel cel teixiran.
Ni ha dos que s'estimen dins del espai tan gran.
Aquesta era la més llarga.
Adorar-te tocar la més llarga.
Sí.
És xula, molt poètica, no?
Sí que és com si expliquessin que estan enamorats.
Escolta, i apreneu paraules noves amb aquestes poesies, també?
Sí.
Paraules que no sabíeu?
Sí.
Sí?
Què us agrada més, el sol o la lluna?
El sol.
El sol.
En general, sí, a tothom?
Sí.
Sí?
Ah, però qui em diu per què?
Qui em diu per què?
Jacint, digue'm per què t'agrada més el sol.
Per què?
Micro, micro, agafa el micròfon.
Molt bé.
Per què?
Perquè anem a la plaia, a la nit.
Molt bé.
A la nit no anem massa a la platja, no?
De moment no.
O sigui, a més gràcia, ja anireu.
Molt bé.
El Jacint ja li hem apropat el micròfon.
Ella ens recita un poema de Gloria Fuertes que es diu Todos contra la contaminación.
Sí.
Sí?
Perquè el parlar així del sol, la lluna, els astres i tot plegat, què té a veure això amb la contaminació?
Anem a recetar el poema i després anar a parlar.
Que los hombres no manchen los ríos, que los hombres no manchen el mar, que los niños no maltraten los árboles, que los hombres no ensucien la ciudad, que los tigres no tengan guerras, que los niños no maten pájaros, que los gatos no maten ratones.
Y sobre todo que los hombres no maten hombres.
Molt bonica, no?
Sí.
Un aplaudiment, em sembla, pels petits poetes.
Doncs aquesta era el cicle, les tres poesies que hem preparat a classe i ara amb aquesta música comencem el debat.
Comencem el debat i us vull preguntar, ja sé que porteu un guió, eh?
I porteu unes preguntes i uns punts que hem de tocar, que són els que heu tractat a classe, però jo us vull conèixer una miqueta més.
A veure, aquests noms tenim el Yacin, la Min, el... com et dius tu?
Ayup.
Apropa't al micro, et dic Ayup.
Ayup, simplement, sí?
Belal?
Ho dic bé?
Juan David?
Sí.
Sí?
Juan David, tu.
Ayup, una altra.
Esplèndid i adorera, vosaltres ja us coneixem, que ja heu parlat.
Wahiba?
Sí?
Sí.
Holú.
Holú.
Holú.
Escolta, m'ha agradat molt com has llegit la teva interpretació.
Vols dir que no hauries de dedicar-te al teatre, tu, quan siguis gran?
Holú?
Que t'agrada molt, això de fer teatre.
És que m'ha agradat molt com ho has llegit, eh?
Sí.
Sí?
Que havies fet teatre alguna altra vegada?
No.
És la primera vegada?
Sí.
I quin paper t'ha tocat fer?
La de...
La dona.
La de la...
Dona.
Dona.
Una dona que li regalava, o que parlava amb el mag, diguéssim, no?
Sí.
Parlava amb el mag.
Molt bé.
Doncs és que m'ha agradat molt.
Mira com llegeix.
La Holú té fusta d'actriu.
la Nevena, també ho ha fet molt bé, eh?
I qui era la Lluna Rodona, la Nevena o la Jaula?
Jo.
Ella.
Sí?
També m'ha agradat.
M'ho ha agradat tots, eh?
Molt bé.
Xicos, a veure, comencem una miqueta introduint el tema dels rajos del sol.
Quin tipus de rajos de sol hi ha?
Són bons dolents, com ens afecten?
A veure, a Llup, diguem, quin tipus de rajos hi ha, a Llup?
El serraig.
Ultravioletes.
Molt bé, hi ha dos tipus.
I quina diferència hi ha entre uns i altres?
Que l'UV no és perillós i l'UV ací.
D'ací.
Què passa amb el perillós, amb l'UV?
Per què pot ser perillós?
Belal.
Belal?
Ens passa la P.
No podeu parlar sense micro.
Si parleu sense micro, no se us sent.
Vosaltres aixequeu el braç i la Noemí ens ajuda.
Perquè transpassa la pell.
Transpassa la pell?
I de grans pots tenir càncer de pell i se't gastaria la pell.
Serien un dels grans problemes, no?
Per tant, són aquests els que són perillosos i hem d'anar amb compte.
I ens podem morir.
Bé, clar, una cosa porta a l'altra.
Què podeu fer per protegir-nos?
Perquè ara que sabem que els uve...
Posar-se la crema solar i la gorra i les orelles.
Eh, anem a fer una mica de llista.
A veure, crema solar, gorra...
Agafes de sol.
Ulleres?
Ulleres de sol.
Molt bé, Amin, molt bé.
Què més?
Juan David?
Gorra.
Gorra, també.
Crema solar.
La crema, però la crema...
A veure, això de la crema és important.
Les gafes de sol.
Ja ho hem dit.
Ja ho hem dit, ja ho hem dit.
Estem repetint.
I la crema, per on s'ha de posar i quan s'ha de posar?
Quan?
Que això em sembla que és una mica important.
30 minuts abans.
30 minuts abans?
I en lloc que tenen els numerets de protecció, les cremes?
Que sabeu quina protecció necessiteu?
5%
La de 50.
50%.
La de 50%.
50 estaria bé?
Sí.
Vale, i ara us pregunto, abans de sortir de casa,
quants de vosaltres ho feu, això, de posar-vos la protecció solar?
Jo.
Jo m'he posat aquest matí.
Sí, Jaula, tu te'n poses, sí?
Qui més? Qui més ho fa?
Jo.
Jo.
Jo.
Jo.
Jo.
Bueno, així la majoria ho feu vosaltres o us ho fan els pares?
Jo.
Jo el faig.
Jo.
Jo.
Molt bé.
Jo el faig sola.
Perquè a vegades els pares com a que anem una mica ràpid, no?
Sí.
I donem massa temps.
Però escolta, jo puc pensar, doncs, la gent que ja teniu la pell més fosca,
que aquí en veig uns quants que teniu la pell fosqueta, vosaltres no us fa...
No ho necessiteu, no ho necessiteu, això.
Què diríeu? Adorer, ho necessiteu o no? Posar-vos protecció solar?
No.
Ah! No té sentit, Adorer, no has dit res. Adorer, què necessiteu vosaltres, que teniu la pell més fosca posada?
Sí.
protecció solar?
Ah, sí.
Ah, sí.
Sí.
Una miqueta.
Una miqueta. Potser no 50. Potser no cal tanta protecció.
Però una mica sí, no?
De 30.
Vinga, de 30. Estaria bé.
Doncs sí, representa que això de la protecció solar és per tothom.
Que teniu tots, gorra?
Sí.
Sí.
I ulleres de sol?
Sí.
Molt bé. Home, és fàcil protegir-se del sol, el que passa és que hi hem de pensar, no?
Perquè és molt fàcil deixar-se la gorra, deixar-se les ulleres, no posar-se la crema.
Per tant, m'heu dit que els factors de protecció, es diu factor de protecció, això dels números?
Sí?
Sí.
Els factors de protecció són diferents? Depenent del tipus de pell?
Sí.
Que tenim tots la pell diferent?
Sí.
Qui diríeu que té la pell més fina, més delicada, més blanca?
L'Ayup.
L'Ayup.
L'Ayup.
La Nevena.
Jo.
La Nevena.
Jo no.
El Josep.
El Pep també.
Sí?
Tu sí.
Jo la tinc molt blanca, sí.
I pell fosca.
Bueno, la Guajira també.
La Dora i l'Esplendi.
La Dora i l'Esplendi.
Jo una miqueta.
La Llup també.
I la Llup una mica.
I una miqueta.
La Jaula també.
Jo una mica.
Una miqueta.
La Guajira la té bastant claretta la pell, no?
Jo el Josep també.
Sí?
Qui es posa vermell?
Quan li toca el sol i no se posa protecció.
El ve l'alt.
Jo.
Sí.
La Guajira també, no?
I el Juan.
I què us heu cremat?
Què us heu...
El Juan David, tu estàs bastant...
Tu sembles bastant resistent, Juan David, al sol, eh?
Quan es posa vermell.
O el poses vermell?
Quan no ve el sol, si no me poso crema,
Te posa super vermell?
Algunes vegades se me posa vermell això perquè no se me pone crema.
Sí?
I...
A més, si us descuideu, Juan David, de posar-vos crema en algun lloc, no?
Els braços, per exemple, o en algun lloc, es nota molt després.
Sí.
Això és el primer que es crema.
Que heu tingut mai una cremada d'aquelles fortes del sol,
d'estar a temps a la platja i arribar a casa?
Sí, jo.
Jo no.
Jo sí.
Jo no.
I diu jo sí.
Jo no.
Jo no.
Ai.
Jaula, tu sí?
Sí.
T'has posat tu vermella?
Doncs mira que tu tens la pell fosqueta.
Jo la dic una miqueta vermella.
Sí?
I de fer mal?
De fer mal?
No.
I crema per després del sol?
Sí.
Que us en poseu a vegades?
Sí.
Sí.
Jo sí.
Jo també.
També és important, no?
Jo també.
La Llupa parlant molt poquet i tens el micro davant.
A Llupa, aprofita.
A veure, tu tens unes ulleres de sol xules i una gorra xula o què?
Per vergonya.
Sí.
Ja sé que li fa vergonya, ja el veig així tot callat.
Com són les teves ulleres de sol? Te'n recordes?
Són fosques.
Clar.
Bueno, clar.
És que hi ha ulleres de sol que són molt boniques però en canvi tenen els vidres no gaire foscos.
Sí.
Què fem amb les ulleres de sol?
A Llup, on les hem de comprar? Com sabem si són bones o dolentes?
L'hem de comprar en tendes.
De ulleres.
En el carrer no.
Sí.
Perquè quin problema hi ha si les ulleres de sol no són bones?
Perquè ens podem quedar secs.
Sí.
I el sol transpassa les ulleres.
I són de qualitat.
Les que comprem en farmàcies, en botigues especialitzades, no?
Són de qualitat?
Sí.
Perquè, clar, si són de mala qualitat o no tapen el sol o ens poden cremar l'ull.
Sí.
Sí.
I encara pitjor.
Molt bé, que us afecta molt, que us molesta molt el sol als ulls.
Sí.
A veure, a qui li molesta molt?
A mi.
A mi.
A mi.
Ah, veig moltes mans aixecades, tot i que teniu els ulls molt foscos.
Sí?
A mi m'ho molesta.
Sí?
Fins allò de que no podeu jugar, de que no es podeu moure.
No.
De que esteu així amb els ulls i fa mal de cap.
Sí.
Fa mal de cap a vegades el sol, sí?
I el pati del col·le, que teniu llocs amb ombra.
Sí.
Moltes.
Molts llocs amb ombra, sí?
Sí.
Perquè, per poder-vos, no?, quan esteu massa allà, teniu massa de sol, us aneu a replegar.
Doncs hem anat d'un tema a l'altre, hem parlat de les cremes solars, dels tipus de pell,
evidentment, de les gorres, de les ulleres, que això que més val no comprar-les pel carrer.
Més malalties que poden fer els ratjuga, ja m'heu dit potser la més greu, no?, que és el càncer de pell.
Alguna altra malaltia?
Sí.
Esplèdits.
El càncer de parpelles.
De parpelles, també, eh?
Sí.
Sí, sí.
Ah, per exposir, perquè els ulls són més sensibles.
Per què?
Sí.
I també pots tenir virus.
Virus, també, eh?
I et porto un...
I et porto un nas sec.
Per aquí, eh... actriu, actriu.
Julut.
Julut.
Julut?
Sí?
M'anaves a dir alguna cosa, també? Més malalties.
M'he de dir que podrien tenir càncer en les parpelles, però ja l'ha dit l'esplèndit.
Ah, a Juan David.
I les parpelles, que a mi em deia.
I es pot donar al·lèrgia.
Ah, mira, poden sortir al·lèrgies, també.
De tota manera, i no sé si ho teniu en el guió, perquè vaig saltant d'una cosa a l'altra,
no tot són perills, no del sol.
El sol té beneficis, que ens toqui el sol, té coses bones.
Sí.
Vinga, va, doncs anem a veure les coses bones.
Perquè...
Per què serveix?
Les plantes posen energia per les plantes i també per nosaltres.
Ah, energia.
Sí.
I els ossos i els dents.
I també els ossos resistents, dents sanes.
Molt bé, molt bé.
Escolta, les plantes necessiten el sol, no?
Per fer una cosa que es diu fotoalgo.
I també necessiten vitamina D.
Sí, sí, fotoprotector.
No, les plantes no.
Fotosíntesi.
Potser encara no l'ho he fet, eh?
Bé, necessiten, necessiten el sol.
I a nosaltres se'ns posen les dents, dieu, i els ossos forts, si prenem el sol.
I alegria.
I els dona alegria.
I necessiten vitamina D.
Sí.
I C.
Sintetitza algunes vitamines, donen algunes vitamines, no?
Que només les té el sol, sembla.
Llavors diríeu que tothom ha de prendre el sol?
¿Petits, grans?
Sí.
Sí, tot.
Molt bé, doncs el sol té coses bones.
Dóna alegria, enforteix els ossos, però suposo que s'ha d'anar en compte,
depèn de quines hores prendre el sol i el temps que esteu al sol.
Quant de temps podem estar al sol i en quines hores és millor?
La primera hora del matí i a última hora de la tarda.
Molt bé, que és quan no pica tant, no?
Sí.
Ja torno a perdre els vostres noms, eh?
És que no me'n recordaré de vosaltres.
pugueu-m'ho més a prop.
Juan David, quant de temps podríem estar al sol?
Seguit, més o menys, això?
A primera hora del matí i a la primera hora de la tarda.
I què? Tres o quatre hores seguides?
Sí.
Bueno, no, que és molt.
Una horeta.
Mitja hora.
Mitja.
Mitja horeta, no?
Depèn de lo fort, de la resistència que tinguem.
No, mitja.
D'acord.
Llavors també és important si els nens són molt petits que vagin una mica protegits, no?
Sí.
Sí?
Per exemple, com hauríem d'anar amb compte amb un nen molt petit?
Bueno, amb vosaltres mateixos, també si esteu molta estona a la platja.
Que de gran podria tenir càncer de pell.
De gran podria tenir coses, podria tenir alguna malaltia.
Llavors els hem de posar crema.
A vegades també protegir-vos amb una samarreta, no?
Si esteu molta estona.
Sí, sí.
I pell vermella.
Taca-se a la pell.
Però a veure, per què ens posem morenos?
Per el sol.
Molt bé.
Per la melalina.
La melalina.
La melalina.
La melalina.
La melalina.
Què és això de la melalina?
Es canvia.
Canvia de color.
Canvia de color.
La pell.
La pell canvia de color.
I ens posem la pell fosca.
Molt bé.
I ens posem moren.
Una mica fosca.
I a vegades si prenem malament el sol, no?
A vegades ens surten pigues.
Qui té pigues per aquí?
Jo en tinc, eh?
El Yacin.
El Yacin.
El Pep, tu tens tot.
Pepa, tu sempre et poses, te poses barbets.
El Yacin té una tiga.
La guajiba.
La guajiba aquí.
Aquí.
La jolú.
I que se'n recordeu quan us va sortir una piga?
No.
O eren molt petits?
El Juan.
No sé.
I en fi, això de les pigues té a veure amb la melalina, m'assembla, no?
La jolú.
Té bastant a veure amb que us toqui el sol.
I a veure com la vostra pell reacciona.
Melalina, una paraula important que també heu après.
Ara, ens posem 30 minuts abans la crema solar, d'acord?
Anem a la platja.
Anem a la platja.
I, ala, ens banyem.
Jaula, si ens banyem al mar, què passa amb la crema?
S'aquí, eh?
Que es va, però...
Nevena!
Què passa amb la crema?
Li volia demanar a la Nevena i li he dit, Jaula, és que la veig aquí molt parada, dic que se m'adormirà.
Agafa el micròfon, Nevena, no t'adormis.
Què passa si ens banyem a la platja amb la crema que ens hem posat al sortir de casa?
Si ens banyem al mar.
Que es marxa.
Que marxa, no?
I quan sortim de la platja podràs posar-la una altra vegada.
Sí, no?
Ens l'hem de tornar a posar quan sortim del mar.
Escolta, s'ha de tenir molta paciència per fer això.
Perquè si estàs jugant, t'ho estàs passant bé?
En recordar-se'n de posar-se crema?
No.
Llavors, ho heu de fer vosaltres, els heu de dir als pares...
Qui pensa més, vosaltres o els pares?
Nosaltres!
Jo crec que després d'haver fet aquest treball que heu fet, hi penseu més aviat.
Més aviat vosaltres i els heu de dir.
Mira, aquí teniu, heu tocat en el punt 12, una pregunta molt interessant.
Parleu de les ONGs, que potser se podria ajudar els nens d'altres països,
països on hi ha fins i tot més sol que aquí, que n'hi ha molts,
i que potser no poden comprar cremes o ulleres de sol.
Ayup, me vols dir alguna cosa?
Què heu pensat, això de potser donar ulleres o cremes a les ONGs?
Què heu parlat d'això, classe?
Sí, ajudar-los.
Ajudar-los?
Donar-los una mica de crema de sol.
I hem de donar-los un poc de ulleres de sol i de gorres als pocs.
A vegades són coses d'aquelles que no hi pensem, no?
Perquè hi ha altres necessitats,
però hi ha països en què el sol és molt potent.
Esteu en contacte o coneixeu alguna BNG d'aquest tipus?
Pep, perquè tampoc és habitual que es recollin aquest tipus de coses, eh?
Bueno, aquí el que intentem és que vagin prenent consciència.
perquè hi ha molta gent que ha els 25 anys o estan tan envellits o bé estan ja secs o...
i hem de ser conscients que no només és aigua, sinó que hi ha altres necessitats i el sol està ahí.
I cada vegada pica més, això?
Bueno, vosaltres sou molt joves, però aquí els més grans diem, sí, sí, que cada vegada fa més calor l'estiu.
Pica més el sol.
Nois, vinga, que si no se'ns passarà el temps, ja sé que m'heu preparat un conte també.
Un conte que va acompanyat ara d'una cançó?
Sí, doncs vinga, li demanem al Lluís que ens posi una cançó de fons i expliquem el conte.
Per què som de diferents colors?
L'any passat vaig anar d'excursió amb molts nens i nenes.
El meu cos i raó eren uns dels monitors.
Anem a trucar i vaig conèixer la Caelo.
Vam seure juntes i de seguida ens vam fer amigues.
La Caelo té 10 anys, els cabells negres i arrissats, i la pell de color xocolata.
La Caelo és catalana, però els seus pares van venir d'un poblet de Botswana, que és un país de sud-àfrica.
Els nens del seient de darrere van dir que semblava un cafè amb llet i tenia raó.
Ja que la Caelo és fosca com el cafè i jo blanca com la llet, a nosaltres la broma ens va fer molta gràcia.
La veritat és que era molt curiós veure els nostres braços juntes d'un color diferent.
Em vaig quedar un moment pensant i aleshores li vaig preguntar al meu cos i raó, per què som de diferents colors?
Saps, Marta? Aquesta pregunta la respondrem després entre tots.
En arribar al nostre destí, la Roberta, una monitora molt simpàtica, ens va donar la benvinguda.
Espero que aquest dia ens ho passem molt bé i fem nous amics.
Hi ha nens de molts colors, hi ha nens de molts llocs.
El Mohamed, per exemple, va arribar fa cinc anys del Marroc.
Els pares de la Bogna són polonesos.
Els de la Caelo de Botsona, l'Oscar, produeix de Bolívia.
La Guosuang, de la Xina.
De mica en mica tots ens anirem coneixent.
Jo ja en coneixia uns quants perquè anaven a la meva escola.
Al meu barri hi ha gent de totes les nacionalitats i molt divertit.
Celebrarem la nostra arribada amb un joc.
Faré una pregunta i tothom ha de pensar-la molt bé
i contestar-la aquesta nit al fons del camp.
La resposta més imaginativa i original tindrà un premi sorpresa.
La pregunta era la que jo li havia fet al meu cosí.
Per què som de diferents colors?
La Caelo i jo després de muntar les tendes ens vam asseure a rumiar.
no se n'acudia res.
Quan ja estaven a punt de donar-me per vençut, la Caelo va fer un vot.
Ja ho tinc!
Però era l'hora de sopar i els monitors ens estaven cridant.
La Caelo no va tenir temps d'explicar-me la seva resposta.
Després de sopar va arribar el gran moment.
totes vam seure al voltant del foc i Raül va començar a parlar.
Abans s'ha fet una pregunta.
Hi ha algú que vulgui contestar-la.
Caram, caram, quina alegria!
A veure tu, Caelo, digue'ns bé què has pensat.
Jo crec que tot va passar molt temps.
Després d'uns quant dies de pluja,
Déu va posar a modelar els homes i les dones
en fan blanc del camí i pintar-los amb colors de l'art San Martín.
Però ho feia a poc a poc.
L'art de San Martín hi ha anat desapareixent.
Les figures li van sortint cada vegada més clares.
I les últimes van haver deixat-les completament blanques.
Bravo, Caelo!
Alguns dels vostres companys l'han encertat.
En una cosa, la causa de tot pregant cal buscar-la
en els vostres avantpassats.
Però començaré pel principi.
El color de la pell depèn de la melanina.
Com més melanina tingui, més fosc serà.
La melanina és una substància química
que protegeix la pell de les radiacions
ultraviolades els famosos raig uva.
que formen la part dels raig de sol.
És com para sol del nostre cos.
Paula!
A l'invern estic més blanca, un gelat de nata.
Però a l'estiu em poso molt morena.
Això vol dir que el meu cos obre el seu parasol de melanina.
No?
Exacte!
Quan trenem el sol, el nostre cos produeix més melanina,
del que és habitual,
perquè necessita més protecció.
Com diu la Paula,
quan ens posem morenos,
és perquè obrim el nostre parasol de melanina.
i què té a veure això amb nosaltres abans passats?
fa milers d'anys,
els nostres abans passats s'assemblaven bols als simis
i tenien tot el cos cobert de pell.
Tot aquest pell els protegia dels raig solars,
de mica en mica sense saber per què van anar perdent el pell.
i què va passar?
I els van cremar tots?
No, no, no.
Els humans es van repartir per la terra
i el color de la seva pell va canviar segons el clima
del lloc on van canviar el segon van instal·lar.
Com més sol, pell més fosca.
Com menys sol, pell més blanca.
i els llocs on no hi fa ni gaire calor ni gaire fred,
doncs un bronzejat intermedi.
Les explicacions d'en Raúl ens havien deixat bocabadats,
però no ens oblidaven del premi.
Escolta, Raúl, i el premi?
És veritat, gairebé m'en descuido.
Hem decidit que el premi s'hi ri un llibre, el nostre llibre,
i escriurem totes les històries que han explicat aquí,
aquesta nit, i les que no s'han dit.
Després l'il·lustrarem i el portarem a la impremsa
perquè els facin tres exemplars per a cadascú.
Així el podrem regalar a les persones que més estimen.
La veritat és que en aquells dies
m'ho vaig passar la jo més bé
i vaig conèixer a la Caelo,
que des de l'avors és la meva amiga de l'anima.
Ara sabem que l'única diferència que hi ha
entre els dos és una grapada de rai de sol.
A més, estem segurs que el món és molt més interessant
i el formem gent diferent.
Ah, m'oblidava.
Ara tenim el nostre llibre
i té anat tants deixits
que és ben en tots.
És la llibreria de tots els mons.
Es titula
Perquè som de diferents colors!
Molt bé, molt bé.
No us aixequeu, no us aixequeu encara,
que ens falten res.
Dos minutets, simplement per agrair-vos
que hagueu vingut i que hagueu fet l'aventura de conversar.
Avui, com deia el conte, de cafè amb llet.
Perquè si miro les cares que tinc per aquí,
hi ha totes les games de marró i de beige
i de blanc i de rosat.
Avui sí que hem fet un programa de cafè amb llet de veritat
i com deia el conte,
que això m'ha agradat molt aquesta frase,
que l'única diferència entre nosaltres és un grapat de sol.
Sí?
Nois, moltes gràcies per venir.
Només volia comentar-te que s'havia promès
un gelat si ho fèiem bé.
Home, que tenies dubtes.
I sí, no?
No, un, dos gelats.
Dos gelats.
Tres?
I no, res.
Quatre, què penseu?
Voleu un gelat ben gran o què?
Sí!
Però de què?
Ja, doncs anem-hi.
De xocolata, de nata, de crema?
De xocolata.
Us vull dir tots els noms,
perquè teniu noms, a més, molt bonics,
els vull recordar.
Nevena, Jaula.
Hulut.
Hulut.
Ui!
La meva actriu d'avui.
Wahiba, Adorer, Esplèndid, Ayub, Juan David,
Belan, sí, Belan, sí, Ayub, un altre, Amin i Yacin.
Moltíssimes gràcies per venir.
Són alguns dels nois i noies de tercer de primària
de l'escola de Camp Clans.
Han acompanyat també els seus professors,
la Noemi Ochoa i el Josep Daci,
que ara se'n va comprar gelats per tothom.
Gràcies per venir.
Adéu!
Adéu!
Ella se marchó y solo me dejó
recuerdos de su ausencia
sin la menor indulgencia
Eva María se fue.
Pasó las noches así
pensando en Eva María
Cuando no puedo dormir
vió su fotografía
qué bonita está
bañándose en el mar
tostándose en la arena
mientras yo siento la pena
de vivir sin su amor
qué voy a hacer
qué voy a hacer
qué voy a hacer
si Eva María se fue
¿Qué voy a hacer, qué voy a hacer, qué voy a hacer
qué voy a hacer si Eva María se fue
Apenas puedo vivir pensando si ella me quiere
Si necesita de mí
y si es amor lo que siente
Ella se marchó
y solo me dejó
recuerdos de su ausencia
sin la menor indulgencia
Eva María se fue
¿Qué voy a hacer, qué voy a hacer