Comença el Pont de Mahoma
amb Jordi Mena, Josep Maria Bonacci,
Ricard Fernández i Òscar Cavial.
David Palmada, pelut, marxa aquest divendres als Alps
per escalar el Drú, al massís del Montblanc.
Després té previst marxar també cap al mític Capitán
al Parc Nacional de Yosemite.
La imponent llosa de pedra de més de mil metres
ha saltat aquests dies als mitjans generalistes.
Ha estat notícia per l'alleguament del downwall
dels nord-americans Catwell i Jorgeson,
que van ser portada fa una setmana amb molts mitjans
on no és gaire habitual que es parli d'escalada,
excepte quan hi ha accidents o desgràcies.
També parlem de bé, avui en parlarem,
hem apelut d'això, però també parlarem de la retirada
a l'expedició amb Alex Chicón i Skaiz Maiz
de les torres del Trango, ara fa uns mesos,
després de dos dies de molt de fred i mal temps
i d'haver d'arrossegar el material amb poca pendent.
Avui ens ho explicarà.
També recordareu segurament que l'any passat
vam parlar de la primera repetició
d'una via de la paret de l'àri de Montserrat,
la Wild Riders, a cara de Dani Brugadades
i el Roger Caradach.
De fet, en vam parlar amb el primer,
avui del cafè més a passar-li el testimoni al segon, el Roger.
Ell és escalador i guia de muntanya,
després d'aquesta gran fita no ha parat.
Volem posar l'accent avui, volem parlar amb ell,
per un procés de formació en el qual ha pres part
l'equip espanyol d'alpinisme.
Ha estat un procés formatiu de tecnificació
de tres anys que es va tancar amb una expedició al Nepal
en direcció de Miquel Zabalza.
L'expedició va tornar amb l'obertura
de pura vida al Sagatón Pic
de 6.325 metres.
A més a més, l'expedició en record
l'alpinista Iñaki Ochoa de Olza.
Recordeu, desaparegut a la Napurna.
Avui en parlem amb ell, amb el Roger,
conversarem i també ens acostarem a una destinació d'esquí.
Avui anirem a buscar la tranquil·litat
d'una estació de caràcter familiar
amb pistes amples i pendents per a tots els nivells.
Parlem del Port del Comte,
a la comarca de la Susonès,
una àrea de les més boniques i singulars,
dels Pirineus, del Prepirineu.
En parlem amb el director del complex, amb l'Obert Estella.
I tenim atenció a l'Òscar Cadillac
a l'Ice Climbing Festival de Turquia,
una competició internacional d'escala d'angel
que se celebra a la ciutat turca d'Uzundere,
a una hora de distància del centre d'Erzurum,
a 1.700 metres d'alçada.
Des de Turquia podrem escoltar la veu de l'Òscar
i també d'algun dels joves participants
en aquesta competició.
Ricard Fernández llegirà, com sempre,
un text d'un llibre clàssic de muntanya,
avui diu del seu admiradíssim Eric Sipton,
procedent del llibre Upton Tat Muntany.
Benvinguts al Pont de Maoma.
Fins demà!
Doncs vinga, comencem al Pont de Maoma.
Josep Maria Bonatxip, bon dia, benvingut.
Bon dia.
Jordi Mena, bon dia.
Bon dia, què tal, com estem?
Ja, home, aquí.
Avui tenim, per cert, el Ricard Fernández.
El tenim virtualment, eh?
Sí, sí, sí.
Està omnipresent.
Avui està per aquí, però no el tenim aquí,
però vaja, podrem escoltar igualment
el fragment del llibre clàssic de muntanya.
i tenim l'escola a Turquia, ara ho dèiem, eh?
L'escola a Turquia, ara ho dèiem, eh?
L'escola a Turquia, que està a Turquia,
si ens escolten des de Turquia,
també saludem des d'aquí,
està a l'Ixclimbing Festival de Turquia,
aquesta competició internacional d'escalada,
com a alpinista convidat.
No va a competir, sinó que va com a convidat,
i podrem escoltar la seva veu, eh?
Des d'aquí, de Turquia.
No, pot ser interessant, pot ser interessant.
De fet, jo he vist fotos amb les pancartes
que inclús havien pel carrer, no?
És com aquí a les eleccions, no?
O sigui, anàvem fent publicitat dels escaladors convidats,
com si fossin les pancartes publicitàries a les eleccions.
És curiós veure una pancarta així en gran,
però la foto la tenim, no sé si la vas rebre tu,
del que diu el Jordi,
d'aquest tipus d'eleccions per votar,
amb la foto de l'Òscar,
anunciant la competició aquesta, no?
Potser són coses que...
que et fa estrany veure-ho fora de casa
i que aquí a casa a vegades fan competicions
per qualsevol història i sempre posem gent de fora.
Vull dir que, no sé, és curiós veure-ho, no?
Doncs escoltarem la veu de l'Òscar des de Turquia
i també d'algun dels participants en aquesta competició
que estan a 11 graus sota 0, ens deia,
a 1.700 metres i a 11 sota 0 ahir dimecres,
temperatura màxima, eh?
11 sota 0.
Quina temperatura deu fer als salbs, al tru, Jordi?
El tru, home, jo crec que ara deu fer
com a mínim el mateix,
si no més, el problema de l'exposició allà,
del vent,
que no estàs protegit,
aleshores la sensació tèrmica
pots estar a menys 20.
Menys 20, imagineu-vos, eh?
David Palmada, pelut, bon dia.
Hola, bon dia.
Què dius?
Bé, home, això a vosaltres.
Bon dia, nen, com estàs?
Hola, Jordi.
Molt bé, home, aquí.
Acabes de tornar del Dakar, eh, David?
Acabes de tornar del Dakar,
te'n vas cap als salbs, cap al tru,
després te'n vas cap al josèmiti, cap al capitan,
no pares, eh?
Carai.
Si ho has de venir, no sé, jo...
Et sentim una mica malament, eh?
Costa una mica més el telèfon que...
Ara, encens, ara?
Ara, perfecto.
Ara, ara.
Ara sí, ara sí.
Bé, per on comencem?
Pel tru, va, quin projecte tens aquí entre mans?
El tru, el tru és...
Re, el tru, doncs, és un projecte que fa tres anys que estem arrossegant ja
amb en Josep Maria Esquiló, amb en Tato.
Re, doncs, ens fa gràcia anar a obrir una via a la cara oest, no?
A la cara oest és on hi havia el telèfonat i que és on va caure tot
i fa molt temps que m'he fet il·lusió anar a obrir una via, no?
I vaig poder enganyar amb en Tato perquè m'hi acompanyés.
El que passa és que la sort no ens acompanya gaire amb aquesta aventura.
Ja fa tres anys que ho estem intentant.
El primer any ens va sortir malament, ens va sepoltar una avalanxa
que ens va tenir que treure l'helicòpter-ho.
El segon any el Tato va tenir problemes,
problemes que el van tenir a operar i no hi vam poder anar.
I ara hi vam anar al desembre abans de marxar al Dakar.
Vam anar a fer un intent perquè la mètica era molt bona
i hi havia poca neu, entre cometes.
Vam portar tot el material, ho vam tenir tot a punt
i quan ja teníem tot a punt per penjar-nos a la paret i entrar,
doncs, problemes familiars de part d'en Tato
va tenir que marxar per unes històries
i ho hem tingut a plaçar fins ara.
I ara, doncs, mira, doncs, és el que està veient en Jordi ara, no?
Ara ens trobarem allà, doncs, un vent fort,
temperatures de 20 sota...
Aneu dos curtits, home, després de la via a Bafin,
tot és superable, no?
A Males podeu baixar i anar a fer unes birres a baix.
Sí, sobretot jo, ara que vinc molt ben aclimatat,
del Dakar d'estar a 40 graus positius,
vinc molt ben aclimatat.
Bueno, però tu ets pelut, no?
Sí, sí, sí.
No et fa falta ni gorro.
No, no, home, no, tio, gorro no,
cada dia n'en tinc menys a cada dia,
m'agrada un dia a l'edat no perdona, nano.
Quina via fareu del dru, dius, David?
No, no, no anem a fer cap via, anem a obrir-ne una de nou a tu.
Clar, perquè per què repetir-ne una
si te'n pots obrir una a tu al teu gust, no?
Clar, clar, ara ja ha quedat tot el forat de la Tomàs Gros, no?
Sí.
Ah, jo dic, ostres, potser aneu a repetir la Tomàs Gros,
grafar els trossets de baix, no?
No, no, no, no, no, què va, què va.
La veritat és que, mira, l'altre dia li comentàvem a en Jordi,
la història d'anar a obrir una paret d'aquestes,
fàcil no és, no?
O sigui, perquè la paret és molt exposada,
perquè cauen blocs i, bueno, és constant, no?
Des del 2005 que no s'obre cap via,
que és l'última que s'obri.
El que passa que jo crec que els escaldors i els alpinistes
ens regim per sensacions, no?
I aquesta paret, per més que me la miro,
i ara que hi he estat a sota el desembre
i vaig estar davant i vaig fer fotos,
em transmet bon rotllo, no?
Me la miro i dic, hòstia, ara sí, ara és el moment, no?
Jo crec que no hi haurà res,
jo crec que, bueno, que és el moment, no?
De fet, jo què sé, un altre moment a la meva vida,
doncs, igual no estaria segur de fer-ho.
I ara, per més que me la miro i tornant,
i tornant a mirar les motos,
ai, les motos, estic pensant en les fotos,
hòstia, estic més motivat que mai, no?
I amb entrat igual, amb entrat quan hi vam estar,
doncs igual, no?
Li transmetia el mateix.
Llavors, jo crec que hem de fer una miqueta de casa a l'instint, no?
I esperem que no es atribuquem.
Home, també és que és molt espectacular aquell pany de paret.
Bueno, el que parlàvem ahir, no?
Que realment, i a més a més,
fent l'accés des de baix,
realment és impressionant.
O sigui, bueno, jo la imatge que tinc de...
Tot aquell pany de paret, no?
Vaig tenir la sort de poder fer el Pilar Bonati
en condicions fa molts anys,
i és brutal.
Però me'n recordo d'acompanyat a Israel Blanco
fa molts anys, el 96 o 97, va si em sembla,
a intentar ell en solitari, la Thomas Gross,
i el vaig ajudar a portar ja material,
i era esfaraïdor.
Perquè allò és que era un magatzem d'armaris de gama blanca.
O sigui, allà que hi ha tot.
És bastant brutal, i jo tinc amics que saben el projecte,
i em passen informes i tal,
inclús tres setmanes abans d'anar a portar ja ara el desembre,
em van passar una foto d'un desprendiment
que hi havia a la cara o és, no?
Inclús per on volem pujar nosaltres.
Llavors, sí que pot semblar una miqueta de bogeria,
però, bueno, jo em miro la paret i la línia
dins del que cap es deu segur.
A més a més, és un granet completament blanc,
completament nou, que crida molt l'atenció.
Llavors, bueno, és una moguda una mica intensa,
perquè la logística és complicada,
les aproximacions són llargues,
si ara cau un pacató de neu, quedes allà sitiat,
i bueno, ja tenim la mala experiència el primer any,
que la muntanya sempre t'ensenya la sepa doble cara.
De part, un cop estem a la pedra,
doncs, no ho sé, jo em sento bé i em sento segur.
I ja està, en fi, no pots fer res més, no?
És l'atracció, l'atracció de la pedra,
l'atracció del Vic Guadalero.
David, per certa, quan vau anar al trango,
es vas passar WhatsApp des d'allà, des de peu de via.
Sí.
Aquí també, no?, ens enviaràs en llast,
aniràs explicant què passa, no?,
amb algun vídeo i tot.
Ja t'enviaré el, ja t'enviaré el.
Com que aquí tens cobertura fàcil, eh?
Sí, sí, sí, la veritat és que per temes de feina,
doncs, si pogués no ho faria, eh?,
ni dir sense telèfon ni sense res,
però per un tema de feina, bàsicament,
doncs, tinc que estar comunicat,
i si cada vegada fer una tercera d'aquestes,
puc enviar algun WhatsApp, no?,
algun WhatsApp i algun mail puc enviar,
llavors, bueno, sempre fa gràcia amb els amics,
doncs enviar-los, mira, estic aquí,
mira, tinc una nevera que me vuelve encima,
mira que guai, no?,
sempre és una mica divertit.
Però, bueno.
Escolta, què va passar per ser el trangol?
Perquè ho vam parlar amb tu,
i, bueno, ja saps explicar que era més o menys això, eh?,
l'accés de pesc arrossegava,
la falta de pendent, no?,
el mal temps, tot plegat, no?,
va ser un cúmul de coses, no?
Sí, sí, sí, sí, sí.
El que passa és que...
coses ens han dirat moltes sempre,
perquè ja saps que
els medis de comunicació
sempre exigenen molt, no?
La realitat és molt fàcil,
perquè és una història llarga,
i jo te la resumeixo molt fàcil.
Ens ajuntem a tres persones,
surt un projecte,
jo me n'anava el capitan,
m'enganyen per anar aquí,
m'enganyen amb el bon sentit de la paraula,
vinga, va, anem aquí i tal,
provem això,
molt bé,
jo ja saps que soc un tio que em va a l'artifo,
doncs, hostia,
per què no obrim una via?
No, una via no,
perquè el xicón és alpinista,
ja ho sabeu,
l'Ecaig és un tio molt polivalent,
però és més del terrenat deportiu,
per dir-ho així, no?,
encara que és un tio supercomplert,
i surt el projecte aquest
d'anar a pujar a la Gran Torre, no?
Descartem d'obrir una via
perquè ells no tenen experiència amb big goal,
llavors el pes de l'expedició
recau sobre mi una miqueta,
soc el responsable de l'aglut,
i decidim anar amb aquesta cara, no?,
per dir-ho d'una manera,
perquè ells havia mirat la via,
la pare del gols,
que és una via sense repetició,
i jo em mirava la via Bushido,
que és una mica més difícil tècnicament, no?
Llavors els meus amics que hi havien estat
em van dir,
but, tu no saps on vas,
allò és una puta rampa,
la cara aquella, allò és una besura,
has d'anar a l'altra banda,
ja ho sé,
a l'altra banda no hi volem anar
perquè és una decisió de tres,
s'ha votat anar aquí,
doncs anirem anar aquí i ja en què passa, no?
I realment la història de baixada aquesta via
és perquè la via que vam triar era molt lletja,
o sigui,
no és que si la via cau
perquè la via caia tossos,
la roca és una merda,
no, no, no,
simplement és una via que no estàvem disfrutant gens,
cap dels tres,
o sigui, a part que van fer una cosa
una mica innovadora,
que és l'Àlex,
com que ell sí que està
una miqueta, per dir-ho així,
ens vivim del món de la muntanya,
fent expedicions i tal,
doncs portava un sistema innovador
d'extreaming
que podien enviar vídeos,
Facebooks i coses d'aquestes
que a mi no m'agraden gaire, no?
Però llavors això implica
una logística, doncs, molt complexa,
implica portar molt material,
implica portar un generador
per poder carregar l'ordinador
i el sistema d'internet, etcètera.
Llavors, si per si l'aparellà és complicada
anant normal amb uns petates,
doncs imagina't anar
amb un pes extra, no?
Que tampoc és el motiu
de baixar,
simplement va haver-hi un moment
que jo vaig fer una reflexió a mi mateix.
Saturació, no?
Sí, sí, sí, d'estar escalant,
estar veient els meus companys
t'hi van petates arrossegant,
mirant el que quedava a sobre,
tio, no arribaves mai,
la part més única de la paret
que és el 5 de dalt,
tampoc la passava per allà la via,
o sigui, en tots els respectes,
aquests tios que són uns escaladors
respectables,
van obrir una via lletja.
Igual, doncs perquè tenen un projecte
de dir, tenim que obrir una via a cada paret,
van anar allà,
van buscar un robó i van dir,
aquí, d'acord?
I llavors,
doncs bueno,
la via no s'ha repetit,
els americans,
oh, quina via més bona i tal,
però ningú hi va,
llavors anem nosaltres
i ens trobem al pastel.
A part de que, a més a més,
doncs també trobem besura d'ells,
cordes abandonades,
coses que a nosaltres,
doncs, no ens agraden,
i això et fa reflexionar
i dius,
eh, tio,
què collons estic fent aquí,
tio,
hi ha dies milions de vegades més maques
i estic aquí patint sense disfrutar
i són les meves putes vacances,
tio,
jo estaria el capitán
i estic aquí putejat,
estic fins als ous,
i llavors jo,
en pla,
em plenqueia,
tios,
hòstia,
és una besura,
tios,
jo ja en tinc prou,
si voleu continuar,
cap problema,
agafa una corda de baix,
ja està,
hòstia,
no, no,
tio,
no baixis,
això és un equip,
si baixes tu,
marxem tots,
doncs,
de tu,
marxem tots
i vam fer una altra cosa
i llavors vam fer això,
vam baixar,
ells dos estaven molt motivats,
l'ecaig estava molt motivat,
és un equip i va molt
i va dir,
hòstia,
anem a la torre sense nom i tal,
i jo quan vaig a una muda així
hem d'estar tan fins als dos
que vaig dir,
jo el que em va ser,
me'n vaig a veure parets per un futur.
És la CUP dels americans,
doncs,
la CUP dels americans.
Bueno,
no,
els americans no,
els americans són molt seus,
els americans parlen molt
i a vegades no saben de la missa la meitat,
però bueno,
ells sempre han de ser els millors...
Què en penses d'això,
que han fet això el Capitán ara,
el Down Wall?
La Down Wall,
hòstia,
la Down Wall,
jo crec que si no recordo malament
del fer ja 3 o 4 anys
que nosaltres la vam fer
sense corda,
amb calçotets
i amb el dia,
el que passa és que,
clar,
no ho vam donar els mitjans
de comunicació com ell.
Clar, clar, clar,
jo recordo...
Torno a dir això,
pelu,
torno a repetir-ho.
Jo recordo aquestes imatges,
eh?,
amb un somni eròtic,
amb una maca,
força.
No, no,
bé, bé, bé, bé,
jo crec que a nivell personal,
eh?,
han donat molt sancionalisme
de, bueno,
d'una via, no?,
és un projecte de 6 anys,
han fet molt bombo,
perquè inclús hi ha gent
que no escala d'aquí,
del barri,
i això que diuen,
hòstia, has vist aquests escaladors
que han fet la via més difícil
del món?
I dius, bueno,
sí, sí, sí, sí, sí,
i em sembla correcte,
eh?,
el que passa és que,
bueno,
és el que he parlat, no?
Bueno, són patrocinis també,
no?
Són patrocinis també, no?,
clar,
són escaladors que estan patrocinats
per les grans marques.
Però és la més difícil del món,
veritablement,
perquè això també ja diu,
hi ha qui qüestiona, no?,
que sigui la més difícil del món,
tu què creus?
No, jo no crec,
jo, creure i dir-te
que és la més difícil del món,
tinc que anar i fer-la,
i llavors jutjar,
si no, Ibaic,
és un parlar, no?,
és la frase aquella de
jo no l'he hecho,
però no es 7a, no?,
o sigui,
jo soc de Ibaic,
ho faig,
i llavors parlo,
o sigui,
llavors, no ho sé,
hi ha una via difícil,
m'agrada la repeteixo,
i llavors,
en petit comitè,
ho comento,
hòstia,
jo crec que aquell art
no és tan difícil,
aquell és més fàcil,
aquell no,
aquell és més difícil
del que marca,
però clar,
parlar sense saber què
és de tontos,
o sigui,
jo, què vols que dir?
I aniràs, no?
I aniràs?
Sí, home, no,
allò d'en Wall,
l'en Wall és un complex
de dies que,
hòstia,
més caldito ja haginat,
ja l'he fet,
vull dir,
per mi allò no és 9a,
per mi allò és a 2,
vull dir,
clar,
si jo 9a no ho faig
ni el faré mai,
i llavors sortirà la pel·lícula,
no?
El Como Se hizo,
capítulo 1,
capítulo 2,
tal,
Dan Wall,
l'havia més difícil,
i això ven i hi ha un públic
que li agrada,
ja està,
llavors jo crec que la gent
del mundillo que es calen
i estan en aquestes històries,
doncs hi haurà molta gent
que estarà a favor,
hi haurà molta gent
que no agrada tant
i hi haurà gent
que no agradarà gens,
no?
El que no pots fer,
crec jo,
és tancar-te en banda,
no?
Doncs és una cosa
que els tios
s'han estat corrent i tal.
que m'agradarà més
o no m'agradarà menys?
Bueno,
doncs per mi no deixa
de ser deportiva en paret,
no?
Anant allà,
anar provant els llars,
anar fotent sartenassos,
anar fotent teques i tal,
bueno,
doncs hi haurà gent
que li agrada més
i hi haurà gent
que li agrada més.
Jo sóc més d'anar amb una paret
i viure la meva aventura,
no?
Fotar els llars difícils,
buscar el que m'agrada,
la dificultat,
una ruta nova i tal,
i ja està,
però bueno,
ja està bé.
El que sí que és rellevant
és el bombo i platillo
que se li ha donat a aquesta via,
no?
I uns dies abans,
unes setmanes abans,
el Jim Beyer
havia obert aquesta via
en solitària,
amb 18 dies,
amb autonomia pròpia,
completament,
absolutament sol,
18 dies penjat en una paret
i obrint una via
de 6è a 5è sub,
no?
Sí,
molt bé, Jordi,
això és una molt bona història
i et diré per què.
Aquest tio,
els americans no el traguen,
o sigui,
és l'oveja negra,
però el tio
va al seu puto rotllo,
tu ho has sentit,
ho has sentit tu
perquè saps la mundillo,
la gent,
l'estat qui és aquest senyor,
l'estat qui és aquest senyor,
doncs ja està,
llavors aquests tios
han vengut més la història,
doncs no passa res,
ja està bé,
ells fan això,
hi ha un públic que ho segueix,
perfecte,
jo segueixo aquest senyor,
m'entens?,
amb un petit comitè
i m'agrada el que fa aquest tio
i la manera que ho fa,
llavors,
doncs bueno,
és una miqueta més...
És curiós,
és curiós,
el recolzament de les marques
i el màrqueting i tot
com potència una realitat real,
però al mateix temps
també paral·lela,
d'un altre món que...
Ja,
però no ens enganyem,
o sigui,
realment el que ven,
perquè al final
no deixa de ser una cosa comercial,
és això,
o sigui,
jo hem d'entendre
que hi ha molta gent
que és reàstia a aquestes coses,
és a dir,
les esponsors,
no sé què,
jo escala per a mi,
sí, sí, sí,
escolta,
tothom escala per a ell,
el que passa,
que aquesta gent és necessària,
per què?
Doncs perquè les marques
necessiten puntes de llança,
gent que porti la seva roba,
gent que porti el seu material...
Has de vendre cordes,
has de vendre buscatons,
jo he de vendre pitons...
És així,
i amb les motes igual,
vinc del Dakar,
que és un món més competitiu
i fascigós entre comedes
i amb tots els respectes,
que et puguis tirar la cara,
tothom ballar per uns interessos,
tothom ballar per guanyar,
tothom...
O sigui,
hi ha molt poca gent
que vagi a viure la seva aventura,
perquè encara que vagis a viure
la teva aventura
de mi primera Dakar,
tu estàs allà
que el vols acabar
i vols ser millor que aquell
i en vez de fer el 30
vols ser el 29.
És una cursa,
no?
Exacte.
És una cursa.
Però,
escolta'm,
la muntanya vols dir
que no s'ha convertit
en això, Jordi?
En una cursa, tio,
per ser el millor,
per poder fer més que tothom,
per fer el vídeo més guai...
Hòstia,
és que hi ha un moment...
Jo per això em tanco els ports.
Tio,
per cert,
tenim una cosa pendent, eh?
Sí, sí, sí.
Però és curiós,
no?
És veritat,
ara que ho dius és veritat,
perquè en el fons,
dins d'aquesta dinàmica
que genera l'esport
i la muntanya,
l'escalada i tal,
al final és curiós,
perquè, per exemple,
jo fa uns quants anys
ja vaig trobar
les Roques de Benet,
vaig enredar
el company meu
d'escalada al Coqui
i,
vine,
que aquí ho has de veure.
I hem estat anys
fotent-li
i casualment
sempre ens trobem
els mateixos,
allà penjats.
Ah, exacte.
Exacte.
Sí, sí, sí.
Bueno,
i les Roques estan allà,
estan a 10 minuts de peu,
vull dir,
saps?
No està perdut el cul del món
a l'Affin.
No, no,
que no fa falta pagar
mil euros
en bitllet d'avió.
Ah, exactament,
està allà
i tens aventures
boníssimes.
Jo he viscut
històries increïbles,
vivars brutals,
amb colegues.
Sí, sí,
amb amacas
i con neceseres
i con neceseres
con condones,
sí, sí, sí.
Bueno, Pelut,
escolta,
demà agafes l'avió,
no?,
cap als Alps
o com hi vas?
Com hi vas?
Bona.
Ei,
digue'm.
Dic,
demà hi ha marxes
cap al Drú,
no?, demà?
Sí, sí, sí,
demà marxem als Alps
i no hi ha res de nou.
Ens han passat el Parque,
hi ha un Foen,
vol dir que farà molt ben,
que les temperatures tèrmiques
ara poden picar
fins a menys 30,
la sensació,
bueno,
serà una miqueta heavy,
la próxima si pot ser dura,
però esperem que
els próximos dies
la mèdia sigui bona.
Bueno,
les tindràs informats,
no?,
per això.
Bueno, va,
ja us enviaré
alguna cosa, va.
A petit comité,
encara que sigui, home.
Bueno, va,
a petit comité,
sí que ja saps
que no m'agraden
aquestes coses,
aquest ja m'ha liat,
ja m'ha liat aquí
fent propaganda barata.
Bueno,
per això, barata.
Escolta,
David,
per cert,
ha anat aquí igual, home.
Molt bé, molt bé, molt bé.
I, esperem,
gas, eh?
Molt de gas, eh?
Home, i tant,
gas a fondo, tu.
Que no pari,
que no falti.
Bueno, una abraçada.
David, una abraçada, també.
Vinga, va,
cuida't si parlem.
Adéu, adéu, adéu.
Adéu, adéu, adéu.
Vinga,
marxem a Turquia?
Anem, Juret Maria, a Turquia, no?
No marxaries ara a Turquia,
ara mateix?
Sí, no,
el que passa és que
estic encara reflexionant
una miqueta
el pelot, no?
L'entrevista aquesta
jo crec que l'hem de tornar
a escoltar un altre dia,
però amb tranquil·litat, eh?
Perquè ara estem en directe
i no som conscients
del que ens ha dit, eh?
Però tu dius,
l'he de l'escadet.
El tema de la competició
a la muntanya, vull dir,
és una de les coses
que jo vinc defensant
de fa molt de temps
perquè potser soc dels
que està més en contra
d'aquests temes
de competir a la muntanya.
I, bueno,
s'ha tocat
un punt que és interessant,
que a la muntanya
que anem a competir
o a gaudir?
Jo soc dels que va a gaudir.
aquest de competència
o aquest d'entre la gent
per pujar més aviat,
per ser el millor,
per escalar,
el més difícil
i d'una manera egoista,
no ho he entès mai
ni ho entendré.
Però, bueno,
així que cadascú
practica com vol.
Doncs mira,
anem a competir ara, eh?
No competir nosaltres
per parlar
de la competició
que es fa a Turquia,
l'Iceclimbing Festival,
que es fa més a més
en aquesta zona
com veiem
d'una població
d'Uzundere,
està a una hora
de distància
del centre
d'un altre poble
que es diu Erzurum.
Estem parlant
de 1.600 metres d'alçada,
estem parlant
d'11 graus
sota 0 de màxima
i estem parlant
que l'Escar Gallagal
tenim allà
com a convidat
per part dels organitzadors
d'aquest certamen,
convidat, doncs,
això,
com a pinista convidat
i que ens ha pogut enviar
aquest any de veu
des d'allà,
parlant també,
que no diu gran cosa,
amb els que parlo
són alguns dels qui participen
de diferents països,
perquè n'hi ha una bona pila
de països
que són representats
en aquest certamen,
doncs, això,
que ens sou des d'allà,
des de Turquia,
ho escoltem.
Hola,
companys del Pont de Mahoma,
aquí estic
en una cafeteria
molt cèntrica
del village
d'Arzurum,
a 1.700 metres d'alçada,
a 11 graus
sota 0.
La gent,
molt agradable.
Estic rodejat
de gent
que ha vingut
al Ice Cleaning Festival
de Mongòlia,
del Nepal,
del mateix Turquia,
invitat
per Antunç Findic
i estic a la meva dreta
tinc
l'Àlex Gaon
de Gavan
de Romania
i els amics
que també han vingut
de França,
d'Anglaterra.
Azurum,
for radio.
Like what?
Like Ice Climbing Festival.
We meet here
to Ice Climbing Festival.
We are waiting you.
With many people?
Many people.
Please come here
in Turkey
to Erzurum.
You are from
from Istanbul?
I am from
Bursa.
I am from...
And your name?
Hi,
this is
in Erzurum
and Climbing Festival.
Name is
Emine.
Namaste.
This is Maya Shepard
from Nepal.
I am in Erzurum now
to participate
in Ice Climbing Festival
for the first time.
So we are...
We have so many friends
from different countries
and we are very happy.
I feel like
some base camp
we are climbing mountains
because I see
all the friends
from different countries
for the Ice Climbing Festival.
and I am so happy
for my participation
in the
International Ice Climbing Meet
and there are
delegates
from more than
10 countries.
Tomorrow
will start
their ice climbing
and I think
they have
a good time
in Turkey
Turkish friends.
Thank you
and also
thank you very much.
I came from
Mongolia.
Hi,
I am Laurence Younger.
I am from Romania.
I came here
in Erzurum.
I was invited
by the Turkish
climbers
and I can't wait
to climb some ice
because in Romania
we don't have
that much ice
to go climbing.
We mainly climb rock.
Hi,
this is Alex Gavan
from Romania
and I am really,
really glad
to be here
because I met
both Tunj,
the organizer
and Oscar
in the Himalayas
and we had
a great friendship
and now we'll have
we'll climb
some good...
Okay, excellent.
Hello, Spanish people.
and the grand Oscar.
Thank you very much.
Hello,
my name is Benjamin
Bogusov Magrel
from Polish Alpine Club.
We are now
in Erzurum
in East Anatolia.
We are here
for ice climbing
festival.
Tomorrow
we will start
to climb
in the mountains.
I send best regards
for all climbers
in Turkey
and in Spain.
Pont de Mahoma
sempre amunt.
This is the
AIS Festival
of Turkey
in countries
as like
Mongolia
Kazakhstan
Kitikistan
Russia
Nepal
Polonia
Rumania
Armènia, França, la Xina...
Tot el món. Internacional Festival, ja se sap.
No han traduït el tall de veu perquè de fet se'n tenia molt bé el cadall.
Estan contents d'estar allà.
Evidentment, estan contents d'estar allà. Qui no ho estaria?
Realment sí, home, sembla interessant participar en un esdeveniment com aquest.
El bonic és tots els contactes que, en el fons, quan estàs amb actiu i fent viatges i activitat fora de casa,
no deixes de generar vincles d'amistat amb gent que et vas trobant a diferents llocs de l'activitat que vas fent.
En aquest cas, per exemple, l'Òscar és que s'ha retrobat amb 8 o 10 persones,
l'Àlex Avant, la Maia, la Maia Xerpa, entre d'altres,
que realment aquest estiu estaven amb ella allà al Valtoro.
No deixa de ser un bucle d'activitats que es van desenvolupant
i la gent que va fent activitat i va sortint és el vincle on et trobes.
És una mica, per exemple, el pelut, el vincle que tinc jo amb l'activitat que jo desenvolupo a l'escalant.
estem en la mateixa línia, no? Ens agrada el mateix i al final anem coincidint.
Encara que no vulguis, un dia et trobes a tal lloc, un altre dia et trobes a l'altre, no?
Això és una manera, crec, és una bona oportunitat també per l'Òscar,
pel projecte que tindrem a ens ara,
de trobar possibles acompanyants o gent que li pugui haver a l'expedició
si al final decideix de tornar a Valtoro, no?
i a part del tema de l'escalada, que disfrutarà picant gel,
perquè és una cosa que a ell li encanta,
veus gent que et poden anar molt bé i contactes importants, no?
Està bé, està molt bé.
El juny, eh? Recordem el 14-8.000, el Brad Pitt que farà el mes de juny, la primavera.
Per tant, això està aquí, eh? La cantonada.
Sí, aviam si hi ha prou ajudes per poder anar.
El club està lluitant per ajudar al màxim i ell també es va movent
i aviam si aconseguim els ajuts necessaris
perquè el primer en fer 14-8.000 a Catalunya sigui un tarragoní.
Doncs vinga, anem ara cap a l'aire de Montserrat, Jordi?
Anem a veure una via maca?
Anem, anem.
Doncs recordareu la via de la que vam parlar ara fa alguns mesos,
la Wayriders de la vareta de l'aire de Montserrat,
la feia amb el Dani Brugueroles i el Roger Caradach.
Amb el Dani vam parlar, te recordes que vam parlar amb ell?
Sí, clar.
Amb el Dani ens ho explicà una mica, doncs aquesta.
I el Roger, doncs que no ha parat des de llavors, no ha parat de tocar pedra
i a més a més ha pres part en un procés formatiu de tecnificació
ha durat tres anys, amb l'equip alpinista, l'equip espanyol de l'alpinisme
s'han tancat amb una expedició al Nepal que van tornar no fa gaire
en direcció de Miquel Zabalza
i van tornar, doncs, ni més ni menys que amb l'obertura de Pura Vida
al Sagatón Pic, que han dit-ho, no?
Sí, sí, realment un biote amb estil alpí, realment 100% elegant, estètic,
amb una visió molt bona, no?, de com escalar una muntanya.
Realment són d'aquelles coses que dius, ostres, que guapo, quina enveja, no?
Realment una ascensió molt ben trobada, no?
I de fet és una línia, per exemple, de les noves generacions, no?
Seguir la línia del Miquel està fomentant i estan treballant
amb una gent que realment està fent unes activitats, que mira el Roger, no?
Vull dir, molts van conèixer a través del Wife Riders de la Via de l'Aeri,
jo recordo els seus passos allà fotent-se a té, assegurant-se amb els ploms, no?
Clar, mira ara aquest hivern, sí, en qüestió de des que va tornar del Sagatón,
és que no ha parat.
I mires les ressenyes de les itineraries que han anat obrint,
obrint, eh?, no es repetint, obrint, i ostres, dius, aquest és el camí, no?
Jo l'he vist enfilat amb una canoa, eh?, amb un pantà, doncs,
perquè us ho afliqui. Roger, què tal? Bon dia.
Hola, bon dia. Com anem?
Com va, això? Bon dia, Roger. Què tal?
Bon dia. Bon dia, què tal?
Bueno, pura vida, eh?
Sí, sí, sí. Ara ho explicava vosaltres, no?
És veritablement això, eh?, un biote complex, no?, molt difícil, no?
Bueno, més que la dificultat, la dificultat en si de l'itinerari
tampoc és molt, molt, molt difícil,
perquè la dificultat era en màxim 80 graus, M5 de mixta,
però, clar, si suma l'alçada, estàs en una vall molt aïllada,
les condicions tampoc no van ser molt bones,
i tot plegat sí que va ser complicat.
Clar, vist des d'un punt de vista de les vies d'aquí al Pirineu,
no semblava molt difícil, però...
No, no, la logística i tot, no, Roger?
Sí. Si mires només el grau no és molt complicat,
però si mires on està i tot el que ens va costar,
sí que ens va semblar un biote i vam marxar molt contents nosaltres.
El Miquel què tal? Perquè amb ells seguís fent coses, no?, amb el Miquel?
Sí, amb el Miquel seguim escalant i amb el Miquel molt bé.
Home, la veritat, amb 3 anys hem après moltíssim.
És un màster, eh?
Sí, sí, sí. Jo sempre ho dic,
anar amb les concentracions i el més motivat de tots, el Miquel.
El que sempre tenia més ganes d'escalar, el que no es cansava, sempre era ell.
És que porta igual 30 anys escalant i cada dia, cada dia, cada dia i no se'n cansa.
Sembla que tingui 30, el punyetero, eh?
Sí.
Déu-n'hi-do, déu-n'hi-do amb el Miquel, eh? A veure qui l'atrapa.
D'això no ho hem dit, Roger, perquè tu també és guia de muntanya, no?
I, de fet, això forma part d'un procés de formació de 3 anys amb l'equip espanyol d'Apinisme.
Com ha anat i per què et vas decantar per aquest procés de formació?
Mira, jo abans havia estat al CETAC, al Centre de Tecnificació a Catalunya, amb el Leo Beguer.
I es va acabar i em van dir que s'obrien places per l'equip espanyol.
Això d'espanyol sempre fa una mica de mal, però...
és una oportunitat per viatjar lluny, per conèixer altra gent a la mateixa edat i amb un...
Obrir cercles, no?
Amb un nivell semblant i oportunitats per viatjar, per viatjar i sobretot per aprendre.
Dintre dels Pirineus sí que hi ha, i dels Alps m'havia mogut molt,
però el fet de marxar fora, marxar fora d'Europa, escalar d'Himalaya o així...
Clar, són experiències noves i anant amb algú com el Miquel que en sap tant és perfecte.
Clar, és que és una font de sabidoria i experiència, eh?
Amb aquest tipus d'activitats, perquè clar, porta molts anys...
Jo recordo haver anat a la Vall de l'Antanc el 2001, em sembla, també...
Amb un article que va escriure el Miquel, em sembla que era en un extrem,
en un extrem em sembla que ja no s'ha dit d'aquesta revista, no?
Tota la zona de la Vall de l'Antanc d'obertures i escalades, a més a més, sense permís ni res,
ni res, en pla piratilla, van estar fotent allà una activitat brutal, no?
I realment és que, bueno, és que és la línia aquesta, no?
O sigui, són cims de... O sigui, no només l'alpinisme està a l'Himalaya als 8.000, no?
O sigui, obrint línies com aquesta, per exemple, del Shackathon, realment és brutal.
És alpinisme d'exploració, no? Realment et sents que estàs fent alpinisme, no?
Que estàs repetint una via o obrint una via, no?
Ho has viscut a giro, Roger? Ho has viscut d'aquesta manera?
Sí, sí, sí. Jo crec que el que deia ara el Jordi és precisament això.
Jo crec que l'alpinisme no està en els 8.000, ara mateix.
Sobretot està l'alpinisme així de més nivell de dificultat està a 6.000 i pico, 7.000.
I és on s'estan obrint dies, bueno, que és una alçada que et permet que les dies siguin més complicades.
Sí, sí.
Hola, Roger, soc Josep Maria Bonacci.
No, que potser els 8.000 no donen opció a masses tonteries, no?
Vull dir, 8.000 prou feina tens per pujar si va sense exigen artificial,
com per damunt fer grans gestes alpinístiques, no?
Potser a les alçades aquestes que et dieu de 6.000, 7.000,
doncs hi ha més opció, més autonomia per poder realitzar canals i poder realitzar arestes
i llocs més alpinístics que en un 8.000 que hi ha prou feina tens per encaminar, no?
Sí, sí.
I també jo crec que s'hi suma a la part econòmica,
que anant un 8.000 no està a l'abast de molta gent,
en canvi anar a un 6.500, 7.000 a l'Himalaia,
està a l'abast de molta més gent que s'ho pot...
que, bueno, amb pocs patrocinis o...
O sense patrocinis.
O sense patrocinis, pots arribar a anar-hi i pots obrir una via.
i anar a un 8.000 no està a l'abast de tothom avui en dia.
Sí, clar, aquesta gent tenen el negoci muntat amb els 8.000.
Cada vegada, des d'aquí, des dels nostres països,
li donen més importància fer 8.000,
amb la qual cosa ells veuen negoci i cada vegada pujen més els preus.
Vull dir, això és normal, no?
En Sant Maudó també tenen les seves mudes vivint i en aquestes muntanyes
és el seu tresor i l'exploten tot el que poden.
Sí, ells també s'han d'entendre, ells sempre han de viure d'algú allà.
I tant, i tant.
Roger, del tema aquest dels americans,
del capitan, la de Wall, com la veus?
Jo, a veure, jo veig,
per una banda crec que és una activitat molt bona,
del fet que hagin alliberat una via que abans es feia en artificial,
jo penso que és que poden anar a l'escalada en paret.
A poc a poc, moltes vies que s'estan fent artificial,
anar-les alliberant i anar-les fent en lliure.
Però a mi el que no m'agrada és això que es fa molt ara,
que està molt de moda, de dir, la més difícil del món.
Ara han fet la més difícil del món.
I no només ells, sinó molta gent que està escalant,
que van a fer el més difícil del món.
Jo crec que si s'haguessin quedat en que han alliberat una via molt complicada,
és una activitat que té molt de mèrit.
Però ja han a buscar anar-ho a comparar amb altres escalades.
Cada escalada és un món i no es poden comparar moltes entre si.
Des del meu punt de vista.
I què em penses?
si has escoltat abans, que hem comentat amb el Palut,
amb el Jim Bayer.
És al·lucinant.
Com li donen el potencial de màrqueting, diguéssim,
repeticions, per exemple, com aquesta del Down Wall.
i una activitat que jo personalment penso que, per exemple,
anar a un tio allà, 18-19 dies, autonomia pròpia,
obrir un biote de 6E, 6B, em sembla que és, A5 Sub,
dius, hòstia, és que realment, a veure, logísticament, a nivell d'esforç,
a nivell de dificultat tècnica ja, eh?
Ostres, és que sol, completament sol,
sense la logística de los cámaras, los fotógrafos,
las amacas de los colegas, i tal, tal, tal,
dius, ostres, realment trobo que encara té més mèrit, no?
Sí, però no és per treure-li mèrit una cosa o l'altra.
No, no, no, no, no.
El que sí que crec és que el que han fet ara al Down Wall
és una cosa que no s'havia fet mai,
han fet una via de diversos llacs de 9 grau, en paret,
i en canvi l'altra té molt mèrit, això jo dic,
però potser sí que s'havia fet.
Per aquesta banda ho entenc.
Sí, sí, sí, sí.
Que digui, home, s'ha portat algú nou a l'escalada.
El que no...
A mi el que em desagrada és que vagin de la via
més difícil del món,
perquè no té res a veure on havia el Capitán,
com dèiem abans,
que una via oberta a les torres de Bafin.
No es poden comparar, llavors...
Sí, no té res a veure un 8A,
un 8A al Capitán, no?,
que un 6C a la Patagònia, per exemple, no?
Exacte.
Per això que llavors,
a mi parlar de la via més difícil del món
és el que no m'agrada.
Han fet una cosa molt difícil,
amb això sí que ja estic d'acord.
Tècnicament és molt complicat.
Vull dir, més que tècnicament esportivament.
A nivell esportiu, a nivell físic,
és molt complicat arribar,
han arribat aquests dos.
Bueno, han aconseguit, això sí,
que els mitjans generalistes,
que habitualment no parlen d'escalada,
no sé que sigui quan hi ha un accident...
Sí, que no parlin de morts o accidentats,
que parlin d'esportistes, no?,
com el futbol o el Messi o qualsevol altre, no?
Sí, sí.
En aquest sentit,
m'ha estranyat a mi, eh?
En certa manera,
que de cop es parlés tant d'això,
quan gestes d'aquestes n'hi van a vent,
i no és nou d'aquest any,
sinó que és una...
No sé per quin motiu,
en aquesta s'ha donat molt rebombori.
Home, patrocinant orfeis.
Sí, això sempre ajuda.
Sí, sí.
Bé, tot això ja ho sabem com funciona, no?
Hi ha gent que corren per la muntanya
amb un helicòpter al darrere.
Sí, exacte.
I això va com va.
I n'hi ha que anem caminant
i si ens passa alguna cosa,
ens hem d'espavilar com puguem.
L'helicòpter no arriba
perquè està darrere del que corre, no?
Exacte.
I llavors,
això va com va,
contra les marques no podem fer res,
elles en el seu negoci, no?
I, bueno, el que hem de procurar
és mirar alguna cosa esportiva
i lo realment,
valorar lo realment bo
de tota aquesta gent, no?
Sí.
Que uns fan rècords pujant muntanyes corrent
i que altres fan parets com aquestes
amb un 9 grau
que, bueno, té el seu mèrit, també, clar, evidentment.
Sí.
Però jo sí que penso
que el que han fet aquests dos
és cap on ha d'anar,
no només al Capitán, eh?
A Montserrat
o a llocs així
on ja està molt obert.
Crec que el que es pot aportar nou
és alliberar vies de final.
Clar, clar, clar.
Home, clar.
És que...
coses així.
Vies que ja es feien amb escala artificial
però és en lliure.
Clar, clar.
O sigui, bueno, l'exemple clar és, mira,
la Wave Riders.
Sí.
O sigui, la currada del Dani...
Jo flipava.
Veiem-te xapar els ploms allà.
Tic, tic, tic, amb els flanquejos, saps?
espectacular, no?
I després, doncs, les vies que s'estan, per exemple,
repetint a plecs, no?
Per exemple, en lliure, no?
Clar.
Realment, també és allò que dius,
ostres, és que aquí, no veies,
amb la por que feia,
ja passava penjant tot això.
És que, a més, no, no.
És que passen penjant-se d'això
però per assegurar-se només, no?
I, bueno, ja...
Tots ja hem vist, no?
La caiguda...
Del Ferran.
Del Ferran, no?
Allà...
Sí.
A sac, no?
Els plecs.
Llavors, bueno, jo crec que és un camí.
Llavors, a petita escala,
potser el Capitán li dóna els mitjans de comunicació i tal, no?
Però s'està treballant molt, no?
En repetir, per exemple,
vies, doncs, per exemple, com la paret de l'Aeri, no?
Sí.
Que realment, ara volien anar a fer...
Fa uns...
Bueno, fa dues setmanes, enrere,
volia anar al Chino,
al Canijo i un altre col·lega,
volien anar a repetir,
gent d'allà del Monistrol, saps?
I de Barcelona,
que volien anar a repetir,
em sembla que era el Mirall Impenetrable,
provar-la en lliure.
Ah, ah.
Però, bueno...
Bueno, home, el que té molt mèrit,
que tampoc no he transcendit molt,
és la lliureació de la Via Alternativa 3,
allà al Platan de Diabla.
Clar, clar, clar.
Això sí que són paraules majors, eh?
Clar, clar, clar.
És que són aquestes coses, no?
Que realment, a vegades, el Capitán...
però és que aquí a casa també tenim molta feina a fer
i molts projectes a fer.
Parlant de projectes, Roger,
què prepares pel 2015?
Tens alguna coseta interessant
que puguem saber,
puguem dir que els ollents,
que puguin anar seguint una miqueta?
La veritat és que
ara mateix no tinc res preparat,
així d'important.
No m'agrada gaire preparar les coses amb molt temps,
perquè sempre surten malament.
Sempre et prepares una cosa molt,
tens una cosa pensada,
i quan arribes allà et fa molt temps,
la neu està en unes altres condicions
que no esperaves.
I ara una mica
vaig escalant sobre la marxa,
quan al principi de setmana o així
mino on hi ha condicions,
on es pot anar,
i allà vaig.
I no pares, eh?
Sí.
Bueno,
ja ha hagut un període de bones condicions
i s'havia d'aprofitar.
d'aprofitar.
Bueno,
ara ha caigut un paqueton de neu.
Sí,
ara s'ha acabat.
Ara s'ha acabat les moltes condicions.
Bueno,
el Canigó s'ha tornat a repetir aquest finde,
o sea que...
Sí, avui ja...
Ja està del corrent, no?
Sí, ja està del corrent, ja.
Què ha passat el Canigó?
Explica, explica.
Res, home.
Mira,
hi ha una via a la cara nord,
al diedre Bobó,
que és, bueno,
una clàssica de roca,
de dificultat mitja,
vull dir,
però una gran clàssica,
una via de 300 metros,
que realment ara,
aquest cap de setmana passat,
es van repetir,
uns col·legues,
el Josep Grau i un company,
la van repetir
en pilot de tracció,
pràcticament tot,
el 90% o el 95%
tot en pilot de tracció.
I realment és un diedre
que és que és lliç.
És clar,
o sea,
a l'estiu t'assegures de la fissura
que hi ha al diedre,
no?
A l'hivern ara, clar,
puges escalant amb els pilets
per on està la fissura tapada,
no?
Bueno,
a veure,
no és horrible de dificultat,
no?
Però bueno,
és una via de compromís
perquè no pots caure,
vull dir,
i realment és...
L'aproximació,
que són casi 6 hores d'aproximació
fins a poc de via...
Sí, sí,
que és un marron d'aquells
que és alpinisme,
és anar allà i dius,
és que al final m'he currat
l'aproximació,
la via,
la baixada,
i són d'aquelles coses
que quan de seguida
en aquestes condicions,
buah,
corre la notícia com la pòlvora.
Sí, sí.
Roger Cararach,
gràcies per acompanyar-nos
al Pont de Maoma.
Molts sexis també aquest 2015
i escolta'm pura vida, eh?
I gràcies a vosaltres
i felicitats pel programa.
Gràcies.
Gràcies.
Adéu, Roger.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Bup Yin.
Titan Mountain,
el llibre de l'any 1943.
Escoltem, Ricardo Fernández.
Algunes persones comencen a escalar
perquè els seus pares ho han fet
abans que ells.
D'altres per mitja dels tutors o amics.
Aquestes formes d'introducció
tenen molts avantatges.
Jo prefereixo la meva pròpia via,
com una altra persona
preferirà la seva.
Però, com en qualsevol camp de l'activitat humana,
El més important no és el camí com t'hi acostes, sinó l'actitud de la ment.
Per més canvis que el temps i l'experiència puguin aportar,
siguin quins siguin els èxits o els fracassos,
sempre romandrà alguna part dels sentiments primigenis.
El millor de tot és l'ansiosa humilitat d'un nen.
Aquí també una forta abraçada al Ritchi, que avui no està amb nosaltres,
però com deia, ens acompanya el conte meu, fa l'Òscar, des de Turquia.
Amb aquest ice cream bean internacional que es fa a Turquia,
Eric Shipton, l'autor d'avui, aquest llibre que s'ha recomanat el Ricard Fernández.
Anem a Tocaneu, Josep Maria?
A veure on te podem anar a esquiar, que em sembla que molts viatges.
Anem a esquiar, anem a Tocaneu o no?
Anem a Tocaneu perquè avui també volem acostar-vos a una estació d'esquí del nostre país.
Volem parlar d'una estació d'esquí que, a més a més, és la que ens queda més a prop.
Jordi, si vols agafar el cotxe des de Tarragona i anar a esquiar un cap de setmana o un dia,
pujar a baixar, no pujar a baixar, que diuen.
Sí, pujar a baixar, de fet, mira, el diumenge és el que faré.
Aquí, te'n passa aquí més a més?
Sí, clar, clar.
Sí, sí, perquè realment és que està molt a prop.
No te n'adones, arribes a Solsona, fas un entrepà, un cafè i xuc, esquiar.
I realment és que arribes aquí a les set de la tarda.
Saps? Cosa que si te'n vas a la Cerdanya o a altres llocs, arribes aquí a les deu de la nit, anem al Port del Comte.
A més, realment, he de reconèixer que en tots els anys que porto esquiant,
sempre havia sigut recelós de pujar a Port del Comte, no?
Perquè jo que dius, bueno, Pep Pirineu, Poca Neu, i realment, jo aquest hivern passat vaig descobrir Port del Comte
i em vaig quedar completament sobtat, perquè realment és una estació d'esquí
que per als quilòmetres que té, realment és una barbaritat de coses que es poden fer
a nivell d'esquí de muntanya, a nivell de fora pista,
està molt ben preparat tot el tema de fora pista
i realment és una estació familiar, que realment la recomano 100%,
perquè realment dona molt d'éssí.
Doncs estem intentant contactar amb el director de l'estació, amb la Berta Estella,
que de moment no ens agafa el telèfon.
De moment no ens agafa el telèfon, intentarem trucar també al telèfon de l'estació
a veure si ens el localitzen, perquè de fet la intenció era parlar amb ell
i de fet el teníem lligat i ben lligat, el sac i ben lligat, que s'acostuma a dir.
Això no, això demostra que el programa és en directe.
Home, clar, clar, clar. Mira, jo aprofitaré ara, mentre truquem de nou al director del Port del Compte,
per saludar uns companys que els tinc aquí penjats, aquí per internet,
per escoltar el programa en directe, no? L'Albert, el Billy i l'Ester,
que són companys meus de l'escola de sempre, que també aficionats a la muntanya i tal.
I des d'aquí us envio una abraçada i un saludo.
Ens escolten des d'on? Des de Barcelona?
Des de Barcelona, sí, des de Barcelona.
Ens escolten a través d'internet, eh?
a TarragonaRadio.cat, a través de la web.
És que ens estan escoltant de fora, eh?
Aquí del territori, també.
Ho veiem a través del Twitter, eh?
Del perfil del Pont de Moma, el Twitter,
que ens fa moltes repil·lades també de fora.
De Vic n'he vist aquest matí, per exemple, no?
De la zona de Vic,
d'altres punts del territori, de Catalunya,
de fora, també, doncs, que ens escolten, eh?
Vull dir que aquí estem.
Des de Turquia, des de Turquia, des de Turquia.
Des de Turquia, també, avui, eh?
Amb aquest festival internacional,
aquest festival internacional Clean Bean,
festival de Turquia,
que es fa en aquesta zona de, com ens deiem,
que han pogut escoltar-nos la veu de l'Òscar.
Tenim ja el director de l'estació de Port del Comte,
l'Albert Estellà.
Albert, què tal? Bon dia.
Bon dia.
Neva o no neva?
Aquests moments no neva, però fa un sol aquí esplèndid.
Ens ha fet una bona nevada aquests dies passats.
i la bona notícia és que ens han baixat les temperatures
després de quasi dos mesos
i estem podent produir neu artificialment
i això ens està ajudant moltíssim.
Teniu la zona del Busquet encara oberta,
aquella zona que pots fer...?
La zona del Busquet, doncs, estem...
Aviam si la podem obrir.
Ens ha fet una nevada,
el que passa que és el que dèiem,
que portem aquí els dos mesets aquests que hem arrencat,
que no teníem res de base,
no ens havia fet cap nevada bona
i la que ens ha caigut ara entre 20 i 25 centímetres
és neu pols, però encara toquem a terra.
Després les zones una mica d'entre boscos i això
estan molt maques a vista,
però sobretot estan perillosetes
que encara arrasquem el terra una miqueta.
Bueno, haurem de ser prudents aleshores, no?
Que el diumenge quan pugi no podrem fer massa fora pista encara.
Doncs això mateix.
Ara enganya una miqueta la coseta,
està molt maco, l'aspecte molt bé,
però s'ha de ser molt prudent
el de sortir fora pista.
De moment esquiarem a dins de pista,
a fora ho deixarem fins la propera nevada,
que a veure si estem de sort
i ens passa una mica de front
que ens havia de passar aquesta nit
i entre diumenge que ens ve alguna coseta
i amb poc que ens caigués
doncs podíem fer por a pistes
i obrir un 100% l'estació.
De moment la part d'Estivella,
que és la part més maca que tenim aquí,
que a més així és més free ride,
la tenim tancada pel mateix problema.
Aquella zona no hi tenim canons de neu artificial
i no podem produir neu
i això ens permet que fins la propera nevada
no ens permetrà obrir-la.
De totes maneres,
la zona que tenim oberta aquí amb canons,
la zona del donador,
que és la zona principal,
la zona sucre, zona bòfia,
tot això hem pogut fer bastanta neu,
innivar,
estem treballant inclús de dia
amb els canons engegats
i això ens permetrà
que aquest cap de setmana
tinguem les pistes estupendament.
Això ho veuré,
perquè jo el diumenge al dematí aquí estaré.
Doncs aquí ens veiem,
esperem aquí
i ja farem una bona esquiada.
Esperem que les condicions
ens acompanyin una miqueta,
que no se'ns giri,
que ens diuen que ve una mica de vent
pel cap de setmana.
Esperem que això no es compleixi,
que ens assegueixi les baixes temperatures
per poder produir neu
i de passo ens passeu un front aquí
i ens deixi una altra bona nevedeta.
50 quilòmetres de pistes,
eh?
Teniu a port del compte.
Això mateix,
50 quilòmetres,
en aquests moments
en tenim uns 30 oberts,
la part és el que dèiem d'esquivell
a la part alta,
que no està inhibida,
aquesta no la podem obrir,
però estem,
això que si ens cau
5-10 centímetres més,
doncs la tindrem a punt.
I com deia,
la meva proximitat,
perquè esteu a menys de 150 quilòmetres d'aquí,
140 de Barcelona i Girona,
és a dir que teniu
les principals capitals molt a prop,
no?
Per si el Jordi que pujarà diumenge,
que pujarà i baixarà,
en un mateix dia,
això ho teniu molt bé aquí a casa vostra?
Això és una mica l'avantatge que juguem.
Nosaltres és una estació
que ens queda molt aquí al sud,
que és un desvantatge
per la neu a vegades
de temperatures altes
i poder produir neu,
però per l'altra banda,
la família,
doncs,
de Barcelona aquí,
amb una hora i 40,
una hora i tres quarts,
esteu aquí a Port del Conte.
Vol dir que podeu gaudir de l'esquí
i res,
i sense cua,
sense cap peatge,
fer una bona esquiada
i a la tarda tornar a estar a casa.
Això amb nosaltres,
clar,
si vas amb nens i tot,
que avui dia ja costa una mica sortir de casa,
acompanya molt.
I això ho podeu dir,
de la part del que seria
la zona de Botans grandiosa,
que això va molt bé per començar,
un jardí de neu
per fer un bon bateig d'esquí
pels més petits,
i a part de la zona
el que serien tubis i triteus,
que pel que no esquia,
doncs,
pot passar un gran dia també,
fer la volta amunt,
avall...
Jo vaig descobrir l'any passat
l'estació,
realment,
fa molts anys que esquio,
però vaig estar vivint molts anys
a la vall de Benars,
i llavors,
vivint a la vall de Benars
no et vas esquiar a Port del Conte
ni al lloc,
esquies on estàs,
però realment
em va sorprendre molt,
perquè tenia una imatge
errònia,
de poca neu,
molta pedra,
saps?
El típic
mite absurd,
que dius
si no coneixes
per què opines,
no?
Sí,
en realitat és que amb això
que dieu de poca neu
i molta pedra
és el que es tenia abans
fa uns 10 anys enrere,
hem treballat moltíssim,
sobretot el que estem fent
les inversions grosses
a l'estiu nosaltres,
és amb la neteja de boscos
que fem la biomassa,
la biomassa
l'estem tirant a dins de pistes,
amb això estem tirant
biopassa,
terra i plantant herba,
i a part tenim unes màquines
que estem triturant
tot el que és el roc,
que hi ha una màquina
que tritura,
i amb això ens permet esquiar,
inclús amb 5 centímetres de neu
amb 10 centímetres,
amb neu que ens faig una capa,
podem esquiar.
Abans estàvem parlant
que amb 40 centímetres
no podíem esquiar
el por de la ronda.
Clar, clar, clar.
Vull dir que és la diferència...
És la diferència
realment descomunal.
Jo,
és que vaig anar
a primers
de l'any passat,
no?
Sí.
I l'hauré pujat igual
8 o 9 cops
l'any passat,
vull dir,
allò sube-bajes
aquells ràpids,
perquè al final des d'aquí
a Tarragona és una hora i mitja
inclús ben disfrutant molt
fent fora pistes,
amb pistes,
i molt agradable,
i la veritat que endavant.
Doncs me n'alegro,
que sigui així
i a veure si ens podem veure
per aquí
i fem una esquiada juntets
i no fem d'allò més bé.
Sí, ja em passarà el juret
per la tele.
Escolta'm, Albert,
i teniu, a més a més,
un app per telèfon mòbil,
eh?
És a dir,
que si algú vol
veure pistes, no?
Teniu l'app per telèfon mòbil?
Ah, això mateix,
tenim l'aplicació del mòbil
que pot fer fora pistes,
pot gravar tota la baixada,
vull dir que pot disfrutar
de lo millor ret.
I a part d'això,
a la barra fora pistes,
com que ens ha fet
la nevedeta aquesta,
també el que dèiem,
el que no esquia,
a més a més,
hi ha els circuits de raquetes,
que també els tenim oberts
aquest cap de setmana ja,
que poden gaudir
de la muntanya
i fer una pujada
al cinc més alt
i passar d'un gran dia.
Albert Estella,
director,
gràcies per acompanyar-nos.
I qui vol més informació,
doncs,
porta al compte a punt net.
Aquí trobem les tarifes,
que per cert també
està molt bé de preu,
les tarifes de temporada alta
estan a 32, no?,
al dia i 25.
A 32 al dia,
això amb temporada alta.
De moment encara seguim
aquest cap de setmana
segurament amb temporada baixa.
25,50.
Estem treballant
en no tindre totes les pistes obertes
a 25,50.
Seguim amb aquest preu
i a veure si el podem mantenir
per aquest cap de setmana.
Doncs perfecte, Albert.
Gràcies i que vagi molt bé.
Bona neu.
A vosaltres.
Aquí us esperem a Port del Comte.
Bona estiada.
Adéu.
Adéu.
Bona, Gerard Maria,
on has anat a tocar neu, tu?
Has anat a tocar neu a algun lloc
o no per aquí?
No.
Però vols anar a la Mola
l'altre dia
que la vaig veure a Nevada
però ja reconeixer
que em vaig aixecar
inclús
em vaig llevar a les 6 del matí
per anar-hi
però
com sabeu
al restaurant
i al meu germà
de vacances
i vaig dir, mira...
Vols dir restaurant
Calbonatxí, no?
Sí.
Vaig dir, deixa't anar d'invents
que a veure si tindrà
tornat un germà corrent
de les vacances
i et matarà.
I vaig decidir...
I ha provat la Brassa
del restaurant Calbonatxí?
L'ha provat o no?
Sí.
Tu sí, jo també,
però no la duïc als sullents, eh?
Bé, jo els recomano
que vinguin i ho provin
que ho provin
que és un restaurant...
Mira, farem una cosa, José.
Ho recomano jo
que tu ets el propietari
de la Brassa, no?
Jo crec que aquí
el Josep i jo
podem realment
confirmar
que realment
val la pena.
Val la pena...
Proveu-lo un dia
que ja toca.
La muntanya
va tenir associada
a un bon menjar,
has de recuperar energies, eh?
Hi ha llocs
per aquí al Pirineu
que es menja molt bé
i que pots completar
el dia de muntanya
amb un bon apet.
Clar que sí.
És lo seu, no?
Un bon esborre
o un bon sopar.
On deies que volies anar?
On aniràs properament?
A veure,
ara de moment
ho tinc tot una miqueta
a paradet
perquè vull fer uns dies
de vacances
amb la dona
i la meva filla
i vull oblidar
amb una miqueta
de muntanya
i de tot.
Però quan torni
vull fer coses,
vull fer coses.
Sempre al Pirineu
que és el lloc
que millor em va
pel temps que disposo
i a veure si el Jordi
l'enredo
i anem a fer
algú d'esquí de muntanya
i...
Jo me'n recordo
que vam vi de fer
la metro a l'hivern.
Sí, sí, sí.
Quan vulguis
anem a fer el pas de Mahoma.
Hem de passar el pont de Mahoma
o passem per darrere?
Per la part de...
No, no.
Pel pas de Mahoma.
Has de fer el pas de Mahoma.
El pont de Mahoma
farà el pas de Mahoma.
No, home, ara...
Però potser al març o així, eh?
I quan torni l'Òscar
l'hem d'enredar
perquè ell necessita
d'entrenar-se
per anar al brot
i llavors
un dels entrenos bons
Òscar del Turco
el podem portar
que...
Fem un programa
des del mateix cim
de la neto, no?
Doncs ho farem, eh?
Farem un programa
des del pont de Mahoma.
Si farem un programa
al pont de Mahoma...
L'any passat
ja vam fer
un entreno 8.000
que li vam dir
que vam anar amb l'Òscar
amb el Richi
i amb el Marc
vam anar
a fer una ruta
bastant llarga
per la zona de Vallter
i suposo que aquest any
l'Òscar ja en té alguna
de preparada
vol provar
tot el sistema
de comunicació
i ja em va dir
que havíem de fer
alguna cosa
al Pirineu
i suposo que
per algun lloc
ens portarà
ja veurem
a veure...
On serà l'entreno?
Ja li tinc por.
Doncs des de Climbing Records
cap a Turquia, eh?
Cap a aquest
Ice Climbing Festival.
Jordi Mena, gràcies.
Molt bé.
Salutacions a vosaltres.
Venim a la paret
i Juret Maria
bones xic
gràcies també per acompanyar-nos.
Gràcies Josep.
Avui he disfrutat
amb tanta escalada.
Sí, sí, avui sí.
I vull aprofitar també
per recordar el David
a un col·leguilla
que estava allà
escoltant-nos
que
fos morrinya
de no saludar-lo.
Doncs escolteu-me
si teniu Twitter
saludeu-nos pel Twitter
busqueu
arroba
el pont de Maoma
i ens feu una salutació
perquè ens fa gràcia
que ens digueu
que ens escolteu
com el cas del David
des de fora
des de Barcelona
busqueu
el Twitter
del pont
i el pont de Maoma
però busqueu
arroba
pont de Maoma
i saludeu-nos
que ens fa gràcia.
I tant que sí, home.
Sempre
i que sempre
dóna gust
que la gent t'escolti, no?
Estem aquí
perquè ens escolti
i que disfrutin.
Que vagi bé, fins aviat.
Adéu.
Fins aviat.
Adéu.
Fins aviat.
Fins aviat.
Gràcies.