Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
els que estan gestionant en aquest moment la sanitat del país
i la manera que tenen de prioritzar segons quines coses
per davant del que ha de ser fonamental,
que és la salut de les persones,
que és simplement garantir les condicions de vida de les persones
que passen per tenir una sanitat pública en condicions...
Després, a mi m'agradaria també fer altres referències,
vull dir, ens podem centrar molt en Hemodinàmica,
però la veritat és que ara mateix tenim altres coses obertes
que són importants.
El transport sanitari.
El transport sanitari. Aquí a Tarragona hi ha un canvi de model
del transport sanitari, que a més el comencen aquí al camp de Tarragona,
que els professionals estan alertant que pot tenir greus conseqüències.
I aquest és el tema que haurem de seguir en aquests moments.
Totalment. A més, amb un tema, i m'incorporo a la tertúlia,
que ho hem comentat molt a nivell de grups municipals també,
que ha desaparegut en aquest període del govern de la Generalitat
els Consells Territorials de Salut.
I això és molt greu, perquè els Consells Territorials de Salut,
on estaven representants els ajuntaments,
podíem, com a mínim, teníem un espai,
o hi havia un espai, que era l'objectiu,
això ho va crear la Marina Geli en el seu moment,
però en tot cas, més enllà de qui ho cregués,
era una bona eina per poder seure'ns en una mateixa taula
i poder compartir inquietuds i saber i conèixer de primera mà quines són els terminis,
per on van, ajudar a prioritzar, perquè aquí millor que els ajuntaments coneixen també les realitats pròpies.
Tot i que en el tema, a més a més, de Joan XXIII no és un tema propi només del municipi de Tarragona,
sinó que estem parlant de territori de 800.000 persones a les que afecta aquest servei fins a les terres de l'Ebre.
Per tant, jo crec que aquest tema, més enllà que hi hagi el fet puntual que s'obri,
és a dir, la concreció que s'obri, que això és, com deia l'Àrga, una bona notícia,
encara que hem de recalcar que s'hauria de fer bé fet molt abans,
això no elimina que no pugui tornar a passar coses d'aquest tipus
si no establim aquests mecanismes de coordinació entre el món local
i l'administració de la Generalitat a través d'aquests Consells Territorials de Salut,
que és cap a on crec que hem d'anar i on es poden parlar coses com el transport sanitari
o com a mínim plantejar els dubtes
o si cal o no una unitat d'urgències pediàtriques,
que aquest és un altre debat que està damunt de la taula
i per tant jo des d'aquí aprofito per reclamar que s'aposin en marxa aquests Consells Territorials.
Segurem, Javier Quintana, en nom de Convergència i Neu.
Javier, què tal? Bon dia.
Molt bon dia.
I demà et passa a Jau Acero.
Bé, aquesta és una postura que té la unitat dels grups municipals.
La Convergència l'altre dia el company Quintana va dir que això era totalment necessari,
s'ha ficat al costat de la ciutat com era d'una altra manera.
Bé, aquest tema és que ja pràcticament s'ha dit tot, ja s'ha anunciat la data,
jo crec que em sap greu com ha tingut que ser aquest anunci d'aquesta data
i que hagi passat el que hagi passat.
Jo crec que no es tenia que haver tancat mai aquest servei,
de fet el PP ja fa un any a l'Ajuntament de Tarragona ja va presentar una moció
i, bé, vist el cost del que tenia i vist el que costava en els desplaçaments,
era una gestió mal feta perquè no té cap lògica anar fent contínuament desplaçaments
amb el cost que tenen quan es pot tindre que ho veure.
La protesta de Tarragona ha servit perquè a Lleida i Girona també s'obri?
Bé, millor per Lleida i per Girona, però el de Tarragona era un cas flagrant.
I, bé, ja hi ha una data, no m'ha agradat com s'han anat fent les coses,
jo crec que s'hauria d'haver obert immediatament,
però, bé, ara que s'obri, que estigui obert i endavant.
És que tampoc podem afegir molta cosa més.
Sí, bé, Girona.
Bé, Tarragona és capital de província i hem de demanar el que ens toqui,
el que ens toqui com a capital que som i no podem cedir, no podem cedir.
I jo crec que aquí hem d'anar tots a una,
jo crec que és un servei necessari, aquest com molts altres que ara parlava la Begonya,
doncs el tema de pediatria, i jo crec que hem de lluitar i anar tots a una,
i amb coses amb les que no es pot fer política i amb l'estat que fer ciutat.
El tema de pediatria ens deien que el 2016,
el 2017 ens deien que podria ser, doncs, una realitat, urgència de pediatria.
Però és que no és només el tema pediatria.
El que anava a dir abans era una mica tot el tema...
És a dir, estem parlant de...
No sabem quines inversions hi haurà en Joan XXIII ni amb quina calendarització,
no sabem on...
Per això et deia abans el Consell Territorial de Salut,
perquè jo crec que és una bona eina, una bona eina
on les administracions, el local i l'autonòmic,
es poden seure juntament amb els agents, com es diu tècnicament,
els operadors sanitaris, els proveïdors sanitaris,
on es poden seure i es pot conèixer tot aquest itinerari
i no cal que arribem als nivells amb els que hem arribat ara.
Crec que, com deia el Javier,
per fer ciutat no cal haver d'arribar a sortir al carrer,
simplement s'ha d'anar treballant les coses
i s'ha d'anar treballant amb respecte, en aquest cas, al món local.
I jo crec que aquest és el camí.
Per tant, pediatria sanitària serà pel 16.
Bueno, també han anunciat cinc vegades que s'ampliava hemodinàmica
i fins a la sisena que ha hagut de passar un problema no s'ha resolt.
Per tant, al final, per això deia,
òrgan de seguiment, planificació acurada,
saber quines inversions estan previstes,
perquè l'hospital de referència, insisteixo,
de comarques de Tarragona i Terres de l'Ebre,
perquè estem parlant d'això,
no només de la gent de la ciutat de Tarragona,
o el tema de, doncs, es pot resoldre
i anar seguint amb aquesta línia.
Arca.
Sí, jo volia dir una cosa sobre aquest mateix tema,
que hi ha una cosa que em sembla que és molt greu
i que hauríem de parlar també,
que és els intents que hi ha hagut per part també
de la Conselleria de Sanitat
de culpabilitzar o de desviar l'atenció
cap als professionals sanitaris,
cap als metges de Joan XXIII.
Jo em sembla que és de justícia que ho diguem,
perquè em sembla que és indigna.
I ho dic a un convenciment,
sobretot també perquè ma mare va estar malalta del cor
i va estar atesa amb el servei de cardiologia de Joan XXIII,
són uns gans professionals.
I que s'arribi a aquest punt
d'intentar culpabilitzar els professionals
que ja estan treballant en unes condicions
molt precàries i molt pressionats,
i em sembla absolutament inadmissible.
Ahir, perdó, el conseller va dir que van fer bé la feina.
Sí, sí, però ha calgut...
I en aquest moment de la reunió,
i ho va ratificar l'alcalde a sortir,
va dir que no hi ha hagut cap paraula,
però, doncs, al contrari,
al contrari,
versos professionals que s'havien dret,
que ho havien fet correctament.
Ho van fer correctament,
però tots sabem que hi van haver intents
d'intentar desviar cap aquí la detenció.
Afortunadament, vam reaccionar en aquest sentit,
el Ballesteros també ho va dir el ple,
i va fer molt bé,
perquè s'havia de parar d'entrada.
Però això passa,
aquestes coses estan passant.
Això d'intentar desviar l'atenció
i de dir que són males praxis,
no sé què, no sé quantes.
Miri, aquí el que hi ha
és que no estan fent la feina que han de fer
i no estan donant a aquesta ciutat
i a aquest territori
els serveis que es mereix.
Intento també el que ha dit la VEGO
dels Consells Territorials de Salut.
Són una eina imprescindible,
perquè ens permeten també reflexionar
sobre com afecta les decisions del departament
en els ciutadans de Tarragona.
i torno a insistir que ara el que tenim damunt de la taula
i que ens hi hauríem de posar tots plegats
és el canvi de model de transport sanitari.
Perquè el que ha sortit als diaris,
el que ha sortit a la premsa,
que és el tema de la licitació
i el que hi ha hagut amb l'afectació que té
sobre els serveis d'ambulàncies,
el que amaga també el que hi ha al darrere
és un canvi de model.
Un canvi de model que a més s'està començant a aplicar
al camp de Tarragona,
que no surt més econòmic
i que no millora les prestacions
i que al darrere segurament té alguna intencionalitat
com pot ser eliminar o disminuir
els caps d'atenció continuada.
I haurem d'estaltar-ho,
perquè també va dir el senyor Boiruíz ahir
que no hi havia un consorci sanitari a Tarragona.
És veritat, d'això ens queixem,
que no hi ha un consorci,
que el que estan fent
és intentar muntar una estructura
bastant opaca entre el que és públic
i el que és el privat,
però que no ho fan obertament,
que ho estan fent a través dels GIPs
i ho estan fent amagant decisions,
que és un canvi de model
com a decisions tècniques
a través de plans funcionals
que no acaben d'explicar
perquè diuen que són decisions tècniques
i no ho són,
estan canviant el model.
Jo ho.
És que ja ho vam,
això m'ha descansat greu,
donar-li la raó larga,
però és que el que vam dir nosaltres fa 3 anys,
és que ho vam dir fa 3 anys,
ho dic perquè faig la broma
perquè sempre m'ho diu ella.
Ah, val.
Que li s'ha agradat a la raó.
Que coincideix.
Que et anava a dir que coincidim.
No, però és que ja fa 3 anys
que ho estem dient,
que volíem desmentir això en 23,
etc, etc,
vull dir que aquest tema
no quedarà perquè no ho haguem dit.
El Partit Popular ja ho ha anunciat,
que no ens agrada com s'estava gestionant tot això.
Ho hem anunciat aquí,
a l'Ajuntament, al Parlament,
a tot arreu on t'ha fet falta.
Capitalitat, capitalitat.
Molt bé, bé.
Capitalitat,
és que jo crec que aquesta paraula defineix tot,
no pot ser que se'ns passi tal.
I ara vaig a fer política.
A l'Hospital de Reus
es va licitar
i es va fer en època del tripartit.
A veure.
I sí, sí, argues sí, argues sí, argues sí.
El que t'ha dit que no?
L'Hospital de Reus es va licitar
en època del tripartit.
I el desmantellament de l'Hospital de Tarragona
s'ha fet en època convergent.
Això, això, begonya,
això es va permetre
i estava al tripartit.
Tot això, ara,
que tots han d'anar a una,
però si vosaltres sou capaços
de posar damunt de la taula
algunes coses,
jo també les fico.
Vull dir,
quan es va fer l'Hospital de Reus
ja se sabia
que ja se sabia
els ciutadans que anaven a la província.
Mira que anàvem bé, eh?
Sí, claro, claro,
anàvem bé
perquè quan tu ataques,
ataques i els altres s'han de callar.
Escolta'm,
no, no, no,
no és un tema.
El tema no és de capitalitat,
el tema és de model sanitari.
És de model sanitari.
És de model sanitari.
Sanitari pública,
sanitat pública o sanitat privada.
És aquest el tema.
Sanitat privada.
I punto.
I punto.
I a mi el model sagès
no m'ha agradat mai.
Vale.
Ja està.
El tripartit era el model sagès.
El tripartit era el vostre model.
En tot cas,
el tripartit el que va...
Aquí ho casen, eh?
Perdona.
A veure,
el tripartit,
i ja que és per al·lusions,
el tripartit el que va fer
és un pla d'inversió a Reus,
que podem estar d'acord
amb el model o no,
jo això no hi entraré,
però el que va fer
és un pla d'inversió
a l'Hospital Joventi
3 de Tarragona
com a hospital de referència.
I us vull recordar
que els hospitals
van en piràmide.
Hi ha un hospital de referència
amb atenció més important
de tot Catalunya,
que és la Vall d'Hebron i tal,
amb coses super, super, super específiques.
I a nivell territorial
el següent és Joan XXIII.
I després ja ve la Tecla,
l'Hospital de Reus
i altres qüestions.
Diferents proveïdors.
Per tant,
el més important
que és el de referència,
el tripartit que dius tu
va fer un pla d'inversió
importantíssim
amb una setena planta,
un servei d'urgències remodelat,
que quan va arribar
el senyor Mas,
quan va arribar el senyor Mas
el va suspendre i el va anul·lar.
Perquè el model,
com diu l'Arga,
de la dreta
és anar cap a un altre model diferent
que no és una aposta clara
per als proveïdors públics.
I no qüestiono
que els proveïdors concertats
o privats
no puguin fer bé
la seva feina,
però no pot ser
en detriment
dels proveïdors públics.
Això és el que està passant
des que governa
Convergència i Unió
en aquest país.
I per tant,
podem posar el retrovisor
de la manera que vulguis,
però llavors jo també el poso
i el poso en aquest sentit.
Si tu el fiques sempre a l'Ajuntament,
begonya.
Jo el poso en aquest sentit.
Tens el retrovisor sempre
a l'Ajuntament de Tarragona.
Per saber on vas
has de saber d'on vens.
Però el tens fixe a l'Ajuntament,
begonya.
Per saber on vas.
Jo ja sé que us toca la pera.
No me toca la pera.
És normal que quan...
Allò ho deia la meva àvia.
Uno cuando se pica,
ajos come,
no?
A mi m'encanta l'ajos.
Deu ser per alguna raó.
Deu ser per alguna raó.
Però jo vull recordar
i tornant al principi,
precisament el model
que ens està passant ara
és que hi ha hagut
una desinversió
a l'Hospital Joan XXIII.
Desinversió
i no va ser
en època del govern Montilla.
No va ser en època
del govern d'Esquerres
i et repto
que m'aportis aquí
els números
de la desinversió
en l'època del govern Montilla.
Et repto
perquè és al revés
i t'aportaré jo
el pla que hi havia
de millora de Joan XXIII
i tot el que no s'ha fet
des que va arribar
el senyor Mas
al govern de la Generalitat.
Per tant,
jo crec que ara
el que hem de fer
és estem on estem,
anem a mirar
de quina manera
podem apretar
perquè hi hagi els serveis
perquè la ciutadania
el que vol
més enllà
de saber d'on venen les coses
és que li solucionem
els problemes ara.
I per tant
anem a treballar
amb aquest tema.
Te paro un símil televisiu.
Tu que t'agraden les sèries
igual que a mi?
Coneixes una sèrie
que és de Walking Dead
que a mi m'encanta
que és dels zombies
que estan...
No, jo la dels zombies no.
Walking Dead
jo crec que un plató de rodatge
seria tota aquella zona de Reus
que el tripartit va apostar
com a l'hospital
que està mitja part de l'hospital.
Però per què parles de Reus
en lloc de parlar de Tarragona?
Ja ho sé
que el teu candidat
és el millor candidat per Reus.
Això ja ho sé.
Que sempre parla...
Sí, i t'agradaran un pernil.
Escolta, no, no, no.
Deixem acabar un moment.
No, però és que ella
fa sempre...
Ella expulsa la tinta
com els calamars
i així distreu.
Ja em sembla bé
la seva tàctica.
Et tracto de dir
que no et negaré
que es va fer alguna cosa
el 23
perquè alguna cosa es va fer.
Però l'aposta forta
del tripartit
va ser Sant Joan.
I això és evident.
va ser Sant Joan.
Que després el govern de Convergència
no ha invertit
tot el que tenia d'invertir.
Vale.
Vale, perquè no hi havia
ni un duro.
Però l'aposta del tripartit
va ser Sant Joan.
I tothom sap
el pes que tenia
Esquerra Republicana
i la gent de Reus.
Igual que el teu jefe.
Ves dient-li a la gent
que vagi cap a Sant Joan.
Ves-te'l'hi dient-li
a la gent que vagi cap a Reus.
Jo no li estic dient
perquè el millor hospital
que hi ha és Joan XXIII.
El millor hospital que hi ha.
El Partit Popular de Tarragona
es dedica a dir-li
els ciutadans de Tarragona
que vagin a Reus.
Això és una mentira
i ho has de ratificar ara mateix.
Jo he dit que vagi.
Si estic dient que està abandonat
i està sempre amb les teves mentires
i amb les teves frases fetes.
Jo no dic mentides.
I jo he dit
que vagi la gent a Sant Joan.
Està gravat.
Jo no dic mentides.
I jo he dit
que vagi la gent a Sant Joan.
He dit que parles més d'Areus
que de Tarragona.
No, t'estic dient
que van invertir a Reus.
Jo interpreto.
Ai, tu interpretes
que perquè digui
que el teu partit
va invertir més a Reus
i no estic dient
que vagi a Reus.
A mi em sembla patètic
que es digui
que amb sanitat
no hem de fer política
que s'ha dit aquí
i després es faci
no política,
politicaria.
Mireu,
el tema de la sanitat
no és un tema de capitalitat.
És un tema de model.
De quin model estem defensant?
Si un model públic
o un model privat?
És aquest el tema.
Perquè si a més
ens pensem
que hem de solucionar
el tema sanitari
del camp de Tarragona,
de tota aquesta zona,
amb batalletes de campanar
entre Reus i Tarragona,
és que anem malament.
Anem molt malament.
Sobre el tema
del deute del tripartit.
Mira, Javi,
jo et recordo
que el deute de la Generalitat
s'ha doblat
amb la gestió de convergència.
S'ha doblat.
I això és així.
Una altra cosa.
Em sembla
que hauríem de ser
prou conscients
de prendre'ns
el tema sanitari
amb seriositat.
Perquè el que ens estem jugant
és importantíssim.
I el que ens estem jugant
és un canvi de model
que està començant
a més aplicar-se
aquí, a Tarragona.
I que tindrà
una afectació molt gran
sobretot
als nostres ciutadans.
Totalment d'acord.
I per tant,
per això reclamem
el govern territorial
i per això estem reclamant
una major inversió
a Joan XXIII.
Que no vol dir
que no deixis d'invertir
en altres nivells.
Però que Joan XXIII
com a hospital de referència
que està
en un nivell
molt diferent
del de Reus
i de la Tecla
perquè no té res a veure
amb el nivell d'atenció
per jerarquia
de tipus
de malalties
que s'han d'afrontar.
Que no pot ser
que Joan XXIII
tingui la mateixa...
Ara et faré jo la frase.
Ara diré que estàs dient
a les ciutadans de Tarragona
que vagin a Joan XXIII
i no a la Tecla.
És la mateixa frase
que m'has fet tu amb mi.
A què no ho estàs dient això?
Jo, se nota molt.
A veure,
se nota molt.
Però tu no saps
que la gent no tria.
La gent no tria.
Tu no saps
que la gent no tria.
Ja ho sé,
per això la gent no va reugir
a Tarragona.
Però és que ella me l'ha fet primer.
Doncs digue-li a ella
que me l'ha fet primer la broma.
Jo veig el meu relat
que és el que estava explicant.
Com que és un tema d'estructura
i per tant
la referència per tot el territori
comarques de Tarragona
i Terres de l'Ebre
és Joan XXIII.
El que sí que és urgent
és revisar com està Joan XXIII,
quines inversions calen
per recuperar temps
diguem-ne
de desinversió
i poder posar-ho al dia
que el que ens està passant
en aquests temps
és aquesta situació.
Per tant,
com diu Larga
jo comparteixo amb ella
el tema sanitari
és molt important.
Segurament perquè a l'esquerra
ens interessa més
el tema sanitari i educatiu
que no d'altres temes
i per tant
per això ens agrada parlar
d'aquests temes.
Xavier, volia fer alguna cosa?
Jo et vaig a ficar una dada
que a mi com m'agraden les dades.
Sabeu quina inversió
va fer el govern
del tripartit
a l'Hospital de Reus?
Sabeu com va costar
l'Hospital de Reus?
172 milions d'euros.
172 milions d'euros.
Si aquesta macroestructura
que es va fer a Reus
s'hagués gastat menys
i tot aquest diner
s'hagués passat
a millorar
les infraestructures
2023, potser no estaríem
parlant del que estem parlant.
I aquí acabo.
És que Joan 23 es va impartir
també moltíssim.
Molt pocs,
comparat amb això.
Comparat amb això.
L'Hospital de Reus
era de l'Ajuntament de Reus.
Sí, és que a més a més
esteu barrejant temes.
No m'agrada el model
però esteu barrejant coses.
La tecla no és públic,
la tecla és privat.
Parlem de tot
i parlem clarament, home.
I de serveis.
No fem trampes.
I de serveis.
No fem trampes.
Bueno, al final
el que està clar és que...
Tema concurs seria que
benvinguda al dia 16
però que...
Sobretot és això.
Que hi ha temes a fons.
S'ha de tractar.
Bueno, benvinguda al dia 16
i jo insisteixo
amb el que he dit al principi
que crec que és el que cal
políticament remarcar
aquests dies
que reclamem
des de l'Ajuntament de Tarragona
que es creïn,
que tornin a funcionar
els Consells Territorials de Salut.
I jo crec que també cal reclamar
des de l'Ajuntament de Tarragona
que l'Ajuntament de Tarragona
tingui representació
al Consell d'Administració d'Egips.
Sí, hi ha un reclamat això
i no ens han acceptat.
Ja ho hem reclamat
diverses vegades.
En què no tenim representació
i en què s'estan prenent decisions
sobre la sanitat pública
del camp de Tarragona
i en canvi hi ha persones
que és evident
que tenen interessos privats
perquè que hi hagi representants
de la TECLA
que és l'Hospital Privat de Tarragona
al Consell d'Administració del Gips
i que no hi hagi representants
de l'Ajuntament de Tarragona
em sembla absolutament incomprensible.
A mi ni més sorprenent.
Sí, sí, sí.
Per tant, això vull dir
que l'alcalde ho ha reclamat
diverses vegades
i no hi ha hagut manera
que ens hi hagi...
Sí, sí, sí, ho farem,
ho farem, ho farem,
però no es fa.
Quan a més és que abans hi eren, eh?
Abans hi havia representació
de l'Ajuntament de Tarragona.
Abans, com s'abança?
Abans era...
Abans del Govern de Convergència.
Abans del Govern de Convergència, exactament.
Hi havia representació
de l'Ajuntament de Tarragona
dins del Consell d'Administració del Gips.
Nosaltres això ho hem portat
al Parlament de Catalunya
perquè enteníem
que hi havia un conflicte d'interessos
en els membres
del Consell d'Administració del Gips,
que a banda són els que estan engegant
aquests plans funcionals
que no són un consorci
perquè no els cal fer el consorci.
Estan passant canvis de model
com a solucions
que diuen que són tècniques.
Sí, sí, sí.
Doncs vinga, és un tema del qual
ja anirem parlant, eh?
D'aquest tema
i de fet de cara a l'obertura
el dilluns, com dèiem, dia 16,
d'aquesta unitat hemodinàmica
que impedirà
que una vuitantena de persones
s'hagin de desplaçar,
per dir les vuit del vespre,
a Barcelona
per ser, doncs,
per rebre una angioplàstia primària,
que és el que en definitiva
està tractant-se.
I a més, vaja, no sé com veuen
en general el panorama
que ve a partir d'ara,
però vaja, tenim eleccions municipals
d'aquí quatre...
anava a dir quatre dies,
però no són quatre dies.
Quatre dies?
No, home, per favor.
És un parlar, eh?
Però vaja, d'aquí quatre mesos
a plebiscitàries també al setembre,
tot plegat amb aquest clima
que està ben present en el dia a dia.
Alguna valoració,
en dir que sigui breu,
d'aquest panorama
que se'ns presenta properament
en aquestes properes setmanes i mesos?
Arga?
Doncs que convenci jo.
Home, em sembla que tenim
endavant una agenda molt complicada,
molt ràpida,
en què, a més, a veure,
tot ens està agafant en un context
en què les coses canvien tan ràpidament,
tot passa tan ràpid,
que costa moltes vegades
doncs acabar-se de situar.
És una època apassionant
i jo la veritat és que també he de dir
que últimament també tenim
molts motius d'esperança.
El resultat de les eleccions gregues,
per exemple,
em sembla que ens dona
als que som d'esquerres
i als que estem convençuts
que es poden fer les coses
d'una altra manera,
ja, doncs l'esperança
des que del sud d'Europa
començarem a canviar aquesta Europa.
Jo vull fer-ho a parlar de Grècia.
No, no, és que em fa molta gràcia.
Per què?
Perquè et fa gràcia?
Perquè suposadament govern de Grècia d'Esquerra
no té cap don al govern
que pacta amb un partit
que és enoequivalent del Vox a Espanya.
Vull dir, bueno, escolta'm,
i, bueno, a mi em va agradar
el que va dir l'Àngela Merkel,
que per mi és una gran dirigent política,
vosaltres direu que no,
va dir que els grieus
tenen dret a escoger democràticament
i nosaltres tenim dret a no perdonar res de deuda
que per això la tiem, no?
Vull dir, clar,
és que aquí estan fent un brindis al sol molt gran
i les deutes bilaterals, eh?
Que ja parlarem que a Espanya hi ha 40.000 euros.
Vull dir, que a mi això de Siritza...
Mira, veus com s'emprenya la dreta
amb la victòria de Siritza?
No m'emprenyo jo!
Jo me preocupo de Tarragona.
Porta dos dies governant
i ja se li estan tirant tots a sobre.
Dit això, em sembla que sí que és veritat
que no es pot governar pels grecs sense les gregues.
És l'única cosa que no em sembla...
Amb això rau, d'acord.
Això m'ha sorprès molt, a mi també, a les dones.
A mi també, m'ha decepcionat bastant.
Sí, a l'acord amb la dreta de governabilitat,
no tinc...
Bueno, haurem de veure si marca o no marca
el tipus de política que ells puguin tirar endavant,
que això no ho sabem ara.
En tot cas, jo sí que crec que és una oportunitat
de començar a fer que la política europea econòmica,
que al final és la que ens està incidint,
comenci a canviar una mica.
I per tant, penso que és una oportunitat
que les coses puguin anar millor,
perquè al final estem en una situació
que totes les desigualtats que estan creixent,
que són una barbaritat en els últims anys,
venen producte d'una política molt concreta,
que és una política que s'està marcant des de la Unió Europea
i que governs com el d'Espanya,
com el govern del Partit Popular,
o el de Catalunya, el govern de Convergència i Unió,
accepten amb aquestes retallades tan brutals,
sobretot en l'àmbit social.
El de França.
El de França s'ha vist, sí.
Però ell, per exemple, ell no ha retallat en temes...
No, perdona, ell ha retallat,
però no ha retallat en temes de sanitat ni d'educació.
Ell ha retallat, però no en temes de sanitat ni d'educació.
Aquesta és la diferència.
És a dir, tu en un context en què se t'obliga...
i per això és una esperança, Siritza,
per començar a treballar un nou model,
perquè és evident que si el model majoritari és un model neoliberal,
doncs no podem anar per una altra via.
Però sí que pots decidir, dins d'aquesta obligació de retallar,
en què retalles.
I això a França ho està fent diferent d'Espanya,
molt diferent.
Bé, els partits polítics saben qui vota,
voten les persones,
i les polítiques que s'han fet a Europa els últims anys,
doncs no estan contents.
Grècia ho han passat realment malament,
les retallades han sigut brutals,
i no es pot comparar amb el que ha passat a Catalunya,
Begoña, no es pot comparar.
Vull dir, els funcionaris,
ells han passat a cobrar el 50% del sou.
Mentre treus la partida de guarderies per als ajuntaments.
No, però a veure, Begoña,
és que estem parlant de coses diferents.
Ara hem començat a parlar del futur de la política.
El que ha passat a Grècia,
i si llegeixes els analistes,
i el que s'està dient és que Grècia està dominada per 5 famílies.
Aquestes 5 famílies són monopolistes,
i tenen el 80% dels serveis públics.
Llavors, aquestes famílies miren per elles.
Llavors, el que passa és que, clar,
hi ha una deute.
A Catalunya són més.
Ja les pots nomenar.
Començant per la Pujol,
mira, Pujol fer-ho sola.
Jo crec que no mana massa la família Pujol,
però, bueno, tu creus que sí,
doncs fem política.
Doncs, el que passa és que, clar,
s'ha de canviar,
s'ha de canviar el model de país,
els diners, els ingresos no són els que són,
i aquí hi ha un facto molt important,
que són els bancs.
I el que deia l'amí Jovo Cero,
la deute no es condona,
ja ho ha dit Europa,
la deute no es condonarà a Grècia.
i a Espanya els hi ha deixat 26.000 milions d'euros.
Bilateral.
I us vaig a dir el número dels 26.000 milions d'euros,
perquè siguem conscients.
És el cos que té la partida pressupostària d'atur a l'estat espanyol,
26.000 milions d'euros.
Qui va firmar aquest tracte bilateral amb Grècia?
José Luis Rodríguez Zapatero.
Llavors, llavors...
L'exeneu amb unes coses.
No, clar, però vosaltres defeneu el que no es pot defendre.
No, jo esteu barrejant coses.
Llavors, clar, el que diu que ser conscients,
esteu que ser conscients de la situació a Grècia,
és clar, és molt fàcil.
Ara ha guanyat aquest senyor,
del que se promete a lo que se hace,
ja en parlarem del que s'acabarà fent.
Estem parlant de renegociar els interessos del deute.
Esteu barrejant coses, per favor.
És que al final, clar.
Al final és que sembla mentira...
No, no, aquest senyor va guanyant la selecció.
No, no, no.
No, no, no.
Hombre, la vergonya d'acord d'acord.
No han plantejat no pagar el deute,
sinó renegociar com es paga.
Ara estan parlant d'això.
Això no va dir en campanya.
Això no va dir en campanya.
En campanya va dir que volien sortir de l'Unió Europea.
No, això no és cert.
No ho ha dit mai Siritja,
que volgués sortir de l'Unió Europea.
S'asseguro que els conec bastant des de fa molts anys.
Mai no ha dit que volia sortir de l'Unió Europea.
mai.
Si s'estan plantejant hasta el tema de l'euro.
Saps qui ha al·lusiat des de França a la victòria de Siritja?
Saps qui ha al·lusiat des de França a la victòria de Siritja?
Que no és veritat, que jo el conec al Cipres.
Això no és veritat, no ho ha dit mai.
Això és el que dieu vosaltres, que diu.
Però no és veritat.
Mai no ho ha dit.
Jo ho sabem, que és Marie Le Pen la que ho ha dit.
No, no, no, però és que qui ha al·lusiat la victòria de Siritja a França?
Ah, està claríssim.
No, és que quan va haver-hi allò de l'avortament...
Home, tu també a vegades m'elogies a mi
i no tenim res a veure, tu i jo.
Arga, carinyo, créixem un acte de dir una cosa, sisplau.
S'esfondran els micròfons.
No cridin tant que es fondran els micròfons.
T'ho dic amb ton amistós 30 segons.
Per cert, Peconell...
Deixa'm acabar de dir la cosa, que no m'ha deixat, amb interrupció.
Carinyo, vull dir, escolta,
la senyora Arga, quan el Partit Popular volia...
Sentís, per vostè.
Senyora Arga Sentís,
Maté, no?
No sé si un nom nom.
No, no, no.
La senyora Arga Sentís, anem bé.
Amb la tema de l'avortament,
va dir que l'única aliat a Europa que havia tingut el PP
era la senyora Le Pen.
I es va cansar de dir-ho.
Bé, doncs jo recordava als oients
que el senyor Siritja,
el gran content que hagi guanyat a França,
ta senyora, Marie Le Pen.
El discurs del Partit Popular aquí,
i el discurs del Partit Popular aquí
és el mateix discurs radical que el de Marie Le Pen.
I te recordo el discurs respecte als immigrants.
Home, només que mirem això.
Fota-li, brossa.
Jo el que vaig dir és que vosaltres no teníeu d'aliats
ni la Marie Le Pen amb l'avortament.
És que la teníem.
Ni la Marie Le Pen.
No, la Marie Le Pen va dir que no hi estava d'acord.
Que no hi estava d'acord.
Exacte.
Ni la Marie Le Pen.
Sí, Arga, sí.
No, ara no seguia.
Sí, sí, però no.
No penses que tot aquest temps li prenem a Alejandro Fernández.
Sí, senyora, sentís.
Sí, senyora, sentís.
Així m'agrada.
Que tot aquest temps que prorrogarem ara
li prenem a Alejandro Fernández que està allà fora.
No, no, sisplau.
Alguna conclusió final o deixem aquí la tertúlia?
Que no hi ha cap dona al govern de Grècia.
Si arriba un partit de dreta
s'estarien saltant d'aquí d'acord.
Si hagués una dona,
a la Cero li diria cariño per la ràdio.
Sí, cariño perquè t'he dit cariñosament,
no t'he dit per què vas a marxar.
Els microbussos ja funcionen.
No, encara no,
perquè no ha començat a funcionar a partir de la setmana que ve, segurament.
La setmana que ve tindrem aquests microbussos ja funcionant.
Bueno, no tots, eh?
Perquè les línies de llevant fins al 12,
més o menys,
no comencen perquè estem acabant amb els veïns
d'ajustar temes d'horaris.
Però la de la línia 21,
el de la línia 21,
segurament la setmana que ve ja podran començar.
La setmana vinent ha funcionat.
La circular que va d'estació de tren fins a estació d'autobusos.
I que dona tota la vornada per darrere de la part alta,
amb 10 parades al voltant de la part alta.
Doncs això, recordem que es presentaven aquesta setmana
i que són 3 microbussos que, a més a més,
van logotipats amb el seguici popular.
No, no, no, no, no, no.
Encara molt xulo, sí, senyora.
Les coses fan bé, es diu.
Sí, sí.
Però no ho heu de treure, begonya.
Aprofitant, perquè hem dit que només estaran dos mesos.
Home, perquè hi ha altres elements que no són del seguici,
que també tenen, per exemple,
els diables vora mar,
que no són del seguici, també fan 30 anys.
És que això no m'ho van dir ahir.
Perquè hi ha molts autobusos a Tarrona, mirarem.
No, però els altres autobusos estan dins de la contracta de publicitat.
Que l'AVT va fer l'any passat, 30 anys podíem haver fordat de l'AVT.
Llavors, el que hem aprofitat, i clar,
el que hem de mirar també és que hi ha altres entitats de la ciutat
que també fan aniversari, encara que no siguin del seguici,
també puguin tenir els seus aniversaris.
Estaven tristos els que deien que només seran dos mesos.
Dos mesos donant volta són molt de temps, eh?
Bueno, bueno.
Déu, anya, Flària, gràcies.
Ara que sentís, gràcies per acompanyar-nos, també.
A vosaltres.
Ja vingui tant, ja vull fer-ho, gràcies.
A vosaltres.
Bon cop de setmana.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.