Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
És aquesta lectura dramatitzada, Sergi, continuant amb el tema que parlàvem l'altre dia de les lectures dramatitzades, d'aquesta posada en escena de textos, en aquest cas de Peter Weiss.
Bé, l'espectacle en concret, la sessió, no és tota una lectura dramatitzada, hi ha dues parts.
Una primera, que és un breu d'Alberto Albrecht, aquesta no és una lectura dramatitzada, un fragment de l'obra Terror i misèries del Tercer Reich, i concretament La dona jueva.
I serà una escena, aquesta no amb lectura, sinó...
Això és una escena pròpiament dita, amb representació, no?
Sí.
Aquesta obra d'Alberto Albrecht té com a diversos capítols, és com fleixos de l'època de...
Bueno, carregant-se sobre el Hitler i tot això.
I un d'aquests és la dona jueva, que és un diàleg, de fet un monòleg, quan una gent matrimoni de la benestant aristòcrata d'ell científic,
i ella aristòcrata i jueva, doncs discudeixen que ella marxa preveient les coses, ell li diu que no cal, que només seran dues setmanes, etc.
Bé, és un text molt lúcid i molt introductori de la segona part, que ja seria el final, quan, després de l'Holocaust,
que és una lectura d'un fragment, perquè l'obra és molt llarga, del Peter Weiss,
Instrucció de sumari, que és el sumari, un dels judicis que es va fer a l'entorn dels judicis de Mora i Mervé,
eren de Frankfurt, per a tot l'entorn dels judicis, i és una sessió de judici al personal,
a una part del personal d'Hauswitz, entre altres infermers, i bé, assistents, i tot això.
És molt, bé, molt corprenedor i tele marinera. Aquesta és una lectura dramatitzada, sí.
És aquest acte, és el que dèiem abans, que té lloc a l'antiga audiència,
i és una manera també per sumar-se al Dia Internacional, com dient, memòria de les víctimes de l'Holocaust.
Exacte, exacte. Dins d'un seguit d'actes, a més a més, que organitza l'arxiu, l'arxiu municipal,
que són de recordatori del final de la guerra, perquè tot es lliga, no?, en aquest fet.
Ara, precisament, acaba d'entrar el Jesús Figueres, que comentarà al final un llibre, com cada setmana.
Doncs saludem el Jesús. Jesús, molt bon dia.
Hola, bon dia, tinguem tot.
Moltes gràcies per acompanyar-nos.
He fet una mica tard.
Tranquil, tranquil, cap problema, cap problema.
Llavors, que aquí et pots reincorporar quan ho creguis, o per tu, cap problema.
Gràcies, gràcies.
Amb el cas de... tant amb el cas, Sergi, continuant amb la...
parlant d'aquestes posades en escena, d'aquest dimarts,
clar, són dues obres que tenen a veure bastant en comú, en aquest cas, no?,
però en aquest cas deies que una era de lectura dramatitzada
i l'altra gairebé era, doncs això, una escenificació monòleg, no?
Sí, sí, sí.
És a dir, que tenen també la seva diferència, suposo, a l'hora de preparar-les
i d'executar-les, evidentment.
Sí, sí.
El primer cas del monòleg l'executen, l'interpreten tres dones
que fan el mateix paper, això és un recurs dramatúrgic,
i... bé, no sé què més dir-te que ho aneu a veure.
Molt bé.
Del brec, jo diria, però no sé si en dèiem.
És un text que jo sempre l'he trobat molt poc brecchià,
bueno, del que es coneix, del que s'hi acostuma a interpretar,
molt naturalista, molt...
Què en podem dir, Joan?
Jo afegiria el que ha dit el Sergi, que el text de Peter Weiss,
a més a més de ser de Peter Weiss, és d'un traductor d'aquí,
per tant, val la pena esmentar-ho, és el Macià Riu-Tor,
que és professor d'alemany germànic a la URB, a la Rubí Virgili.
Per tant, l'obra va ser traduïda ja fa molts anys, bastants anys,
no havia estat representada en català,
i el fet que a Teglesmith la portin ara a lectura dramatitzada,
serà la primera ocasió en què un públic podrà veure-la,
encara que no sigui una representació completa,
i tant de bo que a partir d'aquí pugui sortir la idea de...
que es pugui...
Sí, primer, és el segon o el tercer any,
que l'any passat la vam fer a la biblioteca
amb motiu d'un club de lectura teatral
que vam llegir el Peter Weiss,
i vam aprofitar l'efemèrit del dia aquest,
i ara ho tornem a repetir,
i bé, és...
Igual ho anem repetint cada any.
És una manera certa també d'acostar aquest tipus de textos,
un públic més teatral,
que és una mica també el que diem l'altre dia,
d'acostar textos que potser d'una altra manera no serien tant, no?
Sí, bé, el text és perfectament teatral,
és un oratori, és un judici,
per tant un judici,
ara entro en una altra categoria,
un judici sempre és un text dramàtic per essència,
és una...
És a dir, qualsevol judici és un text teatral sempre, no?
Té la dramaturgia inclòs,
la inclou perquè hi ha drama allí, no?
I...
No, això que és...
Justament l'any passat, quan el vam fer,
al cap d'uns dies van fer el mateix,
o gairebé el mateix,
el lliure, també,
en pla de lectura dramatitzada,
i bé, és un text teatral perfectament,
perquè tampoc hi ha
molt de moviment escènic,
sinó és bàsicament text,
preguntes, respostes,
no hi ha equilibristes,
oi, d'altres d'aquestes.
Això ho podrem veure dimarts,
aquest dimarts, a l'antiga audiència,
a quina hora, Joan?
Està previst aquest...
Dos quarts de nou, no?
Sí, dos quarts de nou de l'estre.
Dos quarts de nou, sí.
Amb aquestes dues interpretacions,
tant el text,
tant el text del Peter Valls,
com aquesta obra,
aquest fragment,
aquest boci...
Una és una peça que dura aproximada,
anem quart d'hora,
la dona Jueva,
i l'altra se n'anirà tres quarts,
així, total,
una hora, una hora i deu,
tot plegat.
Perfecte,
la cita és aquest dimarts,
com dèiem,
a l'antiga audiència.
També, potser, Joan,
podríem parlar de projectes
que tenen en perspectiva, Sergi,
que teniu en perspectiva
per la propera primavera,
o que és el que ara mateix
us ronda pel cap,
que és el que esteu preparant
a nivell, també, doncs,
de col·lectiu, de projectes.
Bé, ara estem fent moltes coses,
portem una temporada
d'hiperactivitat,
una mica,
molt centrada en...
no només,
però molt centrada en textos clàssics,
i clàssics diversos.
Els clàssics,
considerem que,
a part de ser una mica de mania,
una mania positiva,
que hi ha l'essència,
i l'essència de les essències,
les bases.
Abans d'ahir,
ja no sé en quin dia he vist,
el divendres,
vam recitar
una part de la Neida,
el viatge de Nea,
els que vam parlar aquí,
al museu,
i ja estem preparant
ja la intenció
de...
de fer
l'audisseia íntegra,
estem parlant de fer-la íntegra
per la Tardó,
bé,
després,
estem
acabant
de ser ja
en un taller
tota una col·lecció
de dones clàssiques,
en diem,
els principals personatges
de les tragèdies gregues,
Antígona,
Electra,
Fedra,
Medea,
13 en total,
amb 13 dones,
que cada una
dirà
en plan monòleg
els textos bàsics
d'aquella obra,
les essencials.
I farem després
un cicle,
probablement
de cinc, sis sessions,
amb dues dones
d'aquestes...
Per cicle, no?
Dic per sessió,
seran un parell de dones...
Per sessió,
doncs explicarà la història,
llavors,
l'Antígona
va passar això,
va passar allò,
i llavors
l'Antígona
dirà,
interpretarà
uns trossos...
Déu-n'hi-do,
fites importantíssimes
a l'hora de recuperar
i de retrobar-nos
amb aquests clàssics, no?
Això és fruit d'un taller obert,
a més a més,
que a qui li interessi
s'hi pot apuntar,
haurà de pencar una mica,
això sí,
o perquè no en deixem passar ni una,
algunes,
en deixarem passar,
però no masses,
perquè ha de ser,
la majoria seran,
seran lectures,
però seran bastant apreses
totes de memòria,
perquè ja se'ls hem après,
i són un,
aproximadament un quart d'hora
cada monòleg d'aquests,
i és molt interessant
perquè tant per els assistents
com per a mi i tal,
que m'ha tocat llegir
totes les tragèdies clàssiques
i...
és entrar en tot el món clàssic
i, bueno,
és un bany de literatura...
Esclar que el que estem llegint
són les traduccions,
que també n'hauríem de parlar,
és un tema molt interessant, no?
Abans el Joan m'apuntava també
la importància d'una bona qualitat
a l'hora de la traducció, no?
Perquè ens podem perdre,
no, Joan,
matisos o...
Vaja,
és importantíssima la traducció d'intre dè.
De totes les obres,
però suposo que els clàssics
encara li dona més...
més...
més èmfasi, no?
Sí, sí, sí, sí.
La distància és molt més gran
i per tant la traducció
per acostar-la al públic d'ara
és més complicada.
Amb tot,
les tragèdies clàssiques
tenen bones traduccions.
tenen molt bones traduccions.
Aleshores,
amb algunes
hi han...
se n'han fet
hi ha traduccions més...
molt ben fetes,
suposo, no?
Perquè jo, del grec,
francament,
no sé,
encara que te'l posi al costat.
No sé si està bé traducció,
m'imagino que sí.
Més posades al dia,
però amb moltes
hem optat,
per exemple,
la de l'altre dia
de la Neida,
hem optat
per les més...
les de la Bernat Metja,
en aquest cas
traduïda pel Miquel Dols,
però moltes
de les que hem triat
són
d'en Carles Riba,
gairebé el 80%,
no?
Que té un llenguatge,
bueno,
en algunes parts
podríem dir
una mica
de simonònic
o el que sigui,
molt florit,
però
hem observat
i comprovat
amb deduccions
més actualitzades
que els matisos
sintàxics,
sintàctics,
l'expressió,
la poètica
que tenen
no és la mateixa
i hem optat
per les més,
com ne diríem,
més florides
o més...
perquè és un...
malgrat que el lèxic
a vegades
hi ha algú
que no l'entén,
però interpretar
no el fem entendre,
és una altra cosa interessant,
com una paraula
que ja no està en ús
o que és molt erudita,
perquè el Virgí li sembla
que també ho era,
molt erudit
i si es recreava,
doncs es conservà
aquest esperit
i amb la interpretació,
és una de les coses
interessants,
intentar-ho fer
entenedor
una frase
que dit així
semblen un embarbussament.
Bé, no ho sé.
Amb això ja passa,
que es van revisant
també les traduccions,
que es van posant al dia
i llavors clar,
ja fins i tot
fins i tot hi ha matisos
o canvis
entre una traducció
i una altra
amb l'ús
però aquestes ja et dic
per exemple
en la traducció
de moltes
del cas
l'arriba
amb algunes
que s'han fet
és que no hi ha color
que l'han trobat
els mateixos actors
dit
em costa més
de memoritzar
i tot
perquè
la nova
no?
perquè ja no està
molt de llenguatge
no està en ús
la sintaxi
mateixa
no és
està feta
diferent
però en canvi
si ho vas analitzant
bé
és molt més rica
molt més entenedora
molt més poètica
en fi
suposo que els poetes
entre ells
s'hi devien arribar
a confondre
amb el gamà
imagina't
el Carles Ribas
devia sentir
un Virgili
o el que sí
per sintetitzar-ho
per sintetitzar-ho
i per posar-ho
en un resum
molt
doncs això
molt sintètic
per dir-ho
d'alguna manera
i valga la redundància
el que
el que fareu
el gran projecte
de Teclasmita
és continuar apropant
aquests textos clàssics
no Sergi?
sí, és un dels grans
els grans projectes
passen per aquí
parlant de clàssics
també hem fet
tenim en carteres
està en marxa
una altra cosa
que
no sé si es pot anunciar
perquè aquests de l'Ajuntament
estic dient
que ho has de mantenir
un secret
i no sé què
perquè ha d'anar al metropol
com que encara no ho han anunciat
m'assembla
no sé
que es pot anunciar això
bueno
no hem data
abans segur
bé tenim
podem avançar
un altre clàssic català
però clàssic modern
contemporani
que en aquest cas
és en Pedrolo
perquè enguany farà 25 anys
que va desaparèixer
que va morir
i llavors
a part de que a mi
em va bastant
i en general
ens agrada
doncs fem
uns
4 peces
breus
que no són exactament
teatrals
d'en Manuel de Pedrolo
i que també seran
molt interessants
i que en principi
està previst
fer-les al metropol
molt ben
en breu
i hi posarem data
i ho segur
és per allà a l'abril
i segur que ho comentarem
el Joan ens ho explicarà
aviat
aviat
dobrant la roda de premsa
suposo
de la presentació
si em passo endavant
la roda de premsa
després me
em renyen
després
sí
sí
em tenen el secret
doncs aquests
a grans trets
ja anirem parlant
i ho anirem definint
tot molt més
però a grans trets
és per on passen
els projectes
les noves fites
a aconseguir
de
de
de
de
de
de
de
de classmate
encara n'hi ha més
però em faria pesat
n'hi ha més
però vaja
ja ens has vingut a explicar
Sergi
perquè
és que no pareu
de veritat
no pareu
i us poseu el llistó
molt alt
jo crec
també
vull dir que us aneu
és una part de la interessant
o sigui
no
a més t'hi obliga
tu no et pots enfrontar
amb un text
molt ric
i mític
així a la babalà
clar
ho intentes fer bé
i buscar
i és part de l'interès
una qüestió
de qualitat
al cap
i a l'estiu
joan
també
havíem de parlar
del balanç
havíem de fer una mena
de balanç
de participació
sobre el tema
dels premis literaris
que justament
també avui
doncs
ho heu
enviat
als mitjans de comunicació
i de fet ja es tancava
el termini de presentació
el passat
15
de gener
sí
el 15 es va
tanca
molt bé
molt bé
més del que ens podíem esperar
avui efectivament
després de revisar tots els treballs presentats
i de veure si complien les bases
i totes aquestes coses que es fa
hem fet públic
el balanç de participació
i bé
ens hem trobat que
que tots els premis
han anat molt bé
el premi Vidal-Cover
que l'any passat
va donar un salt
endavant
amb 19 participants
és un premi
amb menys participació
perquè és molt més especialitzat
en guany hem repetit els 19
que és una xifra molt bona
el premi Tinet
que sempre ha estat un premi
amb molta participació
ha repetit
en molta participació
en 305
i el Pini Soler
que hem canviat
d'editorial
en guany
i hem fet unes
reformes
en el sistema
de participació
i de preselecció
i de selecció
i que temíem
que amb el canvi d'editorial
doncs sempre hi ha
sol passar això
que hi ha una mica
de desconcert
i de gent que
ara no sap si val la pena
presentar-se o no
perquè
etcètera
etcètera
doncs hem donat
un salt molt important
i s'han presentat
116 obres
que és una brutalitat
és una quantitat molt alta
dins de la literatura catalana
perquè en general
els premis més participatius
de novel·la
són com a molt
50
com a molt
i bé
tot plegat fa que
la suma dels 3 premis
són 440 obres
que és la xifra més alta
que és la xifra més alta
de tota la història
dels Premis Literària
Ciutat de Tarragona
fins i tot
de les èpoques
en què hi havia 7 o 8 premis
ara només n'hi ha 3
això és el que fa
i el que denota
Joan
és que estem en un bon lloc
estem posicionats
vull dir que tenen
un cert prestigi
els Premis Ciutat de Tarragona
a veure
són molt coneguts
en aquest moment
això està claríssim
i que es van consolidant
també pel que veiem
la participació
ho demostra
hi ha unes raons
hi ha unes explicacions
perquè hi hagi tanta participació
i algunes són
més
de caràcter
diguem-ne
orgànic
com per exemple
les dates que hem escollit
que fan que no hi hagi
tanta competència
d'altres premis
i per tant facilita
que la gent
que en aquest moment
té una novel·la
i que dubta
en quins premis
ho pot presentar
doncs ho presenta els nostres
perquè són
perquè no n'hi ha tants
que es vagi en aquest moment
o per exemple
el fet que els nostres premis
es puguin presentar
per internet
la qual cosa vol dir
que és molt senzilla
i molt barata
perquè els premis
en què has de fer
5 còpies de cada novel·la
o 5 còpies de cada no sé què
és car
i a més a més
enotjós
això ho facilita molt
i per tant
molta part de l'èxit
entre cometes
ve d'aquí
però també
jo crec que
i això ens ho ha dit
molta gent
que es presenten
perquè és clar
fer-ho per correu electrònic
i de vegades
per telèfon
trucades
doncs ens ho comenten
hi ha una confiança
hi ha una confiança
en el fet que
aquests premis
són nets
i que si alguna vegada
hi ha hagut
algun problema
o alguna
o alguna sospita
o alguna cosa
aquell premi
doncs
s'ha arriscat
i s'ha
quedat desert
això no és el que va passar
l'última vegada
no va ser per cap sospita
sinó perquè
va ser una decisió del jurat
però sí que hi ha hagut
alguna altra vegada
en el passat
en què
el jurat
i l'organització
ha preferit
el desert
que no pas un premi
amb algun tipus
d'incorrecció
o de sospita
doncs és aquest
balanç
positiu
com ens explicava
el Joan
de participació
en aquests premis
quan?
ara què?
què passarà?
quin és el proper pas?
a veure
a més a més
jo volia comentar
que hi ha una cosa
que a mi personalment
em satisfà molt
i és que
venen de tot arreu
és a dir
no és una cosa
circunscrita
geogràficament
venen
fins i tot
de la Franja
fins i tot
del Principat d'Andorra
és a dir
no cal dir
del País Valencià
n'hi ha moltíssims
de les illes
n'hi ha moltíssims
i també de fora
és a dir
hi ha gent de Janova
hi ha gent
d'Aragó
o d'altres llocs
de l'estat
és un tema circunscrit
a la demarcació
que va molt més enllà
és un tema
que està relacionat
amb la llengua
per tant
tots els territoris
de parla catalana
i a més a més
gent
que en aquest moment
n'hi ha molta
que són escriptors
en català
però que viuen
o treballen
en altres llocs del món
i per tant
també hi participen
i ara des del 15 de gener
Joan
un cop rebudes
ja totes aquestes participacions
cada premi és diferent
però en línies generals
ara hi ha un període
d'un mes
un mes i mig
aproximadament
en què hi ha
un procés de lectura
intensiu
d'uns lectors
que fan una pre-selecció
i després hi ha
la feina dels jurats
que són els que
trien els guanyadors
fins
el 9 de maig
que és la data
en què es lliurarà el premi
el 9 de maig
molt bé
doncs
anirem
estant pendents
també evidentment
fins a
fins a que se sàpiga
la resolució
dels diferents
dels diferents premis
i com és habitual
Joan
acabem l'espai
lletres
amb una recomanació literària
que ens portes cada setmana
porta el Jesús Figueres
i per això avui
ens acompanya el Jesús Figueres
a l'estudi
bé doncs
a veure
avui seguirem
la tònica
de dilluns passat
que vam presentar
una obra ja
antiga
antiga
que ja fa anys
que roda
que s'ha posat
dins dels premis
de Tarragona
dels Pini Soler
que en guany
per l'autorador literària
van fer
van celebrar
l'efemèride
dels 25è
Pini Soler
edicions de Pini Soler
la setmana passada
en vam comentar una
i ara en comento una altra
comento
Dies a la ciutat
de Jordi Tinyena
el va editar
editorial al mèdul
tal com ha explicat Joan
els premis
de Tarragona
han tingut
diferents editorials
el mèdul
difícil de les primeres
la primera
es va editar
l'any
1999
i
Dies a la ciutat
va guanyar
el premi
Pini Soler
del 1998
del dia anterior
bé
el Jordi Tinyena
pràcticament
crec que ho cal presentar
perquè és
molt conegut
com a adaptador
de textos literaris
com a narrador
ha escrit
una desena
de novel·les
i viu aquí a Tarragona
on ha desenvolupat
la seva tasca
activitat
la seva activitat
professional
i creativa
tal com he dit abans
Dies a la ciutat
no és una novetat editorial
perquè es va editar
el 1998
és simplement
fer un petit homenatge
o recordatori
dels penisolers
guanyadors
L'obra
ha estat definida
com una gran novel·la
de Tarragona
que recrea
una època
i un clima
de la ciutat
això ho va dir
la Margarida
Aritzeta
en la seva presentació
Centrada al segle XVI
la trama
ens presenta
diverses situacions
un contrabandista
provençal
camí de França
fa cap a Tarragona
amb un carregament
de llibres prohibits
un inquisidor
aragonès
arriba a Tarragona
per tancar
un cas de bruixeria
un capità
buscava els llibres
d'un heretge
que havien sigut
robats a Saragossa
i els buscava a Tarragona
i per últim
un capellà incendiari
vol l'actuació
exemplar
de la inquisició
contra els heretges
o sigui
aquestes quatre situacions
es troben
dintre de Tarragona
i
malgrat que
els quatre personatges
viuen
dintre de les
muralles de Tarragona
l'atzar
de la ficció
fa que no es trobin
i la trama
manifesta
la dialèctica
entre el braç secular
que defensa
els valors
d'una societat
burgesa
i la inquisició
que predica
la persecució
de la intel·ligència
i de la llibertat
hi ha un aspecte
interessant
que és
l'època
que és la Tarragona
del segle XVI
és la Tarragona
podríem dir
renaixentista
això ja
una vegada
aquí
hem anat comentant
en diverses situacions
amb l'aparició
de personatges històrics
com el bisbe Agustí
és a dir
Jordi Tinyena
fa sortir
la seva novel·la
aquesta ambientació
i personatges històrics
el bisbe Agustí
que promulgué
una universitat literària
i impulsar
la transformació
de la capella
del Santíssim
de la catedral
segons el cànon
renaixentista
també hi apareixen
els impressors
Felip Mey
d'origen valencià
i Felip Robert
que segons aportacions
històriques de pes
va estampar
el Quixot de Valleneda
en la seva impremsa
tarragonina
per tant
és important
diguéssim
notar
que aquella època
Tarragona
tenia un pes
diguéssim
important
en el món
de la cultura
per tant
a través de les paraules
de Tinyena
se'ns fa present
un busí
de la història
de la ciutat
que caldria
reivindicar
com a patrimoni
dels tarragonins
i que aniria bé
que es traduís
en el coneixement
d'aquestes anelles
aquesta en pot ser
una de la Tarragona
renaixentista
d'una cadena
que han forjat
moments de plenitud
en la història
de Tarragona
Jordi Tinyena
per altra banda
sap conduir
cap al vessant
més humà
les febleses
de les persones
que representen
les institucions
de l'època
com l'Església
la Inquisició
la Universitat
i ho fa
amb una fina ironia
que desperta
la complicitat
de l'autor
ja per acabar
el que jo
diria
és que el desenllàs
de la novel·la
està construït
amb una gran habilitat
que lliga
amb en cert
la diversitat
d'accions encetades
aquelles quatre situacions
que es plantejaven
al començament
que deixa el lector
amb un somriure irònic
de complicitat
i sobretot
que recull
l'esperit
d'ambientació
de l'època
jo penso que
a part de llegir
els lectors
el que també
és molt interessant
és rellegir
perquè amb la relectura
es basa aprofundint
en aspectes
que potser
en una primera lectura
no acabes de veure
és un llibre
molt molt recomanable
per tot el que he comentat
fins ara
i amb aquesta gran dosi
també de context històric
com ens apuntava
també el Jesús
Set dies de ciutat
del Jordi Tinyena
Premi Pini Solent
del 1998
Sí
no Jesús?
Sí, sí, sí
Correcte
doncs aquesta és la
l'art de cop
Sí, és del 98
i editat el 99
Molt bé
doncs aquesta és la recomanació literària
amb la qual avui
tanquem l'espai de lletres
Joan serà fins dilluns vinent
Exacte
Sergi Cineracs
moltíssimes gràcies
a continuar amb els projectes
i moltíssima sort
Jesús, moltíssimes gràcies
també
fins la propera
Fins de lloc que ve
Fins de lloc que ve