Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
D'aquí!
Fins demà!
Ara, com a imatges de dels companys de TV3, arribant Artur Mas, també la president del parlament darrere C1 i doncs com va passar ja aquesta setmana, doncs amb les declaracions de la vice presidenta, Joan Ortega i també doncs la, la, la, la veiem doncs que de fet va acompanyar pràcticament a tot el govern de també com va ser, com va passar doncs aquesta setmana.
I amb alcaldes també del territori que s'han despat de Barcelona per doncs fer donar suport en aquesta concentració davant les portes del tribunal.
tribunal. Àngel, perdó, no devia us entendre.
Pot passar que des de l'estament judicial
no es coneixi gaire bé la història de Catalunya,
per tant, no tingui significació aquest dia.
És molt possible. I també, per l'altre costat,
en canvi, ha servit, no sé si ho sentit,
les declaracions del ministre
de Governació, en què va
reconèixer que era inadequada
l'escollir aquest dia, sobretot perquè
afavoreix el victimisme dels catalans.
És el que
comentava, vull dir, si s'hagués
volgut buscar una data significativa,
penso que és desafortunada
a escollir aquesta, perquè el que fa és
victimitzar més la causa
i donar més
aire a la
contra,
i per tant, crec que és molt possible
que fos escollit.
Les imatges que estem veient avui aquí, suposo que
aniran per tot el món, vull dir,
no crec que sigui una cosa gens positiva
pel Govern de l'Estat.
Pensa que també pot haver una altra lectura.
Aquí no és positiu, però potser
en altres jocs sí que és positiu amb una clau electoral.
A veure, a cada any els catalans funciona.
funciona.
Jo, repeteixo, crec poc en les casualitats, no?
Sí que aquesta és la fortuna del que vulgueu, però
no sé, no, no...
Penso que hi ha més incidència, més
premeditació de la que hi ha, no?
Això discreparia, però...
Però bueno, com només ho saben els que ho han fet,
però penso que això dona vots.
A veure, aquí no dona vots, perquè aquí més o menys
el Partit Popular ho té perdut.
És una minoria.
Però a altres jocs, a la canya els catalans
i portar un president de la Generalitat amb aquestes dates,
és un recordatori.
Repeteixo.
Només ho sap el que ho ha fet.
En qualsevol cas, jo crec que també des del punt de vista judicial
de jutges i membres d'això, vull dir, això ha creat un malestar tremendo.
No aquesta decisió, sinó moltes altres que s'estan produint.
No sé tu que coneixes una mica...
El que vols dins d'aquest col·lectiu i una mica...
Jo, evidentment, des de fora, el que coneixem tots
i una mica sabent com funcionen els mecanismes judicials
dona la sensació que aquesta imputació no ha sigut unànime,
no ha sigut acceptada directament pel Tribunal Superior de Justícia
ni per la Fiscalia.
És públic i notori la certa revolta, per dir-ho d'alguna manera,
dels fiscals catalans respecte d'aquesta decisió
que sembla ser va comportar inclús la dimissió del fiscal cap de Madrid.
I, per tant, vull entendre que d'alguna manera
sí que sembla que hi ha hagut una certa pressió
per poder judicialitzar aquest tema
que, evidentment, des de fora,
no té unes premisses clares
de poder ser tramitat amb èxit.
Evidentment, s'haurà d'esperar a la tramitació judicial
i veure com es desenvolupa,
però no crec que hagi sigut ben rebuda pel Tribunal.
I el que passa és que crec que aquest boom mediàtic
sobre aquest tema,
el que crea dintre de la població de nosaltres mateixos
és aquesta desconfiança tremenda sobre els temes judicials.
És a dir, que si a mi m'enganxen i em posen una multa
i perquè no sé què,
hi aducto que segons quin jutge hi hagi,
o sigui una sentència o una altra.
Això no crec que sigui així,
perquè crec que hi ha grans professionals
que fan la feina ben feta.
Però a nivell de ciutadania,
es crea aquesta situació, no?
És lògic, no deixes de ser una parcel·la molt tècnica,
una parcel·la amb un poder de decisió molt important
i que evidentment hi ha decisions i actuacions
que són de difícil comprensió.
Jo vull pensar que l'actuació que farà el Tribunal Superior de Justícia
i la Fiscalia serà ajustada totalment a dret
i que com tantes altres causes que s'inicien
per diferents motius,
al final acabi en res,
perquè evidentment crec que de les imputacions
que se li efectuen als tres membres del govern
i al president en concret
no són massa sostenibles,
sobretot la de desobediència.
Jo també coincideixo,
penso que no caldrà en res,
ara no deixa de ser una querella simbòlica
i això que deia el company,
malauradament,
perquè la independència judicial hauria de ser molt gran,
la justícia, segons quins estaments de la justícia,
estan sota sospita,
començant pel Tribunal Constitucional
i algunes sentències,
jo crec que està acabant sent com un altre espai
més polític i judicial
i això crea una desconfiança.
I això del victimisme,
no hi ha res pitjor que un que té síndrome de ser perseguit
que el persegueixin de veritat,
perquè llavors realment el victimisme sí que és veritat que existeix,
però també és veritat que a vegades es donen raons
perquè un pugui creure-hi, no?
Però si esteu més o menys d'acord
en que hi ha aquesta pressió, diríem,
des del govern,
en tots els estaments judicials,
és a dir, fins a quan aquesta pressió,
els jutges, fiscals i tot això,
fins a quan la podran aguantar
i fins a quin moment
això no s'arribarà a ser prejudicial
pel propi govern de l'Estat?
Jo penso que ja ho està sent,
prejudicial.
El que passa és que tot això
està en una esfera que no ho transcendeix,
està en una esfera
privada d'ells,
però jo crec que ja ho és
i crec que el malestar
dels estaments judicials
és gran,
i més quan hi afegim
una pressió mediàtica
com la que s'està portant
amb la presència fora del tribunal
d'avui, suposo que hi haurà
milers de persones
que clar,
em sembla que hi havia,
es manifestaven queixes aquests dies
per part de...
i és lògic
perquè d'alguna manera
ells,
la seva independència
i la seva actuació professional
ha de ser preservada
i esperem que sigui així
i que sigui totalment independent.
però la pressió que s'exerceix
és evident
i clar,
això no pot produir
més que malestar
i més si això
ja ve d'inici
d'una decisió
de dubtosa
qualitat jurídica
i que ha sigut
qüestionada
per l'estament
que tenia
que tramitar-la.
Fixeu-vos en les imatges
perquè de fet
l'escenificació d'avui
és molt diferent
de la que vam veure
fa un pari de dies.
L'escenificació d'avui
és una desfilada
en tota regla
de tot el govern en ple.
Abans he vist,
per exemple,
el conseller d'Interior,
Jordi Jani,
que està a regonir,
per allà per dir
que estan pràcticament
tots els consellers,
desfilada enmig
d'un corredor
de persones
entre les quals
també hi ha molts alcaldes
del territori
que et dedueixo
que també van darrere
en aquesta primera filera
on veiem Artur Mas,
on veiem també
altres autoritats
del govern
amb els consellers darrere,
els escorts
a banda i banda
i desfilant
fins a l'entrada
d'aquest Tribunal Superior
de Justit de Catalunya
on s'apreuen
que arribi properament.
Efectivament,
vull dir que és una...
I això,
ja hi són.
Sí, sí.
I això,
ja hi són,
ja hi són pràcticament.
Això són les escales d'entrada.
Hi ha molta gent, eh?
Hi ha molta gent, eh?
Hi ha molta gent,
perquè, a més a més,
si l'altre dia
estava tothom concentrat
més o menys davant,
aquest cop hi ha hagut
un corredor, no?
Una processó.
Una processó,
pàcticament fins al voltant.
Saps que aquests dies
parlàvem de 500 persones
o un miler, potser.
Aquí hi ha...
Quina més, eh?
Doncs són les imatges
que s'allem en directe
des de Barcelona
d'aquesta arribada
del president en funció,
en Certur Mas,
el Tribunal Superior
de Justit de Catalunya,
acompanyat d'alcaldes,
acompanyats del govern,
de consellers
i amb aquesta, doncs,
d'afilar també
d'aquestes persones
que estan al voltant,
veiem, doncs,
arribar a la comitiva.
Ara Mas que aplaudeix
els assistents,
gira, doncs,
cap al públic,
aplaudeix
i que, doncs,
procedirà a entrar
d'un moment a l'altre
en aquest Tribunal Superior
de Justícia de Catalunya.
Ara sou de Muriel Junqueras,
el líder republicà
i, en fi, doncs,
és el que deia l'Àngel,
és la imatge que veurem segurament,
veiem també l'Àngel,
en Rau Romeva,
en fi,
que també saluden.
Serà la imatge, doncs,
que currarà,
més enllà del que tracendeixi
del que declari.
Perquè ara,
de fet, declararà a l'interior,
no?
Ramon, ara,
com forta,
és una querella,
per tant,
té que anar davant d'un...
Sí, sí, sí.
Inclús es parlava avui
amb mitjans
sobre el fet
que ho pogués fer
des del seu despatx
a Palau
i, bueno,
pel fet de ser imputat
té que acudir
al Tribunal.
Jo destacaria també
de la concentració,
la transversalitat
ideològica
i política
que hi ha, no?
Aquí veiem
gent
de diferents ideologies
i que potser
si les haguéssim
de col·locar
en referent
al 27S,
al 27S,
estaríem parlant
de pràcticament
totes les forces polítiques
amb l'única excepció
de potser
de PP i Ciutadans.
Doncs veurem
què s'acorda de la ciència.
Avui, com veiem,
també a Tarragona
hi ha hagut actes.
més enllà d'aquests alcaldes
que són presents
en aquest acte de Barcelona.
Jordi, doncs,
que s'ha fet la lectura
de la sentència
de mort de companys,
com és habitual
a la muntanyeta d'Oliva,
no?
Sí, cada any
fem una sèrie d'actes
i aquest any
ho fem una mica
més grossos
perquè és el 75è aniversari
de l'afusellament
de Lluís Companys.
Hem començat aquest matí
amb la lectura
de la sentència
i les 12 salves
que simbolitzaven
l'afusellament de companys
i després el cant dels salvedors
i a platfort
és aquesta tarda
a les 7.
Si vols,
us ho explico una mica
a les 7 de la tarda
el que farem serà
una sèrie de cants
i de músiques
interpretats
per l'orquestra i coral
de l'Institut Partit Franquès.
Després hi haurà,
de manera simbòlica,
normalment cada any
portàvem un ponent
que glosava
la figura
de Lluís Companys
des de diferents punts de vista.
Aquest any
durà un breu propi
a Lluís Companys
llegint textos seus,
quatre textos concretament,
que seran llegits
també de manera simbòlica
pels quatre presidents
que ha tingut
l'Omnium Cultural
aquí a les nostres comarques.
I després,
també hi haurà
l'ofrenament floral
pels partits i sindicats
que formen
la Comissió
de Lluís Companys
i després
aquí també hi ha
una altra entitat
o qualsevol
altra associació
que vulgui també
fer la seva ofrenament floral
al monument
de Lluís Companys
que està aquí
a l'Avinguda Lluís Companys
doncs també ho podrà fer.
Després també hi ha
en actes
al cap de setmana,
el dia dissabte
hi ha un recorregut
pels indrets
de la repressió franquista
i el dilluns
a les set i mitja
a la sala d'actes
de l'Ajuntament de Tarragona
hi ha una conferència
força interessant
donada pel doctor
Josep Sánchez Cervelló
que és la mort
de Lluís Companys
75 anys després
del menicidi
la impunitat
la impunitat continua
i més o menys
amb això
aquí faríem
la comemoració
d'aquest aniversari
que com totes
les comemoracions
tenen una part simbòlica
una part de recordatori
de no voler oblidar
d'una selecció
d'un esdeveniment
i dir l'altra part
és perquè es vol dir
alguna cosa
sempre que comovem
algú hi ha un missatge
també pels presidents
i penso que aquest any
més que mai
aquest missatge
és prou clar.
Hi ha un tema pendent
que també es reclama
i que aquest dia
ressona
a previs
i també avui
que és
anul·lar la sentència
la sentència
del judici
sumaríssim
al president Companys
és un tema
que des del memorial
democràtic
s'ha reclamat
també
les víctimes
del franquisme
a Tarragona
i també
arreu de Catalunya
també
en fi
des de diferents instàncies
alguns grups municipals
també a nivell
de Tarragona
com Esquerra Republicana
és a dir
que hi ha això pendent
hi ha aquest pas
pendent
per dignificar
l'honor
del president Màrtir
és una cosa
que no
s'acaba d'entendre
que després de tants anys
de governs
democràtics
per dir-ho d'alguna manera
no es pugui fer aquest pas
que sembla
en principi
que per tothom
està corroborat
que es va fer
una sentència
del tot inadequada
i sense cap mena
de garantia
jurídica
estem parlant
d'un Consell de Guerra
quan la guerra
havia acabat
aquí podria posar
molts adjectius
i moltes coses
però és que no té cap sentit
a més una guerra
la sentència llegida
se'ls sentenci
per rebel·lió militar
que és una paradoxa
de la història
que justament
els que es van rebel·lar
són els que
i els que es van rebel·lar
i el que és molt fort
és això
que 75 anys després
doncs
la cosa continuï
sense voler-se
ni demanar perdó
ni nul·litat
ni cap tipus
de greuge
encara que sigui simbòlic
i això
enllaça
amb una cosa
que és que
ens agradi
o no ens agradi
és que Espanya
és l'únic lloc
que el feixisme
va guanyar
jo el dic tot
va morir al llit
i hi ha coses
que han canviat
però hi ha moltes
que encara no han canviat
no sé enllaçant-ho
és a dir
crec que hi ha tantes coses
que han de canviar
i que s'han de demanar
fer explicacions
per reparar
segons les coses
però no fa tant de temps
l'àntic rei
deia que el català
no havia estat perseguit
per exemple
però no hi ha un acte
no hi ha un acte
diguem encara
de dir
escolta
assumim les conseqüències
de què va significar
la repressió
i la dictadura franquista
i amb la contundència
que s'hauria de fer
encara que sigui
per una reparació simbòlica
i això no s'ha fet
no solament amb el cas
de companys
sinó amb molts altres
que han estat
també van ser
fusellats
i assassinats
amb consells de guerra
sumaríssim
i bueno
i tot una repressió
que va durar molts anys
totalment d'acord
amb els companys
realment
la mort del dictador
no va suposar
la finalització
del franquisme
i el que es va fer
és dotar
a un estat
d'una normativa
una constitució
d'una normativa
democràtica
de baix nivell
en el qual
els hereus
del franquisme
es van canviar
de camisa
i van continuar
manant
i continuen manant
avui en dia
llavors
clar
vull dir
són
deutes
que estan pendents
no només
amb Catalunya
sinó amb el resta d'Espanya
no hi ha hagut
una
una depuració
ni tan sols
ideològica
ni legal
per trencar
amb l'etapa
franquista
curiositats
o sigui
sobre aquest tema
evidentment
l'estat espanyol
no
no ha fet cap acte
simbòlic
de demanar perdó
ni s'ha anul·lat
la sentència
ni s'ha fet
cap tipus de gesto
però
m'assembla
que l'estat alemany
sí que va demanar
perdó
per la
captura
i entrega
per part de la Gestapo
de Lluís Companys
a l'estat
franquista
el qual
sobta
bastant
així com
a Alemanya
la figura
de
Hitler
i el
i el
i el
i el
i el
i el
i el
i el
i el
i el
i el
i el
i el
i el
i el
estat
és una
una cosa
absolutament
vedada
absolutament
aïllada
i tancada
doncs aquí encara ens permetem
doncs bueno
frivolitats
com la que
aquests dies
sortia
a la televisió
no sé quin canal
sortia
doncs a l'entrevista
a la neta del rei
parlant de que si era
muy simpático
i frivolitzant
sobre
sobre
sobre
fets que han sigut molt greus
i
i que no
no s'han depurat
políticament ni
ni ideològicament
quan parlàveu d'això
va venir al cap
l'acudit aquell
famós
que no sé si ho coneixeu
que deia
diu quant de temps fa que estàs a la presó
diu jo des de que em van lliberar
i llavors potser també
en aquesta línia que deia vosaltres
també s'ha remenat molt
el tema del paper de l'església
també en aquest sentit
que sembla que seria
hauria estat més fàcil
per part de l'església
el demanar perdó
que és una cosa habitual
i ha costat moltíssim
vull dir
arribar
amb alguns
petits signes
però
ja sabem que l'església va patir molt
durant l'època
el període del 36
dels primers temps del 36
però també és veritat
que després va fer una convivència
claríssima
amb el franquisme
i vull dir
franco
podem oblidar que anava sota pal
i etcè
etcè
Sí
és allò que dèiem abans
la transició modèlica
que ens han presentat
cada cop
les noves generacions
que ja amb els estudis
es veuen que això va ser
un pacte amb els franquistes
no va ser una ruptura
va ser un pacte amb els franquistes
i van cedir
per les dues parts
i com es va cedir
hi ha moltes coses
que han quedat
com han quedat
i aquí es permeten coses
que en altres països democràtics
que el feixisme
que el feixisme va ser vençut
i inclús el veí Portugal
o qualsevol altre lloc
doncs no es permeten
aquí hi ha una fundació
que es diu Fundació Nacional
Francisco Franco
que rep solucions públiques
per exemple
o és curiós
que el mateix rei
quan va a França
va fer
va anar una ofrena floral
als republicans
que van lluitar després
contra
lluitar amb els aliats
contra Hitler
i aquí per exemple
encara no s'ha fet cap
hi ha una similitud
per la gent que va a lluitar
a favor de la realitat vigent
i a favor de la democràcia
i contra el feixisme
no s'ha fet mai cap
si hi ha tant
podíem donar grans exemples
i penso que en aquests moments
el que està passant
és justament
i no solament amb el tema
de l'encaix
o l'encaix o no encaix
o el que ells diuen
en el problema catalan
penso que estan sortint
no solament això
sinó la Constitució
que va ser un pacte
que va deixar molt oberta
s'ha anat tancant
d'una manera
que és molt respectiva
i això està portant
molts problemes
molts problemes
precisament perquè és un problema
que es va tancar en un pacte
que torna a sortir
des de l'article 8
de la Constitució
des del paper de la República
que torna a estar
sembla que estigui al davant
des del concordat
amb l'Església
hi ha moltes coses
que sembla que de cop i volta
comencen a la gent
i són totes les noves generacions
sempre representades
per alguns partits
que comencen a qüestionar
hi ha coses que han passat molts anys
i potser tenien sentit
o no
en un moment
diguem que
que estaven les pistoles
en la taula
però potser ara ja
a veure
potser ja no toca això
eren moments difícils
i jutjar-los
amb massa lleugeresa
des del dia d'avui
potser és injust
però bé
tota la gent
que no hem votat
a la Constitució
que no vam tenir oportunitat
de dir ni sí ni no
doncs clar
d'alguna manera
ens vincula
relativament poc
aquest compromís
i la societat
ha avançat
la catalana
i l'espanyola
i la reflexió
sobre com s'ha tancat
aquesta etapa
cada vegada
és més clara
i evident
que com dius
va ser un arreglo
que potser en aquell moment
servia
però que evidentment
35 anys després
està absolutament fora
de context
i a més
aquesta Constitució
oberta
aquest pacte
que
possiblement
era molt ben intencionat
per les dues parts
podia haver evolucionat
d'una forma
podia haver crescut
d'una forma positiva
però el que s'ha fet
és restringir-lo
el que s'ha fet
és escapar-lo
i això
és el que ens porta
a l'atzucac actual
i a la situació
de xoc de trens
que es diu
jo crec que sempre
des de Catalunya
pensant
amb l'Estatut
i amb la Constitució
que es va aprovar
teníem potser
la percepció
que la modernització
d'Espanya
jo crec que s'ha dit
moltes vegades
això anirà evolucionant
hi haurà un temps
de comprensió
podrem entendre'ns
o podem
no sé
i mica en mica
vull dir
això s'ha anat
desonflant
perquè això realment
mentre l'època
del govern Pujol
bàsicament
hi va haver èpoques
que eren necessaris
els vots de Catalunya
per governar
vull dir
això es va pensar
que funcionaria
o que funcionava
però vull dir
ara
la cosa
s'ha revertit
vull dir
amb la pèrdua
de llibertats democràtiques
i sobretot
amb la idea aquesta
que el que és català
s'ha de matxacar
i s'ha de treure
vull dir
és una mala cosa
sí
a més que hem de pensar
jo penso que quan la gent
canvia
o molta gent
la molta gent
canvia
la senyera
per les telades
és el 2010
i no és que el 2010
jo penso que sortirà
els llibres d'història
perquè és quan hi ha
el gran canvi
que és quan la sentència
del Tribunal Constitucional
coincint amb una crisi econòmica
molt forta
i amb molts casos
de corrupció
que fa que la gent
estigui farta de tot
i aquí no funciona res
llavors la gent surt
al carrer
i recordo que el 2010
la manifestació del 2 juliol
la gent
allò no va estar organitzat
per ningú
diguin el que vulguin
però no estava capitalitzat
per cap tipus
jo hi vaig anar
i estava com a sorprès
no?
vull com a sorprès
no, no, no
t'acordes que no es vam poder ni moure
va desbordar totes les expectatives
i allí va haver un canvi
pensa que això era
abans del 15M
abans de les blagues generals
va sortir
i la gent va dir
escolta, això no pot ser
això era aquí
perquè en certa manera
l'estatut era
seguint el que diuen els companys
era una oferta
de seguir avançant
i sobretot perquè
avui ara que es critica tant
es van seguir tots els passos legals
diguem d'alguna manera
i llavors actituds
com la recollida de firmes
nos hemos cepillado
l'estatut
oi, aquestes coses
per mi són les que
ha fet entendre
la gent d'això
no hi ha res a fer
la pura és
el que va fer més mal
va ser
perquè
el Partit Popular
vam dir que va ser fundat
per set exministres franquistes
hi ha una continuïtat
pràcticament orgànica
però el que va fer més mal
penso jo
amb el tema de l'estatut
va ser les paraules
de l'Alfonso Guerra
allò d'aquesta prepotència
nos hemos cepillado
l'estatut
i més dir-ho així rient
volent dir una cosa
frivolitzant
quan aquí era
donar la mà
donar la mà
dir-ho
escolta
això pot progressar
pot millorar
i a més l'estatut
els antropòlegs
els psicòlegs
d'això
darrere d'això
hi ha una lectura claríssima
jo penso que està clara
que
no sé molt que hi ha l'estatut
o d'això ho dir-ho
amb tota frivolitat
jugant amb una cosa
que ha passat per referèndum
i que molta gent ja
dèiem
hòstia
bueno va
anem a provar-ho una vegada més
si aquesta gent
si això pot evolucionar
és un cop de porta
d'aquesta manera
amb un tribunal constitucional
que
no sé si m'ho pot explicar
es pot explicar
el meu company
però que el tribunal institucional
no sé
la legitimitat
que tenia en aquell moment
crec que faltava
algun membre
explica Ramon
queden dos mitjans
de tertulia
perdó
aquest procés
si me permeteu
la comparació
em troncaria una mica
amb la figura
d'avui
que estem parlant
de Lluís Companys
d'alguna manera
aquest intent
desesperat
per conciliar
Catalunya dintre d'Espanya
per modernitzar Espanya
per fer entendre
Espanya
que podem ser germans
i que podem anar units
companys
van lluitar
per la República Espanyola
pràcticament
tota la seva vida
fins al final
quan ja
amb la crisi
de la revolta
la guerra civil
finalment
arribes a la conclusió
que tots els esforços
són estèrils
i que d'alguna manera
la decisió
ha de ser una altra
però no serà
perquè no ho haguem intentat
quant pot durar Ramon
per ser
la convergència
d'Artur Mas
què pot durar
és a dir
no sé si hi ha
alguna previsió
o hi ha alguna
estimació
del que pugui passar
allà dins
el TSJC
home
suposo que es negarà
a contestar
a les preguntes
de Manos Límpies
i potser
a les de la Fiscalia
per tant
això ja
redueix bastant el temps
és difícil de preveure
és en funció
de la
dels
dels advocats
sí
jo suposo que
evidentment
hauria de durar
el mateix o més
però bueno
és difícil
de
una cosa
no sé si
encara tinc temps
per 30 segons
una cosa que
a mi em preocupa
em sorprèn
és la falta
d'una certa manera
o és que jo veig
com un altre món
o la falta
de solidaritat
per part d'intel·lectuals
de segons quins partits polítics
és la resta d'Espanya
per dir-ne
jo trobo
trobo que no sé
això parla molt poc
estem en uns moments
de canvis
que posen a prova
la democràcia
molt profuns
i que faria falta
parlar més que mai
i en canvi trobo
que això d'aquí
no es diu res
és que potser
no em queden garres
d'intel·lectuals
jo pensava el mateix
pensava el mateix
Jordi Salvador
Ramon Setó
Àngel Donessa
gràcies per acompanyar-nos
i que vagi molt bé
bona setmana
bona setmana
i bon cap de setmana
gràcies
gràcies