Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Ah!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
15 números. I n'hi ha un, està dedicat
a tots els animals, i n'hi ha un que està dedicat
al signe. I la Paulova
el ballava. Per tant,
era l'únic que es podia sentir
fora d'aquests cercles petits.
Quan es va morir,
en el seu testament hi havia una clàusula que es va dir
que es podia interpretar. O sigui, a partir de l'any 22,
aquest senyor va morir el 21,
llavors ja... I com és que no volia que s'interpretes abans?
Perquè considerava que era una peça
així amb humor i que el podia
desprestigiar la seva carrera.
I a partir de l'any 22, això ja es va poder sentir.
Va ser llavors quan els lleons, les gallines,
els pollets, els cangurs i els peixos...
Que tots surten. I fins i tot,
surten tots animals i fins i tot
hi ha un número que està dedicat als pianistes,
que els tracta com animals.
Això és una mica...
Aquest que sentim ara
és els fòssils.
S'ha dedicat als fòssils.
Aquesta mena de buidor que podria ser
un nos o una
cosa que podria imitar
un...
Bé, no ho sé, cadascú que es faci...
Això és el so, que per això l'has triat del Glockenspiel,
que ve a ser el xilòfon nostre.
Això mateix.
Molt bé, molt bé.
Llavors, aquesta peça
ha estat
utilitzada molt
com a les escoles.
Igual que fa uns dies vam parlar
de la guia de Britain,
per reconèixer una sèrie de seccions
d'instruments de l'orquestra,
aquí per reconèixer instruments.
Ha estat utilitzada moltes vegades
a moltes escoles de música,
de primària.
Els nens,
per carnaval,
escolten el carnaval dels animals
i es vesteixen de pollets,
etcètera.
Oh, quina monada, molt bé.
I després és una obra que ha estat...
Els recursos que utilitza,
vull dir, altres compositors també l'han utilitzat.
O sigui, han tret molt de material
a partir d'aquí.
Una cosa que ell pensava
que no s'havia d'escoltar.
Bé, doncs nosaltres, mira,
com que ara ja aquest senyor
ja ho va desbloquejant
al seu testament,
l'escoltem i ens serveix també.
Moltes gràcies, eh?
Així hem conegut una miqueta més
qui era la Camilsen Cens.
Sí.
I ens serveix per introduir
algú que jo crec que
el Glockenspiel el deu tocar,
vaja, perfectament,
el Miquel Bitsch.
Miquel, bon dia.
Bon dia.
Hola.
Tu formes part dels Frames Percussion,
no?
Aquest grup de percussió
que ens visiteu avui
i que de fet esteu de camí cap a Tarragona?
Bé, just acabem d'arribar
i ara estem mirant
com entrem els instruments
dintre la sala,
que hem d'anar per la porta darrere
i amb la furgoneta i tot això
i tenim una mica de feina,
però bé.
La sala és al Teatre Metropol,
el concert serà avui
a partir de les vuit del vespre
i Miquel,
que porteu instruments molt grans.
Home, portem instruments
de totes les mides.
Portem, sí,
tres bateries,
quatre, quatre, perdó,
quatre bateries.
Bateries senceres, no?
Bateria, bateria?
Bé, senceres, no.
Portem bombos
i els timbals de les bateries,
però no fem servir plats,
per exemple.
Portem un bombos sinfònic
que també hi tocarem a sobre,
però després també portem
petites peces de fusta,
portem testos,
portem tasses
i portem
diverses coses.
Fins i tot portem
toberies afinades.
Per tant,
instruments
tradicions,
bé, instruments
que estan pensats
per tocar-se
i objectes
que,
bueno,
els hi traiem música.
Sí,
de la vida,
sí,
del dia a dia.
Ja ens explicava la Teresa
que ara parlaves
d'aquest bombo
tan especial.
Portem un bombo
perdó,
perdó,
portem un bombo
sí,
sí,
bueno,
portem un bombo
sinfònic,
però en comptes de tocar-lo
com estem acostumats
a veure les orquestres
i tot això,
doncs el toquem
d'una altra manera,
el posem d'un altre suport,
li posem uns plats a sobre,
unes toberies afinades,
llavors li toquem els quatre
a la vegada,
que també és algo
que no estem acostumats
a veure
i,
i bueno,
sí,
fem les nostres cosetes.
Tot un espectacle,
sou quatre persones
per oferir aquest concert
de postminimalisme nord-americà,
així,
aquest és l'estil
que consta
en el programa d'actes,
per cohesió en definitiva,
i què vol dir això
de postminimalisme nord-americà?
Postminimalisme nord-americà,
doncs és una estètica,
com ens podríem dir,
hi ha una estètica
a la música de nova creació,
podem veure
que hi ha diferents estètiques,
diferents poètiques
i en aquest cas
la postminimalista americana
veu molt del minimalisme americà,
que és aquesta corrent
que va sortir
cap als anys 60,
amb Philip Glass,
amb Steve Rage,
amb la Maud Young,
que són gent
que veu molt
de les músiques populars,
que es vivien
en aquell moment
a Amèrica,
i que fan servir
cèl·lules,
motius molt petits,
que repeteixen fins,
bueno,
que repeteixen
infinitat de vegades
a les seves obres,
i aquests
postminimalistes
agafen això,
però van un pas
més enllà,
no són tan rígids
com els primers minimalistes,
sinó que
ja s'alliberen una mica,
és com els romàntics
i els postromàntics,
o els clàssics
i els neoclàssics,
que agafen una tradició,
però ells
se l'adapten,
se la fan seva,
i no són tan estrictes
com els primers,
sinó que
adapten una mica
a la seva manera
de pensar
i reflexionar
sobre la música.
Quin programa,
quin repertori
ens heu preparat
per aquesta nit,
que a més
ens consta
que és un concert
amb explicacions,
cosa que anirà
molt bé
per poder-ho apreciar.
Una mica
que això
ho estic intentant fer ara,
doncs ho farà
el Feliu,
que és un altre
dels membres,
que vindrà més tard,
i bueno,
ell ja el té
tot més preparat,
però sí,
el programa
constarà
d'Extrems,
que és una obra,
això,
l'obra aquesta
sobre el bombo
sinfònic especial,
que és una peça
corteta
d'uns cinc minuts,
que ens serveix
per introduir
tota l'estètica,
tot això que he comentat,
la manera dels preciosos
aquests,
del postminimalisme
i tot això,
i després toquem
The Socalled Laws of Nature
de David Lang,
que és la peça central
d'aquest programa,
que és una peça
monumental
de gairebé
uns 40 minuts
de durada
en tres moviments
separats,
i bé,
i això
ho expliquem una mica,
doncs,
l'estètica
tant musical
com també
dels instruments
que ens hem hagut
de construir,
o això que dèiem
de les tasses,
dels testos,
perquè aquests instruments,
de les peces de fusta,
perquè les bateries,
i això és una mica
el concert que fem,
un concert que intentem
que sigui a més
i que sigui
una cosa nomadosa,
també.
Home, sí,
perquè no sé
fins a quin punt
és habitual,
la percussió
sempre la veiem
inserida
dins d'alguna altra
formació,
doncs,
marcant el ritme,
si tu vols,
però ara representa
que la percussió sola
haurà de fer la melodia
també,
no tenim cap instrument
melòdic
per entendre'ns,
eh?
Bueno,
hi ha les tuberies
aquestes afinades,
que són uns tubs
de ferro
que estan afinats
amb notes,
vull dir,
que vam anar
amb un afinador
i la persona
que ens va a construir-les
les va afinar
unes notes
com si fos
unes campanes
tubulars d'orquestra
o unes làmines
del bró,
que parlàvem abans,
vull dir,
estan afinades
exactament
a la nota que volem
perquè el compositor
així ho demana.
els textos
també demana
uns textos
que estiguin afinats
en unes notes
concretes
i ja et pots imaginar
que vam haver d'anar
a Sant Vicent dels Horts
amb un afinador
i una bagueta
i provant textos
per trobar
textos afinats iguals,
clar,
que això la gent
no està acostumada a veure-ho.
Molt bé.
Però és tota una estètica
que
el percussinista
no el defineix
l'instrument
sinó que és el
percussinista
el que defineix
què és percussió,
perquè tot pot ser percussió,
depèn com ho utilitzis,
no?
Bé,
serà curiosa
de veure.
Diga'ns,
Miquel,
ja per acabar l'entrevista,
un moment,
un trosset,
una de les peces,
un moment,
que sigui especial.
Un moment
que sigui especial.
Sí,
o que ens haguem de fixar
perquè té una dificultat
especial,
home,
n'has dit moltes
de coses especials,
bé?
Bé,
hi ha un,
la peça,
que segueix uns processos
matemàtics,
el de Sokolos Nechos,
aquesta peça
de David Lankery,
al final del segon moviment,
quan ja arribaríem
cap a la coda
del moviment,
per parlar així
de termes formals,
és el moment
de més virtuosisme,
coordinació de peus,
amb la mà esquerra
fem un rima,
amb la mà dreta fem,
toquem les toveries afinades,
toquem un freder
dins de cotxe,
també,
amb dues baquetes
a la mà dreta,
vull dir que és potser
el moment més espectacular
i el moment de més
presió sonora del concert
i és just el moment
que és la proporció àurea,
que després d'estudiar
la partitura ho veiem d'hora,
que si sumes la llargada
de les compasses i tot això,
just en aquell moment
la proporció àurea
i el que també feia
servir Bach,
les seves composicions,
per exemple,
el que trobàvem en la natura,
en les formes del cargol
i tot això,
just en aquell moment
el compositor
ha pensat en això
i allà és quan
és el moment més fort,
la culminació
de tota la peça
i és un moment
realment
bastant potent
perquè també és
una coordinació
dels moviments
dels percusinistes,
que té un aspecte visual
la peça també
i, bueno,
jo crec que aquest moment
és el més
dels que agrada més
a la gent,
aquesta peça.
Molt bé,
doncs jo diria que,
a veure si m'equivoco,
ja per acabar molt ràpid,
Miquel,
composicions estrictament
per a percussió,
són unes composicions,
unes creacions
relativament recents,
contemporànies,
pot ser?
Sí.
i per altra banda
veig que van bastant
lligades amb el tema
de les ciències naturals
o matemàtiques,
té un punt científic
tot això.
En realitat,
el compositor
havia estudiat física
als Estats Units.
Doncs sí, sí,
Déu-n'hi-do,
Déu-n'hi-do.
Com ho has dit?
Molt bé,
doncs mira,
a part que estèticament
el concert no només
serà una explosió de so,
sinó que estèticament,
pel que estic veient,
serà brutal de veure-us,
eh?
Allà,
dominant tots els elements.
Esperem que sí,
esperem que sí.
Molt bé.
Miquel Vitja,
ens veiem aquesta nit
a les 8 al Teatre Metropol
per gaudir de Frames Percussion.
Moltes gràcies.
A vosaltres,
i us esperem.
Molt bé.
Teresa,
obrim ràpidament línies,
eh?
Si volen que ens truquin
ja fora de micròfon
per si volen assistir
en aquest concert, no?
Molt bé.
977-24-4767
i ho deixem aquí.
Aquesta setmana
toca percussió.
Sí.
Fantàstic.
Teresa Valls,
moltes gràcies.
A tu.