Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Mi fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
al vestíbul del teatre
dedicada a aquell
gran director d'orquestra alemanya
que és molt difícil de dir
Hans Kruppersburg
aquest senyor, sí, sí, és molt bonica
l'exposició, hi ha moltes coses
i tu em vas demanar uns deures
que era quina cosa més peculiar
o quina cosa trobava que podia explicar
hi ha una fotografia
d'aquest senyor
dirigint un assaig
a Bayreuth
a Alemanya, d'una de les òperes de Wagner
i aquest senyor era el director
i aleshores, quan diem
de currepetidor, que és un senyor
que toca el piano i canta
o sigui, fa d'orquestra
assaigues de piano
amb els cantants
hi havia el Herbert von Karegen
que després va ser molt més conegut
que aquest altre senyor
però en aquell moment era molt jove
i, bueno, feia això
anar repetint
totes les notes
o sigui, tots els acompanyaments
feia de matxaca, diguem
de matxaca, de matxaca total
és molt important els matxaques aquests
és una feina molt important
perquè si no
però, bueno, és curiós
perquè després
és un senyor que ha estat molt conegut
i l'altre passat
el coneix només uns quants
i, bueno, fa gràcia
doncs això és el que podreu veure
aquesta fotografia que li crida l'atenció a la Teresa
i d'altres documents
que repassen la vida
i a més a més hi ha una escultura
d'un bust fet d'un tarragoní
del Miquel Sanchís
que fa escultura
i hi ha un bust d'aquest senyor
i hi ha moltíssim
molt de material
Durant aquests dies
al Teatre Metropolal Bastíbul
us trobareu
aquesta commemoració
de l'aniversari
de Hans Gnapersbush
Molt bé, vinga, som-hi
A veure, música
Borjak
Què sabem de Borjak?
Bé, Borjak era un compositor
que va néixer el 1841
i va morir el 1904 a Praga
A veure, 1800
o sigui, finals del 19
començaments del 20
Sí, romàntic
estem al romanticisme
i la seva música
sempre té un regust
de música tradicional
d'aquella zona
de Moràvia, de Bohèmia
que era d'on era ell
Aquest senyor ha estat anomenat
romàntic classicista
perquè hi havia
no només de romanticisme
sinó que això
de barrejar la música tradicional
per entre mig
és important
Té una obra extensíssima
Escriure sinfonies
com música per cor
música de cambra
concerts
moltes òperes
peces oscastrals
vocals instrumentals
de tot
Ah, sí?
Aquest senyor
durant el període
entre 1892
i 1895
va ser el director
del Conservatori
de Nova York
una senyora
de l'alta societat
newyorkesa
es va inventar
un conservatori
i aleshores volia
un director
que tingués
un renom
que donés prestigi
a la institució
li va escriure
i Borja
va acceptar
amb una condició
que tots els estudiants
que
que demostressin
un talent
nord-americans
tant se'n val
blancs com negres
molt important això
a l'època
hi podrien entrar
sense pagar
si no podien pagar
potser
és de les primeres coses
que es van fer
com que ara
coneixem com a beques
i durant aquest període
de temps
ell va escriure
la sinfonia
del nou món
que és una que hem sentit
al començament
que potser és de les coses
més conegudes
sobretot hi ha el tema
que no ha sortit encara
perquè una miqueta més endavant
i el que estem escoltant ara
és una de les danses eslaves
que són 16 peces
per piano a quatre mans
que a la tarda
en sentirem dues
en el concert
que van estar editades
també
amb una versió orquestral
i això va ser
un encàrrec
de l'editorial
que editava
totes les seves obres
tenen un regust
també
inspirades
en música
d'aquesta tradicional
i moltes coses
en música
de Brahms
són unes peces
molt animades
i
es diuen
nacionalistes
i que
avui en dia
són una de les obres
més memorables
d'aquest compositor
jo sempre
que escolto
Borja
l'ho poc
sempre l'he escoltat
en composicions
per piano
entenc que devia
composar
moltes altres coses
la part orquestral
és molt important
vull dir
la part sinfònica
he d'ampliar Borja
que molt bé
és a mi
doncs sembla que
això
entre d'altres peces
ho escoltarem
aquesta nit
en el concert
que ens oferiran
Nexus Piano Duo
serà el Teatre Metropol
a les vuit del vespre
nosaltres volem parlar
amb dues
d'aquestes quatre mans
amb la Mireia Fornells
Mireia bon dia
hola bon dia
qui sou
Nexus Piano Duo
doncs
som quatre mans
i dues persones
dos pianistes
el de Miquel Hernández
pianista
i jo
la Mireia Fornells
i conformem aquest piano duo
Nexus Piano Duo
doncs
des de faia
bastant de temps
què té d'especial
d'espectacular
i de difícil
per a vosaltres
això de tocar
a quatre mans
home
molt espectacular
i molt complexa
perquè clar
és arribar
realment
a una entesa
molt gran
perquè clar
això de compartir instrument
som dos músics
i cadascú
no toca un instrument
el seu
sinó que estem
en el mateix instrument
i ens hem de posar
d'acord
exactament amb tot
amb on va la música
i tot això
és al principi
sobretot
molt complex
després ja vas trobant
la manera de respirar junts
a trobar la idea musical junts
que sense dir les coses
ja l'altre segueix
un segueix a l'altre
i és magnífic
però dic
bastant complex
d'aconseguir
representa que el piano
us el dividiu
està repartit
en les tecles més agudes
i les tecles més greus
seria això?
seria això
aproximadament
tot i que a vegades
algú envaeix
la posició de l'altre
i després
els pedals
també
que en principi
els porta el secondo
els dos
diríem
o sigui
el secondo
em refereixo
als dels greus
al baix
al baix
això mateix
molt bé
escolta i les peces
que interpreteu
o sigui
hi ha peces
ja escrites
per piano
a quatre mans
o després
hi ha adaptacions?
hi ha de tot
en principi
les peces
són
de quatre mans
directament
són originals
i les que avui
toquem
són originals
només hi ha una
que és la de principi
que és la de
Richard Strauss
que és una sinfonia
que va escriure
i que ell mateix
va adaptar
va arranjar
a quatre mans
i és l'única
que és una obra
sinfònica
és una obra
orquestral
que està arranjada
per piano
a quatre mans
o la resta sí
veiem de fet
noms
vaja
en el programa
en el seu repertori
d'avui
hi ha compositors
d'aquells que sonen
però m'hauràs d'explicar
una mica
per què la tria
des de Richard Strauss
a l'altre Strauss
ah no
sí sí sí
no no no
Richard Strauss
Mozart
Borjach
Schubert
i Brahms
no
com heu fet
el repertori
què ens hem d'esperar
del concert d'avui
bé doncs
hem buscat
un repertori
ben rodó
i centrat molt
en la figura
doncs això
el classicisme
i el romanticisme
que explicàveu
i hem volgut lligar
molt les danses eslaves
amb les danses
hongareses
de Brahms
amb el folclore
de cada país
i amb aquestes grans obres
doncs
Schubert
hi apareix
hi apareixerà
la fantasia
en fa menor
que és magnífica obra
és potser
la més famosa
de piano
quatre mans
i és això
hem volgut ser
un programa rodó
centrat bastant
en el romanticisme
val
val
alguna peça
en particular
que ens haguem de fixar
aquesta nit
que tingui una mica
més de dificultat
que sigui especial
o que trobeu
en la nyebla
aquesta que us
anomenava
de Schubert
que és la fantasia
en fa menor
és molt emblemàtica
sobretot
per lo tràgica
que és
és una obra
en forma sonata
però que és
amb un sol moviment
és a dir
no té aturades
entre mig
i és magnífica
i tota la seva profunditat
i va generant
com una taranyina
d'emocions
i va fent
i va fent
aquesta realment
aquesta peça
és molt
molt recomanable
escoltar-la des de la profunditat
perquè és
impressionant
realment
per tant
tindrem moments
d'alegria
moments més lleugers
més relaxats
i després moments
més dramàtics
exacte
l'alegria
de Mozart
de les danses
amb el folklore
i després
aquesta
aquesta taranyina
de Schubert
jo diria
que és
vaja
a mi me passa
quan vaig d'espectadora
és molt xulo
poder-se posar una mica
al davant
i veure bé les mans
al piano
no només escoltar la música
sinó veure com interpreteu
de fet amb tots els instruments
és maco tot
jo crec
però les mans del pianista
és especial
només si són quatre
sembla que si no veus les mans
no acabes de veure el concert
dius que el fan
el dia amagats darrere
és difícil
perquè clar
hi ha una òptica
que és molt bona
una visió
però després
hi ha punts morts
dintre de les butaques
però bé
jo crec que
és realment més maco
si pots veure
gaudir de l'espectacle
globalment
dels moviments del pianista
i de les mans
i de les cares
també
exacte
sí
també
és bo
doncs aquesta nit
ens trobem
en el Nexus Piano Duo
serà a les 8
al Teatre Metropol
amb el Joan Miquel Hernández
i la Mireia Fornells
Mireia
moltíssimes gràcies
molt bé
gràcies a vosaltres
i ens veiem
adeu
que bonic el piano
la setmana passada
escoltàvem més
més a corda
diguem
d'arc
però és que la formació
a quatre mans
és molt bonica
perquè els pianistes
són un instrument
molt solitari
en el fons
perquè és molt solista
i sempre és una mica
l'acompanyament
i en aquest cas
és piano
hi ha concerts de piano
que el piano
té una rellevància
importantíssima
però en el cas aquest
que és música de cambra
que només és un piano
bé
només
bé
clar
sonen molt
sí
sí
és molt bonic
un dia hauríem de parlar
sense acumular la feina
hauríem de parlar
de tota la feina
que hi ha abans
per afinar el piano
que la piana és un instrument
molt delicat
hauríem de fer venir
un afinador
que t'afliqué
els intríngoles
sí
per cert
nosaltres ho deixem aquí
perquè se'ns ha acabat
el temps
però encara que sigui
fora de micròfon
si voleu anar
al concert d'aquesta nit
truqueu-nos
home
que us regalarem
un parell d'entrades
perquè descobriu
el Nexus Piano Duo
i pugueu escoltar
aquest piano a quatre mans
977-24-4767
977-24-4767
ens truqueu
i us regalem
un parell d'entrades
per anar aquesta nit
al Teatre Metropol
és el concert
dels dimarts musicals
de les joventuts musicals
de Tarragona
Teresa Valls
moltes gràcies
a vosaltres
i la setmana vinent
molt bé