Darrers minuts del matí de Tarragona Ràdio
per fer-nos ressò d'una d'aquelles cites
que cíclicament tornen cada dos anys.
Això es mostra de què passa el temps
i jo crec que hi ha coses que envelleixen molt bé.
Festival Internacional de Teatre de Tarragona
torna en guany del 17 al 21 de juny.
Encara falta, però ara a les 11 s'ha fet la presentació pública
amb molta expectació.
El cartell d'aquest Festival Internacional de Teatre
d'aquest FIT 2015 s'ho val.
Avui tenim aquí una petita representació de la Sala Trono
que són qui bàsicament fan d'anfitrions,
organitzen, coordinen a tot plegat.
Ens acompanyen, Maria Bravo, cap de premsa.
Maria, bon dia.
Bon dia.
Eloi Zern, Community Manager.
Eloi, bon dia.
Bon dia.
M'han dit, presenten-se si vols, però no parlarem gaire.
Perquè heu portat aquí el cap o no, el programador.
Sí, sí, aquí hi ha el senyor important.
El gran organitzador.
El Joan Negri, ets van bon dia.
Què tal, com estàs, Núria?
Finalment vinc aquí a veure't cara a cara.
No el coneixia, entrar per la porta Joan Negri, no el coneixia.
Saps què passa?
Que crec que amb la Marató de Nova York te'ns has aprimat.
Pot ser?
Molt, m'he primat molt.
Sí, sí, sí.
No, no, el Marató.
Jo crec que és això.
I amb la producció d'aquest festival també t'asseguro que sí, i tant, que sí.
Ens ha quedat un festival com a molt internacional, que ja es tracta d'això.
I jo pensava que escombraríeu més cap a l'Amèrica Llatina, perquè hi teníeu certa tirada.
Sí, però ja vam escombrar fa dos anys.
Vam fer Argentina i Uruguai, i aquest any hem fet més Europa, més països veïns, més de la Mediterrània, França i Itàlia.
Sí, és això el que de moment m'ha cridat l'atenció.
I estic veient així per damunt, tu em diràs, com barreja, o sigui, teatre, base de teatre, però incorporació d'altres recursos escènics.
Sí, la qüestió és que al festival són noves dramatúrgies, col·locades en espais no convencionals, no teatrals,
i aquest any hem tingut la sort de poder encabir totes les disciplines.
Hi ha circ, dansa, teatre i música.
Molt bé, molt bé.
Tot això que s'estendrà, recordeu, recordo fer dates, eh, del 17 al 21 de juny,
com deies, en diferents espais, molt d'ells emblemàtics de la ciutat,
i en sis espectacles que vindran.
Et faré fer l'explicació de cada una.
Home, i tant que sí.
Sí, sempre ho fem amb el Joan Pobre.
Sí, m'encanten.
I sempre acabem repassant tota la promoció.
De moment passem pels espais, deia jo, que n'hi ha de molt emblemàtics, no?
Sí, sí, estem supercondents aquest any perquè els espais bàsics, els cinc,
són municipals i patrimonials, diguéssim.
Inaugurarem amb el Teatre Metropol perquè la companyia necessita recursos tècnics
que té el teatre allà, i després hi ha l'antiga audiència,
el Pretori Romà, que l'incorporem com a espai,
la volta de Sant Hermann a Gilt, a la capçalera del CIEC, també l'incorporem,
i les voltes del Pallol.
Aquests espais, a part de la muralla, per l'espectacle aquest itinerant,
fugit, que només ella glutina 10 espais de tota la part alta, públics i privats.
Hi ha un espectacle itinerant.
Exacte.
N'hi ha un on la gent farà un recorregut per espais de la part alta
que molts d'aquests espais no han vist en la seva vida.
Ah, sí?
Sí.
Escolta, i s'ha articulat aquesta...
Si vols, comencem per l'itinerant, parlant de l'itinerant.
Com ho ha vist?
S'ha articulat l'obra especialment pensada per aquest recorregut o s'ha adaptat?
Ja era una obra itinerant i s'ha adaptat.
Era una obra itinerant i s'ha adaptat a la geografia del casc que ha dit de Tarragona,
de la part alta de Tarragona.
Llavors vam venir a companyia aquí, vam veure que hi havia espais meravellosos,
ens van demanar una sèrie de propostes i possibilitats,
els hi vam aconseguir i faran el recorregut, doncs això.
He de dir que arrenquen a Trinquet vell número 13,
que hi ha un solar de ruït municipal,
allà arrencarà perquè l'espectacle parla de la fugida de...
És a dir, com a esperança de vida.
És com una mena de retrat del que passa a la societat que ha dit nosaltres
quan rebutgem alguna persona forània o alguna persona que no volem,
que ens invaeix, o per exemple quan algú està desnonat,
això que està molt de moda ara, lamentablement,
i la gent viurà una sensació i una situació que a partir d'allí
li farà fer un recorregut en diferents grups,
perquè són aforaments limitats, hem de dir,
aquests són 90 espectadors,
que començaran allà i es repartiran en 3 grups de 30.
Aquests grups faran cadascú un recorregut diferent,
per la part alta no es repartiran espais,
i acabaran això així tot junts en un espai que no podem dir
perquè d'asseguro que ningú l'ha vist i és meravellós.
Ai, ai, ai, a veure, que jo queixemili.
Grups de 30, cadascú anirà amb algun actor o actriu,
però no explicaran la mateixa, no serà el mateix personatge o sí?
La mateixa vivència no la viurà cap dels grups.
La història és la mateixa, vull dir, el que fem és arribar a un objectiu concret,
que és aquest espai que et dic que ningú coneix i que serà molt, molt xulo,
però, clar, viuran cada grup de 30 una experiència diferent.
Cal acabar aquest recorregut, aquest...
Doncs això, no?
Quan acabi en aquest lloc tan xulo que estic dient,
entre ells podran compartir aquestes vivències, no?
De dir, jo he viscut això, tu has viscut una altra cosa diferent,
i ha sigut molt xulo,
i el fort serà que la gent, segur que li agradarà molt,
haver viscut una altra experiència, saps?
Que la gent pot tornar l'endemà perquè de dir,
hòstia, jo volia anar amb tu, no?
Perquè la gent viatjarà per baixos de cases,
per soterranis, aniran amb furgoneta, amb camión,
per la part alta, sí, sí, serà un recorregut molt xulo,
una vivència molt maca.
Això passarà, a més, divendres 19 i dissabte 20,
per tant, dos dies, sempre a les 8 del vespre,
però potser repetiran fins i tot.
Per això t'ho dic, sí, sí.
Ahà, 90 persones.
I on heu trobat una companyia que faci un espectacle així?
Doncs la companyia aquesta la vam descobrir a Tàrrega l'any passat,
és una companyia internacional que amb xat que teatre,
on tots els integrants són de tot el món,
hi ha el director és israelí, actors de Finlàndia,
uruguayans, canadencs, belgues i algun també català,
i estan voltant per tot el món.
Amb la seva experiència, que et porten 3 espectacles fets,
ja han fet més de 300 funcions arreu del món, aquesta companyia.
I és la primera vegada que els podem veure aquí a Tàrrega.
Hi ha text?
Una mica.
És més una cosa sensorial, t'he de dir.
Hi ha...
És supermisteriós.
Clar, és molt, és molt, és molt xulo, perquè ha de picar molt la curiositat de la gent,
no per viure-ho.
Hi ha una mica de text, però com et deia, cada grup i cada actor,
o cada grup d'actors que tingui cada grup farà una cosa diferent.
Per tant, cada espectador, i a més a més, no faran, he de dir,
que la gent que vingui en família o en grupet no aniran pas junts,
vull dir, els faran separar perquè cadascú, a la que va, pugui compartir la seva experiència.
Val. Quin tipus d'experiència serà? Angoixant, no, en tot cas?
No, no, no, no és una experiència...
No, he de dir que això no és el túnel del terror, que la gent no s'espanti,
però sí que serà molt sensorial.
Hi ha imatges molt conmoadores.
Hi haurà situacions que recordaran experiències viscudes, no sé,
a nivell de fugir, d'amagar-se, de clandestinitat,
i això ho viuran en aquests espais que et dic que hem hagut d'aconseguir.
He de dir, gràcies a la col·laboració de moltíssima gent de la ciutat
que ha cedit espais, pisos baixos, locals i públics i privats, eh?
Ostres, però quant de temps soc esteu preparant aquest Festival Internacional de Teatre?
Va, va, Maria Eloi, va, digueu, va!
No em paràs, no em paràs, no em paràs, no em paràs, no em paràs.
Estem preparant el 2000...
Ja esteu, en elló.
Doncs, a veure, això és Fugit de la companyia Campxat,
que l'espectacle, doncs, itinerant, que té aquestes particularitats.
Ja ho anirem recordant, eh?
Que això ens estem referint al 19 i 20 de juny, una de les petites perles.
Però on continuem, Joan? Què més? Vinga, els comentarem tots.
Doncs per la inauguració, no? Comencem pel començament.
Estem molt, molt contents i orgullosos de portar per primer cop,
en tot l'estat espanyol, la companyia Cirque Le Rux,
o Le Rux o Gé, perquè jo parlo italià i alemany, però francès no.
Le Rux. Llavors, ja...
És la primera vegada que es presenten aquí, com et deia,
és una companyia establerta a França, però amb components canadencs i belgues.
I he de dir que aquesta companyia, l'any passat,
formava part del repartiment del musical Pipin a Broadway a Nova York,
durant tot el 2014, que va guanyar el premi Toni l'any passat,
el millor revival de musical, i ells han decidit plegar de Broadway,
del carrer 42 de Nova York, per fer el seu espectacle amb la seva companyia.
Un espectacle que és meravellós, commovador, aglutina, teatre, dansa,
circ, música, cinema negre, i és realment la primera vegada que es presenta
que com et deia aquí a tot l'estat espanyol, i...
I de què va? Perquè es diu de l'elefant in the room,
que és molt xulo l'expressió aquesta que tenen els britànics,
que és allò, ja l'elefant a l'habitació i ningú el vol veure.
Exacte, bueno, parla d'aquelles coses que tothom sap,
però que ningú vol dir, no?, en segons quines situacions.
En aquest cas veurem que és, com et deia, cinema negre dels anys 50,
hi ha un casament on ella és una arpia i vol, podríem dir, matar el marit
per casar-se amb l'home que ella estima, saps?
Llavors, a partir d'aquí, el que et deia és, en text,
una cosa que a la roda de premsa no hem dit i és important,
és que les companyies internacionals voluntàriament s'han proposat
a currar-s'ho amb castellà i alguna paraula amb català
perquè la gent d'aquí els arribi millor.
Això és una cosa que hem d'agrair i realment valorar moltíssim
de les companyies que només per l'edició d'aquest any
es curraran part de la seva funció en català i castellà.
On el tindrem, l'espectacle inaugural?
Al Teatre Metropol, el dia 17, dimecres a les 9 del vespre.
Ara et fa recórrer bastant, eh?
Vinga, vinga, doncs correm, correm.
Joan, no sap greu, vinga, va, Homo Riddens?
Homo Riddens Tarragona, companyia Teatro Soterránio de Florencia, Itàlia,
a la capçalera del circ romà, el dijous 18 a les 21 a 30.
És un experiment amb el públic, es diu Homo Riddens Tarragona
perquè serà Tarragona, un conillet d'índies per aquest experiment
sobre per què riem i quins mecanismes s'accionen en el nostre cos
quan estem davant de situacions que ens fan aparentment riure.
Des d'Itàlia, eh?
Des d'Itàlia.
Véren premiades totes aquestes obres, ara no dèiem tots els premis,
però totes véren superpremiades.
I també s'ho curran de fer un castellà i català, aquesta companyia.
Tot l'espectacle.
Mi gran obra, un proyecto ambizioso de David Espinosa.
Meravellós, una petita joia.
És un espectacle que ell hagués volgut fer
si tingués tot el pressupost del món per fer una producció de teatre,
però a escala.
És una utopia, és un espectacle amb miniatures.
La gent, un grup de 20 persones només,
ha d'haver l'espectacle amb binocles.
Si no, no ho veus, perquè les figures són més petites
que la meva ombra del dit petit de la meva mà.
Llavors, és un espectacle molt íntim i molt personal.
Explica una història meravellosa de com està el món actualment.
Us heu passat de nous formats, eh?
És molt xulo, Núria. És molt xulo. Serà molt guai, això.
Me sap greu haver d'anar tan ràpid,
perquè amb cada una parlarem amb actors i amb tothom que convingui.
Te'ls posarem a tots.
Ràpid, amb dues paraules. Llibert.
Llibert, una meravella.
L'espectacle revelació de l'off de Barcelona la temporada passada.
Premi Butaca Millors Pecateatral de petit format,
Premi Butaca Millors Pecateatral, Premi Serrador.
És una experiència brutal de la protagonista sobre...
És un tema molt fort, però tracat amb molt d'humor.
Què passaria si el teu fill, quan neix, has de decidir
si el millor per ell és que visqui o que mori.
És un tema molt dur i molt fort,
però explicat amb molt d'humor i amb molta poesia.
I tancaríem amb...
Perdó, perdó, perdó.
Un lloc molt xulo, que és la terrassa de la sala gòtica del pretòni romà.
Accés per la plaça del rei.
Nou espai, meravellós.
Veient el mar i veient les estrelles.
Déu-n'hi-do.
Ostres, i tanqueu amb esperança dinamita.
Exacte.
És un revival de Le Cropier, que és una composició...
És una associació de músics molt xula, capitenjada pel Marc Parrot,
com a productor musical, i que s'ha ajuntat amb el Josep Maria Miró
com a dramaturg i el Xavier Pujol-Ras com a director
per muntar un espectacle teatral, amb música i teatre.
Han recuperat un personatge del paral·lel dels anys de final del segle XIX
i han fet un maxmix amb la Montplans i l'Aina Sánchez com a trius,
que estan brutals, i l'antiga audiència serà el dia 21 a les 21.30,
com a clausura, una festa espectacular.
Com ho fem per anar a veure totes 6 obres?
Doncs mira, les entrades...
Mantenim els preus de l'any 2011, estan a 18 euros,
mateix preu de fa 4 anys, és molt fort això,
molt forte, molt forte, molt forte.
Però a més a més la gent podrà aconseguir un abonament
de 3 funcions per 50 euros
i un per tot el festival per 80 euros.
Si vens a veure 6 funcions, et surten a 12 euros l'entrada,
més barato que Andorra.
O sigui, que aquí no vingui a veure totes les funcions,
es perdrà un festival de dos pares de narices.
Ja ho veieu així d'intens i d'interessant.
El Festival Internacional del Teatre de Tarragona,
organitzat per la Sala Trono,
amb diversos patrocinadors i ajudants,
perquè això no es fa per sol.
No, no, no, en absolut.
En parlarem, anirem fent el seguiment.
Us agraeixo moltíssim que heu vingut
i sobretot la concreció, Joana,
la pressió d'aquests últims minuts.
Gràcies a vosaltres per recolzar-nos sempre.
Seguirem parlant del fet, eh?
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.