La tertúlia que aquest març compartim amb Arga Santís,
a Porteló del grup municipal d'Incidia per Catalunya Verge,
Esquerra Unida d'Alternativa.
Arga, molt bon dia, benvinguda.
Hola, bon dia. És un dia perquè fa un fred.
No, no, al matí estàvem a dos graus, de mínima dos graus.
Ara crec que en tenim cinc a l'exterior, però déu-n'hi-do.
Estem tots com al mig constipats.
15 graus negatius separades.
Sí?
Si creieu que dos graus s'esfret, parades 15 negatius.
No, no, a mi m'agrada el fred.
A mi m'agrada.
Ja tocava.
Ara, potser, parlem amb el Vira Ferrando, que potser, clar,
arriba el fred i també arriben les compres.
La gent compra quan ja fa fred. Ara la saludem.
També, en aquest cas, el Jordi Martín, en nom del grup municipal de la CUP.
Jordi, què tal, bon dia?
Hola, bon dia.
El democràstic Jure Maria Prats, en nom de Comerciència i Unió.
Jure Maria, molt bon dia.
Bon dia.
I la tient d'alcalde, el Vira Ferrando, en aquest govern del PSC, el Vira, bon dia.
Hola, bon dia, què tal?
És cert en el que la gent compra més quan fa fred?
Això ho diuen els comerciants, eh?
L'altre ja ens ho explicaven.
Sobretot compren quan hi ha canvi de temperatura brusca, no?
En principi, perquè un, quan fa aquest canvi com avui,
que fa un fred ja de ple i verd, com dèiem, amb l'arga a l'entrar,
el que té ganes ja és de canviar de vestuari
o de buscar aquells aliments que són més reconfortants
i més propers per poder agafar calories interiors, no?
Jo crec que és això el que fa comprar més
i benvingut sigui el fred, el calor i els canvis
que facin comprar a la gent a la ciutat.
Per cert, que divendres s'encenen les llums de Nadal,
ja ho explicarem també en tot un seguit d'activitats,
però d'entrar les volia preguntar
pel que he trasllat d'interns de la presó de Mas Danric
i especialment pel que passarà amb aquestes dependències.
De moment seran centre obert
a l'espera de trobar un lloc definitiu,
de forma provisional, centre obert,
per tant, doncs, interns de tercer grau
i després cal de veure què es fa amb aquestes instal·lacions
que estan, ara ja podríem dir que pràcticament al centre,
perquè el centre de la ciutat s'ha anat traslladant cap a baix
i tenim pràcticament aquesta instal·lació aquí a tocar.
De moment, el delegat del govern, Quindín,
ens deia ahir que el tema de traslladar-hi
les dependències de la Generalitat queda descartat,
de moment, i veurem què passa.
Arga Santís.
Home, en principi, és una bona notícia
que finalment ja entri en ús la nova presó del Catllà
perquè era un tema que feia anys que estava aparcat
i, a banda, eren unes instal·lacions noves
que suposaven una despesa, una despesa continuada
que no tenia sentit si no s'utilitzava per la finalitat
per la qual estaven projectades.
I, per tant, en aquest sentit, bona notícia
que finalment s'hagi produït el trasllat.
I respecte a la destinació final de l'edifici de l'antiga presó,
serà qüestió de veure exactament què és el més possible,
perquè aquí a Tarragona sempre ens acaba passant una cosa,
que entrem en aquesta discussió sobre què faràs amb les coses,
i són discussions d'aquestes que, en comptes de solucionar els problemes,
el que sembla que fan és allargar-los indefinidament,
i que hi hauríem de posar entre tots una miqueta de seny
quan parlem dels edificis i de les necessitats que té la ciutat.
Josep Maria, anem per l'Òrdens Festival d'Independència...
Parlem amb el que deia que el benvingut a les instal·lacions del Calla
i, sobretot, que les persones que avui s'hi traslladen
puguin tenir unes condicions el més dignes possibles de reclusió.
I l'espai aquest que queda aquí,
doncs, evidentment, el que hem d'evitar és els projectes faraònics
en un moment que ja tenim prou espais tancats,
prou debats oberts,
i, sobretot, en una situació de precarietat econòmica absoluta
per a les administracions.
Van per feina.
Jordi Martí i després Elvira Ferrando i anem, si vols.
Sí, també seria un bon moment per entrar en un altre debat,
que és un debat, de fet, de base,
que és que a l'estat espanyol tenim una ràtio de gent tancada a la presó
per quantitat de persones que hi vivim
que és de les més altes de tota Europa
i, per tant, pensem que el que caldria seria també
utilitzar altres formes, diguéssim, de sanció
que no siguin directament a la presó.
A Holanda, on pràcticament la presó està desmuntant-se
i està desapareixent com a tal,
fa anys es va optar per un altre sistema
que no era directament tancar la gent dintre de la presó
i no els ha anat malament en aquest sentit.
Aquí, per exemple, a Catalunya tenim en aquests moments
tant presos com a tot l'estat espanyol en 1978,
amb la qual cosa és una mica, no diguéssim, estrany,
perquè és una aplicació d'unes polítiques punitives molt concretes,
però que en cap moment haurien de ser, diguéssim, l'objectiu.
Per tant, em sembla que és important també parlar d'això.
La segona cosa, l'edifici de l'actual presó,
doncs esperem que no s'acabi convertint en un nou espai
per tornar a situar dintre d'això que fem a la CUP de les grans runes,
perquè pensem que és un espai que, precisament perquè està dintre de la ciutat
i té moltíssimes possibilitats,
doncs s'hauria de tractar com un espai que servis a les administracions.
Jo quasi dir-vos que coincideixo a Marga i amb el senyor Prats
i en algun sentit amb el Jordi.
Jo el que he de dir, evidentment,
ens hem de celebrar que les instal·lacions de Marc Enric,
que per les fotografies que he vist i les informacions que tinc,
són instal·lacions molt dignes i la veritat estan ben equipades
i com dèiem ja que celebrar-ho que sigui així,
com correspon a una societat moderna i justa,
que els seus reclusos també tinguin una qualitat de vida
com ha de tindre tothom.
Sobre l'edifici que hi ha aquí a República Argentina,
doncs bé, jo coincideixo que hem de posar-nos tots d'acord,
responsiats de tots els partits de l'Ajuntament,
de totes les administracions,
per tal que s'hi doni un bon ús,
i no tan sols un bon ús, sinó una resposta ràpida,
per quan més aviat el tinguem a disposició de la ciutadania, millor.
Quan ells va inaugurar estava a les afores,
heu dit perquè en fem memòria és que fa 52 anys,
i això eren les afores, eren hortes.
I recordem quina era abans la presó i en quines condicions estaven,
i abans que va ser presó franquista, la presó allà a Pirats.
Jo en relació al que ha dit el Jordi,
que em sembla que a més és molt interessant el debat que ha encetat,
no és només la ràdio que tenim de presos per habitants,
sinó si mires també quina és la composició sociològica
de la gent que està a la presó, quin tipus de gent és la gent que va a la presó,
perquè al final el que acabes trobant és que a la presó realment el que tens
és normalment gent sense recursos,
vull dir que és un càstig que va també adreçat especialment
a determinats segments de la societat.
Aquesta percepció que tenim que els rics, els estafadors, els especuladors,
els corruptes no paguen,
i que en canvi els delinqüents de poca munta, per entendre'ns,
sí que paguen amb penes de presó.
I que les condicions en què estàs a la presó també tenen a veure
molt amb quin ha de ser l'objectiu d'aquestes penes,
perquè si és la rehabilitació, evidentment el que necessites
és un funcionament que permeti que la gent surti rehabilitada.
Si tenim amuntagaments, si tenim unes condicions
que no permeten recuperar les persones
perquè es puguin inserir a la societat,
doncs evidentment hi ha alguna cosa que està fallant
que no està funcionant.
I això sí que és un debat de fons
i que com a societat l'hem de fer, no?
També el tema dels preventius,
el tema de què passa també amb aquesta lentitud
dels procediments judicials, no?
Que moltes vegades fa que te surti el judici
quan tens una persona que de facto
potser ja s'ha rehabilitat.
Això passa sovint, sobretot amb gent
que potser estava en processos de dependència de les drogues
i que li surt el judici 3-4 anys després
quan aquella persona ja...
Sí, sí, tots coneixem els casos, això.
És veritat que tenia un delicte
i que ha de pagar pel delicte i que ha de ser jutjat,
però que s'ha de fer també ràpidament.
La justícia, perquè sigui justa, també ha de ser ràpida,
perquè si no acabes entrant en unes dinàmiques
que són desmotivadores com a institució, no?
Absolutament d'acord, Marga.
Sobretot amb la part final, no?
Amb tot i perquè la justícia ha de ser molt ràpida
que tots per la premsa i a vegades per algun comentari
hem vist casos, no?
Rècitment el d'una noia que estava ja totalment ressergida
a la vida laboral, amb nanos i tal,
i que la sentència va sortir, crec, si no m'equivoco,
dos o tres anys després, no?
Trec el cor.
Jo crec que el tema és que si fos molt ràpida
fins i tot seria una mesura preventiva.
Com que si tothom sabria que li surt el judici
i que això possiblement a mig any estaria, com a mínim,
amb sentència, jo crec que això també ajudaria
a disminuir el grau que pugui haver de delinqüència
o de falta de compliment de la legalitat, crec, eh?
Jo crec que, a més, com deia el Jordi,
potser hauríem de mirar altres mesures.
I jo sempre he pensat que moltes vegades
hi ha petits delictes que potser amb penes,
el que se diu en socials, no?
Potser quedarien més recercides
que no pas en uns mesos de presó, crec, eh?
No sóc advocada i no sóc penalista,
amb la qual cosa és una opinió personal només.
El debat és que és un debat ampli
i és un debat, això que sí que demanaria consens polític,
perquè abasta el tema de la justícia,
el tema de les penes,
és a dir, el compliment de les penes.
El que és segur, tal com deia el Jordi,
és que el sistema penitenciari,
tal com el tenim muntat ara, és obsolet.
El que passa és que això vol dir
agafar el toro per les banyes,
seure, parlar-ho, estudiar-ho,
i això de moment els grups polítics
no ho tenen com a prioritat,
no ho tenim com a prioritat, malauradament.
És molt més barat construir una presó
i tenir allò tancat.
Bé, a la llarga no és més barat,
a la llarga és molt més car,
perquè tot el que inverteixes en prevenció
és una inversió,
i a la llarga te surt millor.
Però, clar, és canviar una manera de pensar.
És una cultura nova.
És una cultura nova.
Les bases de justícia social
i d'intentar precisament que la gent més pobra
no faci cap obligatòriament,
pràcticament en alguns casos,
el petit delicte,
és una de les coses que...
A mi em sembla que l'exemple d'Holanda
és molt bo,
perquè parteixen d'una situació
molt semblada a la resta d'Europa
i, en canvi, avui es diferencien completament
i, en canvi, exemples com França
o l'estat espanyol
que copien molt del model punitiu nord-americà
que no ha arribat en aquesta salvatjada aquí,
però aquest de les tres petites faltes
és una llarga pena de presó,
que és aquestes coses que dius...
Bé, doncs, mirem,
tres petites faltes,
som tres petites faltes.
I aquest model acaba comportant això
amb l'amuntegament de més i més gent
i arribem a un punt, com l'actual,
que he dit, les dades són espectaculars
perquè mai dintre de l'història d'Europa
s'hauria d'aquest punt.
I el tema aquest, per exemple,
de permetre i positivitzar, per exemple,
l'estudi i qualsevol cosa
de les que pugui servir
per a la gent que està dintre de presó
per després construir altres formes de vida a fora,
és una de les coses bàsiques
que, a més a més,
ens podem alegrar
perquè la primera persona
que això va posar a la pràctica
va ser un senyor de reus,
un senyor de reus
que encara no té tan poc carrer a reus,
però que ara sembla que un dia o altre
acabarà a tenir-ho.
Seria Gràcia Oliver
i va ser ministra de Justícia el 1937
i va ser la primera que es va aplicar
precisament el fet que,
a partir de l'estudi,
es podia acabar amb la pena.
I també una dona,
com es deia,
la Concepción Arenal,
que també va treballar el tema
i que precisament ho feien
des d'aquest punt de vista,
el fet d'evitar
que segons quina classe social,
que evidentment no té accés
als recursos d'advocacia,
perquè això que la justícia és igual per a tots,
a molt bé,
qui es pot pagar un advocat
d'aquests de prestigi,
de fama i tot el rotllo,
no està en les mateixes condicions
que qui no té recursos
a l'hora d'encarar tot el procés.
i a la llarga això
no simplement és més just,
sinó que t'assurt molt més a compte,
econòmicament, fins i tot.
És que el tema de la justícia
i lligat a la justícia
a la política penitenciària
és el gran tema
que encara tenim d'herència franquista.
L'estructura tan judicial
com penitenciària
és l'heredat del franquisme
amb molt poques modificacions.
i la llàstima és que
amb els 40 anys de democràcia
que portem els diferents partits
que han tingut la possibilitat
de governar aquest tema
els hi hagi costat tant
encarar-lo
i sobretot donar-li una solució
diguem-ne més europea
o si més no més d'acord
amb els temps actuals.
Sí, jo també penso això
i penso a més que
fins i tot hi ha una percepció
de tothom
que la justícia és cara
i és lenta
i aquesta sensació no és bona
per res, no és bona.
Aleshores ens ha de preocupar
i hem de posar mans a l'obra
i començar a treballar
tots plegats
independient dels colors
dels partits
sinó si en un país
la justícia no és bona
equitativa
i igual per tothom
tenim un problema.
Ara estem veient imatges
a través dels companys
del 324
l'altre d'aquest trasllat
al centre patiniciari
de Mas d'Enric
que com veiem
s'allargarà
durant tota aquesta jornada
és molt similar
al que es va fer
ara fa un any
a Puig de Tambases
a Figueres
per tant
ja hi ha un precedent
i està tot molt controlat
com ha de ser
tot aquest procediment
aquest trasllat
de 12 en 12
d'interns
d'aquest centre
de Tarragón i Don
fins al centre
de Mas d'Enric
al Callà
una zona
que també val a dir-ho
ha canviat moltíssim
tot l'entorn
l'accés
avui explicant
també que hi haurà
mitjans de transport públic
que faran l'enllaç
entre la ciutat
i aquest punt
del Callà
de l'entorn
de Mas d'Enric
i tot plegat
que és una de les previsions
com dèiem avui destacades
n'hi ha d'altres
avui també hem parlat
hem explicat
a nivell d'informatius
mirant les imatges ara
és llàstima
que aquestes imatges
que trasllat
es converteixi
amb notícia
i gairebé amb espectacle
és llàstima
no hauríem de veure
ara
les furgonetes
dels Mossos
d'Esquadra
carregant preses
no
però
sabem la funció
que tenen
això no hauria
de ser notícia
el procés
hauria de ser
d'una normalitat
absoluta
i no donar
que és com quan
hi ha un
presumpte delicte
el delinqüent
surt de casa
amb la Guàrdia Civil
a la porta
i això
tant que ho critiquem
aquest espectacle
judicial mediàtic
ara també
l'hauríem d'evitar
o s'hauria d'haver evitat
de tota manera
puc estar d'acord
amb tu
en què hi ha una part
de Morbo
en veure tal
però el tema
que tenim
amb la presó
de Masenric
és que porta
tants anys
tancada
o sigui
acabada
i tancada
que és notícia
i això també
ens hauria de preocupar
perquè tinguem
unes instal·lacions
que estan construïdes
que a més
cada any
ens costaven
una pasta
però importantíssima
i que no estiguessin
en funcionament
vulguis o no
és inevitable
que acabés
ensenyen les imatges
de la presó
està bé
com un equipament
modern
i fantàstic
i meravellós
ara
les furgonetes
que presumptament
o suposadament
vaja no
suposadament
trasllant
els presos
es podien evitar
és una processó
laica
sobrera
però Josep Maria
jo no he vist
el tema processó
laica
jo només he vist
furgonetes
al Mossos d'Esquadra
com correspon
i no he vist
cap rostre
ni res
de fet
no es poden filmar
exacte
aleshores
que sí que sí
evidentment ho sé
però bé
no són escabroses
penso
també hem avançat
aquesta setmana
la previsió
de que l'abril
una altra previsió
important
que puguin començar
ja les obres
a l'Ikea
ens ho deia
el Josep Maria Milà
també en aquest cas
ens ho avançava
tot i que
hi ha una condició
prèvia
que se pugui estar
tota l'anella
mediterrani
ja urbanitzada
com a condició
prèvia
que pugui instal·lar-se
aquesta multinacional
hem de dir
que aquesta previsió
hi ha molta gent pendent
i ho hem vist a través
de les interaccions
al Facebook
d'Aragona Ràdio
molta gent pendent
que obri aquest centre comercial
per la generació
de treball
pel que implicarà
hi ha molta expectativa
generada al voltant
d'aquesta
construcció
a l'Ikea
no sé com ho veuen
tema Ikea
tema anella mediterrània
comencem per l'arga
i fem una mica de roda
comencem per l'Ikea
o per l'anella mediterrània
tot va lligat
al final tot va lligat
una cosa va lligada
tot va lligat
sí la veritat
és que a l'Ikea
també s'han donat
unes quantes dates
de començar
les obres
que sempre s'han anat
retardant
retardant
i retardant
i el problema
és que
amb tota l'urbanització
de l'anella mediterrània
i tots els equipaments
que han de servir
pels llocs del mediterrani
estem amb les mateixes
situacions
no jo realment
és que veig
el termini
molt molt molt
molt justet
molt justet
en un moment donat
que l'Ikea
obri més tard
o més aviat
doncs mira
és una mala notícia
pel que fa
a la previsió
que tenim aquí sempre
d'acabar les coses
però l'altre
que sí que té
una data determinada
per estar acabat
és preocupant
és molt preocupant
bé
nosaltres som
aquells discrepants
que
no únics
però que
com que
pensem que
precisament
tot allò
que es construeix
al voltant
dels jocs
doncs parteix
ja d'un
dèficit
diguéssim
d'intenció
solucionadora
de problemes
que tenim
precisament
en aquesta zona
de la ciutat
pensem que
la construcció
doncs evidentment
se fa
i ja està
però que està
molt millor
que molts dels diners
destinats
a bona part
dels equipaments
sobretot
dels jocs
s'haurien situat
a la mateixa zona
però
amb una altra
intenció
completament diferent
hem acabat
pensem que
no respondrà
tot el que
s'està
fent al voltant
del P10
i el P11
a un interès
social
per tal
que els dos barris
que queden
a un costat
i a l'altre
puguin
solucionar
bona part
de les vencances
que tenen
i també
és curiós
perquè
tu mateix
quan estaves
presentant això
estaves dient
una cosa
i l'altra
que evidentment
són tot el mateix
doncs
nosaltres
al començament
quan dèiem això
ens deien
no, no, no
una cosa
és una cosa
l'altra cosa
és l'altra
ja està bé
que diem
que tot sigui el mateix
perquè pensem
que sí
que tot és el mateix
i cal mirar-s'ho
de forma general
per entendre
diguéssim
què s'està fent
en aquella zona
de la ciutat
jo he dit que va lligat
amb una cosa
va lligada amb l'altra
és a dir que
l'anella mediterrània
és indiscutible
que
és necessària
per la ciutat
i pel desenvolupament
de la ciutat
i benvinguda sigui
tanmateix
a mi el tema
que em preocupa
és el de l'IKEA
que també
el presentem
com si fos
un equipament públic
gairebé
i és una
empresa privada
i a mi m'agradaria
que el tema
de l'IKEA
ens fes aixecar
les orelles
o és a dir
ens posés en alerta
amb la possibilitat
i el perill
d'acabar de buidar
a Tarragona
d'establiments tradicionals
i de botigues
que de ben segur
desapareixen
ja queden
de per si
poques botigues
de mobles
no cal dir
que pràcticament
no queda cap fuster
i amb aquest pas
acabarem
farem una ciutat
superespectacular
amb els centres comercials
molt dispersos
però
el cas
de la ciutat
quedarà buit
amb tot el que això comporta
Bé
jo
amb aquest tema
discrepo amb algunes coses
en principi
jo separo
les dues coses
separo
l'ANELLA
i separo
l'IKEA
perquè ho entenc
d'aquesta manera
potser per la meva
conselleria
és de comerç
i sé que el meu
company
Javier Vilamajor
està treballant molt i bé
pel tema
de l'ANELLA
els jocs mediterrans
estan aquí
estan aquí
estan començats
estan fets
és una aposta de ciutat
que es podia anar a fer
d'una altra manera
possible
que es podia anar a fer
millor
possible
però el tenim
és una oportunitat
i penso que ja que el tenim
i estem a poques dates
de poder celebrar-ho
crec que és obligació
i responsabilitat
de tots
si més no
intentar tirar endavant
aquest tema
jo ho veig des d'aquest punt de vista
tant de bo
les inversions
bé si hem pogut ser més grans
bé si hem pogut ser més instal·lacions
que al final era
una miqueta
el que tots volem
o és el que tots volem
però entre tots
no posem pals a les rodes
i tirem endavant
perquè
és una oportunitat
jo dic sempre
les opinions
evidents són molt respectables
i sempre tot és millorable
però jo no m'imagino
ara tirant enrere
el projecte dels Jocs
dels Mediterrani
no m'imagino
el nom de Tarragona
tirant enrere
amb alguna cosa
vull dir
a Tarragona tenim
aquesta mena de complex
si ho tenim
no ens sembla bé
i si no ho tenim
també no ens sembla bé
per això
no sé
voldria simplement
deixar damunt de la taula
respectant totes les opinions
però penso que tots
tindríem que
tirar endavant
aquest projecte
que és bo
pel nom de Tarragona
pel nom de la ciutat
i si nosaltres mateixos
els tarragonins
i la gent que estem
amb responsabilitats polítiques
amb un projecte
que està ja
quasi el 75%
del seu temps
no el recolzem
això sí
sempre en responsabilitat
intentant
que sigui
el millor projecte
i el més consensuat
per tota la ciutat
per tots els gustos
opinions
i partits
doncs crec
que no li estem fent
un favor
al nom de Tarragona
en quant a Ikea
bé jo com a consellera
de comerç
me correspon
potser
evidentment
Jose Maria
a veure
el tema de l'Ikea
jo sempre penso
una mica
doncs quasi
opinaria
el mateix
que t'he dit
a l'anella
si hagués estat
en una altra localitat
de la que no diré
el nom
tots diríem
ostres és que l'Ikea
se'ns ha anat allí
a veure l'Ikea
ve a Tarragona
ve en una zona
per què ve l'Ikea
a prop de l'anella
doncs és molt clar
bé perquè les comunicacions
en aquella zona
són magnífiques
o sigui
no és que tot
ho vulguem posar allí
és que Ikea
que és una empresa
gran
potent
i té molt clar
que la seva
estructura comercial
necessita
unes entrades
i unes sortides
i ha trobat
en aquesta nova àrea
de ciutat
ha trobat
un lloc ideal
absolutament d'acord
amb tu
en què tenim que
preservar
i això
com a conseller de comerç
me correspon
que tenim que preservar
el comerç
faltaria més
a comerç tradicional
però també
hi ha que reinventar-lo
hi ha que ajudar-lo
hi ha que potenciar-lo
jo crec que
en la convivència
de tots els models
perquè les
ho parlàvem l'altre dia
amb el tema del mercat
els temps han canviat
els horaris
de les persones
treballadors i treballadores
han canviat
les famílies han canviat
a veure
hi ha clients
que volen anar
a la botiga
i hi ha clients
que volen anar
a l'Ikea
petit
a veure
igual que hi ha gent
que va al caixer automàtic
i hi ha gent
que vol anar al banc
a veure el senyor
de sempre
per mi ni tot és blanc
ni tot és negre
per això estem naltros
perquè trobar-li el punt mig
és a dir
tenim que recolzar
les grans superfícies
perquè si no
se'ns van a altres puestos
i amb els mitjans
de locomoció
que tenim avui
si no anem a l'Ikea
al PP10
anirem
com estem fent ara
que se n'anem a vegades
a Barcelona
aleshores
escombrem una miqueta
cap a casa
això sí
sense descuidar
absolutament res
del que tenim
faltaria més
que el comerç tradicional
i minorista
i el de proximitat
que és el que dóna vida
a la ciutat
el deixéssim
és a dir
però no tenim que fer
una cosa o altra
fem les dues coses
o en paral·lel
i això sí
remem tots
cap al mateix port
jo a veure
perfectament d'acord
que convisquin
els dos models
però que
ara no
diguem-ne
des de l'administració
municipal
que ja
espero que
que en tinguem cura
de potenciar
també
el comerç
tradicional
de la ciutat
és en el que estem treballant
Josep Maria
jo no dic que sigui
el que ha vingut
vingui
tant de bo
vingui
més gent
perquè voldrà dir
que la gent confia
en la marca Tarragona
però saps què passa
Josep Maria
si em permets
això com
és un col·loqui
no?
és una tertulia
la gent que poden parlar
com vulgui
saps què passa?
que mira jo
l'altre dia
m'ho preguntaven
els periodistes
escolta
el tema aquest
d'aquesta gran superfície
que s'ha obert
a Reus
cal dir-la
tots sabem quina és
un boom
jo li deia
m'esteu preguntant tots
i a mi
el comerç
no m'ho ha preguntat
encara
i els inputs que tinc
són
que no ens afectaran
tant com sembla
és a dir
moltes vegades
aixequem a la viram
n'altres mateixos
ostres
donem senyal de normalitat
al final
és com quan tens nanos
amb una família
tu quan dones senyal
de normalitat
a les coses
les coses són més fàcils
de gestionar
jo veig així
perdoneu
no sé si m'explico
però vull dir que
hi ha demanda per una cosa
i per l'altra
és a dir
és evident
hi ha qui compra
aquesta superfície
que de fet recordem
que és un lloc de treball
que crearà
aquesta superfície
i hi ha molta gent
que està enviant currículums
per anar a treballar
i per això
tenen interès
no ho dic per altra cosa
a veure
hi ha dos temes aquí
el tema del model comercial
el tema dels jocs del Mediterrani
si ara em centro
en el tema del model comercial
jo no parteixo mai
del victimisme
ni de mirar les localitats
del costat
no és el meu estil
si hi ha gent a Tarragona
que ho fa
però que també
el que no podem fer
és no criticar les coses
perquè no ens diguin
que són victimistes
jo les critico
quan no les entenc
o quan no hi estic d'acord
jo crec que tenim
un problema
amb el tema de definició
del model comercial
de Tarragona
i que fa molt de temps
que tenim aquest problema
bàsicament
perquè estem jugant
i sempre hem dit
que apostem a tot
i que tot és compatible
i això no és veritat
tot no és compatible
tot no és compatible
i molt menys
en una ciutat
de la mida de Tarragona
que és gran
però que tampoc no és enorme
i que llavors
buscar l'equilibri
entre formes de comerç
que són les que hi ha
i que són modernes
i que evidentment
no podem dir
que no les volem
però el comerç
de cada dia
el comerç de proximitat
doncs és un repte
i el que necessitem
és tenir un model comercial
per a la ciutat
i no el tenim
ara mateix no el tenim
en aquesta tertúlia
jo moltes vegades
si recordeu tertúlies
de l'anterior mandat
parlàvem de
l'anunci
que volien instal·lar-se
una cadena d'oulets
al port
i tothom deia
oh que bé
que bé
que bé
a veure
no
és que no podem apostar
per tot el mateix temps
perquè les coses
al final no surten
i mentrestant
el que tenim
és que tenim zones
de la ciutat
podem parlar
de la part alta
podem parlar
de la part baixa
parlem de la part alta
parlem de la part alta
i el que trobem
a la part alta
és que hem apostat
per un model
de restauració
i de bars
que el que hem fet
és una part alta
en què el comerç
tradicional
el comerç de cada dia
ja no parlo
ni del tradicional
el comerç normal
anar a la botiga
per comprar
el que necessites
per la vida diària
no ho pots fer
perquè les botigues
estan cantant
no hi ha botigues
i en canvi
el que tens
simplement és una oferta
de restauració
això no pot funcionar
a llarg termini
perquè el que fas
és crear
una mena de parc temàtic
en què els veïns
no poden viure
a la part baixa
que ens passa
que també estem liquidant
el comerç
de la part baixa
que ens passa
al comerç
dels barris
que no tens
aquelles zones
de comerç
de proximitat
que et funcionin
que és necessari
que és necessari
no només
perquè és un actiu econòmic
sinó perquè també
t'ajuden
a tenir una trama urbana
que sigui cohesionada
ai perdoneu
que no
i podem parlar dels mercats
que encara ens donaria
per més
tenim un problema
amb tot el que has dit
no estic d'acord
potser tindre una part
de raó
en alguna cosa
mira
efectivament
jo no
estic absolutament
en contra
de la teua definició
amb tot el respecte
del món
que la part alta
pot ser
un part de març
corre el perill
de convertir-se
en això
com altres zones
històriques
com el que està passant
a Barcelona
si tu consideres que corre el perill
tindrem que fer el possible
i aquí estic a la teua disposició
per parlar
del model que tu vols
de comerç
de la part alta
mira jo
amb aquests 5 mesos
o 6 que porto
com a consellera
he parlat
amb molts
molts comerciants
i vinc del món comercial
la part alta
fa 5 o 6 mesos
s'han obert
al carrer La Nau
dos
dos botigues noves
saps de què?
no són restauració
de què són Arga
les botigues noves
del carrer Major
ara mateix no ho sé
a prop del carrer Major
de què?
carrer La Nau
una d'herbes
i una marceria
comerç clàssic
no, el de la marceria
em sembla perfecte
no, i les herbes no
les herbes també
és comerç
t'ho dic perquè els dos
no, no, perdona
deixa'm acabar
deixa'm acabar
t'ho dic
t'ho dic
t'ho dic perquè
justament els dos últims comerços
que jo entro i surto
cada vegada que puc
aquests comerços
s'han obert
de coses habituals
una marceria
que feia temps
temps que no s'obria
s'ha obert
al carrer La Nau
i una tenda d'herbes
és més
evidentment que hi ha
restaurants i bars
però tots hi anem
als restaurants i bars
i el que hem de fer
és que la botiga
que es posi al carrer Major
i a la part alta
sigui una botiga
amb un model
per la part alta
que és el que jo vull
a la que viatges
és una marceria
llavors ja estem d'acord
però diguem exactament
en quins locals
s'han obert
aquests comerços
en locals
que abans
hi havia un altre comerç
que hi ha hagut de tancar
però això és normal
clar que és normal
però el que ens està passant
és que no tenim peixateries
no tenim botigues
però això és de l'Ajuntament
el que podem fer
és mirar el model comercial
i amb això sí que estic d'acord
per cert
hi ha persones de fora
a Tarragona
que ven a comprar a Tarragona
buscant marceries
això és clar
i en tenim dos
no, a marceries a Tarragona
en tenim de molt macats
em sembla que sí que és important
que acordem
que acordem un model
que tingui clar
la continuació
d'un comerç
més o més tradicional
que ha funcionat
durant molt temps
i alhora
evidentment
que no negui totalment
la implantació
de noves
de grandíssimes superfícies
però que sí que
d'alguna manera
protegeixi
el petit comerç
sí, però això estem d'acord
perquè el petit comerç
és la base de funcionament
i sobretot
de base de fer ciutat
perquè si construïm
tot allò
que sigui per anar a comprar
fora de la ciutat
farem allò
de la ciutat difusa
però ciutat difusa
amb la nucli població
envellit
i amb gent
que no té serveis
que són
al cap i a la fi
en bona part
molts dels comerços
que hi ha
i només gent
que té possibilitat
d'accedir
a l'exterior
de la ciutat
amb cotxe
per tal d'anar a comprar
això és important
de no tirar
només cap a...
No, no, és que es poden tirar
les dues coses
jo és el que deia
ni blanc ni negre
Jo crec que...
Tenim que buscar el punt mig
és a dir
jo crec que el que tenim
l'obligació
els que estem
amb responsabilitat
tenim l'obligació
de fer que això sigui
que les sinergies sumin
és a dir
no és blanc o negre
o sí o no
s'han de buscar
punts migdors
i estic treballant
amb totes les solucions
de comerciants
i de veritat
darrere d'elles
de veritat
quan estàs dins
veus la quantitat
d'esforç
que es fa
les il·lusions
les idees
l'energia
ara mateix
que hem estat preparant
de les 19 solucions
de comerciants
que he tret
ja són realment potents
jo és que m'estic reunint
constantment amb elles
i veig les ganes
que hi ha
i el que te demanen
i veig que ara
s'han juntat
per fer una campanya
de Nadal
per exemple
en un barri
a Sant Salvador
amb una potència
doncs escolta
han agafat
pots ser reciclats
per a guarnir
un altre
ahir
als voltants
del mercat
que vaig estar amb ells
doncs volen fer
segons em estava parlant
amb molt poquet pressupost
uns arbres
d'una manera especial
ostres
vull dir que s'està treballant
que es pot treballar molt
i que s'ha d'anar
a dissenyar un model
del comerç
de proximitat
que volem
sí
des del model de comerç
des del tipus
de
no sé
de la imatge
del comerç
també
que Tarragona
té molt a guanyar
fins i tot
jo ara
jo ho explicava
vaig entrar aquí
a parlar dels mercats
jo fins i tot
estic amb ganes
de canviar el mercat
de Nadal
jo tinc una verdadera il·lusió
aquest any
farem una petita modificació
perquè no estem en temps
precisament
d'avui
a fer modificacions
la llum
s'encendrà el divendres
no?
les llums
les llums
el divendres a la tarda
sí
esteu tots convidats
a les 6
seran a la Tarragona
vol dir una cosa
que Jordi
pot dir
però igual que estem fora de temps
ja
més que res
recordar que
hi ha un tancament
de sindicalistes
a la decisió del govern
per tard
i que ara
a les 11
tenim
un judici
contra uns altres
sindicalistes
de Tarragona
també
precisament
per defensar
els serveis de treball
que han estat acusats
i és el judici número 1
i sembla que és important
tindre-ho en compte
efectivament
el tancament
que està des d'ahir
a la seu de govern
i de la Generalitat
a nivell de Catalunya
no només aquí a Tarragona
sinó a nivell de Catalunya
com ja ho hem explicat
a nivell d'informatius
gràcies per acompanyar-nos
a tots
Sarga Santís
Jordi Martí
Jordi Maria Prats
i Elvira Ferrandu
per cert
ara entrevistarem
el veure
que ho tenim per allà fora
ja amb entrevista
a Portavel
gràcies
gràcies a Valtros
per Nadal
adeu