logo

Arxiu/ARXIU 2015/MATI DE T.R 2015/


Transcribed podcasts: 749
Time transcribed: 13d 17h 55m 27s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Fins demà!
Vuitè, programa Q, amb l'Associació Empresarial Química de Tarragona, amb l'EQT i aquesta casa Tarragona Ràdio,
per anar coneixent, doncs, setmana a setmana, les empreses del polígon químic de Tarragona, com sabeu, el més gran del sud d'Europa.
I avui en aquest programa coneixerem l'empresa Tepsa, fundada l'any 1964.
Parlem d'una companyia independent, ha participat al 100% pel grup francès Petrofrans.
està especialitzada en l'activitat de recepció, emmagatzematge i reexpedició de productes líquids a granel.
Principalment parlem de químics, petrolífers, biocarburants i també alimentaris.
Una companyia que actualment disposa de gairebé 900.000 metres cúbics de capacitat d'aquest emmagatzematge,
repartit entre quadres principals ports d'aquest sistema portuari a nivell de tot l'estat.
Parlem de Bilbao, València, Barcelona i Tarragona.
Nosaltres avui en el programa ens centrem molt en la seva activitat, precisament aquí, al nostre territori.
Ens acompanyen per parlar de Tepsa, la Núria Blasco, la directora de la Terminal de Tarragona.
Núria, què tal? Molt bon dia, benvinguda.
Hola, bon dia, gràcies.
I també tenim el Leandra Crespo, i és el director de Desenvolviment Internacional.
Leandra, què tal? Molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Parlem d'una empresa que teniu enguany, això, 51 anys, no? 51.
Sí, l'any passat vam fer el nostre 50 aniversari, i aquest any el 51.
I de fet és important perquè poques empreses aconsegueixen arribar a aquesta fita de 50 anys.
I més empreses com la nostra, que som una empresa més aviat mitjana, petita,
no som una gran multinacional i tenim la mateixa estructura, la mateixa propietat,
pràcticament des d'aquests 50 anys ha anat evolucionant i ha anat passant de mans
dintre de la mateixa família, però estem orgullosos del camí que hem fet en aquests 51 anys ja,
i els que ens queden per venir encara.
Una empresa, dieu, petita, eh? Parlar d'una empresa d'un mitjà, d'un tamany petit
comparat amb altres grans empreses que hi ha al territori, no?
O al polígon, eh?
Dic una empresa comparat amb les empreses de l'EQT, no ens podem comparar amb una DAO,
una Bayer o una BASF, perquè la nostra mida és absolutament diferent,
però és una empresa que tenim molt tant de 150 treballadors,
ara, i 900.000 metres cúbics, vull dir, jo diria que a l'Estat espanyol
som l'empresa de terminals marítimes independents més important,
és a dir, que, bé, són petites mitjanes, diguéssim.
Leandra, quin és una mica, per explicar als oients allò l'activitat que feu,
ja l'hem més o menys desgranat, eh?, amb titulars al començament,
però per explicar-ho als oients, bé, els dos, qui vulgui,
per explicar-ho així grans tres, què seria el que feu allà?
Sí, diguem, per fer-ho simple i resumit, diguem que nosaltres tenim,
terminals, que són espais magatzem en els ports, amb grans tancs,
grans dipòsits, i el que fem és rebre producte per diferents mitjans,
pot ser vaixell, pot ser camió cisterna, pot ser per tuberia,
la descarreguem als nostres tancs, l'emmagatzemem,
i després la tornem a expedir per aquests mateixos mitjans.
D'alguna forma, nosaltres mai som propietaris del producte,
sinó que fem d'amagatzem per tots aquests clients importants,
ja puguin ser distribuïdors, fabricants,
grans productors internacionals que vulguin posicionar producte
aquí en el clúster de Tarragona.
És a dir, la nostra activitat és la de llogar aquest espai
per poder portar productes o exportar-los.
Si m'ho permets, ho diguem, simplificant molt,
però en el planeta hi ha com productors i consumidors.
Normalment, els productors i els consumidors
no estan al mateix lloc geogràfic
i també a vegades poden estar geogràficament a prop,
però temporalment tenen necessitats diferents.
Llavors, l'activitat nostra purament és la de facilitar
aquest comerç i aquesta activitat logística
connectant consumidors i productors.
Bé, sigui perquè geogràficament estan lluny
un productor de la Xina que necessita vendre aquí
utilitzarà el mitjà de transport més eficient que hi ha,
que és el vaixell.
Portarà grans quantitats,
que no les vendrà totes de cop,
les descarregarà en un port, com ara nosaltres,
en un tanc, com ara els nostres,
i llavors, mica en mica,
anirà venent aquells productes per distribuir-ho.
També pot passar al contrari.
Per exemple, vull dir,
una altra de les activitats que fem és
el pol químic de Tarragona
produeix matèries primeres que exporta.
La producció és contínua,
van produint a poc a poc,
i per exportar utilitzaran també un mitjà de transport eficient
com és el vaixell.
Això ho faran quan tinguin càrrega suficient per omplir un vaixell.
Com que la producció és contínua,
necessiten magatzemar-ho en terminals com la nostra.
Per anar, per portar producte
o fer vindre producte de la Xina,
imagino que el vaixell deu ser el sistema més rentable, imagino.
Sí, correcte.
Per anar a Europa, però, per anar al nord d'Europa,
és més rentable el vaixell o ferrocarril?
I ho entranc allà amb el tercer fil,
amb tots els projectes que estan per vindre,
i de les quals en parlem dia, rere dia,
i que parlem en definitiva de competitivitat, d'eficiència...
Com està la situació?
En el vostre cas, què veieu?
En el nostre cas, nosaltres, a la terminal de Tarragona,
com deies tu molt bé al començament,
tenim quatre terminals en l'estat espanyol.
Una d'elles, a Barcelona, ja disposa del tercer fil,
però a Tarragona encara no disposem del tercer fil.
És a dir, la connexió amb Europa no és ràpida ni eficient,
perquè has de fer una sèrie de passos intermitjos
per canviar el sistema de ferrocarril, clarament.
Com deies tu abans,
hi ha una distància...
Per saber si el mitjà de transport més eficient
és el vaixell o és el ferrocarril,
hi ha dos factors.
Una és la quantitat que estàs movent,
la quantitat de producte i l'altra la distància.
Si tu has de fer un embarque de moltíssima quantitat,
el vaixell és més rentable,
però si has de distribuir quantitats menors
en consumidors que estan distribuïts per Europa,
el tercer fil seria el que faria
que el nostre pol químic pogués exportar
de forma més eficient,
perquè arribaríem més bé
als consumidors que hi ha repartits per Europa.
És a dir, que el tercer fil tu em preguntaves
és eficient el ferrocarril o el barco?
Depèn.
Depèn.
Depèn de la quantitat
i depèn d'on està el consumidor.
Però en qualsevol cas
és necessari
per fer més competitiva
l'exportació de matèries
que es produeixen a Tarragona
per poder arribar
de forma més econòmica
als consumidors d'Europa,
del nord d'Europa, clarament.
I la carretera, camions?
La carretera també...
Que seria la tercera branca,
diguem-ne, de sortida.
Doncs depèn de si el consumidor
està a prop d'una estació de ferrocarril o no.
És a dir, que tot pivota al voltant del ferrocarril, no?
I depèn, bueno, connexions, volum...
Hi ha molts factors, no tenint en compte...
Jo diria que cada mitjà de transport
té el seu públic
i el seu consumidor final.
Vull dir, la carretera et pot anar molt bé
per aquell consumidor
que està molt lluny d'un apartador de ferrocarril
i que igualment necessitaria fer l'últim pas
amb carretera.
Depèn, vull dir, normalment a Espanya
diuen que a partir de 500 quilòmetres
pot ser més rentable ja el ferrocarril.
Però bé, també depèn de si al final
has de fer un pas
per traslladar de ferrocarril
el teu consumidor final amb carretera.
Digues.
També és important remarcar
el tema del ferrocarril del tercer fil,
sobretot amb aquesta competència
respecte als vaixells,
per posicionar producte cap al sud de França,
una posició més centrada
podríem dir, centre Europa.
La posició del vaixell
que hauria de donar tota la volta
per arribar fins al nord
i des d'allà,
que tenen també bones comunicacions
arribar al centre Europa,
aquestes diferències també de temps
són les que poden fer competitiu
en el tren.
Respecte, en aquest cas,
al vaixell,
inclús també a la carretera
quan parlem de distàncies.
Sí, parlem del futur.
Ara parlem de valors també,
perquè el tenim molt en compte
dins la companyia.
A més a més,
heu fet un procés
d'elaboració de valors
que ara explicarem.
Però heu estat
de les primeres companyies
a acollir-vos
a una modificació de llei
recentment, a més a més,
per ampliar
la concessió del port,
una ampliació de 50 anys,
el que, per tant,
permet el viral futur
amb garanties
de seguir endavant
aquí i seguir apostant
pel territori.
Núria.
Sí, a veure,
nosaltres,
com sabeu,
les terminals portuàries
estem dintre
de zona portuària
i el terreny
que ocupem
són concessions administratives.
No són propietaris
del terreny,
sinó que són concessions
administratives
que tenen
una durada màxima.
Aquesta durada màxima
de les concessions
fa que planifiquis
el teu negoci
amb aquest horitzó temporal,
perquè és quan
atacava
les teves condicions
de negoci,
si més no.
L'any passat,
per tal de poder
estimular
la competitivitat
de les terminals
portuàries espanyoles
envers
les que hi ha a Europa,
el govern
va publicar
una llei
que permetia
ampliar
la durada
de les concessions,
perquè no oblidem
que a Europa
moltes concessions
són de 50 anys o més,
i aquí
el màxim
eren 35 anys.
Llavors,
van modificar
una llei
per tal
que poguéssim
ampliar
aquesta durada temporal
de les concessions.
i nosaltres
fa dos divendres
o tres divendres
vam ser, crec,
la primera terminal
en el port de Tarragona
a presentar
l'expedient aquest
que sol·licitem
ampliar
el nostre termini
temporal
de concessió.
Això significarà
que, si tot va bé,
podem ampliar
com uns 10 anys més
de durada
de la concessió
amb les condicions
actuals,
i això ens permet
mirar
el futur
amb molt optimisme
i amb una
durada
que ens permet
imaginar coses
i preveure coses
de creixement
dintre de la terminal.
Això és un compromís
amb el territori,
com deies tu,
molt bé,
i és un compromís
amb els treballadors.
Aquest compromís
és perquè creiem
que hi ha negoci,
que la indústria química
del voltant
del territori
té futur
i som optimistes
envers aquest futur.
Nosaltres
ara demanem
aquests 10 anys més,
però és que
quan s'acabin
aquests 10 anys més
pensem que podem
encara durar
molts més anys,
no com a terminal
TEPSA,
sinó com a negoci
en general.
Sí,
de fet,
em tronca molt
amb els valors
que ara començaves
d'encetar,
d'alguna manera
un dels nostres valors
principals
és la visió
de llarg termini,
som una companyia
de,
com que ja veieu,
tenim 50 anys
d'experiència
i la voluntat
és de continuïtat,
és una voluntat
de mantenir-nos
en aquest negoci,
en aquest sector
i en aquest territori
on estem.
Això us ha fet
modificar d'alguna manera
l'estratègia
de creixement
o l'estratègia
de planificació
de futur segur que sí,
perquè teniu clar
un llistó
que va més enllà,
no?
Ara,
és a dir,
seguireu fent estratègia,
aplicant l'estratègia
de creixement
de consolidació
del territori també,
tot i que portem 50 anys
ja,
51.
Sí,
mira,
aquesta,
la llei aquesta
premiava
o otorgava
més d'hora
de temporada
les concessions
si es feien inversions
en quatre aspectes
que són els aspectes
que entronquen
clarament
amb els nostres valors
també,
que és la millora
de la competitivitat,
la millora
de la productivitat,
el respecte
al medi ambient,
la seguretat
i la salut
i l'eficiència
energètica.
És a dir,
a tu em dius
si ens ha fet
modificar
la nostra estratègia.
Els nostres valors
són coses
que no canvien
cada any,
són valors
en permanència.
La nostra estratègia
de futur
no va canviant
tampoc
cada any.
Poden haver
petites modificacions.
Aquests quatre
blocs
d'inversions
que et deia
són els blocs
d'inversió
que ja formen part
de la nostra cultura
i de com fem les coses.
Millorar la competitivitat,
millorar la productivitat,
el respecte
al medi ambient,
la seguretat
i la salut
i l'eficiència energètica.
El que sí que passa
és que quan tens
un futur
amb deu anys més,
et permets
imaginar
i proposar
projectes
de millora,
de productivitat,
competitivitat
amb un horitzó
més llarg
per retornar
a les inversions.
Naturalment,
que és un pas
molt important
per nosaltres
si podem aconseguir
finalment
aquesta ampliació
de la concessió.
A l'hora
de definir
aquests valors
dels que parlàvem,
com ho heu fet
aquest procés?
De valors
en podríem trobar
moltíssims
i de fet
quan es busquen valors
també es tracta
una mica
de diferenciar-se
d'altres empreses
que potser fan el mateix
però tenen valors diferents
i es tracta
també una mica
de posicionar-se
en un mercat
cada cop més globalitzat.
En el vostre cas
com ho heu fet?
Primer,
escollir aquests valors
i definir-los,
clar,
perquè clar,
definir-los
i a part implantar-los
a nivell intern
també, no?
Sí,
doncs,
realment,
nosaltres entenem
que els valors
són allò
que realment
diferencia
com fas les coses.
Diguem que
el que fa
una companyia
de les nostres dimensions
o de la nostra activitat
doncs diguem
que més o menys
tothom
podem presentar
un mateix servei
però la diferència
és tant com els fas
i aquests valors
són els que reforcen
la manera
que tens
d'oferir
aquests serveis.
Per tant,
enteníem
que el procés
de construir aquests valors
havia de ser un procés
de construcció
des de la pròpia gent,
és a dir,
no un procés
des de dalt
sinó un procés
on la gent
pogués participar,
pogués aportar
quins són aquells valors
que pensava
que realment
donen
el sentiment
del que és
aquesta companyia.
Llavors,
aquest procés
ha sigut
d'una forma
participatiu
amb sessions
de treball
que ens han ajudat
a anar
prioritzant
i a anar
identificant
quins són aquells valors
que realment
ens defineixen.
Sí,
la forma com
això,
potser hi ha
com,
si ens posem a l'extrem
hi ha com dos formes
d'elaborar
els valors.
Un és que la propietat,
els accionistes
et diguin
els nostres valors
són A,
B, C, D, E
i pam,
baixen en cascada
cap a tota l'organització
i una altra forma
que és la que vam triar
nosaltres
és el que es diu
bottom-up
que és,
bueno,
vas recollint idees
des de totes les capes
de l'organització
i van pujant,
van pujant,
van pujant
aquestes idees
fins que al final
en diverses sessions
amb la propietat
es van destriar
aquests valors.
O sigui,
inicialment potser
teníem una bossa
de paraules
que eren més
que aquests sis
que tenim ara.
Em permets
que te'ls digui ara?
I tant i tant, sí.
Els valors
que tenim nosaltres
són la visió
a llarg termini
que és justament
el que estàvem parlant
ara fa un minut
la flexibilitat
i aquest crec
que és un
que ens diferencia
o que és el que tenim
justament a l'ADN
nosaltres
perquè el nostre logo
el nostre eslògan
és flexible tanking
perquè som flexibles
perquè com et deia
al començament
nosaltres el que fem
és comunicar
productors i consumidors
que van variant
perquè l'entorn
és variable
llavors nosaltres
de forma flexible
responem
a les demandes
dels productors
i dels consumidors
i el flexible tanking
potser és el que més
ens defineix
com a companyia
i com a forma
de treballar
llavors
aquest valor
de flexibilitat
és molt important
per nosaltres
també ho és
el d'innovació
i creativitat
som una empresa
és una empresa
que és una empresa
petita
àgil
que bé
tots tenim
força experiència
en molts dels camps
de la terminal
i de la companyia
i sempre estem
amb un esperit
no diem que no mai
a les coses
vull dir
s'han d'estudiar
i potser al final
no es poden fer
però ens agrada molt
rebre propostes
i rebre consultes
de tothom
som innovadors
i creatius
el respecte
el respecte
a la diversitat
de les persones
al medi ambient
a la seguretat
i la salut
forma part
dels nostres valors
com molts
com moltes
de les companyies
de l'EQT
i és que ha de ser així
perquè estem en un territori
que l'hem d'estimar
l'hem de mimar
l'hem de cuidar
el compromís
el compromís
amb les persones
i amb els nostres clients
i per últim
la integritat
nosaltres
ens agrada dir
ja ho sé
que moltes companyies
ho diuen
però ens agrada dir
que la integritat
i el comportament ètic
és un pilar fonamental
de la nostra companyia
i del nostre servei
parlant una mica
de la missió
de l'empresa
i parlem també
d'aquest futur
proper
i més una mica
més a llarg termini
ja hem parlat
una mica
la missió
també és molt clara
la missió
de l'empresa
i també com dèiem
en aquest marc
aquest entorn canviant
i cada cop més competitiu
cada cop
no sé
abans parlaves
de diferències
a nivell d'Europa
i a nivell d'aquí
doncs
en concessions
però també hi ha
el tema
de l'eficiència energètica
el preu
de l'energia
que aquí és diferent
que el d'Europa
la 27
que no està acabada
en fi
ja ho sé
tot un seguit
de greuges
amb les quals
són cavalls de batalla
del dia a dia
correcte
que suposo que seguiu
que esteu pendents
i a través de l'eficiència energètica
i del clàsser químic
d'aquests factors
dos que són determinats
per establir
garantir la competitivitat

per estimular la competitivitat
i nosaltres estem competint
amb Europa
i estem competint
amb el món
no és una competència local
llavors
és veritat
i tens tota la raó
que tenim diferències
i tenim
alguns pals a les rodes
que ens fan
que la competència
sigui dura
perquè
a Europa
la durada de les concessions
és diferent
potser els preus
també són diferents
el preu de l'energia
és diferent
té un impacte important
el preu de l'energia
en la nostra activitat
no tant
com a la producció química
però té un impacte important
i tu has esmentat
de passada
les connexions terrestres
l'A27
o sigui
nosaltres
som una terminal marítima
però clar
no oblidem
que el que fem
és connectar
el que arriba per mar
amb els consumidors
que estan a terra
normalment
també és veritat
que hi ha un negoci
que és tornar a exportar per mar
que és el negoci del hub
però en realitat
tu necessites sempre
tenir un hinterland
per poder sostenir
el teu negoci
el hinterland
és tot allò
que es comunica per terra
i per terra
tenim mancança
de comunicacions terrestres
n'hi ha
però o bé són
cares
o bé estan saturades
i és un greuge comparatiu
amb altres punts
de l'estat espanyol
i sense cap dubte
amb el resta d'Europa
com ho veus tu, Leanne?
Sí, clar
de fet
quan aquests productors
o aquests
aquests grans
transportadors
de mercaderies
volen escollir un port
i volen venir a Tarragona
o anar-se'n
més al sud
al final
la decisió
també parteix
dels costos
que tenen associats
en tot aquest transport
en tot aquest flux
des que
agafen el producte
que pot venir
potser
d'Avrien Mitjà
i el posicionen
aquí a Tarragona
o el poden posicionar
més al sud
llavors
tota la cadena
de comunicacions
i de costos
d'aquestes comunicacions
influeix molt
i és un factor
clarament determinant
també
tota la comunicació
terrestre
Vau ser pioners
a Tepsa
a nivell
de certificacions
de qualitat
en diversos àmbits
perquè de certificacions
n'hi ha moltes
la més coneguda
són la CISO
i altres també
la ENOR
però vau ser pioners
en aquest aspecte
a nivell de l'Estat
això ho aportes
és a dir
tu vols per exemple
operar el mercat nord-americà
per dir alguna cosa
o mercat nord-americà
o mercat asiàtic
aquestes certificacions
per davant diguem-ne
obren més portes
n'hi ha algunes
que obren portes
vull dir
ara
t'explico una mica
nosaltres
fruit d'aquests valors
que dèiem
que formen part
de l'ADN
de la nostra companyia
i que formen part
de nosaltres
hi ha el respecte
al medi ambient
la seguretat
la salut
i també la productivitat
llavors nosaltres
fa molts anys
l'any 94
si no recordo malament
vam ser
la primera companyia
de terminals
a l'Estat espanyol
que va aconseguir
la certificació ISO
després uns quants anys
més tard
em sembla que l'any 98
vam ser també
la tercera terminal
a Europa
que vam passar
a les auditories
del CDIG
és a dir
nosaltres
hem sigut pioners
en tots aquests aspectes
i en un determinat moment
ens van obrir portes
perquè quan estàs competint
en terminals d'Europa
doncs és important
tenir aquestes
bueno
aquests avals
que fas les coses
d'una determinada manera
en el moment actual
que han passat ja molts anys
des de l'any 94
doncs potser
és bastant normal
dintre del sector
disposar ja
d'aquestes certificacions
el que sí que crec
que ens diferencia
és que fa molts anys
que estem treballant
amb aquesta filosofia
i això
sí que obre portes
de tota manera
són certificacions
que s'han d'anar renovant
evidentment
aquelles auditories
que van passant
per allà
a casa vostra
i van fent
la revisió oportuna
els propis clients
inclús també fan auditories
per seguir
si anem evolucionant
amb aquestes certificacions
i si les mantenim al dia
i si realment
complim
amb els processos
que ja es marquen
hi ha una
quan el Leand
t'explicava
la nostra activitat
nosaltres som terminals
independents
independents
vol dir que no estem
lligats a cap productor
no som una terminal
propietat
de la DAO
o propietat
de la BASF
som independents
llavors treballem
per molts clients
què significa això
doncs que
hem de donar
i de garantir
la qualitat
i la seguretat
per tots els estàndards
de tots aquests clients diferents
això que t'obliga
doncs anar a màxims
normalment
perquè tens molts clients diferents
un
posarà el focus d'atenció
en un punt
i un altre
en un altre
i tu com que estàs servint a tots
tens uns estàndards
superiors
normalment
vas a màxims
perquè ells t'ho demanen
i com que som independents
al final
el que hem de fer
és garantir
la qualitat
del producte
que els nostres clients
ens confien a nosaltres
són clients diferents
i van canviant
llavors nosaltres
ens hem d'adaptar
a aquestes exigències
dels nostres clients
la vostra terminal
la de Tarragona
en menys d'un mes
tindrà visites
sí senyor
a casa vostra
baixi a obrir les portes
i vindrà molta gent
perquè acollirà
un congrés
un event internacional
el 2 i 3 de juliol
una activitat
que l'any que s'ha de fer
a Londres
i que en guany
sereu els anfitrions
suposo que
il·lusionats
de poder acollir
aquesta activitat
i que en fi
suposo també serà
es parlarà
moltes d'aquestes coses
que et van comentant aquí
de forma molt sintètica
estem il·lusionats
estem contents
i estem satisfets
perquè per nosaltres
és un orgull
i pel territori
crec que és un orgull
saber que
aquestes reunions
sectorials
de terminals del món
es fan a Tarragona
es fan al port de Tarragona
perquè de fet
l'any passat
amb les jornades
de Londres
es va presentar
a Camp Met
nosaltres
som
de fet
som Camp Met
perquè estem al port
estem a l'EQT
vull dir
el que fem
és purament
aquest clúster
nosaltres som
un exemple
de com serien
aquestes companyies
l'any passat a Londres
es va presentar
al port de Tarragona
com a participant
a Camp Met
i llavors
es va triar
aquest port
per fer aquest evento
aquest any
i nosaltres
hem sigut
la terminal
Amphitriona
hi haurà unes visites
a la nostra terminal
i també hi haurà
unes conferències
per tal de poder parlar
del futur
del sector
i hem de valorar molt
realment la feina
que està fent Camp Met
en aquest sentit
de promoció
del territori
i de promoció
del clúster
de Tarragona
i de com estan
aconseguint
que realment
Tarragona
tingui molta més
visibilitat
en el món químic
a nivell europeu
principalment
perquè és on ens movem més
en aquest tipus
d'events
però bueno
em consta que també
ho fan
a nivell
molt més internacional
aquest factor
de nosaltres
poder ajudar
com a anfitrions
en la visita
que faran tots
aquests membres
o aquestes persones
que vindran
a l'event
i poder ensenyar
com funciona
una terminal
com la nostra
per nosaltres
és un motiu d'orgull
Estareu fent d'anfitrions
i per tant
quan un fa d'anfitrió
ha de fer d'anfitrió
és a dir que
llavors
no ho diper
i també clar
hi haurà
quan es troben
la sectorial
de les terminals
que és aquest cas
aquest event internacional
el Tank Bank
de què es parla
per on passa el futur
no sé
si hi ha
alguna covòria
col·lectiva
que estigui
a l'ordre del dia
aquí vindran
col·legues
suposo que
d'arreu d'Europa
d'arreu del món
del món
és a dir
el repte
per on passa
el repte
que és assolir
i conquerir
el mercat asiàtic
la Xina
és a dir
quina és una mica
l'utopia
del sector
home
això
normalment
quan has de parlar
del futur
sempre costa
aquesta bola
de vidre
costa
trobar-la
i identificar
el futur
diguem que
són sessions
on d'alguna manera
es presenten
la projecció
dels tràfics
i dels fluxos
que hi ha
dels diferents productes
cap on van
els diferents productes
com han de ser
les terminals
com la nostra
i quin tipus
lligat
amb el que comentàvem
abans de les certificacions
quin tipus
de nivells
de qualitat
i nivells
de seguretat
han de mantenir
aquest tipus
de terminals
i d'alguna forma
és tractar
de posar
en comú
i en un foro
conjunt
a productors
terminals
com la nostra
fabricants
distribuïdors
i d'alguna forma
és el lloc
on moltes
d'aquestes persones
tracten
de posar
en conjunt
quin serà
aquest flux
de futur
de fet
el futur
com sempre ha sigut
difícil predir
el futur
perquè això
no ha sigut
la bola de vidre
encara no
encara no la tenim
però
en els últims anys
encara és més difícil
perquè hi ha una
volatilitat
enorme
en el planeta
llavors
fa uns anys
era clar
que el nucli
de producció
seria
els països d'Orient
el Golf Pèrsic
fa poc
això va canviar
i l'equilibri
es va traslladar
potser
i ara va passar
cap al Golf
de Mèxic
cap a la zona
de Houston
és a dir
que és molt difícil
predir el futur
també hi ha una zona
que està
amb una evolució
constant
que és tota aquella zona
de Singapur
de l'Àsia llunyana
és a dir
que predir el futur
sempre ha sigut difícil
però ara
jo diria
que encara més
a mi no em facis
dir cap
cap previsió
el que sí
és important
és que el fet
de venir aquí
a Tarragona
d'alguna manera
marca
un aspecte diferencial
que és el tema
del Mediterrani
fins ara
els pols principals
com bé deia
la Núria
són Houston
Singapur
al nord d'Europa
en aquest cas
Rotterdam
Amsterdam
i el fet
de venir aquí
és perquè
d'alguna forma
es vol tractar
també
com evolucionar
això
si el Mediterrani
pot ser també
un pol important
de flux de productes
i si aconseguim
que Tarragona
sigui un d'aquests pols
doncs serà el juliol
dos o tres de juliol
per tant
això és aquí
la cantonada
ja acabem
anem acabant
però us volia demanar
per acabar
els valors
són importants tots
però si no haguéssut escollir un
quin diríeu
que és el que us defineix millor
respecte a altres companyies
que facin el mateix que vosaltres
si no haguéssut escollir un de sol
de tots aquests valors
dels que hem parlat
d'aquest avist allà de termini
de la factibilitat
de la innovació
creativitat
respecte a compromís
i integritat
quin escolliríeu?
difícil va la pregunta
per acabar
sí, és difícil
de fet jo
potser et faré una mica de trampa
i et respondré
en tres
perquè d'alguna forma
aquests sis valors
tenen
s'acaben
agrupant en tres
un que parla
de l'integritat
i l'honestetat
de com fem les coses
un altre que parla més
de com fem el negoci
que és aquesta innovació
i la flexibilitat
com fem les coses
l'adaptació
i la constant
pensar en el futur
i el tercer
que parla del compromís
compromís amb les persones
i amb la visió
al llarg termini
és a dir
que d'alguna forma
amb aquest resum
t'englobaria a tots
m'he agafat el comodí
per la resposta
i és el que he agafat
a Leandra
Leandra Crespo
director del moviment
internacional
de Tepsa
gràcies
moltes gràcies
ens veiem al juliol
dos i tres de juliol
a Tank Bank
aquí a Tarragona
que ha de trobar
sectorial
de terminals
d'un avenir internacional
que tindrem aquí
al territori
a Tepsa
però també al territori
Núria Blasco
directora terminal
de Tarragona
gràcies per acompanyar-nos
molt agraïda
i fins la propera
gràcies