Comencem, com cada dilluns, l'espai dedicat al Caixa Fòrum,
amb tota la promoció de l'activitat de l'agenda que ens ofereixen des del carrer Colom,
un espai al Caixa Fòrum que hi ha avui d'activitat des de fa un parell de setmanes.
La setmana passada us presentàvem la inauguració de l'exposició sobre aquests invents que canvien vides.
Carles Marqués, director de Caixa Fòrum Tarragona, bon dia.
Bon dia.
De moment aquesta arrencada d'exposició nova ha començat els primers cicles, tot bé?
Sí, tot bé, tot bé. Aquest cap de setmana ja ha vingut molta gent a veure...
Una mica o molt, en general, ternant.
Sí, no, no, és temps de tos. Quan he arribat aquí no en tenia, no sé.
Doncs sí, sí, ens ha passat molta gent aquest cap de setmanes,
un espai sorprenent, diferent, perquè tot i que és de cooperació internacional,
com explicàvem, té un punt de vista interessant.
Aquesta tos que té el Carles Marqués, no penseu que és una tos normal?
Jo crec que és un codi xifrat, eh? Quan tot emet un codi xifrat que pretén comunicar-se amb un oient secret que hi ha a l'altre costat.
No els diràs, però no revelaràs.
No, és un enigma, és un enigma.
Explica'ns per què hem dit aquesta vegenada, Carles.
Perquè aquest dijous tenim una conferència molt interessant, sorprenent,
que es diu Codi Secrets, la criptografia a través de la màquina enigma.
La màquina enigma, diguéssim, suposo que tothom ho deu saber,
aquestes alçades va ser una de les claus de la Segona Guerra Mundial.
Clau també perquè es va poder desxifrar, és a dir, per tant, té les dues parts, no?
Vull dir, per una banda, l'alemanya nazi la feia servir per enviar secrets,
però es va poder desxifrar.
Si no, vaig errat, eh? Els experts corregiran, si m'equivoco.
I aleshores tindrem aquest dijous una màquina enigma a Caixa Fòrum,
a les 7 del vespre, i tindrem, i sobretot, això és l'important,
Òscar Font, que és un expert en criptografia,
que ens ensenyalarà com s'utilitzava
i ens explicarà, doncs, què és la criptografia a través d'aquesta màquina concreta.
Òscar Font, molt bon dia.
Ho he dit bé, ho he dit bé, més o menys.
Bon dia.
Ho hem dit bé, tot això?
Ho he dit molt bé, tot està molt bé, i no tinc res a afegir.
Espero que sí.
Òscar, ets experta en criptografia.
No sé si col·leccions, però, vaja, portaràs tu una màquina
d'aquestes, les noves enigma, no?
Que en diuen l'esnigma.
Sí, home, a mi això d'expert en criptografia em ve molt de nou.
Diguem-ne, jo soc músic de la Locomotora Negra,
que això sí que ho soc,
i expert en jazz i tot això, jo soc més expert.
Ara, en criptografia sí que és veritat que fa un bon grapat d'anys
que em bellugo amb el tema de criptografia,
i vaig aprofundir moltíssim en el que vaig poder, diguem-ne,
amb el tema aquest de la màquina d'enigma,
i després vaig anar retrocedint amb sistemes criptogràfics
fins a arribar a l'antiga Grècia,
arran de la màquina d'enigma.
Llavors, sí, aquest proper dimecres, em sembla que és,
dijous, perdó, aquest dijous, perdó,
doncs sí, estarem al Queixa Fórum Tarragona,
amb la màquina d'enigma,
i estarem explicant com funciona aquesta màquina
per a tothom que li pugui interessar.
Explica'ns també una mica en general,
tot i que ja ho esmentava el Carles, no?
En quin temps es van construir?
Per què servien?
Se'n pots fer cinc cèntims?
Sí, aquesta màquina es va construir,
es va dissenyar cap als anys 30,
en principi era per xifrar, doncs,
comunicacions entre bancs, entre empreses,
s'utilitzaven a aquest nivell,
però, clar, va arribar la guerra,
i, doncs, hi va ensubrar un ús militar,
i van decidir, doncs,
van decidir, doncs, una mica,
fer unes quantes millors a la màquina
per fer-la més segura a nivell criptogràfic,
i, escolta, si sí, la van utilitzar a nivell militar.
Per enviar-se missatges?
Home, per xifrar,
per enviar no enviava res,
perquè no és una ràdio, diguem-ne,
només xifra.
S'enviaven Morse, això sí,
amb el sistema de Morse enviaven
els missatges encriptats amb aquesta màquina,
però la màquina, diguem-ne,
que és electromecànica,
i no és una ràdio,
no envia res la màquina,
només xifra.
Llavors, xifraven amb aquesta màquina,
enviaven per Morse, doncs,
el garbuix de lletres que sortia d'allà dintre,
i els aliars anaven de bòlid
intentant de xifrar això,
que és el que explica la pel·lícula aquesta
que fan ara, que es diu
Imitation Game, eh?
Físicament,
tot i que la podem veure i tocar, eh,
el dijous,
però físicament seria com una màquina d'escriure?
S'assembla bastant amb una màquina d'escriure, sí, sí.
I se suposa que s'escrivia
el que volies dir de veritat, no?
Correcte.
Tipo, atacarem a les 6 de la tarda,
i després tot això la màquina
ho...
Ho torna amb un garbuix de lletres, sí, sí.
Jo tenia també la seva màquina per dexifrar-lo.
Correcte, és una màquina simètrica,
és a dir, que tant serveix per xifrar com per dexifrar, eh?
Val, es podia programar?
Es podia programar.
Tipo, perquè no fos sempre la mateixa...
Correcte, sí, sí, hi ha uns rotors,
i aquests rotors tu cada dia
els has de posar d'una manera determinada.
Cada dia tenia la seva manera de posar els rotors,
i era diferent cada dia de l'any.
I llavors, tot això, tu deies un llibre de codis,
tu tenies un llibre de codis,
que el tenia...
Tots els oficials de transmissions en tenien un,
de llibre de codis,
i llavors sabies que si aquesta transmissió
que havies rebut era del dia tal,
doncs tu havies de col·locar els rotors
d'aquella manera per dexifrar aquell missatge.
No servia la mateixa col·locació de rotors,
no servia per un dia com per un altre.
Era tot diferent.
I fins i tot, a vegades,
segons l'hora del dia, també canviava.
Vull dir que és una cosa complexa, això.
Escolta, i a l'antiga Grècia
dius que ja xifraven missatges?
A l'antiga Grècia, bueno,
els espartans són els que s'ho van inventar.
En uns païs molt salvatges,
aquella pel·lícula que es diu 300,
surten, no?, aquests tios.
Doncs aquests tios eren molt bèsties.
I llavors, entre altres coses,
doncs tenien un...
Bueno, inventar un sistema...
Bueno, eren uns estrategues,
també els primers estrategues així militars que va haver,
i van inventar una cosa que era un sistema de pinça.
I llavors, clar,
havien de dividir l'exèrcit en dues faccions,
però per posar-se d'acord a l'hora d'atacar
s'havien de enviar un missatge.
I no hi havia mòbils a aquella època.
I llavors envia uns missatges de formes tan bèsties
com, per exemple, agafar un esclau,
rapar-li el cabell al zero,
i llavors tatuar-li el missatge en el cap,
esperar a que li creixés el cabell,
i enviar el paio amb el missatge.
Un sistema segur, però molt lent, no?
Necessitats d'esperar que li creixi el cabell a un paio.
Vivien uns sistemes així de salvatges,
però bueno, en aquella època era així, eh?
Mora, adéu.
Jo no serviria, et dic que jo no serviria, eh?
Els oients no em veuen, però són calds com el cogec.
L'hem de posar perruc o alguna cosa.
Exacte.
Si perruc es pot treure, clar, no és un bon...
No, no, no, malament, un mal negoci amb tu.
Escolta, què té a veure tot això?
Perquè la xerrada, apart de veure la màquina
i el seu funcionament, va lligada o està adreçada
amb aquelles persones interessades amb les matemàtiques,
amb la ciència, no?
Què té a veure la criptografia amb tot això?
Home, a sota dels sistemes criptogràfics
hi respiren uns algoritmes.
Hi ha uns algoritmes que són els que et fan
doncs entendre com funciona aquell sistema criptogràfic.
Jo, aviam, aquestes xerrades
que van molt adreçades,
darrere estic treballant moltíssim
en tot el que són instituts, universitat i tal,
doncs, els explico això, no?
Que a part del que és el sistema criptogràfic en si,
doncs que a sota hi ha aquests algoritmes
doncs que et fan entendre com les lletres,
per què belluguen i de quina forma belluguen les lletres.
com a xifres.
No és una cosa a l'atzar i a la babalà,
sinó que respon amb una lògica matemàtica
i en aquest punt és on es toquen aquestes dues ciències, diguem-ne.
I és el que fa després que es puguin també de xifrar els missatges.
Correcte, correcte.
Si entens la...
Sentes la relació.
Molt bé.
Carles, serà molt interessant.
Serà molt interessant, sí, sí.
No és la primera vegada que parleu el que aixem parlem sobre...
De criptografia, sí, ja vam parlar un cop
i realment va ser molt interessant perquè sobretot és això.
A més, revela molts de codis de pensament dels éssors humans, no?
Vull dir, segurament, a més, quan ens comuniquem normalment,
utilitzem codis xifrats als adolescents,
vull dir, tenen una forma de parlar,
intenten que no els entenguin gaire els adults,
però això tots els col·lectius, periodistes i tal, tenim codis.
Clar, això ja és portat al seu extrem
amb la intenció que no ho entengui l'enemic,
però, per exemple, l'enemic també feia servir els indis navajos,
perquè els nord-americans feien servir els indis navajos per comunicar-se,
perquè era una llengua que en aquell moment encara no estava escrita
i codificada i, a més, tenien bastant present
que a Europa no hi ha gaires persones en aquell moment
que parlin o que entenguin el navajos.
És a dir, per tant, clar, és història de la humanitat.
Si en voleu una miqueta més sobre criptografia
i, a més, conèixer aquest nou model de la màquina enigma,
aneu dijous a les 7 al Caixa Fòrum,
allà trobareu Òscar Font, vindràs amb el clarinet,
oi que toques la trompeta?
No, el trompeu de bares i el clarinet.
El trompeu de bares, tens raó, tens raó.
Aquell dia no el portaré.
Avui sí que tinc assaig amb l'orquestra,
però el dijous no el portaré.
Però si voleu que el porti, el porto.
No tinc inconvenients tampoc.
Home, jo tinc ganes de tornar-te a veure a Tarragona,
que vam veure l'Ocupatura Negra a Tarragona,
un festival d'estiu, i escolta, va estar fantàstic.
Si cal tocar també el clarinet, també el portaré.
No hi ha problema.
Molt bé.
Òscar Font, en aquest cas, redescobert com a expert en criptografia.
Vinga.
Molt bé, moltes gràcies.
Ens veiem dijous, Òscar.
Perfecte, fins dijous.
Que vagi molt bé. Adéu-siau, Carles.
Adéu-siau.
Molt bé, no?
Sí, fantàstic.
La Locatura Negra, el nom és molt enigmàtic, no?
Sí, que té algo.
Deu significar alguna cosa.
No ho sé.
Li preguntarem el dijous.
Molt bé.
Carles Marquès, moltíssimes gràcies, també.
A tu.
Gràcies.