Tenim 28 minuts fins a arribar a les 10 del matí
que hem d'ocupar en temps de tertúlia
a la sintonia de la ràdio de la ciutat.
Carles Cortés, molt bon dia.
Hola, bon dia a tothom.
Sara Sants, bon dia.
Bon dia.
Són els companys periodistes que avui ens acompanyen
amb aquesta tertúlia.
Ens queda encara per saludar el Paco Montoya.
Quan ens acompanyi ja li donarem la benvinguda.
Però de moment comencem.
Aquests dies, l'actualitat passa pels Jocs Mediterranis,
per aquest comitè que es reunia ahir.
De fet, unes reunions que se centraven en la primera jornada
en aspectes com l'atenció sanitària als esportistes
amb aquestes reunions de treball.
quina valoració en feu d'aquestes trobades
i quines sensacions us provoquen?
Les trobades són necessàries, no?
Les coses avancen, s'han d'anar preparant,
no es fan d'un dia per l'altre
i una mica és anar passant les diferents etapes.
a mi em sembla bé que s'hi vagi treballant
perquè ja ho tenim quasi, com qui diu,
en castellà a la volta de l'estina.
Mira, 840 dies.
Caram!
Justet, ahir ho comptàvem pel tema del programa i 840 dies.
No, tampoc no són tants, eh?
No, no, ja podem posar un marcador a la plaça Imperial Tàrraco.
Però és que això s'ha de fer, jo ho faria, i tant.
Proposta, jo ho faria, i tant.
Això quan tinguem els diners, quan tinguem tots els diners
i tot ben lligadets, lligadets del tot, posen un comptador.
De fet, es va revisant calendaris esportius,
avanços, progrés, ahir en parlàvem, eh?
Molt d'aquests progrés de l'evolució, no ho sé.
És la... Mira, jo crec que és la feina fosca
que a la gent li costa valorar.
Per què ho dic?
Perquè la gent el que va veure és
com les màquines comencen a treballar
i es comença a construir el palau d'esports
i es comença a construir la piscina olímpica
i es comencen a fer...
Oh, és que clar, no fan res.
No, sí que fan-hi molt.
És la feina fosca aquesta
amb visites com la del Comitè Internacional.
Perquè darrere d'aquestes visites
hi ha coses tan senzilles com
el tracte que han de tenir els esportistes
amb el tema sanitari.
Però clar, això nosaltres no ho veiem.
És més, no sé si no ho veiem
o fins i tot no ens interessa, entre cometes.
Per què?
Perquè és un tema molt intern
d'una competició com uns Jocs Mediterranis
o uns Jocs Olímpics
o qualsevol tipus d'esdeveniment.
Però aquestes reunions el que venen a demostrar
és que al dia hi ha moltíssimes coses més
que no quan entren unes màquines
a treballar i es comença a veure
com es fa un palau d'esports o una...
Ja, el que passa és que sense aquest palau d'esports...
No, no, ha de ser-hi el palau d'esports
i serà.
Estic absolutament convençut del palau d'esports.
Però el que vinc a significar és això
perquè tots ho hem escoltat alguna vegada.
Ja veurem si es fan aquells...
És que clar, mira, no hi ha res,
no estan fent res.
Tot el contrari.
Però sembla que fins que no ho veiem, no?
Fins que no ho comencem a veure.
Bueno, i perquè també...
A veure, ara vaig a fer d'advocat del diable, no?
Perquè el Carles està...
Sí, perquè jo reconec...
Jo soc molt dels Jocs Mediterranis.
Però molt.
Espera un moment, Sara.
Abans d'incorporar-te, si em permets,
saludem el Paco Montoya.
Paco, bon dia.
Hola, bon dia.
Que s'acaba d'incorporar ara mateix a la tertúlia.
Parlàvem de la visita,
de les reunions,
de les trobades amb aquest comitè internacional
dels Jocs del Mediterrani.
I estàvem fent això,
debatint al voltant d'aquest tema.
Deies, ara, que volies ser l'advocat del diable.
I tant que hi ha gent que hi treballa,
perquè és que s'ha de preparar
des de temes de seguretat,
temes de com s'habiliten les coses,
com es transporten els...
O sigui, hi ha moltíssimes coses per fer.
Parlem amb les federacions,
que s'està fent, eh?
Amb les federacions espanyoles...
Amb les subseus,
però de tota manera,
encara hi ha alguns interrogants importants,
grans, que no s'han explicat
i per això jo penso que
quan la gent diu
ostres, es faran, no es faran,
o això com està,
o sembla que estigui verd,
és perquè, per exemple,
coses importants
com on s'allotjaran els esportistes,
doncs encara no s'ha explicat bé.
Jo crec que ja ho saben, eh?
Clar, sí, sí, potser ho saben,
però com que la ciutadania no ho sabem...
Però tampoc no és una cosa transcendent.
O sigui, no es faran
o deixaran de fer els jocs
si avui es diu
on hi haurà la vila mediterrània.
Clar, però com que hi ha
aquests interrogants oberts,
és normal que hi hagi
aquestes sospicàcies,
també que surtin aquestes sospicàcies.
Jo imagino que ho deuen tenir bastant clar
i si no ho tenen clar,
malament anem,
perquè si hem d'allotjar 1.500 persones
i no sabem on ens posarem,
en ple més de juliol,
doncs algun problema, ja.
Hi ha el tema de l'allotjament,
hi ha el tema del transport,
hi ha diversos temes que encara...
El tema de seguretat,
hi ha molts temes que s'han de treballar
i no dubto que s'estan treballant
perquè és que si no,
llavors sí que hi ha pensaria el pitjor.
El que sí que és cert
és que aquestes jornades,
el que volen,
aquestes trobades,
és donar visibilitat
a aquest projecte esportiu
i precisament anar definint
o anar mostrant
aquest treball que es fa.
Com ho veus tu, Paco?
Jo entenc que hi ha moltes incògnites
perquè és cert
i si diguem-ne que nosaltres tres,
que se suposa que estem a vegades
una miqueta més a prop
d'aquestes decisions
perquè tenim l'oportunitat
d'estar en contacte
amb gent que si no les pren,
si més no hi està present
i si nosaltres mateixos
diguem-ne que tenim tantes incògnites
o hi ha coses que no sabem
o que hi ha coses que no veiem clares,
doncs entenc que la ciutadania,
que evidentment el seu dia a dia
viu molt allunyat dels socs mediterranis,
és quan de cop i volta li preguntes
per cert,
què pensa vostè dels socs mediterranis?
El primer que digui és
no ho sé ni si es faran
perquè la sensació realment
és que s'avança poc,
s'avança molt lentament,
hi ha moltes incògnites obertes.
Però jo crec que aquesta sensació
és per les instal·lacions.
Evidentment.
O sigui, per tota la resta,
jo crec que no.
És per les instal·lacions.
I perquè el calendari, Carles,
que s'està seguint
és molt més lent
que amb altres...
És a dir, la gent fa paral·lelismes automàtics
amb ciutats que ha vist
acollir Jocs Olímpics,
ciutats que ha vist Almeria, per exemple...
No t'ha res a veure de l'escompte, eh?
No, perdona,
no a nivell de volum,
sinó de timings.
Almeria, per exemple,
estic convençut
que aquestes alçades,
diguem-ne,
en proporció del procés,
ja tenia més coses avançades.
Bueno, i perquè calendaris
que ells mateixos han presentat
fa un temps,
en aquestes alçades
ja haurien d'estar...
El que passa és que jo tinc la sensació
i aquí sí que crec que Tarragona
no sé si ho està fent bé,
però almenys està intentant
aprofitar la poca oportunitat
que tingui,
que clar, en el moment
en el que s'hauria d'haver començat
potser a fer el que són
les tasques materialment visibles
o tangibles,
potser era massa aviat
a nivell de disponibilitat financera,
és a dir, venim d'una crisi
que realment va estar a punt
d'aturar-ho tot.
Venim i vivim.
Exacte, i som, no?
Llavors jo crec que hi ha la sensació
que potser si deixem passar
una mica més
o ens hi posem una mica més tard,
potser tenim una oportunitat
de fer les coses millor
perquè no sé d'on ve,
però hi ha cert corrent
que diu que potser les coses
d'aquí un any
són més fàcils que ara.
Jo no sé si és cert això,
però hi ha qui ho diu.
Potser també per això
Tarragona ha dit
bueno, anem a prendre'ns un calma
el que és la part més voluminosa,
sempre que hi siguem a temps,
evidentment, si hem de fer tard,
no?
I potser per això també
les coses s'han pres amb més calma
perquè fa dos anys
si plantejes fer un pavelló
és que no...
Però, però, però,
si no s'ha fet
és perquè no s'ha pogut.
No, és evident,
i tampoc perquè potser
no és necessari.
Vull dir, potser un pavelló
ara és necessari
per a uns jocs mediterranis,
però potser un pavelló
de 5.000 persones no és necessari
si no tens un esdeveniment com aquest.
Potser.
Sí, sí.
Plantejo, eh?
I després hi ha un altre,
amb això de les infraestructures.
Jo recordo,
i la gent del bàsquet
suposo que ho recordarà molt bé,
el Menorca,
quan va pujar la lliga ACB,
va pujar un mes de maig,
segurament.
el setembre o l'octubre
va jugar a l'ACB
amb un pavelló nou
que van fer en dos mesos i mig,
en tres, eh?
Clar, no sé.
I podien jugar
sense cap problema,
sense cap...
O sigui,
estem en un moment
que una infraestructura
com un palau d'esports,
a veure,
es pot fer,
entre cometes,
és evident que es pot...
Entre cometes relativament ràpid.
Sí, però, bueno,
aquí hi hem parlat
cada vegada que venim
hi ha 50.000 tertúlies
que hi ha coses
que es poden fer molt ràpid
i que la ciutat de Tarragona
i pel que sigui
s'han fet molt més lent.
Des de l'IKEA,
el Corte Inglés,
o sigui,
els timings a Tarragona
costa que es compleixin.
Hi ha alguns que són tan lents
que no s'han fet encara.
Per exemple.
Per tant,
si es fa,
i a més,
inclús és una dosi de confiança,
de dir,
ho farem.
No,
a més jo penso
que a nivell de escenificació
i de cara a la ciutadania
a la visita del rei
de la setmana que ve,
això sí que dona
una empenta
de dir, home,
institucionalment...
La gent necessita veure coses,
suposo,
sigui difícil,
sigui significar
amb construccions,
amb infraestructures
i el que sí que pot passar
és que el tema del dilluns
de la visita de Felip VI,
doncs també...
Estic, Miquel,
perdó, eh?
Amb tot el carinyo per ell,
però trobaria fort
que fos el rei
qui aportés la confiança, eh?
De bon rotllo, eh?
Amb carinyo.
Però el rei no vindria...
Amb tot el carinyo del món, eh?
Jo no ho sé.
Clar,
perquè el rei no vindria
si la cosa no ha de tirar endavant,
jo no ho sé.
O sigui,
ja s'assessora,
no em van...
Jo penso que credibilitat
sí que dona.
jo també trobaria trist
que hagués de ser això
el que, diguem-ne,
l'únic en què es va ser
la ciutadania.
Sí, sí, sí.
Venia per aquí.
Però, home,
sí que és cert
que una cosa
que et diu el teu ajuntament
és una cosa
i que vingui el rei...
Bàsicament perquè no van
a qualsevol lloc, no?
No, no, no.
Tenen els seus assessors
i no aniran a un lloc
que d'aquí a quatre mesos
es digui que no es poden fer
estar allons
i que es renuncia
a una candidatura.
Ells s'asseguraran
que fer-se aquesta foto
no és un risc.
És que jo m'ho miro
des d'un altre punt de vista.
Clar, vull dir,
no trobo necessari
que vingui el rei
perquè jo tingui
la sensació de seguretat.
Bueno, potser...
Jo entenc que hi ha gent que sí,
això donarà confiança
i la gent dirà
ah, no, sí, ara sí.
No, no, no.
Més que confiança
de cara a la gent,
confiança que el govern
posarà els diners
que fan falta
per començar les obres.
No perquè la gent...
Creieu que dilluns
pot passar alguna cosa?
Que es pot anunciar
alguna cosa
amb aquest tema
o no serà el rei qui...
Tant de bo.
Jo no el descarto.
Jo espero que sí.
Home, és que si no s'anuncia ja...
Com a periodista,
fins i tot, no?
Clar, no, no.
Perquè ens doni alguna...
És que això sí que donaria
evidentment seguretat
i credibilitat.
Clar, quan s'anuncien inversions
és cert.
I hi ha no només confiança
de cara a la gent
que la confiança
la gent suposo
que la començarà a adquirir
quan vegi
que tot es va movent més
i de fet,
ahir si escoltàvem
el director dels Jocs,
el Ramon Quadrat,
ell deia
que en dos mesos
començaran les obres
i que més o menys
que tot va
amb l'evolució
i amb el progrés que toca.
Però, no sé,
què pot passar dilluns?
Home, el millor que podria passar
seria que el govern comprometés
els diners que s'espera
que arribin, no?
Seria la millor notícia.
Això seria la millor notícia
per fer els Jocs del Mediterrani.
Jo crec que està a punt de fer-se,
no sé si dilluns
amb la visita del rei
o en dues o tres setmanes
o quatre,
però jo tinc la sensació
que està a punt d'anunciar-se.
Ja.
Però vosaltres no penseu que...
I ara vaig a fer...
Però, és a dir,
que ara s'anuncia aquesta inversió
quan hi ha tantes dependents
que també podrien...
Per exemple,
estic pensant en el mercat
i els diners que no van arribar
del govern central.
Vull dir que això dona
una credibilitat
que això es farà.
Un altre tema seria
pensar si realment
és el moment
i si això
és la prioritat.
Sí, però jo tinc una cosa també...
I no vull entrar en un bucle perquè...
Mira, això també ho he parlat alguna vegada.
Clar,
m'és igual la inversió de l'Estat
o de la Generalitat,
que és una altra inversió.
Que ja està compromesa i firmada.
Però tu creus que
si no anuncien aquesta inversió
aquests diners els destinen a una altra cosa?
No.
Clar, aquest és l'error.
Si Tarragona aposta
pels jocs mediterranis,
la Generalitat es posa al costat
i diu
mira, jo faré una inversió X.
M'és igual el número,
absolutament igual.
Però jo tinc la sensació
que si Tarragona no aposta pels jocs,
potser aquesta inversió
no hagués arribat mai de la vida.
O sigui,
prefereixo tenir aquests
que no tenir res.
No és que siguin uns diners
que la Generalitat digui
això és per Tarragona
i és que diguin
a veure...
Que ningú vulgui.
No crec que sigui...
I quan l'Estat ho anunciï
dirà
aquests són pels jocs.
Ah, que no els voleu
perquè renuncieu.
Vale,
doncs mira,
els enviarem a Cuenca.
Però no els es donarem
per una altra cosa, vols dir?
Clar,
jo tinc aquesta sensació
que és una oportunitat
per fer un esdeveniment esportiu
de nivell internacional,
el més important
que jo crec
que pot organitzar Tarragona,
difícilment en pot organitzar
un altre de més important.
Home.
Sí, sí.
Es podria fer un campionat
d'altres coses, no?
Un campionat de vela,
un campionat...
Però és que serà un campionat de vela.
No a Tarragona.
Sí, home,
els Jocs Mediterraniens
ens fan a Tarragona.
Sí, però la vela
no es disputa a Tarragona,
per exemple.
Home, home,
però això és un element
de territori.
Sí, estem d'acord.
Seus.
D'acord.
No, i que a veure,
que no és l'esdeveniment esportiu
més important que pugui fer,
es poden fer altres coses
que potser poden tenir
un altre tipus de repercussió.
I jo no soc especialista
en esport,
però quan al principi
o quan molta gent
compara Jocs Mediterrani
amb les Olimpiades
em sembla que no és.
No, no,
és que és incomparable, eh?
Clar, llavors,
un campionat del món
d'un esport
potser pot tenir
una repercussió
més allò que no passa això.
Però jo tinc molts dubtes
que a Tarragona
pugui organitzar
un campionat del món
de qualsevol esport.
Molts.
Moltíssims.
I en tot cas,
de l'esport que et pogués venir,
segurament la repercussió
no seria la que pot tenir
Jocs Mediterrani.
Home, potser de Tiramarc, sí.
No ho sé.
o de...
No,
però un campionat
del món d'atletisme,
un campionat del món
de...
Sí, sí.
Del que sigui.
I això queda Barcelona.
Clar,
per això et dic que
l'esdeveniment més important
que pot organitzar
i quan dic Tarragona
és veritat que parlo
de territori, eh?
Jo parlo més de territori.
Potser ser subseu
d'uns Jocs Olímpics.
Molt bé, això sí.
Què?
Que és el que va passar amb Reus.
Exacte.
Potser l'únic comparable
a nivell de república.
Seria el màxim.
Sí, digues, digues.
No, no, no,
això que hem de pensar
en uns Jocs Mediterranis
com molts campionats d'Espanya
amb alguns convidats il·lustres.
Il·lustres vull dir
de països de França, d'Itàlia
o Grècia,
que seran les altres
seleccions segurament potents,
però hem de pensar
en molts campionats d'Espanya.
Quants campionats d'Espanya
d'algun esport,
del que sigui,
amb certa élit,
ha organitzat Tarragona?
Bueno, que jo sàpiga...
Ben pocs, eh?
Ben pocs.
Doncs són un munt
de campionats d'Espanya junts
amb convidats
que venen de fora.
Vaja, en tot cas,
dilluns tindrem
president d'honor
dels Jocs del Mediterrani
i s'anominarà
a Felip VI.
Heu cobert algun acte
amb Felip VI?
O amb el...
Jo sí, quan era
duc de Montblanc.
No?
Duc de Montblanc
o príncep de Montblanc.
Duc de Montblanc.
Duc de Montblanc.
Sí, sí, sí,
però encara no estava casant
i hi havia aquest glamour,
tot i que l'Eti
crec que no vindrà
el dilluns.
No bé.
El que m'han dit, no.
Una mica menys de glamour.
Solen ser actes
amb molta seguretat,
amb...
Bueno, el fet és que
avui que som divendres,
fa un parell de dies
ja estava policia,
seguretat,
revisant tots els escenaris
i bueno,
ja hem d'estar tots acreditats.
Qui no s'ha acreditat
com a periodista
ja no podrà seguir.
Això ho entenc, eh, també.
Deu haver-hi una moguda
al voltant.
Un desplegament.
I els timings
s'ha d'estar moltíssim abans.
Tots els moviments
que farà la comitiva
estan molt mesurats, no?
Sí.
Evidentment,
és un desplegament
perquè, bueno,
perquè és una figura
de màxima repercussió, no?
Per cert,
canviem de tema.
No deixem encara
els Jocs Mediterranis.
Un darrer apunt
i és que ahir,
amb aquest programa especial
que fèiem també
des d'aquesta casa,
coneixíem
que Tarragona 2017
es pot convertir
en l'edició
dels Jocs Mediterranis
amb més presència
de dones esportistes.
Ho deia
el cap de l'àrea
d'operacions
i esports,
el Ramon Pallés
explicava, doncs,
això que es vol arribar
al 40%
de participació femenina.
10 punts per sobre
d'anteriors certaments.
No sé com ho valoreu
o com ho veieu, això.
És que els Jocs Mediterranis,
a veure,
jo tampoc soc una especialista
en Jocs Mediterranis,
però tal com està
la situació del Mediterranis
dels països,
no,
em refereixo
a la situació política
i actual
i d'aquí al 2017,
la situació
tampoc no és molt fàcil, no?
Bé,
mobilitzar gent
o no...
amb tot el problema
de Síria,
amb tots els problemes
que hi ha
en els països
del cònsul
del Mediterrani,
això també és un tema
que influirà
en la participació,
imagino.
Jo crec que influeix
molt la distància,
perquè els Jocs
que es van fer
a Mercina,
a Turquia,
la delegació espanyola
era més aviat petita.
És més un tema
de distància,
de desplaçament.
I de situació, no?
Per exemple,
la candidatura del Caire
va caure segurament
per la situació política
que vivia el país.
En un moment donat
es va plantejar
que això podia ser
una trobada
d'esportistes palestins,
israelians,
que després ja es va dir
que no podria ser.
És a dir,
que el tema polític
influeix, evidentment.
Més que a la distància.
En el moment de l'elecció,
no sé si poc dies abans,
a Alexandria hi havia hagut...
Sí,
jo no me'n recordo.
Era la primavera àrab
i tot el...
Hi havia hagut,
no feia gaire alguna...
Sí, sí,
alguna història.
Tot i així,
va guanyar Tarragona
de dos vots,
vull dir que no va sobrar gaire.
I d'hi vaig o no
i no ens va votar.
Exacte.
Això ens va quedar marcable.
Veig un mite del bàsquet.
No li perdonem.
No li perdonem.
Però el que sí que és...
Avui tinc dos tertulians
superesportistes.
Parlem de política,
per favor.
El fil del que deia el Carles.
El Carles deia
que influeix la distància
i influeix
amb la quantitat.
Amb la quantitat.
Amb la proporció.
Sí, sí.
Amb la proporció.
Sí que estic amb la Sara
que evidentment
la ribera sud
del Mediterrani
és probablement
on més camí hi ha
per recórrer,
però també em sembla lògic
que conforme avança el temps,
i segurament els següents
dels Mediterrani
si és que n'hi ha
encara serà superior
a aquesta proporció
perquè el més normal
per estadística
seria un 50-50.
Per tant,
arribar al 40
doncs ja està bé
i és millor
però el normal
per com avança els temps
és que es tendeixi
a anar creixent
a poc a poc.
Per tant,
no em sorprèn.
Em sembla evidentment
un èxit
però em semblaria
més aviat un fracàs
al contrari.
I fixa't,
a partir del que deia el Miquel
això de l'esport femení,
fixem-nos ara
els èxits
per exemple
de l'esport estatal
d'on venen moltes vegades.
La selecció de Waterpolo,
la selecció d'enbol femení
que està al primer nivell mundial,
en primer ordre mundial
o un esport com el badminton
que és un esport minoritari
té un la campiona del món
que és la Carolina Martín.
Vull dir,
jo crec que això també
ho fan,
són llestos
en aquest sentit
de dir,
ara el moment
de l'esport femení
a l'estat espanyol
és molt bo
si aconseguim
que aquesta gent
que els hem vist
en Jocs Olímpics
i en Campionats del Món
triomfant
els tenim a Tarragona
és un punt més a favor.
És evident.
Evidentment,
l'atenció mediàtica
d'aquests jocs
te la marcaran els esportistes.
Els últims jocs olímpics
quin rassó va tenir
l'esport masculí
i quin rassó va tenir
aquí, eh, parlo?
L'esport femení.
És que es parlarà molt més
de l'esport femení
que no de l'esport...
La Mireia.
Tu imagina't
que pots aconseguir
que la Mireia Belmonte
pot estar als Jocs Mediterranis
per parar
un campionat d'Europa.
En principi serà, no?
Si falta un any i mi...
Dependrà de les federacions,
de les marques...
La presència d'aquests esportistes
d'elit, no?
Sí, dependrà també de...
La federació espanyola
diu, escolta'm,
si vols anar al campionat d'Europa
tu has de fer marca
en aquest campionat.
I si la federació de natació
li diu a la Mireia
o fas marca a Tarragona 2017
o no vas al campionat d'Europa,
la Mireia estarà.
I això és el que està treballant.
Allò que dèiem
de la feina bruta,
per darrere,
durant les últimes sàpies,
és parlar amb les federacions
espanyoles.
Vinga, va,
escolta, va,
la federació de natació,
la d'atletisme.
Sé que esteu preparant
grans esdeveniments internacionals.
Aprofiteu,
Tarragona 2017
perquè els vostres esportistes
puguin aconseguir marques
per anar...
Utilitzeu això.
Us posarem totes les facilitats.
I això imagino
que el comitè internacional
és el que fa
a la resta de països, també.
Clar,
cada país decideix
qui vol portar.
Decideix la magnitud
que li vol donar...
El comitè internacional
dels Jocs Mediterrani
és el primer interessat
en que tingui el màxim nivell.
Perquè, bueno,
entre altres coses,
diguem-ne
que és la seva feina
i si això desapareix...
Clar.
Nois,
aparquem el tema
dels Jocs Mediterranis.
La Sara demanava
a parlar de política.
No, i el que pot pencar una mica.
Hi ha un minutet que ens queden.
De quan ha començat
a parlar de Batmintó
i ha començat a tremolar.
Per això, per això.
Un altre titular.
I és que
Iniciativa per Catalunya Verge
i guanyem
concorreran en solitari
a les properes eleccions
municipals a Tarragona.
Bueno, començo?
Sí, sí.
No, no.
Tot teu.
Potser com un oleg.
No, no, és això.
No, no, doncs...
Bueno, va ser l'Assemblea.
Sí.
Em sembla que
per les esquerres
no és massa bona notícia
fragmentar...
O sigui, que hi hagi
tres partits
pràcticament d'esquerres.
No hi hagi front.
Exacte, que no s'hagi pogut
fer un front comú.
I sembla que potser
els personalismes
o les coneixences,
les pressions d'aquestes
de qui poso aquí,
qui poso allà,
hagin pogut,
per sobre d'un projecte comú
que jo crec que tenia
prou base
per aglutinar aquesta gent.
La CUP va ser els primers
que es van despenjar,
ara Iniciativa,
i jo suposo que Iniciativa
ha calibrat bé
les conseqüències
que pot tenir això
perquè crec que realmente
hi ha una part
de la societat
que busca,
que vol un canvi
en les estructures de partit
i que espera
aire nou.
Llavors,
imagino que, bueno,
tenen les seves raons
però penso que
des d'un punt de vista
des de fora
per les esquerres no...
A més, ara igual dic una tonteria
perquè no sóc cap expert
però tinc la impressió
que les municipals
són de les eleccions
amb més difícil
és aquella barrera
del 5%
i per tant,
en aquest sentit
sí que era important
per unes forces
que potser es mouen
amb certa incògnita
de si poden arribar
a entrar o no
diguem-ne
a glutinar,
a glutinar vots
perquè en aquest cas
sí que 1 més 1 més 1
la suma
és molt més important
que per separat.
Per això estic d'acord
amb tu
que és una mala notícia.
No sé si estic tan segur
de...
És a dir,
el diagnòstic
jo tinc moltes incògnites
veritablement
perquè no ha passat això.
Però,
al final,
a l'Assemblea Sobirana,
no?
Quan Esquerra Republicana
a les últimes
que no ha entrat
el Magro
es va presentar
per Solidaritat
aquests 800 vots
van fer que Esquerra
no entrés.
Potser, exacte.
És el que dius tu
que aquest entorn
d'iniciativa
que ara està
a...
Bueno,
guanyem,
ara és Tarragona en Comú
pot fer molt de mà
la iniciativa.
Entre ells.
Entre ells.
Per això dic
en el global
de l'Esquerra
jo penso que no és
bona notícia.
És la lectura
que hi faig
i a més em consta
que des de Barcelona
tenien moltes esperances
que, bueno,
Barcelona ha funcionat,
iniciativa és veritat
que va fer un pas
enrere molt important
i des de Barcelona
ho dic als companys
de redacció
no, no,
que això segur que anirà
perquè tal
i la veritat és que...
Però jo aquí sí que tenia
la sensació
que si més...
No sé si iniciativa
com a força
però en tot cas
ara que sentís
sí que tenia la sensació...
Ella va fer el pas.
De fet ella ho havia dit
que si ella era el problema
cosa que d'altra banda
a mi em va semblar
particularment injust
que ella fos el problema
però...
És que clar,
jo tenia la impressió
que se l'assenyalava
com dient
no, escolta'm
amb l'arga
nosaltres no hi anem
jo vaig tenir aquesta impressió
no ho sé
ja estic molt fora
d'aquest procés
però en tot cas
ella jo tinc la impressió
que sí que va fer el dit
escolta'm
si jo soc el problema
o si el problema
és que jo sigui cap de llista
jo em poso de dos
de tres o de...
El que passa és que
no hi ha hagut l'habilitat
suficient com per trobar
una persona de consens
per les dues bandes
No és el lloc on ha passat
em sembla
per aquí...
No, no, no,
al final vull dir
de fet només hi ha 3 candidatures
jo vaig més enllà
de la política de Terraona
clar, estem en un moment polític
on hi ha molta expectativa
en veure com queda
encaixat tot
absolutament tot
des de l'alta política estatal
a la política municipal
com encaixa tot
i com interpreta cadascú
que ha de votar
en funció del que ha de votar
si són unes municipals
unes autonòmiques
el menú s'ha diversificat
i amb els llocs posats
al setembre
cadascú és autonòmiques
clar, tu quan vagis a votar
ara al maig
clar, tu has de votar
en el nostre cas, eh?
Terraona, val
ens hem de centrar aquí
però clar, amb un escenari
que t'estaran bombardejant
des de fora
de moltes coses
de molts escenaris
de moltes opinions
que és interessant saber
com acabarà situat tot això
i com influirà una cosa a l'altra
és evident
clar, sí
s'acostuma a dir
que a les municipals
l'hagin votat una alcalde
una alfibra d'alcalde
que per cert
però passarà?
amb tot això
aquests moviments
totes aquestes sacsejades
clar, perquè hi haurà petit
que amagarà més les sigles
i que serà més el personatge
hi haurà partit
que posarà les sigles
i amagarà la fotografia
són moviments
que estan
que són
en el cas d'Alejandro Fernández
per exemple
o d'Alberta Balloso
molt evident
com estan amagant les sigles
i estan posant-se ells
i en canvi
en el cas de l'alcalde
doncs es juga la figura
de l'alcalde
tot i que la notícia d'ahir
que els tornen a citar
i d'aquesta imputació
que ell nega
no juga gens al seu favor
i realment
a vegades també
hem de valorar
el mal que pot arribar
a fer una imputació
quan encara no està acusant ningú
i com això podrà repercutir
és una taca
gairebé homogènia
amb independència
és a dir
a vegades
jo no sé si la nostra ment
ja directament
es queda amb l'ataca aquesta
i no va a mirar darrere
imputació és negatiu
imputació per què?
bueno perquè hi ha hagut tants casos
hi ha tants casos
que les imputacions
la imputació pot ser
des d'una
imputació en principi
és dolent
però pot ser
una cosa molt molt molt greu
o pot ser d'una cosa
menys greu
com que regalin un rellotge
que dius
és que en aquest cas
és una xurrada
però clar
l'ataca ja hi és
i a vegades ja et dic
sembla que l'estigma està allà
i no dic nantros
en general
fa la impressió
que no importa ja
escolta'm
imputació
a mi una vegada
em van regalar en boli
no passa res
a veure si t'imputaran
si no estàs imputat
tranquill
qui te'l va regalar
depèn
vaja així veieu
que hi haurà aquestes
com les dues estratègies
de cara a les eleccions municipals
deia Sara
jo penso que cada partit jugarà
i gent que postarà per la persona
i que l'escenari està bastant obert
perquè clar
inclús a nivell general
Convergència i Unió
i a part el cas concret
de Convergència a Tarragona
més Ciutadans
més el fenomen
amb el fenomen de la Valloncara
no s'han vist enquestes
aquestes enquestes
que ningú veu
però que corren i tal
encara no
les esquerres
amb tres opcions
o sigui
les CUP
Ciutadans
CUP
Ciutadans
és que realment
tenim un menú
més divers que mai
en quant a aparents
vots útils
és a dir
sempre hi ha hagut
molts partits
que es presentaven
m'imagino
però aquesta vegada
fa la sensació
que hi ha molts partits
amb opcions reals
d'entrar
i per tant
jo no sé si al final
es tendirà
cap a un vot més conservador
hi haurà enquestes
que influeixin
però ara mateix
la sensació
és que pots passar
des d'un consistori
on hi ha quatre forces
a saber quantes
tot i que
hi ha qui diu
que no
que al final
sí que evidentment
probablement
no sé
acabarem en el clàssic
entre l'esquerra
però que ja veurem
si es converteix
en una cosa
tant a la italiana
com arribar a pensar
la divisió de vot
i l'abstenció
juguen a favor
dels partits majoritaris
per tant pot ser
que al final
la cosa sigui tan dispersa
que acabin sortint
aquesta fragmentació
per exemple
de les esquerres
que dèiem
igual tres partits
que junts
haguessin sumat
un regidor
potser entre els tres
cap dels tres
arriba al 5%
i per tant
no entra
Molt bé
doncs pels Jocs Mediterranis
falten 840 dies
però per les eleccions
dos mesos
vull dir que
veurem
a veure com acaba tot
plegat
anem tancant
el temps de tertúlia
quan falta un minut
per arribar
a les 10 en punt
del matí
Carles Cortés
Paco Montoya
Sara Sanz
moltíssimes gràcies
a vosaltres
fins la propera
que vagi bé
que vagi bé
Fins demà!