Comencem la tertulia d'actualitat d'aquest 10 shows.
Avui, tertulia que compartim amb la psicòloga clínica Enriqueta López.
Enriqueta, què tal? Bon dia.
Bon dia.
També s'acompanya l'advocat Nando Itobro.
Nando, què tal? Bon dia.
Bon dia.
El company periodista de l'Ai Tarragona, Octavi Saumell.
Octavi, bon dia.
Hola, bon dia.
I seguim en campanya.
Estem en campanya primera setmana.
Bixa, pràcticament ja hem superat l'equador.
La primera setmana encara ens queda la segona.
Hi ha moltíssima activitat.
D'on es feia, no, Octavi?
D'aquella molta convocatòria.
És un no parar, eh?
No donem a l'abast, eh?
No, no, no.
Sí, certament no.
No, no, no.
Hi ha activitats pràcticament...
Cada hora i mitja o cada hora tenim activitats programades,
rodes de premsa, doncs, i encara vindran més,
perquè comencen a vindre també actes centrals
que anirà aquest cap de setmana,
també, doncs, la setmana vinent.
Estem en campanya.
Avui sortia una enquesta,
no sé si l'he pogut veure del diari El Periòdico.
És l'enquesta, doncs, que s'ha fet pública
ja amb una estimació, doncs,
en funció d'aquesta enquesta de resultats.
Parlen de majoria còmoda del PSC a Tarragona,
tot i que partria alguns escons.
També, doncs, Convergència i Unió entre 4 o 5,
a Bonaforgia entre 4 o 5,
Aranteset, Ciutadans, que entraria en 4 o 5,
que és la sorpresa,
que ara no en té cap, no té representació,
Partit Popular 3 o 4, Aranteset,
Esquerra 2 o 3, i, per tant, recuperaria la representativitat.
Actualment no hi eren, recordem-ho.
Iniciativa que podria doblar l'escoca actualment a Argas Santís
i la CUP que estaria entre 0 o 1
i que, per tant, també, per tant, podria entrar, doncs, al consistori.
No sé si, Octavi, com quines valoracions en passi,
si la veus, si creus que era previsible aquesta enquesta,
que recordem-ho és una enquesta.
Home, és una enquesta que marcarà tendència,
més que res perquè serà l'única que sortirà fins a les eleccions,
perquè altres mitjans no en fan.
I, home, és bastant...
Entra dins bastant dels càlculs que es podien fer, no?
PSC, doncs, patint una mica el desgast de govern,
es quedaria amb 9 o 10.
Convergència, després del Sotrac i del Reset que va fer fa 4 mesos,
doncs, home, torna a començar.
Tot i així es manté amb 4 o 5,
que serien dels pitjors resultats, si es confirmessin,
de la seva història a Tarragona.
Ciutadans és la força emergent, està molt fort.
Dilluns, per exemple, vaig anar al míting del Berriber a Palau de Congrés,
o sigui, la veritat és que va ser una demostració de força
perquè van portar 900 persones.
Els arribar a les eleccions municipals en el moment just
que estan més forts, no?
PP és el dubte que tinc, perquè sempre té molt vot o cul.
Aquest 3 o 4 jo potser el pujaria una miqueta,
perquè de 7, Alejandro és una persona que està forta a Tarragona encara
i potser baixaria una mica Ciutadans, segons el meu parer.
I la resta, doncs, Esquerra tira de cicle,
tira del moment sobiranista, està forta.
I jo crec que Iniciativa i CUP
està en el llindar del 5% d'aconseguir el vot.
I jo crec que un dels dos sí que entrarà,
i segurament amb dos regidors,
però jo crec que difícil que entrin els dos.
Jo crec que la CUP pot ser la gran sorpresa d'aquestes eleccions.
Una por, reaccionando, Enriqueta, no sé si seguiu campanya.
Hem de seguir l'Octavi perquè és una persona que s'hi dedica,
que en sap i que ho té molt estudiat, això.
Jo puc fer més valoracions de ciutadà a peu que no d'especialista.
Sí que coincideixo molt amb el que ha dit.
Penso que el PSC té el desgast propi de legislatures de govern,
però penso que són eleccions municipals.
Les eleccions municipals són hiperpersonalistes
i tira molt el candidat del davant.
Ballesteros és una persona que té un tarannà agradable,
per dir-ho.
És un alcalde proper,
amb la qual cosa l'ajuda molt la seva manera de fer.
Després se podrà considerar més o menys eficaç la seva tasca.
Però almenys en unes eleccions purament personalistes
i que hi juga molt això,
crec que pot ser bastant certa aquesta enquesta
i fins i tot vés a saber si no pot arribar a fer 11.
Cuidado que entenc que poden ser molt diferents aquests resultats,
aquests no seran indicatius respecte a les de setembre,
perquè a setembre jugaran temes molt diferents,
jugarà el tema de l'unionisme i el sobiranisme.
Això, reiterem que són municipals.
Coincideixo absolutament amb el que deia també l'Octavi
respecte a PP i Ciutadans.
És a dir, és possible que algun dels vots que va a Ciutadans,
vagi a algun dels escons,
sigui de PP i no de Ciutadans.
Coincideixo també amb la valoració del mítin
de l'altre dia al Palau de Congressos.
Era espectacular,
espectacular la quantitat de gent que aportaven,
però jo auguro una pujada brutal de Ciutadans
a les de setembre,
no aquestes.
Aquestes no són les definitives per Ciutadans.
Ciutadans jugarà molt amb el tema de la gent
que no és sobiranista,
o és sobiranista però li farà por votar independència,
i que no voldrà votar ni PP ni PSOE,
i acabaran votant molta gent Ciutadans,
amb la qual cosa Ciutadans permetindrà un resultat tremendo
a les de setembre.
Si no s'espatllen les coses,
si no entren en històries com, per exemple,
el mal que està tenint ara Podemos
amb el que és el factor Grècia.
En el moment que la gent veu
que tot allò que estaven fent a Grècia
s'està quedant una mica amb brindices al sol,
dius, potser aquests païos no me solucionaran res,
i l'únic que estan fent és molt bones intencions,
però no són eficaços.
I també coincideixo amb el moviment que em deia...
Ah, Convergència.
Convergència crec que ha fet una aposta molt arriscada,
Convergència aposta per Abelló,
Abelló per mi és una persona molt eficaç
perquè la seva tasca al front de la Càmera de Comerç
és molt bona,
però potser han hipervalorat
el ressò que té la seva tasca a la Càmera de Comerç.
És a dir, és molt bo per una Càmera de Comerç,
per l'institució on ha estat ell aquests darrers anys,
que ell s'hi dediqués,
que fos un empresari que té la capacitat de dir
que jo ara m'hi puc dedicar i li ha donat un impuls molt bo,
però això no és un missatge que arribi a tot el segment poblacional
que potser necessitaria ell, que és l'Electorat.
I després, amb tots els respectes,
per mi la llista de Convergència no és excessivament il·lusionant.
cada un tindrà les valoracions que tingui,
però no té...
Jo crec que la ciutadania o el votant convergent normal
esperava que pel canvi de la seva tradicionalitat habitual
hi hagués algú que digués
o a qui han fitxat, carai, no?
I bé, a veure,
no entenc que les persones que estan,
i amb tot el respecte a la seva avalua professional,
a la seva avalua personal,
però no crec que il·lusionin.
I finalment el que són la CUP iniciativa,
doncs jo crec que aniran per aquí,
el que estàvem dient,
just entrant que poden entrar en dos,
i que Esquerra efectivament recuperarà alguns vots,
fins i tot que poden ser vots de Convergència,
que se'n vagin a Esquerra.
Enriqueta.
Bueno, jo, mentre us escuchava,
pensava un poco que a través de mi,
bueno, de lo que es mi mundo,
que es la psicología clínica,
la gran insatisfacción que hay en las personas,
¿no?, realmente.
Entonces, yo supongo que estos cambios
también estarían relacionados,
la gente busca,
busca poder solucionar, ¿no?,
a nivel de trabajo,
a nivel de relaciones,
a nivel de ayudas,
a nivel de todo,
ves que a nivel clínico
estaría insatisfacción,
bueno, ahora qué pasará, ¿no?
A ver, el otro día hablaba con una chiquita
que hace la ESO,
y dice, es que a mí me va a tocar
el cambio de la ESO
y no sé si tendré que hacer
la típica esta revalida,
no sé qué,
pero claro, como vengan luego
haya otro cambio a nivel político,
ok, volvemos otra vez
y ahí yo pienso que a nivel humano
hay mucha intranquilidad,
mucha,
la necesidad de encontrar
que algo nos funcione, ¿no?
Quizás sería un poquito
la aportación que yo os haría
desde el punto de vista
de las personas,
de cómo están viviendo todo esto
y quizás todos necesitamos también
un cambio, ¿no?
Estamos hartos de poner las noticias
y ahora el uno, el otro
van cayendo, ¿no?,
parece que, bueno, como diciendo,
bueno, a ver hoy a quién han pillado, ¿no?
Que a veces dicen, bueno,
hoy, fíjate,
es que después de lo que escuchas, ¿no?,
y se genera mucha intranquilidad.
tots volem el canvi,
el que, d'alguna manera,
penso que la població
està una mica més madura
i en el sentit
que valores,
si realment
aquestes
oferiments
i jo los solucionaré,
la gent diu,
sí, sí,
és que tothom
tindria que tenir
una vivenda digna,
tothom tindria que tenir
una renta mínima,
però la gent pensa
una mica més enllà
i diu,
i això com se finança?
Ojalá fos així,
crec que això
ho voldríem tots,
si a mi
va bé
un senyor tipus
línia Podemos
i diu,
renta mínima
para todos,
jo faig números
i dic,
no sé
com lo vas a hacer,
no?
A mi m'il·lusionaria
el canvi.
Bueno,
arreu del que diu
l'Enriqueta,
suposo que aquesta
canalització
del vot
de càstig,
del vot
de canviar-ho tot,
fa un any
a les europees
es va canalitzar
amb Podemos,
ara fa un temps
que està,
diguem,
en crisi
i ara
és el moment
de Ciutadans,
segurament,
la gent
està cansada
dels partits tradicionals,
dels casos de corrupció,
doncs,
del PP,
el cas Bàrcenes,
el cas Pujol,
el cas Palau,
en fi,
de tots aquests casos
del PSC a Sabadell,
per exemple,
i llavors
es canalitza d'aquesta manera,
també a Tarragona
s'està canalitzant
també molt
en Ciutadans,
perquè al final,
a diferència d'altres localitats,
no hi ha el bloc
d'esquerres,
doncs,
de Guanyem,
de Podemos,
no es presenten,
tots aquests vots
és una massa
bastant important
que sembla
que anirà
en gran part
a Ciutadans,
tot i que penso
que la CUP
pot estar bastant
en aquest sentit,
també,
perquè té un vot
de gent
que no anaven a votar,
gent que està enfadada,
és un partit,
doncs,
independentista
que també és un moviment
que jo crec que,
tot i que en aquestes eleccions
es prima molt
el candidat,
potser hi ha un 20 o un 30%
de gent
que sí que votarà
en clau nacional,
per les cicles,
pel moment
en què estem
i també hi ha aquí
la incògnita
del vot de càstig
si pot anar
una part
a l'ARA,
que és una formació
que també és nova
i que veig
que no surt
a l'enquesta,
però que,
en fi,
té molt de vot
que pot venir
de Convergència i Unió
i que jo,
vaja,
li dono poques possibilitats
però tampoc ho descarto
que pogués entrar.
Enriqueta,
hi ha un tema
que, a més,
aquests dies
t'hem parlat
amb algun dels candidats,
fins i tot,
que són persones
que no són polítics
de professió
i que han hagut
d'agafar la palestra
i sortir de candidats
amb unes cicles
o amb un partit
i que ens deien
que havien perdut
l'anonimat.
Això ens ho deia
un dels candidats,
no el diré el nom,
però vaja,
que ens deia això,
que havia perdut l'anonimat
en poc dies
i que, clar,
que això una mica
l'aclaparava
aquesta situació
de pèrdua l'anonimat,
de sortir a la palestra
i de parlar en públic,
quan no hi estan acostumats,
a sortir als mitjans,
que el truquin als mitjans,
això,
des del punt de vista psicològic,
és una càrrega fejuga,
no?,
és un pes, no?,
és un...
Bueno,
és un canvi important,
quizás,
a lo mejor aquí
iríamos a la mentalización
de la persona
cuando decide
representar
algún partido
y luchar por algo.
Primero pensar él
como persona,
como se siente,
la creencia
en lo que él va a defender
y sobre todo
el aceptar
que realmente
eso le va a suponer
un cambio
para su persona.
Pasa que, bueno,
quizás el ir,
como decíamos,
con la alcachofa,
como se dice vulgarmente,
que te persigan,
pues llega un momento
que es como una novedad.
Pero yo creo que lo importante
siempre es que la persona
sepa defender
lo que ella cree
y aceptar realmente
que tiene que hacer
un cambio
y una adaptación
a un nuevo,
como digamos,
mundo,
una forma de relacionarse
a la que ahora
no había estado preparado.
Pero pienso que todos
somos capaces de hacerlo,
siempre y cuando
aceptando el riesgo
o el hecho de decir,
bueno,
me puedo equivocar,
en algún momento
puedo cometer algún error
y a partir de ahí
ir cogiendo,
como dice,
ir cogiendo carrer
y ya en esa nueva situación.
No,
yo pienso que
el que una persona
es presenti
a unes eleccions municipals
ha d'assumir
molt clarament
que és una renúncia
absolutament a tot,
al seu temps de lleure,
al seu temps de família,
al seu anonimat
i si li sorprèn després
i es veu copsat,
doncs és que
potser no va madurar prou
i no va estudiar prou
el que comportaria
aquesta decisió.
Evidentment que segurament
pobres són carnassa pura
pels periodistes
perquè és el que vas atracar
i dius
aquest me dóna
el titular avui,
no?
Suposo que sí.
Però, bueno,
i després,
jo,
això m'agradaria
que després ens ho expliqui
una mica l'Enriqueta,
penso,
fins a quin punt
pots entrenar-ho
o és una cosa
que ja portes dins,
no?
Jo sempre dic
que els advocats
ja tenim una xerrera
que ja ens dones un micro
i tens una especialitat
en no dir res
de vegades.
Bueno,
hi ha tècnicas
d'entrenament
per parlar en públic,
no?
No sé,
per exemple,
el fet d'intentar
antes de dar el discurso
preparártelo bien,
imaginar-te
un poco
la situació
en què te vas a encontrar,
no?
Jo me acuerdo
que tuve
en la consulta
a un señor
todo director
de marketing
que él me decía
yo,
pero a ver,
acostumbradísimo
a hablar en público,
pero es que el pobre
se tenía que sacar
la americana
y acababa la charla
empapado de sudor
la camisa,
vale?
Entonces al final dijimos,
bueno,
pues busca un poquito
una forma más,
luego,
bueno,
era una persona
que estaba muy acostumbrada
a hacerlo,
pero no lograba
controlar esas situaciones
que le decía,
bueno,
es que fíjate,
te empiezas a manchar
toda la camisa
y la gente
está más pendiente
de la camisa.
Sencillamente
yo lo que le propuse
es acepta
que tienes un entorno
que te escucha
y sobre todo
céntrate en lo que
tú vas a hablar
y que realmente
la gente piense,
o sea,
que te escuche
y que tú le puedas,
lo que tú le vayas
a expresar,
sea el centro de atención,
¿no?
Era liberarle tensión.
Lo que tenía miedo
era, bueno,
sudaré,
la gente estará pendiente,
no sabría qué decir,
entonces se creaba
ahí un feedback
que lo único que le hacía
al pobre hombre
es que cada vez sudaba más.
Hasta que un día
me dijo,
Enrique,
te allá doy las charlas
con americana,
dije,
guay,
claro,
detrás tienes la persona
de cada uno,
¿no?
El hecho de,
o por ejemplo,
estas personas
que no estamos
muy acostumbrados
a hablar en público
o tal,
entonces lo único que haces
es,
yo me acuerdo que alguna vez
en terapia
lo he recomendado,
los típicos que tienen
que hacer
el típico exposición
de trabajo de recerca,
es que tengo el tribunal,
no nada,
tú te pasas por casa
con el trabajo de recerca
y te imaginas la situación,
te acostumbras a escucharte,
¿no?
Que es a lo que no estamos
acostumbrados
y puede ser una técnica
muy buena,
lo que pasa es que siempre
lo que irá
en función de cada uno.
Hay gente que ya habla
por sí solo
y no se plantea nada más,
¿no?
Hombre,
si cuando dones
el salón política
has de ser conscient
que habrás de hablar
molt en público,
¿no?
Y no solo es hablar
en público
davant de 30 o 40 personas
y la otra es hacer
un meeting
davant de 600 o 800 personas
con los cargados,
como díeos ahora,
con los focos
de las cámaras,
con los periodistas
pendientes,
home,
Tarragona,
no es una capital
de provincia,
los candidatos
tenen molta repercussió
mediática,
¿no?
I tot i això,
jo crec que a Tarragona
a nivell duradors
dels números 1,
hosti,
hi ha un nivell,
el que estic veient,
molt elevat,
perquè l'Alejandro
i el Ballesteros
són dues persones
molt habituades,
crec que Larga Santís
també és una persona
que transmet molt bé,
l'Albert Abelló
doncs està millorant,
ve de la cambra de comerç,
vulguis que no estàs
tan acostumat
o n'he vist
de bastant pitjor,
i l'altre dia
em va sorprendre molt
el Rubén Viñuales,
per exemple,
va fer un mític
de 10-15 minuts
sense ni un paper,
és advocat,
suposo que està acostumat
a parlar,
a mi només una sorpresa
Viñuales.
I moltes vegades
els polítics
han de ser conscients
que a més que fot,
que deia ara,
de fotre rotllos
de 40 minuts,
més val dir poques coses
però que s'entenguin
i que colis el teu missatge
i no vulguer-te anar
per les rames
perquè llavors
és quan comencen
els problemes
i l'altre és el tema
de la privacitat
que dèiem
com a mínim
durant 15 dies de campanya
perds tota la privacitat
però és una de les coses
que has de saber
quan dones el sal
a la cosa pública.
Hi ha una cosa
que els soñans
potser no ho saben,
potser sí que ho saben,
però ho explicarem.
Amb municipals no passa
però en general sí que passa.
Els líders principals
quan hi ha un discurs,
un mítin,
saben,
els informen
de quan connecten
les teles en directe,
els informatius,
sense un pilot
com aquest que tenim aquí
al Club Vermell
i llavors hi ha una part
del discurs
soparallada
que és el que diu l'Octavi,
la consigna,
el que volen transmetre
i en aquell moment
fixeu-vos,
perquè sembla que
s'acabi de cop la farà
si comencen l'altre.
Canvien de tema
totalment
i treuen el missatge
perquè els avisen
amb uns pilots
que les teles
estan en directe
els informatius,
el missatge
i arriba el missatge
i llavors també
quan anem a mítins
també ens passen
el comunicat
o sigui
el mítin que estan dient
i també soparallat
i destacat
i repetit
diverses vegades
al paper
l'essència
que és el que volen transmetre.
El missatge.
Després nosaltres interpretem
allò que ens diuen
però digues
Nando que anaves a dir.
No, no, no,
deia el missatge
això
i me va agradar
per exemple
el de mítin de Ciutadans
el que deia l'Octavi
la demostració
de no utilitzar paper
que és una de les coses
que et fa
perdre credibilitat
jo puc traslladar-vos-ho
a l'efecte
de l'abogacia
i advocats
de vegades
per inexperiència
que quan fan les conclusions
d'un judici
llegeixen.
Clar, tu dius
a veure, però si el judici
s'ha fet ara
que estàs llegint
el que volies que fos
o el que realment és
la credibilitat
te la dona
la persona d'entrada
que t'està parlant directe.
I Ciutadans
jo considero
que tenia el timing
molt clavat.
Aquell discurs
aquell mítin
estava molt ben preparat
molt ben estructurat
perquè eren
els minuts justos
missatges curts
i fugint
de segons
quines soflames
proclames
i extensions
de discursos
que acaben
avorrint el personal.
Jo he anat a bastants
mítings
a mi de moment
els tres
que jo m'han semblat
el que dius tu
a part de
no fer servir papers
i de
tenir un ritme adequat
d'explicar les coses bé
a mi
per exemple
Albert Rivera
l'altre dia
em va agradar molt
va estar 30-35 minuts
sense ni un paper
també
crec que a nivell
del Parlament
l'Oriol Junqueras
també és una persona
que no fa servir
mai papers
i vaja
que és bastant
convincent
i l'altre és
el president Artur Mas
penso que també
és una persona
que en aquest sentit
ho fa bastant bé
i no com
potser president del govern
que fa servir plasma
i etc.
Hi ha uns quants
que són molt bons
per exemple
Felip Puig
és un home
amb una capacitat
de discurs
espectacular
hi ha gent
que té
autèntic nivell
Si neix
enriqueta
amb això
o si neix
o no
és una qualitat innata
hi ha d'haver alguna
participació
o s'apren
Puede haber algo innato
pero sobre todo
es el aprendizaje
y un poco la mentalización
de esa persona
como decía uno
si él cree en estas cosas
quiere defenderlas
el hecho de no llevar papeles
como tú comentabas
es una
a ver de cara
al público
te está demostrando
que esa persona
no necesita nada
que le apoye
sino que cree en ello
y confía en ello
y lo explica
Puede haber un factor innato
pero generalmente
es aprendido
más que nada
es todo un aprendizaje
y vendría también
de la vocación
y del deseo
de la persona
es lo que siempre
interviene en todo
yo puedo ser
político
o quien sea
pero también
tengo que ver
si tengo unas cualidades
si soy capaz
de enfrentarme
a todo eso
o bien realmente
tengo que ser un político
pero en otro estadio
yo pienso que
el reconocer
nuestras limitaciones
o aquellos puntos fuertes
es muy importante
tanto en este campo
como en todos
com valoreu
i començo perdonando
el fet que hagi coincidit
amb campanya
tot el cas
Innova
amb les terres imputacions
del cas
de Traiber
ahir per exemple
l'alcalde de Reus
deia que això
s'havia judicialitzat
en excés
parlava de
que no decidiran
els jutjats
qui manarà
l'Ajuntament
els propers 4 anys
no ho relaciono directe
torna a aparèixer
diguéssim
el fantasma
de la separació
de poders
entre el poder judicial
i el poder polític
de la mateixa manera
que no crec
que sigui
un interès
del jutge Ruf
o del que l'ha substituït
que ahir sortís
que s'obre
judici oral
contra Bartomeu
coincidint
amb quan el Barça
fa o no fa
de la mateixa manera
penso que
el tema
no té res
a veure
amb que hi hagi eleccions
o no hi hagi eleccions
sí que discrepo
jo també
d'algunes formes
d'actuació
del jutge
del Diego Álvarez de Juan
penso
que està
agafant una línia
massa
de jutge mediàtic
està entrant
en la línia
d'aquells
que sembla
que vulguin
acabar
l'Audiència Nacional
avui la portada
que té
el diari
de Tarragona
que recolleix
un missatge
entre
el Marc Carfa
i la
Teresa Gomis
si vos hi fixeu
és a dir
això no és com
per imputar
un delicte
perquè ell
està dient
en igualtat
de condicions
que
hi hauria
que mirar
la manera
que una empresa
de Reus
una empresa
local
és a dir
que a mi
un regidor
li preocupi
que el comerç local
en igualtat
de condicions
sigui afavorit
no em sembla
delictiu
penso
que un polític
no té
que influir
sobre les bases
d'un concurs
amb això
estic d'acord
i per això
tampoc acabo
d'entendre
que
per el que diu
el diari
quan en la declaració
el jutge
li pregunta
a Marc Carfa
si ell
té interès
en que sigui
Traiber
la judicatària
no la contesta
la pregunta
quan crec
que l'ha de contestar
ha de dir
no
no tinc cap interès
jo el que prefereixo
és que el comerç local
surti beneficiat
en cas d'igualtat
de condicions
és a dir
aquest és el plantejament
que pot tenir
el que sí que és
important
de tots aquests
judicis
d'aquests moviments
que s'estan produint
és que hi hagi
una consciència
que no val tot
i que coses
que els polítics
es pensaven
que es podien fer
tranquil·lament
ja no es poden fer
és que no s'han pogut fer mai
i que aquí
s'ha d'acabar
d'una punyetera vegada
amb segons
quins favoritismes
amb segons
quins nepotismes
amb segons
quins tipus
d'adjudicacions
per mi
el circ
que s'ha muntat
la detenció
de la Teresa Gomis
tres dies
per les imputacions
que després se li fan
són absolutament
desproporcionades
no entenc
tampoc
segons
quines actuacions
si realment
hi havia un empresari
que estava
venent
pròtesis
amb mal estat
sabent-ho
no sé
perquè no l'ha ingressat
a presó
és a dir
no acabo d'entendre
la proporcionalitat
d'unes mesures
amb altres
evidentment
no estic personat
a la causa
no conec
en profunditat
perquè crec
que a més
hi ha un secret
sumarial
en gran part
però
com a jurista
hi ha coses
que em costen
molt d'entendre
a dins d'aquest procediment
mireu
mireu
del secret
del secret
de sumari
com
com
és a dir
com arriba
aquest correu
electrònic
com es fa públic
és a dir
com traspassa
aquesta barrera
és a dir
arriba
això arriba
perquè arriba
a les redaccions
però
és a dir
evidentment
algú agafa
aquest secret
de sumari
o aquest sumari
i l'exposa
o és a dir
traspassa
la barrera
ni entenc
que circuli
a l'auto
de llibertat
de la Teresa
Gomis
tampoc
ho entenc
és
una mica
sorprenent
i qui ho filtra
Hi ha una altra visió
d'aquesta història
que són els pacients
operats
amb paròtesis
d'aquestes
defectuoses
i que imagino
que no és
gens agradable
veure el cas
als mitjans
i que estem parlant
d'uns aparells
que tenen implantats
ells
al seu propi cos
Bueno
supongo que
para las personas
que realmente
han tenido estos
implantes
es un punto
y a parte
i ara què
que poden ocurrir
una genera
jo me pongo
en el lugar
d'ells
una sensación
d'inseguridad
d'intranquilidad
de realmente
d'enganyo
posiblemente
entonces ahí
hay todo un estado
como de confusión
habría que ver
realmente
las repercusiones
posiblemente
a nivel emocional
a nivel de ansiedad
o de inquietud
o sobre todo
de impotencia
frente a algo
que tú lo has hecho
por un buen
reconocimiento
médico
y resulta
que ahora
te encuentras
completamente
engañado
es algo
muy serio
sí
l'altre día
el diario
el caso
d'una persona
que portaba
10 años
en una prótesis
d'aquesta empresa
que tenía realment
doncs
moltes molesties
no estic
totalment d'acord
amb el que ha dit
sobre el tema
del judici mediàtic
que està patint
tant la Teresa Gómez
com la resta
de regidors
d'allà
de Reus
a mi
el que em sobte
és que hi hagi
càmeres
i que se sàpiga
exactament
el moment
i el dia
i l'hora
que aniran
que la Guàrdia Civil
entrarà
a l'Ajuntament
i jo aquí
tinc una lleugera idea
amb això
amb això
que
la justícia
no influeix
en campanyes
malauradament
en aquest estat
vam viure
el 2012
que hi havia
un ministre
que filtrava
informes
de l'Odef
enmig de la campanya electoral
d'Artur Mas
a Suïssa
llavors
diguem que
la presumpció d'innocència
ja no
ja no hi seria
i tinc bastants
dubtes
de totes les formes
també
vaja
m'ho dirà ell
però
imputat
no és acusat
ni processat
llavors
hi ha la presumpció
d'innocència
encara
tant pel Marc Artha
com per la Teresa Gómez
i encara que
pugui influir en campanya
home
que no s'ha demostrat
que hagin comès
un delicte
encara
tu venen com que et fan un favor
perquè
a l'imputar-te
t'han de garantir
tota una sèrie de drets
tens el dret
de declarar amb advocat
etcètera
però d'alguna manera
t'estigmatitza
una mica més
que si t'han cridat
com a testimoni
i en campanya
encara més
però
jo no relaciono
l'actuació
del jutge
concret
aquest
amb unes municipals
és a dir
no li veig
altres
jo me'l penso
ja
jo me'l penso
és com el cas
del Barça
que ara
tenen eleccions
que el Bartomeu
i el Rossell
també hauran de pagar
etcètera
en fi
lliga una mica
amb el que dèiem
abans
de la privacitat
quan ets
amb un càrrec públic
doncs clar
la privacitat
desapareix
i en aquest cas
clar
de manera flagrant
és a dir
sortir com a imputat
que això té
unes connotacions familiars
polítiques
en fi
en tots els àmbits
sí
sobretot a nivell familiar
influye muchísimo
realmente
yo que he vivido
en algún caso
bastante directamente
ves que aquella familia
se rompe completamente
y cuando hay hijos
como les explicas
un poco
y luego el hecho
de que a lo mejor
vayas al cole
y porque bueno
luego los niños
no saben por qué
pero se entran de todo
y te pueden hablar
de cosas
entonces realmente
sí hay una influencia
muy negativa
que hay que controlar
sobre todo
proteger a ese entorno familiar
Nando y Dobro
Enriqueta López
Octavio Somer
gracias por acompañarnos
y fin la propera
a vosotros
a vosotros