Tothom, amb el suport de Dau Chemical.
Tothom, un programa de Tarragona Ràdio, on tots som iguals i alhora diferents.
Tothom, un programa de Tarragona Ràdio.
També que tenim pàgina al Facebook, a facebook.com barra tothom.
També perfil al Twitter i la nostra adreça de correu electrònic, tothom, arroba tarragonaradio.cat.
Allà podeu enviar les vostres consultes o també les sugerències de temes per a futurs programes.
Avui el nostre protagonista, el primer protagonista de l'edició número 229 de l'Espai Tothom
és el Gerard Descarrega, conegut, atleta de casa nostra.
N'hem parlat ja moltíssim aquesta setmana passada.
De seguida recordarem els seus mèrits i els rècords que ha aconseguit durant aquests darrers dies.
De seguida els saludem. Arrenca, doncs, l'Espai Tothom.
Tothom, un programa de Tarragona Ràdio, perquè les diferències són d'allò més normals.
El Gerard Descarrega és l'atleta, com dèiem, de casa nostra,
de 21 anys, que ha competit al Mundial d'Atletisme Paralímpic de Doha els darrers dies.
Torna ara de terres asiàtiques, tot i que ara uns ho comentava que torna a marxar ben aviat,
amb la sensació d'haver complert, a més creix, els seus objectius.
Així ens ho explicava i avui li tornarem a demanar que ens ho expliqui.
Gerard Descarrega, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Moltíssimes gràcies per acompanyar-nos.
L'enhorabona, abans de tot, per tots aquests mèrits assolits.
No sé si esperaves quan sorties d'aquí, doncs, a tornar amb aquests mèrits i amb aquestes medalles.
Sí, moltes gràcies. Estic molt content dels resultats.
Jo ho hauria firmat a més d'anar cap allí.
Sabíem que estàvem preparats per fer un bon paper, però sempre ho has d'anar allí i fer-ho,
que mai és fàcil, perquè hi ha molts factors externs que no depenen de nosaltres, tampoc.
I no tinc cap queixa. Estic molt content de com ha anat.
Com us prepareu?
És a dir, com es prepara un atleta com tu per assolir aquesta competició, abans de marxar, diguéssim?
Bueno, ha sigut un estiu una mica dur. He tingut que estar allí a Madrid jo sol amb el Marcos, el guia,
que a Madrid a l'estiu estava una mica desert, no hi havia pràcticament ningú i estàvem a la pista sols.
I bueno, això, entrenant a l'estiu i ficant-li ganes.
Jo m'ho passo molt bé entrenant, així que per mi tampoc puc dir que ha sigut un esforç ni una cosa extrema.
Jo m'ho he passat bé. Home, també hauria preferit tenir un estiu normal, puc anar de vacances,
però bueno, després de la recompensa ha vingut, que és l'important.
La recompensa de la feina dura, de la feina ben feta, d'un estiu dedicat a una competició,
a un campionat com aquest.
Clar, nosaltres potser no és prou conegut, no?
Quan ens parlen d'aquests mundials, atletisme, a Doha, no es coneixen gaire per les nostres terres, no?
Potser se li hauria d'anar més sortida a l'esport també a nivell paralímpic, no, Gerard?
Bueno, sí, és que també l'atletisme a nivell, no paralímpic, a nivell evidents.
L'esport no adaptat ja és un esport que, bueno, tots coneixem l'oceà i en bo, els jocs olímpics,
però clar, cada quatre anys és quan es dona una mica de bombo en aquest esport.
Això passa com en tot, aquí hi ha els tres esports, quatre així coneguts,
i la resta són una mica més discrets i més en l'àmbit de l'atletisme adaptat, encara més, clar.
Parlem de competicions paralímpiques, d'atletisme adaptat,
perquè el Gerard té una malaltia visual que, doncs, això, Gerard, condiciona d'alguna manera o no a l'hora de fer esport?
Doncs no, la veritat, jo crec que la gent que no fa esport perquè té alguna limitació és perquè no vol fer esport,
perquè actualment pots fer esport, tinguis la discapacitat que tinguis,
i pràcticament pots fer tots els esports perquè tots tenen la seva adaptació,
i, bueno, jo vaig començar a córrer amb veient-hi i poc a poc he anat perdent
i segueixo fent el mateix sense veure, i així que en aquest cas no té cap limitació.
Simplement el secret és l'adaptació de l'esport, no?
Sí, l'únic secret que tinc jo és que vaig enganxat amb el Marco, amb una corda,
i ja està, i ens coordinem, i bueno, llegeix els meus ulls, però córrer és el mateix.
Saps, com un esport més d'aquí, podríem dir, però és el mateix.
És el mateix i, a més, aquí cadascú s'ho ha de córrer per la seva part.
Aquí el guia no et pot ajudar en certa manera, no?
No, no, aquí és una... Simplement és els teus ulls i ja està, no?
I tu ets qui marques la velocitat, o com ho...
Ha d'haver una compenetració importantíssima, també, clar.
Sí, bueno, és això, ens hem d'adaptar.
Si jo, clar, doncs un potser vol dir sortir més ràpid, l'altre té més forces al final,
i al final hem de fer com un mix i adaptar-nos per poder arribar als dos
amb les màximes prestacions possibles al final.
Tu has competit en la categoria T11. Què vol dir això, Gerard?
Doncs n'hi ha tres, T11, 12 i 13. La T13 és per deficients visuals lleus,
la 12 per deficients visuals greus i la 11 per 6 totals.
Tot i que hi hagi una mica de resta visual de llums o així,
bueno, ens fiquen unes ulleres tapades o un antifàs
i llavors correm tots en igualtat de condicions.
És la categoria que havies corregut fins ara o, com tu deies,
has anat canviant de categoria, no?
Sí, és el primer que faig la competició així a nivell mundial.
Vaig fer l'any passat dels europeus, que fa un any i més que estic en aquesta categoria,
i abans era T12.
El que sí que has aconseguit, Gerard, a banda d'aquestes medalles,
és rebaixar les teves marques personals, que això també és un repte, suposo, per un atleta, no?
Sí, bueno, clar, entrenem per això.
Després les posicions, els resultats venen...
No et dic que no vols anar a guanyar, però clar,
un atleta el que busques és baixar la seva pròpia marca
perquè al final acabes copatint contra tu mateix,
tot i que tinguis rivals externs.
però això és el més important, és baixar les marques.
Com van ser els dies allà? Fes una mica de calendari,
perquè tenim rècord estatal, rècord europeu.
Tenim, vaja, aquí hem d'afegir medalla de bronze,
també en la categoria de relleus, no?
De 100, plata als 400, si no m'equivoco, no?
Que va ser també aquell punt que després en parlarem,
que no sabíem si era plata, or, bronze, no?
O què passava?
Bueno, van ser uns dies molt intensos, vam anar allí...
Hem estat 17 dies i els pitjors dies per mi van ser
la primera setmana que estàvem allí entrenant i no competíem,
esperant que arribi a la competició, per mi això és el més...
Nervis?
Sí, més que nervis les ganes ja que tens de poder demostrar
i ja dius, ja estic cansat d'entrenar, ja vull córrer.
Ja que passi ràpid aquests dies al parell, no?
Que jo vull anar a la competició.
Després ja un cop comença la competició ja et ve tot rodat
i ja et passen els dies volant
i més si t'ho passes bé, com en el meu cas, que em va sortir tot bé
i ens ho va passar molt bé.
Molt bé.
Aquí ho vam viure, va haver un matí, una tarda, Gerard,
un parell de dies, crec que era dilluns i dimarts,
si no recordo malament,
que vam viure com aquella incertesa, no?,
de serà campió, serà subcampió...
Què va passar exactament?
Com va anar això, Gerard?
Com no ho viure des d'allà?
Bueno, que els dos primers els van arribar dos brasileños davant meu,
però bueno, van cometre un parell d'infraccions que era el reglament
i un va ser molt clar i el van descalificar just a l'arribar
perquè era claríssim que va trapejar la línia
i es va deixant el guia a mitjà recta
i l'altre va cometre també alguna infracció
però és allò que els jutges no tenien classe
era uns deien que sí, uns deien que no,
ens van donar la raó,
després es preci el va tornar a recórrer
i al final els jo van acabar donant la raó amb ells
el van reclassificar
i per això al final va acabar sent una llada de plata.
Però vaja, tu deies i ho deies llavors
a les primeres declaracions i ho dius ara
que al final el mèrit és el mateix
i el repte estava aconseguit, no?
Havies baixat també la teva marca
i al cap i a la fi, no?
Una plata, home.
Sí, clar, a veure, no et diré que no
perquè això és molt raro el que ens va passar
perquè un dia mai és tard d'un dia
a prendre la decisió,
vam ser mig dia campions,
després ens vam dir que no,
això, bueno, t'es toco una mica
i al principi estava una mica enfadat, per així dir-ho,
però després, analitzant-ho fredament,
m'he adonat que jo hauria firmat
abans d'anar cap allà
i, bueno, que no, que el pròxim cop
hem d'arribar davant seu,
facin el que facin ells i ja està.
Aquestes infraccions és una mica
va de la mà amb el que dèiem abans,
que el guia ha de tenir també un paper,
doncs, vaja, el guia i l'atleta, no?
Han de saber molt bé quin és el seu paper
i no, per exemple, deixar-se anar del guia
i apretar a córrer al final, no?
Vull dir que aquí està també la funció de cadascú, no?
Bueno, el guia hauria de ser això,
simplement la guia de l'atleta, els seus ulls
i que et vagi guiant
perquè no vagis fent zigzags
ni et surtis del carril,
però no hauria de ser cap ajuda
ni a l'hora final,
no hauria de ser ni perjudicial
ni beneficiós
i en aquest cas,
si et deixes anar al final
és beneficiós clarament
perquè l'última recta
vas alliberallant-te amb el guia
que entrar a l'acid làctic i tot
vas ja patant
i, clar, si vas enganxat amb una altra persona
és molt més difícil coordinar-te.
Al final, però, la coordinació,
la comprenentació que dèiem abans
han de ser factors també importants.
Com és la teva relació amb el Marcos Blanquinyo?
Bé, bueno, entrem tots els dies,
ja som amics,
vull dir, molt bé,
és una cosa molt natural
i ens ho passem bé fent.
Fem atletisme
o també sortim altres dies a sopar
o així
i, bueno, ha de ser,
t'has de portar bé
perquè si no ens anem tots els dies
amb una persona.
Clar, això t'ha de dir,
va haver-hi una relació també
més enllà de la purament esportiva, no?
Purament professional
i també perquè tot vagi bé
i hi hagi també coordinació
entre vosaltres.
Sí, clar, és molt important.
Parlàvem d'aquesta cursa
però, vaja,
vas fer-hi...
van haver-hi més
que també van anar bé,
no?
Sí, sí.
Les sensacions d'una és tot bones.
Sí, sí.
Vam córrer 200 metres
i vam fer marca personal
que és l'objectiu que buscavem
perquè sabem que guanyar medalla
era molt complicat
i els relleus també
és una prova que m'encanta
perquè anem tots,
ens portem molt bé
amb els companys
i som així tot gent jove
i teníem molta il·lusió,
ho vam estar preparant bastant també
i molt contents
per com ens va sortir.
Molt bé.
A nivell també de la gent
que va representar
o que va anar-hi
de les nostres terres
o fins i tot més enllà
de l'estat espanyol,
com és també aquesta relació
entre vosaltres, Gerard?
Bé, bueno,
som un equip que ens veiem
això, ens veiem els mundials
o les concentracions
que fem amb l'equip espanyol
i bé, som tot gent jove,
sempre hi ha gent
que t'avents menys o menys
però en aquest cas
amb els que correm els relleus
som això,
ja et dic,
gent tot de la meva edat
o més,
una mica més petits
o una mica més grans
i amb molta il·lusió
i crec que ho podem fer
bé en un futur.
El que sí que és cert
no és que és un esport
o una disciplina
que requeriria
potser més promoció
o més suport,
Gerard, tu què en penses?
Sí, però tot l'atletisme
però també en molts altres esports
llavors és que seria
això sempre passarà
i bueno,
clar que m'agradaria
que sortís també
de tots els llocs
i bueno,
fos com el futbol
però això no pot ser
i jo estic bastant content
amb les ajudes que tenim
i bueno,
la gent que vol saber
el que fem
ja se n'entera
i a més,
tu també suposo que content
de portar el nom de Tarragona
de les teves terres
allà on vas
perquè això de l'atleta tarragoní
això surt de seguida
Sí, sí, sí
orgullós de portar
els colors de la ciutat
i soc Tarragona i clar
Molt bé
Hi ha alguna mena de
tens alguna
no sé,
alguna mena de preparació
abans de la cursa
alguna mena de
no sé
Bueno,
jo m'ho intento prendre
tot molt relaxat
perquè això de ficar
hi ha gent que
això es concentra molt
i jo soc més de
si puc riure ric
si puc pensar en altres coses
penso
perquè ja
el de córrer
ho entrenem tot l'any
llavors no dic
Alguna mena de ritual
que no em sortia
la pena
No, no, no
No, la veritat que no tinc cap mania
ja et dic
estic més nerviós
abans d'anar cap a la pista
i tot això
un cop arribo a la pista
ja ja
bueno, és fer el que fas
tots els dies
en veritat
de córrer
i això ho porto bé
Gerard has arribat
fa una setmana
que ets per aquí
i tornes a marxar
ja de seguida
suposo
Sí
torno a marxar
perquè ara
encara tinc uns dies
més de vacances
després de fer unes coses
allà a Madrid
ara me'n vaig també
un parell de dies
me'n vaig a la platja
a Tenerife
a prendre una mica el sol
les vacances
que no van ser-hi a l'estiu
seran ara
de manera reduïda
però
hi seran
la setmana que ve
ja ens fiquem les piles
i a tope
i a partir d'ara
quins són els reptes
continuar millorant aquestes marques
què penses a partir d'ara?
Home, sí
això està clar
això serà sempre
fins que deixi de córrer
sempre serà
aquest l'objectiu principal
i ara preparar
els jocs de Rio
que són d'aquí a 10 mesos
i ja queda res
els jocs de Rio
que els tenim
després de l'estiu
sí
al setembre
el 2016
molt bé
i a continuar
aquí ara són 13 mesos
gairebé d'entrenament
i ara ja comenceu
a preparar
clar
les properes proves
que seran al setembre
n'estarem pendents
de la teva evolució
de com funciona
de com anirà tot
com ho hem estat aquests dies
també des d'aquí
repetim
l'enhorabona
moltes gràcies
pels resultats aconseguits
i per portar
com tu deies
el nom
els colors
i l'orgull de la ciutat
en aquest cas a Doha
però vaja
també a Rio
allà on vagis
Jardes Carrega
moltíssimes gràcies
moltes gràcies a vosaltres
i a continuar
que vagi molt bé
gràcies
ooooh
Fins demà!
Alejandra Salor, d'Estefanies. Alejandra, molt bon dia.
Bon dia, Miquel.
Moltíssimes gràcies per acompanyar-nos.
Saludem també la Mercè Mata. Mercè, bon dia.
Hola, bon dia.
I saludem també la Rosa, i ara corregiràs el cognom.
Marsal.
Marsal, Rosa Marsal, disculpa.
Molt bon dia.
Molt bon dia, Miquel.
Alejandra, per què ens heu vingut a veure avui
i què ens interessa destacar d'aquesta proposta
amb la qual Estefanies també n'està vinculada?
Doncs mira, en Rosa ens va dir que feia una fila de rebord.
Vam descobrir que pels nens amb...
Saps que en la nostra associació tenim nens de qualsevol capacitat,
com sempre parlem,
i tenim molts nens amb tastor de l'espectre autista.
Ens vam informar que realment aquests ninos rebord...
doncs hi havia casos que s'havien vist que realment era positiu per ells,
perquè els podien tocar, podien sentir la sensació...
Encavat, hi havia històries molt divertides, no?,
que s'han escoltat irreals, no?,
de nens que quan han dormit amb els seus bebès,
aquell dia, doncs, no s'han fet pipí al llitet,
perquè diu que el que faran és embrutar la seva nina,
i les han fet com a socialitzar, com a empatitzar una mica més.
Llavors, ens ho van proposar,
vol dir, estem superagraïts,
perquè tot el que faran serà a favor de Stefanias,
i van dir que era una experiència pionera,
que era una experiència que s'havia de provar,
els papás estan superil·lusionats,
i, de fet, jo ara tinc una nina aquí al costat
que tothom s'ha pensat que era de veritat.
Sí, hem d'explicar-ho, que heu entrat a la ràdio amb la nina,
i moltíssima gent se pensava que era una nina de veritat,
era un bebè de veritat.
Deu dir, Miquel és tan innovador,
que avui farà una entrevista amb un nadó de dos mesos,
I això se'n diuen les nines rebord.
Sí, això es diuen les nines rebord.
D'on ve el projecte, Rosa, Mercè,
aquest projecte de les nines rebord?
D'on neix tot això?
Bé, doncs neix que jo ho vaig veure un dia pel Facebook,
em va interessar,
em vaig comprar la meva primera,
que ara ja estic fent col·lecció,
i també, juntament, la meva Mercè Mata,
la meva amiga,
fem nines rebord, també,
i llavors vaig veure que podríem fer una exposició
perquè es veguessin, perquè es coneguessin,
perquè, doncs, vam llegir tot això dels nens amb autisme,
fins i tot a la gent gran en Alzheimer,
també els hi funciona molt bé,
i llavors vam pensar,
doncs mira, anem a fer una exposició,
anem a... que la gent ho conegui,
i a veure què tal.
I vam veure, doncs, que va haver bastant acceptació,
i vam dir, doncs ara tornarem a repetir.
Però quan us comença a interessar per les nines,
a què respon aquest interès?
És a dir, és un interès purament només perquè, no?,
ho veus un dia al Facebook i dius,
nostres, això està bé, i després vas descobrint el que hi ha enarrere,
o com és tot aquest projecte, tot el procés?
Sí, sí, exactament.
La vaig veure, dic, ui, què és això?
Em va interessar, vaig començar a buscar,
vaig mirar, fins que vaig tindre la meva primera,
i quan vaig tindre la primera vaig dir, endavant.
I ara les feu vosaltres, o les encomaneu, o com funciona?
No, no, no, això és tot artesanal, es fa tot,
són uns kits, d'acord?
Hi ha d'escultores, de diversos països que en fan,
llavors tu l'encomanes, i el que et porten, doncs,
és el cap, els bracets i les cames.
Hi ha de diferents maneres, ens han obert, tancats,
les mans obertes, tancades, depèn.
I això, doncs, bueno, tot això després els has de donar color,
has de ficar les venetes, tot.
El cabell es fica un a un, amb unes agulles que hi ha,
i els ulls són de vidre, i tot, s'ha de muntar tot.
Realment és una obra d'art artesana, eh?
Sí.
Aquesta vida, realment.
Merci, en el teu cas, també una mica paregut el de la Rosa.
Bueno, jo vaig fer per ella, la que me les va presentar.
Acosa't el micròfon, sisplau.
Sí, ella me les va presentar, jo no les coneixia gaire bé,
i ella me va ensenyar la primera que m'ha visitat,
me va agradar, i bueno, me van començar,
i vaig comprar una, també, i després ja, doncs,
aquest estiu, una miqueta abans de l'estiu,
vam decidir de començar a fer-les, perquè ens va agradar molt, la veritat.
És molt entretingut, molt laboriós, i és maco de fer.
Molt bé.
I a partir de llavors, és quan ens inmiscuïu en aquest projecte,
d'apropar les nines, també,
i us poseu en contacte amb associacions com a Estafanies?
Sí, exacte.
Descriviu-nos com és la nina, perquè nosaltres la tenim aquí,
però m'agradaria, després ja, si convé,
Alejandra, pengem una fotografia, perquè els oients també la puguin veure,
però descriviu-nos com és, exactament.
Bueno, doncs, aquesta que he portat és la mida com si fossi d'uns dos, tres mesos,
és una miqueta palona, té el cabell així, rosset, una mica rissadet,
té els ulls ja oberts, sí, té els ullets blaus, els ulls ja oberts,
mofletuda, una miqueta de morritos amb el seu xupete,
les mans, una oberta, l'altra una miqueta així com a mig sencadeta,
les seves cametes, que està bastant regordeta,
fa el pes del que faria un nen de tres mesos.
Si pico...
Això m'ha impressionat a mi, perquè és el tema del pes,
el primer que notes quan l'agafes és que pesa com un nadó.
Sí, pesa, el capet se'ls va cap enrere com un nadó,
els bracets es belluguen completament,
les cametes la pots ficar a la posició que vulguis,
perquè el seu cos és com de roba,
va ple d'un producte que es fica a dintre.
Molt bé, i va també, Mercè, vestida completament,
és a dir, que això també està pensat, eh?
Exacte, a vegades li puxem roba especialment per nens,
i a vegades nosaltres també fem alguna coseta artesanal.
Molt bé.
Tu també participes en el procés de creació de les nines?
També, també.
Ahir mateix no m'està fent alguna, per la tarda a les dues.
Em deia que aquesta ja té alguns anys,
i que ara fins i tot són més realistes encara.
Sí, perquè el vinilo, que estan fetes de vinilo,
és més tubet, cada vegada la siliconen més,
perquè a part d'haver-ne de vinilo,
també n'hi ha unes de silicona, d'acord?
La silicona és l'últim que han tret.
Que donaran encara, imagina, un tacte més realista, fins i tot, no?
Sí, exacte, molt més realista.
I el xupete, perquè aquestes, el xupete el porten col·locat amb un imant,
les altres no, les altres la boca s'obre,
i el xupete entra fins a dintre.
Déu-n'hi-do.
Les primeres experiències, això que explicàvem abans amb l'Alejandra,
per de nens amb trastorn de l'aspecte autista,
persones amb Alzheimer,
heu tingut ja alguna experiència d'aquest tipus,
i quin retorn us han donat,
quin feedback us han donat les persones,
o fins i tot les famílies d'aquestes persones?
Doncs, jo t'explico,
perquè els nens s'han quedat allò parats,
i alguns que parlen, doncs te fan,
bé, bé, bé,
vull dir que realment sí que s'ho creuen,
i clar, com que el poden tocar,
que normalment quan vas amb el teu fill i va a tocar un bebé,
tens por, perquè, bueno, els van una mica...
I amb aquest, doncs, dius, bueno, el toquen,
però realment sí que no tan...
I es queden com a parats, no?,
perquè diu, sí, sí que sembla de veritat.
I també em van explicar una història d'una noia que coneixo,
que tenia la seva tieta amb Alzheimer,
que diu que ella no sabia menjar,
però que sabia donar-li de menjar a la nina,
perquè per ella era el seu nadó.
Realment se'ls potencien algunes d'aquestes capacitats,
que a vegades parlem, Alejandra,
i, sobretot, tenen aquesta certa responsabilitat,
com tu deies abans, no es fan pipí al llit,
perquè saben que, en certa manera,
això perjudicarà, d'alguna manera,
el seu company, la seva companya, no?
Sí que, en realitat, sí que serveix de teràpia,
sí que serveix d'una manera divertida,
perquè també juguen,
i també el lloc simbòlic,
amb una oda de veritat no li poden fer que fiqui el xumet,
o que faci segons quines coses,
perquè li poden fer mal,
però amb aquestes nens, a més, que van amb cuidado,
o sigui, no volen fer-los mal,
realment sí que és un...
Hi ha una actitud molt positiva.
Sí, protectora,
que ja és alguna cosa més,
de la seva part de socialització,
que es pot treballar,
clar, que sapiguen que als bebès s'ha de tractar bé,
que sí, jo trobo que sí que és...
I l'han vist en poquets,
quan la veien tots a veure què fan, no?
Pot ser molt divertit, el dissabte, molt.
Com és que no es coneix encara molt o prou
a les nostres contrades, aquesta nina, Rosa, Mercè?
Doncs no ho sé, la veritat, no ho sé.
Potser perquè és un pèl...
Posem entre comillas novetat per aquí,
perquè el que és a Barcelona...
Madrid...
Madrid, tot això, sempre s'han...
Bé, més a Madrid,
sempre fan una fira també anual,
una cap a l'estiu i una cap a l'hivern.
No sé, a fora d'aquí, a Anglaterra, per exemple,
hi ha molta, molta afició amb això,
als Estats Units...
I s'utilitza, a banda de l'afició o el col·leccionisme,
que això pugui generar,
s'utilitza també com a teràpia?
Teniu idea, teniu indicis
que a nivell de Catalunya hi hagi altres entitats
que també ho facin?
Doncs no, crec que som nosaltres els primers.
Som pioneres, elles.
Molt bé, molt bé, molt bé.
Estic molt contents per això,
perquè és una manera de fer alguna cosa diferent.
I suposo que continuarà la col·laboració.
No, Alejandra, ho he fet ara les primeres proves,
però això, la idea és que Estafania
s'impliqui també en el projecte.
Sí, sí, i tant, i tant.
Dèieu que vau estar ara fa poc
a una d'aquestes fills
i que aquest cap de setmana, concretament el dia 14,
i de fet és també un dels motius de l'entrevista,
a banda de conèixer aquest projecte,
és una fira que realitzareu també
aquí ben a prop de casa nostra, no?
Sí, ho farem a Moll de Costa,
al tinglat número 4.
Allà estarem tot el dia,
de les 11 del dematí fins a les 2
i després de les 4 fins a les 8.
Què hi haurà i què hi fareu exactament allà?
Doncs allà vindran expositores
de diferents parts del que és Catalunya,
hi haurà les nines exposades,
on se podran veure, comprar o encarregar,
el que vulguin.
Després farem dues subhastes,
que una es farà sobre les 12, 12 i mitja,
i una altra a la tarda,
per les 4 o 4 i quart o així.
allà sortejarem vestidets,
nines,
perquè hi ha alguna rebonista,
que a nosaltres ens diuen així.
Rebonista?
Rebonista, sí.
Que ha ofert algun rebon
perquè se subhasti també
i tot el que traguin per ells.
Inclús n'hi ha una
que donarà un bebè a l'associació
perquè el tinguin allà
i els nens, doncs...
Hem de fer un quadrat.
Sí, no?
A veure quina estona el té cadascú.
Qui se n'ocupa?
Aquesta setmana aquesta, sí, perquè...
El que estem segurs
és que estarà ben cuidat, eh?
Sí, sí, sí.
Això és seguríssim.
Hauríem d'anticipar
que ara li toca a un altre,
si jo muntarem un quadrat.
Sí, haureu de muntar
un quadrat ben muntat
perquè tothom pugui tenir-lo,
però vaja,
que és també un bon moment,
no la fira de dissabte,
suposo que això us passa
que molta gent s'apropa,
gent que ho coneix,
fins i tot gent que no ho coneix,
i que s'apropa i diuen,
ostres, què és això?
El que ens ha passat una mica
a nosaltres?
Sí.
I vaja, és també això
un bon moment
perquè la gent ho conegui
i fins i tot s'apunti, no?
Fins i tot a fer-ne
o a col·laborar amb vosaltres.
Exacte, doncs sí.
També he de fer un incís
que també vindran
unes altres nines
que es diuen Blitz,
que és completament diferent a això,
però també són molt maques,
també són artesanals,
també aquí a Catalunya
hi ha molta gent
que les col·lecciona
i les fa.
És diferent d'això,
són unes nines més,
com te diria jo,
tenen uns 40 centímetres,
una cosa així,
i el que s'ha d'estar
que és que té un cap molt gran
amb uns ulls,
molt grans també,
molt macos,
amb cabells molt llargs.
Clar, és diferent,
perquè allà no es busca
tant pot ser el realisme, no?
No, allò és diferent,
és de col·leccionar,
però també estan en altres
i també vindran
a la mateixa exposició.
Per ser, ara,
molt de curiositat,
quantes en teniu?
Les teniu comptabilitzades o no?
Sí,
bueno, jo en tinc sis
i la Mercè en té dos.
Dos.
Jo poquetes,
jo començar de moment a poc a poc.
Estic fent més
de les que tinc,
però bueno.
Clar, clar,
perquè no tot és,
clar,
a final les que feu,
no?
Moltes són,
suposo que seran
per exposar,
per vendre després,
si s'escau.
Sí,
nosaltres les que fem
ja són perquè són encarregades.
Jo ara sím hi estic fent
una per mi particular.
Perfecte,
perfecte.
També d'aquestes noves
o no?
No,
d'una Reborn,
però me l'estic fent a més.
No, no, no,
vull dir,
ja amb el kit nou.
Exacte,
i el kit nou.
A més,
m'he l'agafat com si fos prematura,
petiteta,
molt maca.
Clar,
això també es pot configurar
en certa manera,
no?
El tamany.
Sí.
Són molt personalitzables
en aquest sentit,
no?
Sí,
hi ha diferents mides,
hi ha des d'un mes,
dos mesos,
tres mesos,
després hi ha les toddlers
que se diuen
que ja són d'uns nou mesos.
Aquesta que ens acompanya avui,
quina seria?
Tres mesos.
Tres mesos.
Sí,
ha colat,
eh?
Ha colat.
Estem impactats.
Està boníssim,
boníssim.
Sí, sí, sí,
ja ha colat.
Com m'ha explicat abans,
no?
Hi havia companys
que pensaven realment
que era una criatura
de veritat.
Clar,
el fet que exposeu
aquest cap de setmana
que feu aquesta fira
també serveix,
com jo deia abans,
perquè la gent
us vingui a conèixer
i sobretot perquè us facin càrrecs
i explicar-li les possibilitats
que hi ha
de personalització,
no?
També hi ha moltes
que s'apropa
per dir-vos això
a les fires.
Sí,
també perquè allà
poden triar,
si volen,
en ulls oberts,
ulls tancats,
amb cabellets,
sense cabellets,
es poden fer
de moltíssimes maneres.
El color de ulls,
es pot escollir
una mica tot.
Recordem que esteu
al Tinglado 4
del Mont de Costa,
dissabte,
a partir de quina hora?
De les 11 del matí.
I fins?
Les 8 de la tarda.
Les 8 de la tarda,
amb aquestes dues subhastes
que hi haurà,
també amb el lliurament
d'un dels bebès
per l'associació Estafanies.
Alejandra,
suposo que contentíssims
que aquest projecte,
vaja,
que s'hagin posat en contacte
amb vosaltres
i que realment
sí, a més ja us puc dir
que jo que la tinc al costat
de la nena
són obres d'art,
vol dir val la pena
venir a veure-la
perquè realment impressiona
i bé,
estem superagraïts
perquè muntarem un bar
allí,
muntarem un bar
a la fira,
a la fira,
sí,
el muntarà Estafanies
i hem rebut col·laboradors
com més que Fina de Vilase
que com Carbonell
i el que intentarem també
és que el públic que hi vagi
pugui menjar una miqueta,
veure una miqueta
i tot el que es treu,
ja saps,
els nostres projectes
són els mateixos,
no?
Tornava a preguntar,
on anirà dirigit
o destinat
aquests diners
que pugueu treure
d'aquest muntatge
de dissabte?
Sí,
anirà a les famílies
com sempre serveix
de cangurs
que és la nostra prioritat
perquè ja saps
que ajuda molt a les famílies
per tot el tema
de consideració familiar
i per la resta,
continuarem amb els nostres projectes
de formacions interdisciplinals,
continuem amb l'APP,
ja ho saps
que estarà la cosa,
ara potser ho presentem
a Tinet,
a Diputació,
ja t'anirem avisant,
això va bé,
i hem acabat aquest any que ve,
ja saps,
fent 50 anys,
a Estafanies,
ja comencem,
ja hem passat...
Ja teniu alguna cosa prèvia pensada?
Bé,
ara hem fet un calendari
que és una passada
amb la policia portuària,
com sempre,
que són com els seus tiets,
i veureu que,
és sorpresa,
però hi ha unes fotos molt especials,
hi ha unes frases molt especials,
quan ja et portarem un.
Doncs que això ja té un propi programa,
Alejandra,
per parlar dels 50 anys d'Estafanies,
que compliu un guany.
Sí, sí,
però hi ha coses molt originals,
i altres també sóc com de la família,
i volem que estiguem amb nosaltres.
I serem,
i per conèixer,
tot allò que fareu,
i per col·laborar també
amb el que puguem.
Moltes gràcies.
Noies,
després de la fira d'aquest cap de setmana,
teniu ja algun altre projecte pensat,
alguna altra sortida,
alguna altra fira,
com funciona això?
No,
en principi no,
perquè ara tenim moltes comandes
a les vores de Nadal,
i els reis,
i així,
i després de cara cap a l'any que ve,
ja sí,
ja començarem a planificar altres vegades coses.
A banda de la fira,
on us trobem?
Teniu alguna,
a través d'internet,
no ho sé,
ho pregunto.
Sí,
tenim una pàgina web,
digue-li tu.
Sí,
es diu
rebornsisters.es,
bueno,
és una pàgina de Facebook.
Molt bé,
us busquem al Facebook,
no?
Sí.
Rebornsisters,
i allà us trobarem,
i si algú us vol posar en contacte amb vosaltres
per conèixer-ho més,
per fer-vos alguna comanda,
també ho pot fer.
Exacte,
a través d'aquí és on poden demanar-nos,
és com habitualment ho fan,
i bueno,
aquí posem fotos de les que anem fent,
de les que estan encarregades,
i tot això,
i bueno,
aquí ens poden parlar,
i dir,
mira,
vull això,
l'altre,
i així ho fem.
Jo convido els oients,
ni que sigui per curiositat,
que entrin a la pàgina,
que vegin les fotografies,
perquè realment les nines són,
com deia l'Alejandra,
realment són obres d'art artesanals,
i que comparteixin també la feina,
i sobretot aquest saber fer,
i també,
perquè no dir-ho a Alejandra,
l'agraïment,
perquè s'hagin unit amb Estafanies,
per fer aquest projecte.
Molt il·lusionats,
estem molt il·lusionats.
Noies,
l'enhorabona per la tasca,
Estafania,
Alejandra,
un pre-felicitats,
tot i que ja ho farem més ben fet,
serà aquests 50 anys,
i ja anirem fent algun programa especial fins i tot,
i no anirem parlant.
Avui ens han acompanyat la Mercè Matra,
Rosa Marçal i l'Alejandra Salor,
com sempre,
moltíssimes gràcies,
i fins la propera.
A vosaltres,
gràcies.
Avui hem ampliat una miqueta l'hora d'idea l'espai tothom,
amb dos temes que ens han semblat interessantíssims,
d'una banda,
ens ha acompanyat l'atleta Gerard Descàrrega,
i ara hem parlat de les Nines Reborn
i d'aquesta fira que tindrà lloc aquest cap de setmana
a la ciutat de Tarragona.
Per part nostra,
res més,
tanquem aquí l'edició número 229 de l'Espai tothom,
el matí de Tarragona Ràdio,
però continua amb d'altres continguts.
Tothom,
amb el suport de Dau Chemical.