Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Anem a dir, clàssica i moderna.
Hi ha moltes coses que arriben fins a debosir.
A partir d'aquí, aquest senyor el que busca són sonoritats diferents.
Per exemple, l'original d'això, d'aquest poema que estem sentint, està fet per tres flautes, dos oboers, un corn anglès, dos clarinets, dos fagots, quatre trompes, dues arpes i dos cròtals i corda.
La combinació ja és una mica especial.
Per exemple, una es diu Passa sobre la neu, una altra és la noia dels cabells d'allí.
Molt suggerent tot plegat, no?
Reflexos a l'aigua, la catedral englutida, bueno, submergida. I tot això fa que ho vesteixi d'uns colors i amb unes textures que fins al moment no existien.
Sempre busca coses diferents, harmòniques, matisos, ritmes i les sebres arbres que he dit abans sobretot sensorials.
I el que provoca, el que ell vol provocar és que el públic tot això ho tradueixi en imatges i impressions.
Clar.
I llavors tot plegat és una mica, clar, va ser una revolució dintre de l'època.
Això va ser estrenat el 1894 a París per l'Orquestra de la Societat Nacional.
Al mateix temps, Devosí havia escrit també altres obres, eh?
Vull dir, va escriure obres per piano, per dos pianos, per piano quatre mans, va escriure una òpera, música vocal, cantates, obres per orquestra i música de cambra.
Sí, una mica de tot, a part d'experimentar, com deies tu, no?
Sí, sí. El que és molt curiós de tot això és que després d'aquest món d'innovacions, a aquest senyor no ha tingut cap deixeble que continués aquesta cosa.
Senzillament hi va haver un trencament i aquí es canvien les coses.
Però, així com d'altres vegades han parlat de compositors que els van seguir, ta, ta, ta, ta.
Doncs en aquest cas, un deixeble veritable de dibuixir, que dius, fó la nit, no...
El que passa que sí que la seva empremta ha deixat empremta en la música posterior, això sí.
Escoltem una miqueta, una miqueta més.
I aquesta tarda, aquest vespre, a les 8 del Teatre Metropolsa,
tirem alguna peça de debuixir, però, doncs, un repertori una miqueta més ampli,
per un format de trio, com deies tu, excepcional, no habitual, els Bachs Trio.
Sí, ja és una flauta, una viola i una arpa.
Una arpa.
Una arpa, sí, que no en veiem gaires, d'arpa.
No, no.
És un instrument, em sembla, poc corrent, no, però avui hi ha poques arpistes, o pocs arpistes.
A les orquestres n'hi ha una, de vegades, com en aquests casos de dibuixir,
hi ha una obra, aquesta obra n'hi ha dues, però, bueno, és un instrument gran que costa transportar.
Seria com a... la sonoritat de l'arpa té a veure amb el piano, però tocada com una guitarra.
Toma, banalització.
Ara sí.
Ai, els guitarristes i els artistes.
Sí, perquè el piano dintre porta una arpa.
A què s'assemblaria un piano, per sonoritat?
Bueno, per sonoritat un piano i també és cert que les portes, les cordes polsades, no?
Les guitares, els lleuts...
El piano és una corda percutida, que vam quedar.
Sí que l'arpa és dintre, però el mecanisme ha de tocar amb un arpistó, toca amb les dits,
i, en canvi, amb el piano és un martellet que pica la corda.
Clar, això és important.
Per tant, és diferent. Està posada dintre d'una caixa i aquí no, aquí l'arpa té uns pedals i té tot un mecanisme per ella sola.
Vull dir, no depèn d'una altra cosa, com és el piano, que depèn de la caixa harmònica que té, que la sonoritat sigui una o una altra.
Sobre l'arpa, també, caldria fer un programa especial per a instrument curiosa, que teniu molts alumnes d'arpa.
Es pot estudiar arpa a Tarragona o és difícil?
Jo diria que no.
No sé si és conservatori, potser, però és difícil.
En canvi, de flauta n'hi ha més, d'alumnes?
Sí, flautistes n'hi ha molts.
Flautistes n'hi ha molts perquè, per exemple, a les orquestres hi ha més d'una flauta.
Això que dèiem, a vegades hi ha instruments que...
pel seu propi instrument et permet formar part de moltes altres tipus d'agrupacions,
tant en música moderna com en música clàssica.
A les flautes n'hi ha tot el tipus d'orquestres, grans, petites, de vent, de bandes.
Tenen lloc a tot arreu, tenen el seu paper.
A les arpes és més difícil, perquè l'entrada porta un arpa allà.
Pel carrer no la pots portar.
Ja no estàs immediata.
També li passa com a un piano que s'ha d'afinar un cop està a lloc i tot això.
Sí, clar. Tots els instruments s'han d'afinar, les flautes també.
I, a més a més, vull dir que aquest altre dia al Metropol, per exemple,
ens passava que feia un canvi de temperatura
i mentre es van tocant es van desafinant.
I aleshores és com que l'intèrpret constantment ha d'estar retocant la afinació entre obra i obra.
En el cas de la setmana passada, que tocava un violí i un piano,
el piano no es desafinava, però el violí constantment havia d'anar modificant,
perquè si no, clar, arriba un moment que no està afinat.
Diferència entre violí i viola.
En aquest cas veurem una viola.
Sí.
Escontarem una viola.
Em sembla que és més aguda o...
No, més greu.
O és greu, al revés?
Una mica més greu.
És la... O sigui, la família seria violí i viola, violoncel·lic entrebaix.
Ah, val.
És com un violí, una mica més gros.
I sona més greu.
I sona més greu.
Eh?
Molt bé.
I també és curiós, no?, com es tria o violí o viola.
Bé, això suposo que moltes vegades ve condicionat...
Moltes vegades els viols han començat a tocar un violí.
No sempre, però moltes vegades.
Llavors depèn molt també de la constitució física.
A vegades tens mans més grans.
Jo he vist gent amb mans grans tocant un violí que els costava
i llavors els dones una viola i és com que es recoloca sol.
Vostres?
En el seu lloc.
Sí, perquè les teves mides físiques en són unes.
I el violí és com a més petit.
No sempre passa, eh?
Però jo he vist gent que amb un violí tenia dificultats
i agafa una viola i com que...
Tot plegat.
O sigui, molt més còmode, no?
Més fàcil.
Més còmode.
Per tant, físicament també et condiciona l'instrument.
O hi ha instruments que...
Sí, sí.
A veure, i fins i tot he sentit de dir
que hi ha metges, fisioterapeutes especialitzats en lesions
que es poden produir per tocar instruments.
Sí, sí, hi ha lesions de músics, clar.
Que són de tocar un instrument, no?
Perquè, clar, les mans fan sempre una sèrie de moviments
i que potser en altres oficis no es fan
i hi ha un tipus de lesions de...
Lesions de treball.
Sí, sí.
Perquè estem parlant de tocar hores i hores.
Clar, parlem de professionals.
Llavors, clar, a veure, no tothom té lesions,
però està clar que hi ha gent que sí.
S'han de tenir els rassos llargs per tocar una harpa?
Intueixo.
Hi ha harpes petitones?
Hi ha mires d'harpes, sí.
Sí, hi ha mires d'harpes.
Que mono.
En fi, estem parlant d'aquí i d'allà d'instruments
que de fet també ens ve de gust,
perquè a vegades desconeixem.
Hi ha instruments més intuitius o més immediats
i n'hi ha que no són tan habituals de trobar.
I tot plegat perquè volíem contactar
amb algun dels components de Bax Trio,
però sembla que no,
que els hem agafat fora de cobertura
i no hi ha manera de parlar amb ells.
De tota manera, és un d'aquells concerts
que us arriba des de Joventuts Musicals de Catalunya
amb qualitat contrastada
i, a més, estrenaran una obra especial.
Sí, estrenen una obra que...
Bueno, que Joventuts Musicals fa un concurs de composió,
un concurs amb un pou,
i hi ha un estrenat d'una obra avui que va guanyar el concurs.
Llavors, quan hi ha aquests premis,
el que fan és estrenar-se dintre dels concerts
que es fan habitualment.
I avui ens n'ha tocat una.
Tenim sort.
Doncs, miren, aquests darrers minuts,
que no ens en queden massa de temps ja,
us recomanem, evidentment, el concert
i, a més, us convidem a anar-hi gratuïtament.
Tenim un parell d'entrades per regalar-vos.
Truqueu si voleu anar avui
a gaudir d'aquests dimarts musicals
al Metropol a les 8,
977-24-4767,
977-24-4767.
De Bax Trio, així es diu aquesta formació,
a més, internacional,
perquè veiem noms, doncs, això de músics,
de tot arreu del món,
una formació de trio,
amb flauta, viola i arpa,
que ens interpretaran a peces d'Aronovich,
Bax, Debussy i Patterson.
Avui, a les 8, al Teatre Metropol.
Hostetjats, com sempre, per joventuts musicals de Tarragona.
Teresa Valls, moltes gràcies.
A vosaltres.