Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Sim!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
fer aquest triatge, aquest acriba...
Com ho podem abordar?
He pensat que seria molt interessant
fer un primer abordatge de què és el que ha suposat
la societat de la informació i les tecnologies,
l'STIC, amb tot el que és
el treball assistencial,
és a dir, el treball a la consulta
dels metges i les infermeres,
què ha passat en aquesta revolució,
que potser ha sigut una revolució
molt tranquil·la, però que, bueno...
I molt ràpida, no?
I que és constantment canviant,
és a dir, que el que avui en dia
ens pareix que no
arriba o que potser és ciència-ficció,
potser d'aquí cinc anys ja ho tenim
a l'ordinador, ja ho tenim a la consulta.
Penseu el que era fa uns 10 o 15 anys
quan el treball a la consulta
era bàsicament paper i bolígraf.
Quan les històries
clíniques dels pacients eren unes carpetes,
més o menys gruixudes,
on hi havia tota la informació,
hem de dir que sovint bastant desendreçada,
sobretot si el pacient
havia passat per diversos especialistes
o havia tingut diversos ingressos als hospitals,
allò eren uns mamotretos
que eren difícils de manejar.
i a part ens trobàvem
que els pacients tenien
una història en paper
a l'atenció primària
i una història en paper
a l'atenció especialitzada.
Tot això suposava
que moltes vegades
s'haguessin de duplicar
proves complementàries,
perquè si l'especialista
li havia demanat una analítica
al pacient,
el metge de capçalera
tot això no ho veia,
no tenia aquesta informació
i es duplicaven
moltes proves complementàries
com analítiques,
electros,
radiografies,
que ha suposat
el tenir
la història clínica
informatitzada
i molt sovint,
després ja parlarem això,
compartida.
Doncs que
tota la informació
d'un pacient
es troba
en una sola
història clínica
i tant el metge
de capçalera
com l'especialista
pot consultar
totes les proves
complementàries
que s'han fet
a un pacient,
siguen des de la primària,
des de l'hospital
o des de l'especialitzada.
Seria el canvi més notori
o més acusat
en qüestió de tecnologia
en qüestió de la consulta.
En qüestió de la consulta.
La tecnologia amb la salut
evidentment
després ja n'aniríem parlant
però a la consulta
potser seria aquest,
no?
Sí.
A més jo crec que el tema
de la consulta
és un tema
que poden entendre perfectament.
Té una vessant
que ha sigut molt important
per als metges
però per als pacients
també ha suposat
una petita revolució.
Els pacients
potser no en són tan conscients
perquè el que molt sovint
s'ha vist
és que
arriben
a la consulta
i entre el metge
i el pacient
hi ha l'ordinador
que a vegades
és com una barrera.
I això és una queixa
que molt sovint
els metges
i les infermeres
senten a les consultes
perquè els pacients
diuen
és que
hi ha anat a visitar-me
i el metge
o la infermera
ha estat mirant
més estona
a la pantalla
de l'ordinador
que a mi.
Bé,
això per una banda
vol dir
que és que realment
ara el metge
o la infermera
tenen accés
a moltíssima informació
d'aquell pacient
cosa que abans no.
Primer,
treure la carpeta
amb tot
i això
vull dir els metges
i les infermeres
que han viscut
vull dir que són molts
que han viscut aquest pas
de dir
quan treballàvem
només en paper
o l'ígrafo
ara
que bàsicament
treballem en un ordinador
i una impressora
clar,
l'accessibilitat
a la informació
que tenen ara
els metges
i les infermeres
sobre aquell pacient
és impressionant.
És molt més ràpida
i més completa.
Molt més ràpida
molt més completa
tot està molt més ben endreçat
cosa que abans
es trobaven sovint
els metges
i les infermeres
en un patracol
de papers
és a dir
això ha millorat moltíssim
aquells arxivadors
amb les carpetes
les infermeres
portant historials
amunt i avall
informació que es perdia
aquí hauria d'haver
un electro
en tot això
ha sigut un canvi
molt important
també per la qualitat
assistencial
i per l'estalvi
perquè
tot això que dèiem
abans
es duplicaven
moltes proves complementàries
perquè
una carpeta
estava al cap
i l'altra carpeta
estava a l'hospital
i ara això no passa
després també
tenim que tot el que serien
les proves complementàries
tots l'aparetatge
sobretot per exemple
diagnòstic per la imatge
ja tot va connectat
a l'ordinador
penseu que avui en dia
quan a un pacient
li fan
una radiografia
el que era abans
la radiografia
en material
no dic paper
perquè no era paper
la placa
la placa
que molt sovint
totes aquestes coses
era el pacient
qui les portava
amunt i avall
vull dir
els pacients
feien una miqueta
dels seus propis missatgers
ara tot això
ja no
no arriba
a estar
en
en material
sinó que això
ja passa directament
a l'ordinador
en el que tot això suposa
vol dir que
un metge
pot demanar
una prova complementària
del seu pacient
i al cap de molt poc temps
ja la té accessible
directament
a l'ordinador
i això ja s'adjunta
amb aquest historial informàtic
suposo
tu abans
tu abans deies
que
abans
potser es duplicàvem
proves
perquè teníem
un historial
a l'atenció primària
i un altre
a l'atenció especialitzada
ara aquest historial
és compartit
o comença a ser compartit?
que ha passat
això també
val la pena
mirar
la història
cap enrere
que ha passat a Catalunya
en aquest aspecte
segur que a Catalunya
tenim
bastants proveïdors
de serveis
tant d'atenció primària
com d'hospitalària
hi ha el proveïdor
del sistema públic
que és l'ICS
però
i això per exemple
a la demarcació de Tarragona
és molt clar
tenim una diversitat
de proveïdors
ho vol dir
aquí tenim
tenim l'ICS
però tenim Santa Tecla
tenim Sagesa
tenim l'Institut Pere Mata
que porta la salut mental
tenim Gips
que porta sociosanitari
quan tot això va començar
cada un
va anar tirant
pel recte
i cada entitat proveïdora
tenia el seu model
d'història clínica
de manera que
i a vegades
dins de les mateixes
entitats proveïdores
vol dir
mos podíem trobar
que dins mateix
de l'ICS
potser a l'ICS de Tarragona
tenien un model
d'història clínica
i a l'ICS de Girona
en tenien un altre
tot això
és en el que ens hi hem trobat
i això ha fet
que
jo crec que una miqueta
massa tard
per dir
quan ja cada entitat
havia desenvolupat
el seu propi model
d'història clínica
informatitzada
des del Departament de Salut
vam dir
que hem de posar
una miqueta d'ordre
a tot això
clar
però aquí suposo
que és general el problema
que com adaptes
tants models diferents
a una mateix
que ha de ser
un model tipus
perquè és un model
compatible
amb els altres
compartit
compartit
si això s'hagués fet
ja des d'un principi
i suposo que a això
et referies
quan deies
que pot ser una mica tard
potser ens haguéssim estalviat
que cada un primer
hagués desenvolupat
el seu model
i ja
mireu hi ha llocs
com per exemple
el País Basc
que se va adelantar
el que li era
la conselleria
i va dir
aquí el model
d'història clínica
informatitzada
que farem servir tot
és aquest
s'ha acabat
assoliu-lo tots
i a partir d'aquí
i això és en el que treballarem
aquí a Catalunya
també jo crec que
per les peculiaritats
del nostre sistema sanitari
on hi ha una diversitat
de proveïdors
bueno
mos hem trobat
amb aquesta situació
i d'aquí va néixer
un projecte
que es diu
el projecte
d'història clínica
compartida de Catalunya
que és un projecte
que ja fa temps
que s'està desenvolupant
i que busca això
a dir escolteu
hi ha diferents proveïdors
hi ha diferents models
d'història clínica
no direm
ni millors
ni pijors
diferents
cada entitat
ha desenvolupat el seu
perdoneu
la cita veu aigua
però sí
sí no
i tant
i tant
que tenim
tots avui
la veu una mica
i ja fa temps
que s'està treballant
en el que se'n diu
el model d'història clínica
compartida de Catalunya
que busca el següent
mireu
independentment
del model
que tinguem cada un
hi ha d'haver
un mínim
d'informació
de cada pacient
que ha de ser
compartit
per tot el sistema
llavors
ells insisteixen molt
en dir
val
tenim diferents
models d'història clínica
el que hem de buscar
és la interoperabilitat
és a dir
que aquests models
a cert punt
s'hi puguen parlar
això és un dels aspectes
que es parlarà
en aquesta jornada
del dia 3 de març
i això
en quin estat
ho tenim
cinta
és a dir
ja s'ha començat
a
han començat a interoperar
aquests historials
o no?
mireu
jo això
va haver un temps
que m'hi vaig dedicar
i vaig estar
inclús
a alguna reunió
d'aquests models
d'història clínica
compartida de Catalunya
sé que en un primer moment
preocupava molt
tots els aspectes legals
que també és un altre tema
que abordarem
què passa
qui custodia aquesta informació
on va aparar això
quan la informació clínica
dels pacients
està al núvol
a la xarxa
entenem que perquè sigui compartit
perquè tots els centres
puguin accedir
i puguin llegir
aquesta informació
aquests historials
han d'estar penjats
en algun lloc
de manera segura
de manera encriptada
això
i s'ha de garantir
que aquestes dades
estiguin protegides
de manera privada
llavors jo sé que en un primer moment
tot aquest tema
de la història clínica
compartida de Catalunya
es va centrar molt
en els aspectes legals
de dir com garantim
la confidencialitat
de la informació
tot això
i bueno
jo estic
una de les
de les
de les intervencions
aquest dia
va en aquesta línia
ho parlarà
el doctor Francesc Pujol
gerent de la xarxa
sanitària i social
de Santa Tecla
que té un model
un model propi
d'història clínica
compartida
entre atenció primària
sociosanitari
i especialitzada
i ens explicarà
com està el projecte
d'història clínica
compartida
de Catalunya
a veure la idea
és que un pacient
de Tarragona
si un dia
se'n va
jo què sé
a Blanes
i té un accident
quan aquest pacient
entra a l'hospital
de Blanes
des d'allí
puguen accedir
a les seves dades
bàsiques
independentment
de que sigui
de Santa Tecla
que sigui un pacient
de l'ICS
o que sigui
de Sagesa
això és el que busca
una miqueta
aquest model
d'història clínica
compartida
i jo
ens ho explicaran
però crec que
en aquest mínim
de dades
que han d'estar disponibles
per a tot el sistema sanitari
ja hi han arribat
i això ens explicarà
com funciona
però evidentment
tot això
planteja
un altre tipus
de qüestions
com per exemple
de qui és
la informació
que està a la xarxa
quins drets
té el pacient
sobre aquella informació
el pacient
pot demanar
que algunes
de les dades
que consten
a la seva història
siguin absolutament
confidencials
per exemple
hi ha pacients
que poden dir
jo no vull
que la meva història clínica
consti
que soc un pacient
OBH positiu
o una dona
pot dir
jo no vull
que la meva història clínica
consti
que vaig tenir
un avortament
voluntari
o un pacient
que diu
jo no vull
que a la meva història
és a dir
en aquestes dades
que pot accedir tothom
i consti
que tinc un problema
de salut mental
tot això
és una cosa
que no està solventada
encara s'està treballant
és una cosa
que està
en debat
s'està debatent
i aquí hi ha
una
bueno
hi ha tot un camp
de debat
i hi entra
inclús
l'ètica
de què passa
amb tota la informació
clínica
del pacient
a la xarxa
perquè també es plantegen
coses
diu
el pacient
ha de tenir dret
a accedir
a la seva informació
i això
ja hi ha
entitats
prohibidores
que ho estan treballant
el pacient
a través del seu
crec que bàsicament
treballen
amb el número
amb el codi
de lo que seria
la targeta
tots a la targeta
sanitària
tenim un codi
que a partir d'aquell codi
el pacient
pugui entrar
a les seves dades clíniques
quines dades clíniques
totes
un pacient
ha de poder entrar
a lo que són
els resultats
d'anatomia patològica
per exemple
quan potser tampoc
el sabrà interpretar
no?
no el sabrà interpretar
i es pot emportar
un susto
que pot ser
és a dir
tot això són qüestions
que estan ara
damunt la taula
no dic jo
que tot això
estigui solucionat
després
si voleu
un altre tema
que ens planteja
tot això
és a dir
quina és la informació
sobre salut
que està penjada
avui en dia
a la xarxa
si bé tot això
ha portat
ha portat uns aspectes
molt positius
per exemple
per als professionals
de la salut
els permet
estar al dia
de la seva especialitat
els permet
fer formació
continuada
en molts aspectes
a través
d'online
cosa que abans
era més complitat
però per altra banda
hi ha tal quantitat
d'informació
avui en dia
que la feina
és d'estriar-la
que ha passat
amb els pacients
bé
ara es troben
hi ha metges
infermeres
que es troben
que quan el pacient
ve a la consulta
ve en un patragol
d'informació
amb el diagnòstic fet
i gairebé
amb la recepta
no no
diu
perquè mira
jo he mirat
que els protocols
de la clínica
mai
o respecte
a el que jo tinc
diuen que patatini
patatat
bé
això
a vegades
és un problema
perquè a més
tinguem en compte
que per penjar
informació
sobre temes de salut
a la xarxa
avui en dia
no hi ha cap filtre
qualsevol ho puc fer
podem trobar informació
sobre
sobre
associacions
professionals
vull dir
tu pots tornar
una informació
de la pàgina
dels cardiólogs
i tal
aquí entra el criteri
de cadascú
a l'hora de buscar-ho
el posicionament
allò de quina informació
surt primer
de quina informació
surt primer
i bueno no
no no
així com sabem
que la informació
que es publica
a una revista científica
està supervisada
filtrada
i que realment
hi ha algú
que allí
hi posa un segell
de qualitat
penseu que
qualsevol persona
quan dic qualsevol
vol dir qualsevol
pot obrir una pàgina web
sobre dir
les meues herbetes
són les que curen el càncer
i això no té cap filtre
llavors hem de ser
què vol dir això
que els pacients
han de fer una certa
alfabetització
en el que és
vol dir
han d'adquirir competències
en el que és
com buscar informació
sobre salut
a internet
i que sigui
d'una certa qualitat
Cinta
com que ens estem quedant
sense temps
perquè queda un minut
i mig
per arribar a les 12
jo el que faria
si vols
és
tornar a recordar
quin dia és
la jornada
com que és oberta
a tothom
que hi podem participar
perquè ens hem deixat coses
volíem parlar també
de la gamificació
d'aquests jocs
per fer salut
de totes les app
sobre salut
podríem fer una segona part
de l'espai
però com sempre
doncs això
ens hem quedat sense temps
dimarts
dia 3 de març
dia 3 de març
a dos quarts de 7
a dos quarts de 7
a la sala d'actes
de l'IMER
de l'Institut Municipal
d'Educació
recordem que és
el que era
molta gent ho identifica
per l'antiga escola
d'enologia
a l'Avindó de Ramón i Cajal
parlarem d'aquests temes
i de molts més
perquè la veritat
és que és molt ampli
a veure si la setmana que ve
i que siguem
de pinzellada
podem acabar
de desenvolupar
tots aquests temes
Cinta Dolfi
moltíssimes gràcies
gràcies a vosaltres
la setmana vinent
recuperarem l'espai de salut
però serà en dimarts
l'haurem de moure
de dia en un principi
ja els anirem també informant
als audients de Tarragona Ràdio
gràcies Cinta
fins dimarts que ve