Comença Tuquem Pedra, un espai en col·laboració amb l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica, ICAC.
Comença Tuquem Pedra.
Comença Tuquem Pedra.
Comença Tuquem Pedra, el primer d'aquesta temporada, el número 38 ja amb l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica.
I avui per fer aquest Tuquem Pedra ens hem traslladat fins al claustre de la catedral, el lloc on som ara,
i en concret fins a una porta, una porta granosa que dona aquest accedre,
on es centra aquesta campanya d'intervenció arqueològica que va arrencar el mes d'agost i que continua activa.
I de quals avui és on volem parlar.
Des d'aquesta zona, en lloc on ara mateix estan fent l'excavació,
es vol, l'objectiu d'aquesta intervenció és posar en valor tot el conjunt,
una visió de conjunt de tot el que seria aquesta zona aproximadament al segle I després de Cris.
Una zona pràcticament verge, on no s'hi ha actuat abans,
i on volem trobar vestigis per situar cronològicament la gran acròpolis de la part alta
i també la plaça porticada d'aquest gran temple d'August.
En volem parlar, ho fem amb tres dels investigadors responsables,
des d'aquesta zona on estan fent ara mateix l'excavació.
En parlem d'una banda, tenim el Joan Maria Macías, investigador sènior de l'ICAC.
Joan Maria, què tal? Bon dia.
Hola, molt bon dia a tothom.
També s'acompanya l'Andreu Muñoz, que és l'arqueòleg del capítol catedralici.
Andreu, què tal? Bon dia.
Bon dia, molt bones.
I també l'Aïma Tagell, que és arqueòloga.
L'Aïma Tagell, doncs, es quita també a l'ICAC.
Maquetal, bon dia.
Hola, bon dia.
Començarem. Ara, per cert, hi ha dos estudiants en pràctiques.
Això és un altre vessant de l'intervenció arqueològica,
que també estan treballant aquí, avui, seccionalment, de matí,
però a les tardes n'hi ha molts més.
Josep Maria, que també col·labora a diferents universitats,
amb la Rubí de Vigil especialment, però en aquesta campanya d'excavació.
Sí, sí. Es tracta d'una època com l'actual,
intentar aprofitar totes les sinergies possibles
per aquests projectes de recerca.
En aquest cas, tot i que els nostres treballs a la catedral
ja compten gairebé amb 15 anys de trajectòria,
ara estem en el marc d'un projecte quadrianal
que va començar l'any passat i que acaba el 2017,
i aquesta excavació és la primera excavació que es fa en el marc d'aquest projecte.
Això noteu que en aquests darrers dos anys
hem estat fent treballs d'anàlisi arquitectònica,
de documentació fotogramètrica,
i hem escàner-glassa de diferents evidències de la catedral,
selecció i estudiar de mostres,
però ara, en aquest espai, com abans descrivies,
fem una petita excavació, és una excavació modesta,
a nivell d'extensió, a nivell de recursos,
a nivell de fundària també, perquè la roca està molt a prop,
i amb els estudiants de màsters d'arqueologia
i també estudiants del grau d'història de la URB,
doncs anem fent.
Aquí veiem, des de la part interior, on som nosaltres,
estem, de fet, a un dels vèrtexs del claustre,
si mai hi entreu el claustre de la catedral,
doncs estem en un dels vèrtexs,
que veuen amb aquesta gran paret que es veu aquí,
aquest gran mur d'època romana,
i aquesta arcada, que seria aquest excedre, no?,
que es veu per dintre, doncs, el que havia sigut aquest excedre, no?
Exacte, per la gent que té una certa edat,
estem a l'antiga sala 1 del Museu Diocesà,
estem a la cantonada del claustre,
estem ara en un espai de segle I,
però estem contemplant una galeria de segle XIII,
i estem a uns 10 metres de la capella de la Mare Déu del Claustre, no?
En aquest indret, amb una seqüència estratigràfica
de mig metre, 80 centímetres,
trobem evidències entre segle I i segle XIX.
I està tot molt atapeït,
i el que estem fent, senzillament,
és anar descobrint, documentant,
els diferents nivells de pavimentació d'aquest espai,
amb l'esperança de trobar evidències
d'aquesta antiga excedre,
o capella situada a la cantonada,
de la gran plaça sagrada del temple d'August,
que va arribar a tenir dues hectàrees de superfície.
Dues hectàrees de superfície,
imagineu-vos aquest gran temple d'època,
d'aquella època,
i també amb una estructura que aquí seria aquest excedre,
però després que allà tindria continuïtat,
perquè hi ha una segona part d'intervenció,
que la buscareu, ens ho explicarà després d'Andreu,
al pati del seminari,
un lloc també verge on no s'ha actuat mai, no? Fins ara.
Sí, esclar, nosaltres parlem d'un recinte sacra,
de dues hectàrees,
però realment amb la topografia actual
estem parlant d'una important àrea de la parralta de la ciutat,
que abraça pràcticament des del subsol del Pla de Palau
fins al carrer de les Coques i el subsol del Colegit d'Arquitectes,
a tocar gairebé amb el carrer de Sant Llorenç.
I perquè fa sentit nord-surt,
agafaria des del carrer de Sant Pau
fins al carrer Escrivenies Velles,
o fins al carrer Merceries i Baderia.
És una zona molt àmplia,
és una zona reutilitzada per la ciutat a partir del segle XII
i és una de les zones més riques
i que reflecteix millor l'evolució ideològica i religiosa
de l'història de Tarragona.
Per què és tan important poder documentar,
en funció del que trobeu aquí o a l'altra excavació,
aquest període en concret?
Per què és tan important poder posar en valor
aquesta etapa de l'història?
És important per diferents motius.
Primer, perquè és nostre, és el nostre passat,
perquè és un dels exemples de la romanització de la península
i del culte romà,
un dels millors exemples de la Mediterrània Occidental,
perquè reflecteix també la nostra evolució ideològica
i també és important perquè en el futur,
amb properes propostes,
amb properes propostes d'adequació museogràfica,
perdoneu el soroll, estem treballant,
doncs tot allò que puguem aquí exhumar, descobrir,
es podria integrar museogràficament
en la propera ampliació
del Museu de Cesà.
Josep Maria, estem en un programa que es diu Tocant Pedra,
amb l'ICAC,
anem a tocar pedra,
o almenys acostar-nos tot el màxim possible
al lloc d'on prové aquest soroll,
que és on estan treballant ara mateix l'Andreu i la Imma,
amb qui també parlarem,
però d'entrada ja heu fet una part d'excavació,
perquè ja són allà on se suposa que hi havia el fonament,
on heu trobat el fonament,
què heu trobat de moment fins aquí,
o on heu treballat, on els seus centres?
Bé, us ho explicarà millor la Imma,
el que han fet bàsicament és,
primer, destapar o treure les evidències
de pavimentació del segle XIX,
eliminar tots els elements d'època contemporània,
i ara ja estem, diríem,
per sota de nivells del segle XII,
amb unes possibles evidències d'època medieval,
que amb data d'avui no tenim prou clares,
i fent logística i documentació,
tota aquesta informació s'implementa
amb una planimetria XIX
i s'ajuntarà amb totes les evidències
que tenim per a l'enclòpolis de Tarragona.
Doncs Imma, explica'ns una mica
què és el que ha pogut fer fins ara.
Bé, doncs el que hem pogut fer,
com deia en Josep Maria,
és treure tota la pavimentació
i els nivells de preparació
del que seria el terra
de l'antiga sala del Museu Número 1
del Museu d'Issacà, d'acord?
Clar, heu de pensar una cosa,
aquí l'any 2003 vam estar excavant nosaltres,
recolzant unes tasques
de remodelació d'aquest espai,
que com veieu no està acabat,
i vam començar a excavar.
En aquest espai van començar a treure ja
aquests paviments,
és a dir, unes rajoles,
no s'imagineu res de l'altre món,
d'acord?
I vam veure que aquí estàvem a l'Exedra,
a la possible Exedra,
i que per tant seria molt interessant
no fer-ho en un context d'obra,
és a dir, allò que l'arqueòleg va darrere
de l'empresa Constructura,
sinó més aviat que aquí necessitaven
allò que està mal dit,
però a mi m'agrada dir-ho,
microarqueologia,
perquè clar, no podem estar aquí
excavant mentre passava una màquina,
mentre estàvem barrint en la roca, etc.
I per tant ho vam fer una miqueta
de reserva arqueològica,
ho vam deixar,
i dins d'aquest projecte,
el quadrilenel,
el que hem fet és dir
que ara sí que és el moment.
Hem tret aquests paviments
i la veritat és que són una mica galimaties.
Estem una mica,
com he dit,
amb la microarqueologia.
Per què?
Imagineu-se,
si nosaltres estem anys i anys,
dècades, segles,
passejant per damunt d'un mateix lloc,
ho anem compactant,
per poc que sigui,
d'acord?
Per tant aquí tenim una poca potència,
és a dir, poc paquet on excavar,
per arribar a la roca,
però amb una duresa extraordinària.
Com separem el que és del segle XIX,
del segle XVIII, XVII, XVI,
anem enrere.
Com ho separem?
I això si està tan compactat.
Doncs a veure,
intentant veure aquesta diferència
que sempre diem
de les terres que són més dures,
més toves,
de diferents colors,
però clar,
la duresa no ens ajuda gaire,
si no és que els materials són més toves.
Com us podria jo ara dir gràficament,
per la ràdio i això?
Doncs mireu,
estem aixecant allò
que uns obrers en el seu moment
vam col·locar,
és a dir,
per construir un paviment,
un sol per un passejar,
necessitem fer una nivellació,
és a dir,
que fa material sobrant d'obra,
pedra petita,
que ens ha sobrat de les parets,
i tirar-ho,
i nivellar-lo,
que ara ho veiem pels carrers,
que estan amb allò,
la granota aquella que salta,
i compacta,
una vegada nivellat,
li fan la vorada,
li tiren el morter,
el que ha de lligar.
Ara tu,
la gent no ho pot veure,
perquè tu veus aquests colors
més blanquinosos,
amb grava,
doncs això seria
aquest material de lligada,
que ens ha de lligar
la nivellació,
que hem dit i que hem compactat,
amb la part de dalt del paviment,
que en aquest cas,
a finals del segle XIX,
seria la rajola.
Per tant,
estem amb això,
però que em diràs,
home,
si el Josep Maria m'ha dit
que ja estem amb uns nivells anteriors,
el 13,
el 12,
doncs mira,
jo ho començo a m'intuir,
perquè hem tret els del 19,
però ara hem de diferenciar,
que estem en època medieval,
estem en època romana,
jo crec que ja ens recordeu,
que sempre us diem,
tenim la mala sort o no,
ja que quan es queden a la catedral,
per exemple,
al temple,
quan vam estar al mig de la nau central,
que estem per sota d'on caminaven els romans,
clar,
què trobarem?
A mi ja m'agradaria,
super columnes,
super no sé què,
però és que no trobarem,
perquè estem per sota,
algun rebuig,
hem tingut alguna alegria,
clar,
això ens obliga a estar atents,
que l'arqueòleg sempre ha d'estar atents,
però molt més,
perquè no trobarem el carrer Uincito,
el seu lloc on el va col·locar el romà per construir,
sinó segurament tirat,
on hi ha això?
El que trobarem és aquella marca,
aquella imprompte,
que deixa el carreu damunt del terreny que va anivallar el romà,
si mireu,
us ho he explicat,
m'he anat del XIX al romà,
perquè és que la manera de construir pràcticament és la mateixa,
van anivallar,
van posar en morter damunt un paviment,
que en època romana,
ja us ho dic,
era del marbre,
perquè a més aquí tenim alguna evidència,
d'acord?
i en època del segle XIX el que tenim és una rajora d'aquestes,
que a nosaltres ens ve millor,
a la vista on mou d'aquests mesissos i ja està.
Clar, com ho diferenciem això?
El material,
allò que us diem i que jo sé que sempre jo reivindico les meves monedes,
ojalà em surti una moneda per dir si és d'aquesta època o l'altra,
però clar, ser un material constructiu,
que és rebuig del que estic construint uns metres més enllà,
és difícil,
és difícil trobar aquesta evidència material,
que pot ser ceràmica,
pot ser metàl·lica,
pot ser pedra,
poden ser moltes coses,
però clar,
algú que ens dati,
que ens digui,
aquesta peça va ser feta el 200 després de Cris
i per tant sabem que aquest nivell,
com a mínim,
és a partir d'aquell any.
Estem una mica en els moments d'intentar diferenciar això.
Sabem que estem del 13 cap enrere,
però ara hem de ser capaços de diferenciar
i estar molt atents a aquestes improntes
que necessiten de,
aquesta vegada sí,
de raspallet i escombra.
El que estan fent aquest parell d'estudiants,
amb el Jura Maria Marciès,
picar,
però a poc a poc.
Sí, sí,
estan picant amb la picoleta,
el pic petitet,
per entendre'ns,
i estan fent saltar,
mira,
com a terrossos de terra,
que està supercompactada,
de damunt directament
del que sembla
un nivell de circulació,
en paviment,
potser també podria ser
la preparació d'allò que ja us he explicat.
El que passa és que sí que hi ha un canvi molt,
però està tan dur
que ho hem de fer saltar amb la picoleta
i després acabar-ho
amb la paleta,
d'acord?
Amb la paleta i amb el paletí,
aquesta paleta catalana
amb petitet,
val?
Amb punxeta,
per no rascar la part de baix
i poder anar traient
exactament
la terra de dalt,
d'acord?
Per l'altra zona,
on estarà l'Andreu,
amb qui anem a parlar,
veig una pertrogramència rodona
que sobresurt del nivell.
Què és això?
Doncs mira,
això és el que vam trobar
amb aquella excavació que us he comentat del 2003.
El que vam poder interpretar
és que està roba afectada.
Compte,
què és roba afectada?
Roba afectada
és
que és un pla d'argila,
en aquest cas,
que es va fer en aquesta forma
arrodonida,
on es va produir foc,
d'alguna manera,
i per tant ha quedat
de color
vermellós,
a taronja,
a taronjats,
d'acord?
Perquè va haver
l'imprompt,
l'ús directe del foc
sobre això.
Què és?
Doncs en aquell moment
ho vam interpretar
com un allar,
com un lloc
que serveix
per fer foc.
El que passa
que està,
tu ho estàs veient
com un bolet aquí,
evidentment ha de ser
posterior a època romana,
això ho tenim molt clar,
i notícia,
està fora de l'atzedra,
perquè si tu mires
el mur
que tenim aquí,
sabem que per aquí
sortia
el mur
de la famosaatzedra,
d'acord?
I queda fora,
fora.
Per tant,
és una evidència
posterior
a l'existència
d'aquest
cedre.
Fora de l'atzedre,
què hi havia?
Que era camp,
camp,
camp,
camp,
o sigui,
era a l'exterior,
no?
Ens hem d'imaginar,
com nosaltres ja ho sabem,
per exemple,
sota de la casa
els canons que vam excavar
el 2000,
aquest gran espai
que té ara inclòs
la casa de la Tarragona
per ser visitat,
que té els 9 metres
d'alçada
del mur
del Tèmenos,
d'acord?
Del porticat,
del recinte de culta,
això ens hem d'imaginar
que s'obre,
que va,
perdona,
cap al Palau
de l'Arcabisba,
el Palau de l'Arcabisba,
Pla de Palau.
D'acord?
Doncs aquí,
aquest espai,
per una banda,
tenia un gran retall
a la roca,
que es va fer
per poder construir
la paret
que tenim a darrere,
val?
I per altra,
perquè en tres,
mira,
una cosa,
en tres la llum,
cap a la plaça,
cap a aquest porticat,
però també una altra cosa,
per adrenar les aigües.
Aquí tenim,
aquí tenim problemes
actualment amb les aigües,
perquè quan plou
s'omple
aquesta banyera
que veieu aquí,
en època romana
també ho tenien.
Per tant,
ens hem d'imaginar
que entre la muralla
i el Tèmenos
tindríem
un espai
lliure
d'edificacions
que seria,
en aquest moment
se'l podem dir
en aquest espai
que seria
de serveis,
però que no sabem
exactament què hi havia.
Deixa'm parlar
amb l'Andreu,
ara torno,
l'Andreu el perseguirem
per aquí
per una sèrie
de passeres
que està col·locant
en aquests moments
per poder circular
amb les eines,
amb el carretor,
amb les eines
que estem treballant
per aquí.
Andreu,
bon dia.
Bon dia.
Fent d'aficionat
d'enginyer
de ponts i camins.
ja.
Calus a fer un pont,
aquí mateix un pont,
ben gran.
Quina és la rellevància
del que trobareu aquí,
però també del que trobareu
o que es preveu trobar
al pati del seminari,
un lloc on no s'hi ha actuat
mai fins ara
i que per tant
aquí serà una intervenció
ja molt més ambiciosa,
haurem d'intervindre
amb màquines
per poder fer el forat.
Què preveu trobar allà?
Bé,
clar,
parlar de termes
de rellevància
hem de fer un petit matís.
La rellevància en si mateix
és tant poder fer una intervenció
que ens doni
una intel·ligibilitat,
entendre com
tota aquesta àrea
ens està funcionant
pràcticament
des que els romans
creen tot aquest
gran projecte
de l'àrea sacra,
que es veu
ja construït
en el segle I,
però com aquest espai
es transforma també
en època tardorromana,
sobretot a partir del segle VI,
hem de tenir present
que en aquest espai
es canvia d'ús
i amb tota seguretat
l'espai ocupat
per l'antiga àrea sacra pagana
serà ara ocupat
per un gran barri eclesiàstic
on totes les probabilitats
és que la catedral
visigòtica
estigués ubicada
en aquest punt d'aquí.
Que després
de l'impàs islàmic
del que coneixem també
en molt poques dates,
estem parlant
d'un període
que va molt fosc
entre el segle VIII
fins al segle XII,
l'espai torna
un altre cop
a reocupar-se
de nou
per un barri eclesiàstic,
aquest medieval,
en el que s'erigirà
una catedral
primitiva
que no és la catedral medieval
que estem veient
sinó una catedral
clar, provisional
a l'espera
que es poguessin desenvolupar
totes les obres
de la catedral medieval
que veiem
avui dia.
Aquesta catedral
podríem dir
primera medieval
no tenim evidències
ni s'ha trobat mai.
I finalment
el desenvolupament
de tota aquesta àrea
catedralícia
a partir del segle XII.
torno al tema
de la rellevància.
Quina és la rellevància?
Que l'excavació
en aquests sectors
on estem ara,
el sector
que diem
veí a la sala axial
ens pot donar
moltes pistes
per comprendre
tota aquesta evolució,
veure si tenim
senyals
identitat
que ens permetin
identificar
d'alguna forma
aquella catedral
visigoda
primitiva
i
pistes
per poder
entendre
on va estar
ubicada
aquesta primera
catedral medieval
de la que
no conservem
les seves restes
per motius obvis
perquè
una altra catedral
molt més gran
la va substituir.
La zona exterior
del claustre
com era
en aquella època
o com es creu
que era
aquí l'exterior
a la zona del claustre
què era això?
En època romana
nosaltres estaríem
davant d'uns enormes
porticats
és a dir
el ràdio orient
s'ha d'imaginar
com si estigués
en una gran
plaça major
envoltada
de portics
tu estaries
ara
en l'espai
per exemple
quan nosaltres
ens ubiquem
dintre del claustre
que tenim
aquesta sensació
d'estar portxats
doncs
és la mateixa
sensació
que tindrien
en l'època romana
és a dir
un portxo
que en extensió
seria el doble
en planta
del que veiem
avui dia
dintre de la catedral
però també
en alçada
és a dir
estem parlant
d'uns porxos
de pràcticament
12 metres
d'amplada
i 12 metres
d'alçada
és a dir
uns porticats
enormes
el visitant
que entrava
a l'àrea sacra
si ara estigués
dintre del claustre medieval
però en l'època romana
estaria aixoplogat
per aquests grans
porticats
i davant seu
s'obriria
aquesta gran exedra
com nosaltres
a lo millor
ens col·loquem
davant
d'una de les capelles
de la Mare Déu
del claustre
o la Mare Déu
dels Neus
però clar
quin tros
de capella
és a dir
era un exedre
d'unes dimensions
col·losals
tu pepare
estàs veient
la gran arcada
de la porta
oi?
la pròpia porta
ja està mesurant
d'amplada
més de 8 metres
d'alçada
aleshores
el visitant
podia
veure
l'interior
d'aquesta gran exedra
segurament
amb alguna estàtua
monumental
tal que estaria
al seu interior
els porticats
a més
pensem-ho bé
perquè si avui dia
quan entrem
al porticat
del claustre medieval
és molt austera
les parets
són molt austeres
no hi ha decoració
en l'època romana
tot estava revestit
de marbre
de carrara
blanc
bueno
amb les seves cenefes
amb els seus relleus
i a més a més
tot pintat
d'una forma
policroma
és a dir
la sensació
si avui dia
és una sensació
espectacular
quan nosaltres
entrem
a l'interior
del claustre
quan entréssim
a l'època romana
Pep
això era
espaterrant
perquè realment
tota la monumentalitat
a l'art romana
se veia
aquí dintre
clar
i n'hi havia una
a cada cantonada
o a cada vèrtex
d'aquesta gran plaça
policada
o només aquesta?
la bessona
aquí per exemple
sí que tindríem
un altre exedre
justament
a l'altre angle
de la plaça
que per situar-nos
estaria
davant de l'ensenyança
del col·legi
de l'ensenyança
la façana
i davant de casa Elies
seria
l'altre extrem
que tindríem
d'aquesta plaça
tenim
constància
que tindríem
dos exedres
més
però més que exedres
segurament
estructures
aules
de forma quadrangular
però també
doncs amb
segurament
les mateixes funcions
una ubicada
a la part
també
veïna
del claustre
on pràcticament
tenim avui dia
la sala
del refetor
de la catedral
i la seva bessona
estaria ubicada
a l'interior
del que avui dia
és el museu bíblic
i clar
cal pensar
que en l'altre
angle de la plaça
justament
en la part
que ja dona
mirant cap a
bé
alineada
cap a la gran plaça
el pla de la seu
tindríem
també
dues exedres
més
perquè generalment
els plantejaments
no generalment
els plantejaments
arquitectònics
romans
sempre
doncs venen
condicionats
i marcats
per una estricta simetria
i el pati del seminari
el pati
de l'antic col·legi
de Sant Josep
on estaria ubicat
allò
en aquesta gran plaça
en aquesta gran plaça
representa
que aquest pati
de l'antic col·legi
de Sant Josep
avui casa dels concilis
museu bíblic
perquè ens entenguem
tindríem
la meitat del pati
dintre de la plaça
de l'àrea sacra
romana
i l'altra meitat
fora
d'aquí és l'interès
d'una intervenció
dintre del museu bíblic
del pati
del museu bíblic
de la casa dels concilis
perquè
ens permet
explorar
l'interior
de la plaça
de l'àrea sacra
l'exterior
i a més a més
hem de pensar
que
la cota
l'altura
del paviment
en aquesta zona
respecte
a la part
del darrere
respecte
al carrer
de Sant Llorenç
el tenim pràcticament
a més de 8 metres
d'altura
això
què ens permet
creure
tenir les expectatives
que tindrem
una sedimentació
molt profunda
per tant
més sedimentació
més profunditat
de terres
més estratigrafies
més possibilitats
de recuperar
aquesta seqüència
de la que abans
parlàvem
la seqüència temporal
que ens permet
anar comprenent
l'evolució
d'aquesta acròpolis
de la ciutat de Tarragona
des del segle
primer
al segle XX
Andreu gràcies
vaig cap allà
torno
a la peula
gràcies
valorem la feina
ben fet
no perquè
volíem parlar
també amb dos
els estudiants
en pràctiques
que tenim per aquí
ara ens hi acostarem
o sigui
ara entraré literalment
amb molta cura
a la zona
on estan excavant
ara mateix
en aquest accedre
tocat a la catedral
i parlarem
amb aquests dos estudiants
que els preguntarem
el nom
i què estan fent
actualment
perquè ens expliquin
com ho estan
veient
què tal
hola
com et dius
Pablo
què estàs estudiant
tu Pablo
bueno
he acabat la carrera
d'arqueologia
i ara començaré
el màster d'arqueologia
clàssica
a la URB
com valores l'experiència
d'estar aquí
i poder intervenir
en una excavació
com aquesta
home
per qualsevol
tarragoní
és un honor
excavar la catedral
i estar en una zona
tan interessant
com aquesta
que pot donar
molta informació
diguem-ne
de la datació
de la part alta
del fòrum imperial
és molt guai
és una excavació
més a més
molt acurada
aneu amb eines
de picar
d'anar
resseguint
a poc a poc
amb paciència
sí, sí
per exemple
ara estem intentant
trobar unes improntes
a sobre d'una capa
de ciment
i aleshores
el que hem d'intentar
és trobar
justament
l'aonet
de mil·límetres
que hi ha
entre una i l'altra
i estem fent-ho
això
amb escombres
amb
petites picoletes
per fer-ho
tan net
i que quedi tanta
o sigui
que ho puguem documentar
tant com sigui possible
suposo que no és l'únic
que véns aquí
hi ha altres companys
també
companys teus
que també estan per aquí
escalant
sí, i tant
som uns 4 o 5
que anem venint
i sí, sí
què t'agradaria trobar?
imagina't
què t'agradaria trobar?
si ara poguessis trobar
alguna cosa
aquí és complicat
però què és el que t'agradaria trobar?
home, realment
jo crec que
trobar algun tros de marbre
amb algun tipus
amb algun tipus
trobar allà una excepció
seria increïble
però només trobar un tros
de marbre
amb algun tipus de marca
o alguna cosa així
que ens pogués indicar
alguna característica de la zona
seria increïble
esperem que ho trobis
que vagi molt bé
gràcies
adeu
doncs és un dels estudiants
de la Rovira i Brigitte
que estan aquí fent pràctiques
com molts altres
a les tardes
anem tancant ja
aquest toquem pedra d'avui
amb el Josep Maria
amb el Josep Maria Macias
i la Imma
que continuïn aquí
Imma, Josep Maria
no sé
teniu encara uns quants dies més
d'excavació
seguireu per tant
aquí excavant
buscant aquests vestigis
no, Imma?
sí, sí
tenim com a mínim 15 dies més
i ja ens estem plantejant
potser allargar-ho una miqueta més
doncs perquè com hem dit
que el ritme és lent
pel tipus del que estem trobant
de les restes que estem trobant
i de les evidències
i per tant suposo que
uns quants dies ho podem allargar
estem ara valorant-lo
tenim una bossa aquí
que aneu trobant
allò que aneu trobant
que té certa rellevància
ho poseu dins, no?
sí, bé
de moment no té gaire rellevància
el que estem trobant
però la mecànica és
anar recuperant
recuperant
i classificant
per restrats
tots els elements de ceràmica
a vegades trossos de vidre
a vegades elements de marbre
a vegades monedes
no tan sovit
que són els que ens donen
indicis sobre la cronologia
dels estrats
que estem exhumant
o sigui
ja els estudis
sobre els materials arqueològics
tenen més de 100 anys
de tradició
i ja tenim
un coneixement
prou ampli
per poder precisar
els materials que trobem
establir forquilles
cronològiques
de 25 o 50 anys
si no tenim monedes
i ens podem situar
la ceramologia
és una eina
que ens acompanya
sovint
durant l'excavació
i la que ens ubica
temporalment
amb allò que trobem
és una excavació clàssica
aquí en un business
georadars
com en l'anterior
que es va fer la catedral
la tecnologia
és clàssica del tot
sí
en aquest sentit
com estem bàsicament
en evidències constructives
no hi ha gaire materials
que són presents
de forma residual
és a dir
si estiguessim
excavant
abocadors
de salles domèstiques
farciments
de clorregueres
que s'obliterin
i s'abandonen
les restes materials
són molt més abundants
en el moment
en què estem excavant
evidències constructives
bàsicament
trobem pedra
restes
de morter de calç
i poc material
cronològic
ens pugui ajudar
no obstant
aquí també
combinem
l'excavació estratigràfica
amb la neteja
de les parets
l'estudi
d'experaments
arquitectònics
hem trobat possibles
evidències
d'aquest llindar
de la porta
de segle I
restes de paviments
que poden ser
marievals
o tard antics
estem combinant
una mica
la gràcia
de la feina
de l'arqueòleg
és que mai
una excavació
és idèntica
amb una altra
en aquest sentit
no ens abordim
ni callem
en una monotonia
molt bé
Jordi Maria Maciès
gràcies
a vosaltres
i mateix també
gràcies per acompanyar-nos
gràcies per venir
esteu convidats
quan vulgueu
ens avisareu
quan apareguin
monedes
jo us avisaré
en seguida
de veritat
primer seré
la primera contenta
després ho compartiré
pot ser que a algun obrer
li caigués alguna moneda
de la butxaca
vas a trobar
amb en clavegueres
amb llocs
inversemblants
i tant
el CIR per exemple
tens bona memòria
el Trinquest Vell
vam trobar
dins de la claveguera
romana
dels guats del CIR
vam trobar
una moneda
que ara no recordo
que era segle IV
i que era d'un senyor
que devia estar
veient les carreres
i li va caure la moneda
i li va anar a la claveguera
s'ha de dir
imagineu-vos
Andreu Muñoz
també gràcies
molt bé
gràcies a vosaltres
a reveure
tanquem aquesta connexió
que té toquem pedra
número 38
avui des d'aquest accedre
del claustre
del claustre de la catedral
amb jo Maria Bertran
a la part tècnica
també doncs els estudis
el Lluís Comas
us ha parlat
Josep Sunyer
toquem pedra
número 38
tanquem des d'aquí
i tornem ja
d'aquí 15 dies
seduciao
a la part tècnica