El laboratori va quedar novament arrasat amb la darrera explosió.
El doctor Lester estava basat a fer mil barreges
i de tant en tant alguna feia saltar el laboratori pels aires.
Ell, que gaudia d'un gran sentit de l'humor,
encara aprofitava per mesurar i classificar l'ona expansiva de cada decaflagració.
Qualsevol excusa era bona per una investigació.
Va ser sonada la barreja amb el hip-hop i la del fang, ja no en parlo.
També que havia esperat resultats semblants amb el rock,
però ningú preveia que el rigui provoqués tal destrossa.
Fins i tot es van haver de refer totes les instal·lacions.
Però la que encapçalava la llista va ser la combinació amb el soul.
Els components sempre eren els mateixos.
Vent, metall i fantasia.
L'ordre d'aquests factors no alterava el producte.
Això sí, quan s'acostava al moment de la fusió del sòdixi amb altres elements,
més valia posar-se el casc,
perquè els resultats eren impensables.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.