Viatjava a lleuger d'equipatge, a la maleta, una guitarra espanyola, uns acords de flamenc i uns versos d'en García Lorca.
Ets el nostre home. Si esperaves que entenguéssim que vas estimar profundament, estigues tranquil, ho vam entendre.
Ets el nostre home, el que xiu-xiueja persimoniosament amb veu gruixuda i fonda.
Ets el nostre home, aquell que ve a la veritat, que sap el que cal saber, aquell que sense estridències sembrava la terra de combinacions de cors i paraules plenes.
Dance me to die of love. I després serà hora de començar a riure'ns i plorar. I plorar i riure'ns de tot.
Tu estaves llest, però nosaltres no.
El nostre home, el nostre home, el nostre home.