Sense rastre.
Sense rastre de Voltaire, Sócrates o Plató.
Sense rastre d'Aristòtil, Kant o Baudelaire.
Tant sols penso en la quantitat de bufagaites, pocavergonyes,
polítics vençuts i d'altres poques soltes
que sóc capaç de veure cada dia, tot llegint les fulles d'un diari.
Aquests són els foscos i tronats pensaments que em venen al cap
quan faig de jardiner.
Mentre exclamo en veu alta,
Malaïd Maquiavel!
Fragment de l'Observatori de François Fuster 2014, inèdit.