Em qüestionava sovint com una sola persona pot arrembar tant talent innovador.
En Miles Davis justificava la seva capacitat d'influir en l'evolució del jazz posterior a la Segona Gran Guerra,
dient que preferia la mort a la falta de creació.
Vivia a sadegat d'originalitat i en permanent lluita per no ser un músic reproductor,
sinó parlar amb el seu propi so.
Però les seves explicacions no en convencien del tot.
Va estar amb l'aparició del bebop, del cul, del jazz modal, del jazz fusió.
Va demostrar la bellesa de tocar la trompeta sense vibrator i l'encant de les notes ofegades.
Va hipnotitzar-nos amb el seu so genuí acompanyat de la sordina Harmon,
que enfosquia i suavitzava la seva trompeta.
Massa per un sol home.
Sempre que l'entrevistava parlava poc.
Fins i tot un dia em va dir
El silenci és el soroll més fort.
Pot ser el més fort de tots els sorolls.
Les seves paraules sempre anaven embolcallades de misteri amb aires de novel·la negra.
Vaig decidir seguir-lo en gabardina de detectiu i el vaig enxampar mentre baixava d'una mena de nau especial.
Desconcertat per la meva presència, va deixar caure les espatlles confessant
Aquesta és la veritat.
Els meus viatges al futur han estat claus per descobrir que la música no té límits.
d'arañesa.
Afeira juven schw knapp.
Fins i tot un maę.
Espanya.
D'arañesa.