Title:

L’efímera empremta del nom a la terra seca

El poema descriu l’acte de gravar un nom efímer en pols sobre la terra seca, un gest que simbolitza la fugacitat de la identitat i del temps. La brisa se n’endú, convertint-lo en una empremta vagabunda als cels, mentre el cos roman immòbil, abrigat per les arestes del temps que encara li resta.

['poesia', 'efímer', 'identitat', 'temps', 'naturalesa', 'mort']