Ja sé que sóc molt concreta i tu molt abstracta.
Jo vull un jardí i una casa i un pom de flors tendres per omplir-te d'olor les anques.
Que les meves paraules són de tinta i haurien de ser amb ales,
que són dures com la closca d'una ametlla i haurien de ser la polpa d'un raïm com els teus llavis.
Que tu ets la vella i el sol que es passeja per l'herba,
que t'agrada mullar-te quan plou,
que marxes de la calitxa espessa,
que et fan mal les parets d'obra i els colors primaris.
Cinta Molet, Paraula de Dona, 2001, Arola Editors