Per parlar d'art, literatura, filosofia, arquitectura,
el club de la serp s'acompanyava de la llibertat i l'espontanietat del jazz.
Aquest melancòlic aliment pels que viuen de l'amor.
Vist del costat d'allà, del costat d'aquí o de tots els costats,
l'amor i la mort acompanyen l'horaci i la maga.
Caminàvem sense buscar-nos, però sabent que caminàvem per trobar-nos.
I en aquest camí subrealista de descobrir l'home lliure,
que subsisteix en l'home contemporani,
la realitat interna que lluita per sortir i trobar la rayuela de l'unitat del ser,
a cops produeix bogeria.
Se está bien aquí, hace calor, está oscuro.
¡Vix! ¡Qué loco formidable!
¡Ponéis ya mi blue, viejo!