No em sé venir que en Notre-Dame no hagués perdit.
Sense cap mena de dubte, el que va passar aquell any no va ser una casualitat.
Inexplicablement, s'anava il·luminant el firmament amb tot un manat de nous punts de llum.
Nous estels que vindrien a il·luminar la història del jazz.
Esplaix! Neix una supernova. Esplaix! En neix una altra.
Esplaix! Esplaix! Esplaix! Una altra, una altra i una altra.
Les galàxies estan de festa major, com fanalets decorant la barbena.
Miles, Coltrane, Coleman, Duke Ellington, Mingus, L. Evans.
Evans. Esplaix! Esplaix! Esplaix!
L'any 1959, en universos alters, hi havia free jazz.
Jazz modal. Tercer corrent.
Jazz clàssic.
Simplement jazz.