Title:

Porta violeta cap a la llibertat interior

Un poema visual que empra la imatge d’una porta violeta com a desencadenant de lliberació personal. La veu poètica, identificada com a Lucía i evocant la figura d’Ángeles Mastreta, explora sensacions de temor, dolor i claustra corporal (mans arrugades, cadenes, fantasmes) i contrasta aquests elements amb la decisió de fugir, riure i trobar un espai segur. Les metàfores de la flor que es marceix, l’arbre fora de lloc i el cant de l’ocell (gilguero) a la gola subratllen el procés de transformació i recuperació de la pròpia veu. El text culmina amb un agraïment que recorda la relació entre poesia i audiència.

['poesia', 'llibertat', 'simbolisme', 'empoderament', 'introspecció']