Aquella batalla interestel·lar que començava a les cavalles dels anys vint
encara manté latents les seves seqüeles.
Dues civilitzacions van envair alhora el planeta Terra.
Els alienígenes del planeta negre New Orleans
pilotaven naus del tipus swing bands armades amb trompetes i trombons,
saxos de tot tipus, pianos, guitarres, paixos i bateries
amb què subratllaven els aspectes més rítmics i el treball d'improvisació dels solistes.
Aterraren amb el swing, el jazz per ballar.
Els alienígenes del planeta blanc, en canvi,
pilotaven naus del tipus swing bands
que tot i anar avillades amb un arsenal similar,
metalls, fustes i ritmes,
es centraven en la melodia i els seus arranjaments
per facilitar el ball a la població pàlida
que no sabia seguir ritmes més complexos.
I romperen a totes les llars
gràcies a les emissores de ràdio, teatres i sales de ball.
La Terra havia quedat sumida en una swing fever.
Pot ser al principi de la invasió
alguns es referien al swing
com una reculada en el cosmos de l'art sincopat
pel fet d'allunyar-se de l'ortodoxia.
Tanmateix, amb el pas del temps,
les big bands van començar en creuaments
amb alienígenes de diversos orígens.
La qüestió era ballar
i no importava amb quin comandant.
Benny Goodman, Glenn Miller,
Chick Whip, Cap Calua,
Duke Ellington, Tom Darcy,
Will Lombardo.
Als anys 30 i 40 sonava la música,
els peus abduïen els cossos
amb els quals estaven enganxats
i no restava ningú sense ballar.
i noR1.
A