Tàrraco
Avui, primer dia de la calenda que honora a la deessa Juno
de l'any 251 de la Fundació de Tàrraco,
el governador de la província de la Hispània-Citerior,
anomenada Tàrraconense, fa guarnir tota la URBS
i decreta tot un seguit de disposicions.
Ordena als operaris del circ, del teatre i de l'amfiteatre
tenir els recintes a punt per obrir-los a la població.
Decreta que s'organitzin actes en honor als seus herois
i que tota la URBS sigui engalanada.
Convoca el Senat, els cònsuls de la ciutat
i els sacerdots del Temple de Júpiter
i els dona compte del decret que és a punt de fer públic.
Totes les autoritats reben ordres de festejar amb la plebs
durant tres dies i l'obligatorietat que tots els serveis funcionin dia i nit
amb l'ordre expressa d'extremar la custòdia de les portes de Tàrraco
i el manteniment de l'ordre romà.
En nom de l'emperador Tiberi August,
pontífex màxim, divinitat vivent, decreta.
Tàrraco honora els seus herois
que tornen de la lluny de victoriosa per tota la Hispània
des de la bètica Galícia,
des del mare nostre o mal atlàntic,
honor i glòria als fills de Tàrraco.
El quart, el cinquè i el sisè dia de la calenda
que honora la deessa Juno
es celebraran festes en honor als millors fills de Tàrraco.
Al circ hi haurà curses de quàdrigues i vigues,
a l'amfiteatre lluites amb feres i glaciadors
i al teatre comèdies i tragèdies ètiques.
Tot en un ordre.
Per les vies de Tàrraco,
grups de sàtira enumeraran a la població.
El sisè dia,
al punt del migdia es descobriran estàtues
que recordaran in a eternum
aquesta gesta per tota la via augusta
i al temple de Júpiter
es coronaran tots els herois amb lloret
i seran escollits senadors honoraris de Tàrraco.
Distinció guardada pels millors ciutadans.
La Guàrdia Pretoriana els escurtarà
i els protegirà durant totes les celebracions.
Convoco a tothom a les festes
i que els déus ens acompanyin.
És voluntat del César.
Àve, César!
TÕ
TÕ
TÕ
Fins demà!