Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Precedeix el seguici funebre, un abrasbant que dóna veu al desconsol de la pèrdua i les llàgrimes negres dels assistents ja enyoren les seves idees delirants i el seu llenguatge musical al·lucinant.
Però això, en veritat, no està passant.
Tants funerals i a ell no l'acompanya ningú.
Enterrat entre els pobres, esclos per la seva diferència, sense deixar enregistraments, encara que ningú oblida el to, l'impuls rítmic i el contingut emocional del Woody Bolden Blues.
Pot ser és casualitat. Pot ser una altra llegenda. Pot ser qui parles al whisky.
Però des que va marxar, un vaixell de vapor fantasma vaga per les aigües del riu Mississippi sense perdre de vista a la riba de New Orleans.
Tots insisteixen a dir que s'escolten les inconfusibles notes del cornetí del rei, s'amagant un blues molt lent.
Oh, I thought I heard Frankie Darsen say, give me your money, girl, and I'm gonna take it away.
He said, give me your money or I'll take it away.
I thought I heard him say, oh, I thought I heard Buddy Bolden shout, open up that window, let that bad air out.
I thought I heard Buddy Bolden shout, oh, ooh.
Fins demà!
Fins demà!