El matí de Tarragona Ràdio.
El matí de Tarragona Ràdio.
El mar és verd, la neu és blanca,
les cireres són vermelles, el sol daurat.
La nit és negra i groc és el blat.
El matí de Tarragona Ràdio.
El matí de Tarragona Ràdio.
El matí de Tarragona Ràdio.
El matí de Tarragona Ràdio
El matí de Tarragona Ràdio
Si fa una estona felicitàvem...
El mestre, Francesc Sales, ha recitat el primer poema
d'aquesta tarda de poesia avui a Tarragona Ràdio.
Qui serà la segona?
Jo mateixa, no?
Vinga, la Núria.
Aquí, en aquest llibre, va ser tot, parlo d'un silenci.
Vull dir, cada full que vaig escriure
em parla d'un silenci que hi va haver a la meva vida, no?
Molt bé.
Diu, l'afredor del teu silenci et passa rigorosa factura
i rebusques pel teu interior on jo prenia color del teu jove cos.
Els records no els pots cremar i et tormenten.
ara ets un espectre vençut que frisa per tocar la meva pell
i omplir el meu ventre amb grapats de roselles.
No sé per què riu, la Gòria.
Perquè m'agrada.
Ah, molt bé.
S'ha quedat rient, s'ha quedat rient.
Va participar ella en premis, però el francès també ho diu moltes vegades,
que té el fons poètic molt maco, també.
Molt bé.
Doncs et toca.
Encara que ella no ho vulgui creure.
No ho vol creure?
No, perquè quan li dius, fa no, no, no.
Em fa d'escriure, sé que és molt difícil i... no.
Vinga, la Gòria, l'últim.
A veure, aquest és el que et deia quan veig alguna notícia.
A cops no sempre et ve la inspiració.
Aquest està premiat amb un primer premi a Barcelona.
I va ser real de veure la notícia de l'huracà mig.
I llavors és l'huracà mig.
Oh Déu, escolta'm, em sento buida quan sóc tan plena,
que porto un clama dins el pit
i ressegueixo les bones obres de tots aquells que diuen sí.
El gran deliri de la tristesa em va colpint tota per dins
i em brollen ràbies mig amagades
que l'huracà m'ha fet florir.
I em cou el cor
quan veig que cremen totes les pells aquells estins.
Més jo no vull ulls a la cara
que puguin veure l'infer de nit.
I ploro i crido per tots els homes.
Germans, donem-los la mà d'amic
que el dolor trenca
t'empunyen l'ànima
quan l'esperança
sols és morir.
Molt bé, molt bé.
Això posa els pèls de punt d'escoltar tres poemes
com els que acabem d'escoltar.
Car de gallina, eh?
No sé si us passa a vosaltres els dijous.
El segon cos coratjós
li pots treure un espai?
Cos coratjós.
No es pot treure.
M'apropo més.
Ara.
Vale.
Som poemes d'amor
El teu cos malferit
El teu cos coratjós
de mandelicat
Lluís Llach
Llach