Tots els jugadors del Nàstic amb bufandes, bé, els no convocats,
estan tots amb bufandes just a la bucana del vestidor.
Lluís César està pels ulls amb les mans.
Atenció que l'ha vist David García.
Digue-li a Lluís César que ja està, home. Lluís, tranquil, que esto ja està.
En quan posi la pilota en joc el Nàstic, això estarà d'Atibaneït.
Atenció, Bellbogades, que la posarà ara mateix.
Està plorant el tècnic del Nàstic.
Està plorant Lluís César.
Atenció, Bellbogades, que la posarà, ja som de primera.
Això és la història del Nàstic.
El 3 de juny del 2006, el llançament, els crits de primera a primera.
Marques Piqueras, que dóna el servei de porteria.
La banqueta dreta...
Final, final, final, final, final, final, final, final.
Ja som a primera, ja som a primera.
59 anys després, celebrem un ascens.
Ja està, els Panadés, els Panete, els Camilo Roig, ja tenen anells.
El Nàstic és de primera, Tarragona és de primera aquí.
El Nàstic és de primera, Tarragona és de primera.