Gràcies.
Gràcies.
En este caso, nuestro grano de ARENA es la idea de esta publicación explicativa, que tiene que ayudar a los padres a conocer mejor las posibilidades de una prevención contra la droga.
Queremos dar las gracias a todas las entidades que han colaborado para la edición de este proyecto, como son.
El equipo de drogodependencias del excelentísimo Ayuntamiento de Tarragona.
Al Instituto de Servicios Sociales del excelentísimo Ayuntamiento de Tarragona.
A la supervisión técnica del Departamento de Sanidad y Seguridad Social de la Generalitat de Cataluña.
Y, naturalmente, a la excelentísima Diputación y a su representante, el señor Gómez, que ha sido parte fundamental en su realización.
Señor, conmigo.
Gracias.
Radio Federal.
Tres, dos, uno, cero, programa.
...en su horario un momento para dar a este acto mayor importancia.
Y le felicitamos por la eficacia de su equipo.
También agradecemos la presencia del conseller de Enseñamiento, puesto que el texto está dirigido a los padres de los alumnos y se repartirá a través de las escuelas.
Vemos que estamos apoyados desde arriba.
Ahora deseamos que nuestro objetivo se consiga.
Si evitamos que tan solo una persona no caiga en el pozo de la droga,
nos damos por satisfechos y nuestro programa habrá sido un éxito.
Gracias.
Gracias.
Gracias.
Gracias.
Gracias.
Gracias.
Gracias.
Señor presidente de la Diputación, honorable conseller,
señores delegados, señor presidente del Rotary, autoridades todas, señores y señores.
Cuando se me va invitar, no hace pas gaires días,
a venir a participar con vosotros en este acta,
se me va decir que era hoy,
y hoy era un día que yo lo tenía particularmente difícil
por diversas circunstancias.
De todas maneras, el interés del tema,
la oportunidad de la iniciativa,
la transcendència del fet,
que yo lo haré, encara que molt breument,
van fer decidir-me a fer tots els possibles per venir,
per venir amb molt dur, amb molta satisfacció,
a acompanyar-vos tant a la gent del Rotary
com al president de la Diputació i a tota la seva gent també,
per la feliç iniciativa d'haver tirat endavant una obra com aquesta.
Una obra petita des del punt de vista material, si voleu,
però una obra important des del punt de vista d'allò que vol ser,
de la necessitat que la nostra societat té, malauradament, de coses com aquesta.
no cal que us digui la importància del problema de la droga.
La droga és una mena d'epidèmia
que afecta pràcticament tots els països del món,
sobretot els països més desenvolupats,
i ha arribat entre nosaltres, ha arribat a Catalunya,
ha arribat a la resta de l'Estat,
amb un cert retard, com tantes coses,
en relació a la resta de països europeus
i sobretot de Norteamèrica,
però aquí està també fent estralls des de tots els punts de vista.
i per això calen, evidentment, moltes coses.
Cal, sobretot i abans que res,
una repressió i una vigilància d'aquest comerç il·lícit
que hi ha al voltant d'això que és una font tan important de llocs.
Cal, no cal dir, i amb això estem donant passes endavant importants,
posar a punt una xarxa d'assistència
per tota aquella gent que caigui en aquesta malaltia,
que això és realment una malaltia.
I cal, sobretot, en tercer lloc,
aquesta labor tan important d'educació sanitària
i de prevenció de la drogadicció.
Des del primer punt de vista, jo en parlaré poc.
És molt important, però, malauradament,
la Generalitat té, en aquest sentit, poques competències
i molt pocs efectius en relació
al que tenen els cossos de policia estatal.
de tota manera, jo crec que durant l'últim any
s'han fet uns certs progressos, però tot i que s'han fet uns certs progressos,
no hi ha dubte que la vigilància hauria encara de ser més estrita.
Nosaltres, d'acord amb la llei 2085 del Parlament de Catalunya,
ens fiquem, sobretot, en els altres dos terrenys.
I pel que fa a la xarxa existencial us puc assegurar
que hem donat passes endavant molt importants.
No hi ha dubte que el tema de la droga és un tema difícil,
des de tots els punts de vista,
és un tema difícil de donar-hi resposta, també.
I és un tema difícil de donar-hi una resposta
que sigui veritablement eficaç.
Tots sabeu que, malauradament,
la gent que cau en aquest problema,
encara que se'n vulgui sortir,
ho té difícil.
Ho té difícil.
Per això, perquè ho té difícil,
encara amb més motiu per donar-los l'hora.
I vol dir que fa 4 o 5 anys,
en el conjunt de Catalunya,
tret alguns esforços molt benemèrics,
però altrament totalment descoordinats,
que havien emprès diverses iniciatives
en la seva gran major part privada,
bé que també algunes públiques,
algunes institucions, ajuntaments,
alguna diputació havia començat a fer alguna cosa.
Aquests dos esforços estaven absolutament descoordinats.
D'acord amb la llei que abans m'he referit,
la Generalitat té en aquests moments competències
per tal de coordinar,
per tal d'integrar dintre allò que sigui possible,
tots aquests esforços
al voltant de la lluita contra la droga
i, sobretot,
de donar assistència a la gent que ho necessita.
En aquest sentit,
és important aquesta tasca de coordinació,
al mateix temps que,
gràcies al Plan Nacional sobre les Drogues,
i també amb una contribució encara més gran
dels diners propis del Consell Executiu,
comencem a disposar d'unes quantitats
que comencen a ser importants.
L'any passat, l'any 1986,
el Departament de Sanitat,
que va coordinar la lluita contra les drogues,
va disposar d'una quantitat
a l'entorn de 500 milions de pessetes.
Aquest any la xifra és més alta
i amb algun romenent que quedava de l'any passat,
amb aportacions, repeteixo, del Plan Nacional
i, sobretot, amb aportacions del pressupost propi de la Generalitat,
disposem gairebé de 800 milions de pessetes
per tal d'intentar donar passes endavant en aquest terreny.
Donar passes endavant, repeteixo,
en la prevenció, en l'educació,
també amb l'assistència.
i amb l'assistència, que és el que ara m'estic referint,
us puc assegurar que hem creat, o hem coordinat,
més ben dit, una xarxa important
que ara ja abasta pràcticament tot Catalunya.
No és que estiguem encara del tot satisfets,
però sí que us puc assegurar
que entre l'any 1987, és a dir, l'actual,
i l'any 1988,
en el conjunt de Catalunya
i pràcticament de totes les seves comarques,
hi haurà recursos suficients
per donar una resposta adequada
tant d'atenció primària
com d'internament en un centre hospitalari
per la desintoxicació,
o bé d'internament en una comunitat terapèutica
o amb altres equipaments
per tal d'intentar fer allò més difícil,
que és la reinserció social,
no és l'actual que dicta,
repeteixo, entre aquest any o l'any que ve,
gràcies als esforços propis, evident,
però sobretot gràcies als esforços
de totes aquestes altres institucions,
unes oficials, altres privades,
sense ànim de lucre,
podrem, repeteixo,
donar una resposta adequada,
una resposta digna a tot aquest tema.
però, evidentment,
i això més o menys ja s'ha dit abans,
en aquest terreny, com en tants altres de la sanitat,
val molt més prevenir que curar.
I no hi ha dubte,
això, tots els tractadistes,
tots els experts ho diuen,
que els grans esforços en luita contra la droga,
a part de la repressió,
s'han de bloquear en el tema de la prevenció.
El tractament és difícil,
el tractament és complicat,
el tractament no sempre té una sortida favorable,
la prevenció, com ara mateix deia el president del Rotary Pop de Tarragona,
encara que només aconsegueixi de tant en tant,
que un jove, o gran,
però sobretot joves,
que s'ha dat més pretens amb això,
no caigui en aquest terrible parany,
que és la droga,
ja s'ha guanyat.
És per això que nosaltres hem fet tota una sèrie de campanyes en aquest sentit.
I a mi m'és molt plaer de posar aquí en relleu,
ja que m'acompanya el conseller d'Ensenyament,
que nosaltres, davant de la joventut,
ja hem fet en aquest sentit bastantes coses.
Hem fet una sèrie de campanyes,
però hem fet sobretot una cosa conjuntament,
el Departament d'Ensenyament i el de Sanitat,
una cosa que jo crec que és molt important,
que és la progressiva introducció a l'escola
de l'Ensenyament per la Salut.
I dintre d'aquest Ensenyament per la Salut,
explicar què són les drogues.
I conscienciar els infants
del fet que realment aquest és un parany que tots estan estudiants.
En aquest sentit, a mi m'és molt plaer de dir que no et passes endavant.
Que no et passes endavant.
Us posaré un exemple,
que fa referència no a allò que la gent en diu les drogues,
sinó a allò que jo no hi ha com a conseller de Sanitat,
sinó com a farmacòleg.
Entenc per drogues.
Perquè ja sabeu que les drogues no són solament l'eroïna,
la morfina, la cocaïna, la marihuana
i totes aquestes altres coses semblantes.
Sinó que hi ha també un altre tipus de drogues,
que són allò que en diem les drogues integrades.
Que són les drogues no solament admeses,
sinó de vegades ben vistes,
i massa ben vistes per la societat.
que són les begudes alcohòliques,
i que és el tabaquisme.
Jo sempre poso el mateix exemple.
La droga, el que la gent diu drogues,
l'eroïna per entendre'ns,
és un problema realment molt.
Un problema sanitari,
perquè el cacau en l'eroïnomania difícilment se'n surt,
però és també i sobretot un problema social.
Vosaltres sabeu també, com jo mateix,
el futur dolent des del punt de vista de la seva integració social,
que esperen molts dels drogues addictes.
I tota la mena de problemes i trasbalsos i situacions de pertorbació social
que la drogues addicció porta.
A la drogadicció hi ha una part molt important,
en la drogadicció hi ha una part molt important,
de molts dels delictes contra la societat que es produeixen entre nosaltres.
I per això el que la gent diu drogues,
que en direm per entendre'ns,
l'eroïna,
és un problema realment greu tot ara.
Ara, si som realistes i pensem,
bé, i quanta gent en mor de l'ús de l'eroïna?
Mireu, a Catalunya, a tot estirar,
l'any 1986 van morir 150 persones joves,
no n'havia de morir ni una,
150 persones joves a causa de l'eroïna,
a causa generalment d'una sobredosa.
Però escolteu, el que la gent no sap,
el que la gent no considera,
és que a Catalunya cada any hi ha al voltant de 6.000 morts prematures
degut a malalties produïdes pel terroquisme
i altres tantes morts prematures
degudes a malalties produïdes pel terroquisme.
Sí, sí, sí, d'ot.
Però ja dic que aquesta és una afirmació
que podem fer oficiósament
i que, fins que no tinguem tot el informe
i tots els drets exhaustius,
no farem oficiósament.
...que havien sido evacuats,
voluntàriament, repito,
i això demuestra la insolidaritat
i demuestra els instintos
de alguns individus.
Afortunadament, en cuanto foi detectada,
hi va una presencia masiva
de la Policía Municipal
i del Cuerpo Nacional de Policía,
que estuvo actuando la brigada
toda la noche
i, bueno,
inmediatamente,
pudo controlarse.
¿Hay detenciones?
¿Y en qué barrios han ocurrido así?
Bueno, concretamente,
en Camcla
y...
en Camcla
y en Torreforta.
Ah, en la granja, sí.
En Camcla, en Torreforta
y en la granja.
Y ha habido, concretamente,
dos detenciones.
Bueno, pues yo espero,
como he dicho antes,
que el incendio esté totalmente sufocado
a mediodía
y en cuanto ya el incendio esté sufocado
y se proceda también a una investigación
de las posibles causas
en el punto sinestrado,
aunque realmente va a ser difícil,
porque, claro, está totalmente fundido,
eh,
todo lo que había por allí,
incluidos los racks,
están totalmente fundidos,
y...
pero, en fin,
yo calculo
que o bien
después del mediodía
o a media tarde
podremos dar
un nuevo comunicado.
En cuanto tengamos
datos fiables, eh,
y rigurosos
de...
de lo que ha sucedido allí.
...que no fumaban
el año 82 o 83.
y, en cambio,
tenemos un hecho muy importante,
muy positivo,
y es que los mestres catalanes,
por si en conjunto,
fumen también igual,
pero, sobre todo,
lo que han dejado de hacer
de una manera prácticamente total
es fumar a clase
davant de los grupos.
Yo entenc
que como fluido
de la campaña,
conjuntamente lo han hecho.
Y esto tiene, ahora,
una consecuencia muy importante,
y es que la gente jove
y la gente muy jove de Cataluña,
de Cataluña,
la gente que está entre los adolescentes
o los jóvenes muy jóvenes,
entre 15 y 22 o 24 años,
fumen muy menos,
ahora,
que no fumaban
l'any 82 o l'any 83.
Han trobat un bon ejemplo
de sus mestres.
El mestre ha servit de model
allò que no sap fer el metge
per ara,
ahora hacemos una campanya
destinada a los metges
de la gente,
pero los mestres realmente
fumen muy menos ahora,
almenys en presencia
de los alumnos,
y por tanto,
es natural
que los sus discípulos
también fumen.
Bueno,
perdóname esta digressión,
pero os quería explicar
con un ejemplo tan práctico
como es este,
el hecho de la importancia
de la prevención
y de la importancia
de la educación sanitaria
a nivel actual.
Pero es que nos falta también
un otro
colectivo muy importante
sobre el cual
ya hemos insistido
a las campañas de l'any 83
y 84
pero que se ha
d'insistir
mucho más,
que son los padres,
que es eso
que dice este folleto,
los nuestros hijos,
las drogas
y nosotros.
No hay duda
que los padres
han de ser conscients
del periodo,
y no se han de amagar
de esta conversa
con sus hijos
si se nos cae,
y no les han de dar
un mal ejemplo,
porque yo lo diré
muchas veces,
un padre
con un cigarro
con una mano
y un vaso de whisky
y el otro,
a su hijo
porque es fumarán
tan en tan un poco.
No hay ninguna autoridad moral
y esto,
entre otras cosas,
es lo que he visto
en compleja
que explica también
este folleto.
los padres han de saber,
a part de donar ejemplo
a los hijos,
con los otros campos,
han de saber
quién es el problema
de las drogas,
quién es el mundo de la droga,
la facilidad en que
s'hi entra,
com i per qué
y por qué
pueden caer
los hijos,
y qué es el que han de hacer
si tienen la desgracia
de notar
que un de estos hijos
ha caigut en este
greu culo.
És per això,
senyor president del
Retro y Club de Tarragones,
senyor president de la Diputació,
que he tingut a ver patrocinar
aquesta publicació,
que jo us en felicito
i jo us en dono les gràcies
molt sincerament.
La lluita contra la droga
és una lluita
que no es resultarà.
Aquesta és una batalla,
una guerra,
que no guanyarem en un any,
ni en dos anys,
ni en tres anys.
Aquí, com a la resta del món,
ens hem de preparar
per un llarg combat.
Hem de tenir
les millors armes
per saber-hi fer-hi-lo.
Jo crec
que aquesta és una arma excel·lenta.
Tal com deia
el senyor president del Retro y de Tarragona,
cal que tots plegats
fem pinya,
perquè durant molts anys encara
estarem davant d'aquest problema.
Jo espero que moltes iniciatives
com aquestes,
de mica en mica,
el puguem anar avançant.
Moltes gràcies.
A Tarragona hi hagi un grup
d'aquestes característiques
que treballi amb una certa assiduïtat.
No solament les CUP,
qualsevol tipus d'iniciativa d'aquestes
trobo que és fantàstica,
i ja no em plantejo si el seu producte
és bo o dolent.
Senzillament, ho trobo sensacional.
Primer, perquè sé el que costa fer teatre
en un lloc com és Tarragona.
Aleshores, ho trobo fantàstic.
Més al carrer, no?
I a més al carrer,
i bueno,
doncs...
Més a saber si cobren,
si no cobren...
Hi ha molts, molts fan almenys.
Tu penses que la joventut,
o sigui el jovent que puja anar ara,
no fa teatre,
no fa teatre,
tampoc fa música,
perquè té poca informació,
perquè diuen, va,
si faig teatre,
menys temps que tindrem per sortir,
posem...
o potser perquè també creus que estem
en una societat molt consumista,
molt materialista,
la discoteca,
tal i qual.
És el sentit.
A veure...
La joventut d'ara,
penso, eh,
en teoria,
que està apàtica a tot.
Aleshores, esclar,
va al cinema
perquè li agrada
o perquè li soluciona el dissabte
o li soluciona el diumenge,
va a la discoteca
perquè, doncs,
tres quarts del mateix.
I per un altre costat,
està apàtica,
no ho sé,
potser perquè la societat
ho porta així,
però per un altre costat,
perquè hi ha hagut
aquesta normalitat de país.
I aleshores, esclar,
s'hi dedica poca gent al teatre,
sempre s'hi ha dedicat molt poca gent,
però aquí,
encara s'hi dedica molta menys gent.
Justament per això,
perquè no hi ha hagut
una normalitat,
perquè, bé,
vull dir,
fer teatre costa...
A veure,
fer teatre amb un mínim de dignitat
porta una feinada de poc.
Si no, vull dir...
Provem-ho tots,
vull dir,
fer tres obres de teatre
en una temporada.
Bé,
és que hi haig d'esmerçar
les 24 hores del dia jo
pensant en la sonografia,
pensant en aquell actor,
pensant en allò.
Ara,
això no funciona.
Esclar,
porta una capacitat de feina impressionant.
I aleshores t'ha d'apassionar molt
per dedicar-t'hi,
i si no t'apassiona ho has de deixar.
Ho has de deixar.
perquè acabes.
d'haver.