Why should I care?
Why should I care?
i aquest és el punt en què ens arriba quadrofènia
quadrofènia
quadrofènia
quadrofènia
quadrofènia
quadrofènia
quadrofènia
quadrofènia
quadrofènia
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
diputat militar de la Generalitat de Catalunya
i resident també en el dit carrer.
Des del segle XVI passarà a anomenar-se carrer de Cavallers,
nom que ha conservat fins a l'actualitat.
Amb les transformacions urbanes del segle XIV
es convertirà en un dels carrers més importants de la ciutat
a causa de les millores arquitectòniques
que la noblesa tarragonina realitza en les seves residències
convertint-les en petits balaus.
L'actual casa Castellarnau té els seus orígens en aquesta època.
estan documentades des del principi del segle XV
com a casa nobiliària, en I.U. Terrer.
El 1527, en Francesc de Soldavilla,
que no engeu hospitaler de la Seu de Tarragona
i abat de Sant Feliu de Girona,
adquiria l'edifici als hereus de les germanes Terrer,
encara que hi devia habitar amb anterioritat,
ja que en els fogatges de 1497 se cita
que en aquest carrer l'albert senyorial d'en Jaume Soldavilla.
L'any 542 va ser residència de l'emperador Carles I
durant la seva estada a Tarragona,
junt amb la casa Montoliu, amb dues habitades per aquest motiu.
A finals del segle XVI, l'habitada francès Cisterer,
nebot de l'arquibisbe Joan de Teres,
assent la casa prioritat d'en Aliondímia de Rebolledo.
Al segle XVII era el seu propietari en Diego Girón, de Rebolledo,
prior de la Seu de Tarragona,
passant a mans d'Anna Maria de Castellarnau a finals del segle XVIII.
Des de 1954 és propietat de l'Ajuntament de Tarragona,
que l'ha destinat a exposar-hi una part important
del patrimoni històric arqueològic de la ciutat.
I en el primer pis, a conseqüència,
hi va donar a conèixer, mitjançant el mobiliari
i objectes artístics de l'època,
l'ambientació interna de l'edifici.
I parlem del darrer museu que podem trobar a Tarragona.
Parlem del Museu Diocesà.
Cal cercar l'inici del Museu Diocesà de Tarragona a l'any 1598,
quan es reuniren a la capella de Santa Tecla-la-Vella
els retaules i retaulons que estaven penjats a les parets de la Seu.
L'any 1869, per disposició de l'arquebisba,
Fleix i Solans foren reunits a Santa Tecla-la-Vella
els objectes antics foradors,
disseminats per diferents dependències de la Seu,
amb la intenció de formar un petit museu catedral i sí,
segons les disposicions que venien de la Santa Seu.
L'arquebisba Tomàs Costa i Formeguera,
l'any 1895, va recollir les coses retirades del culte,
guardades en golfes i amagatalls de les parròquies
i les disposita a una dependència del seminari per guardar-les.
Aquest arquebisba, l'any 1900,
va crear al seminari una càtedra d'arqueologia
i al seu costat va fundar un museu diocesà
per facilitar l'explicació de l'assignatura,
tot demanant als rectors que investiguessin els objectes
i que no fossin útils per al culte per nodrir l'incipient museu.
L'arquebisba Antolí López i Peláez,
amb els objectes de Santa Tecla-la-Vella
i del seminari reunits en una dependència del claustre de la catedral,
va crear un nou museu diocesà
que s'inaugurà l'any 1915,
del qual es nomenà director,
el beneficiat de la seu mossèn Jaume Bufaroi
i que ho fou enriquit amb noves donacions i aportacions.
Durant les pontificats següents,
les aportacions continuaren
i per part de les col·lecions
hagueren d'instal·lar-se a la catedral,
sacristia, sala capítula i capella del Corpus Christi.
Les antigues instal·lacions
ho veien en un concepte de col·leccionisme
que ha imperat fins fa poc en quasi tots els museus,
però els nous corrents han fet que això es replanteixi
per la qual cosa el capitol ha destinat per a museu
les dependències de la catedral,
situades al nord-est del claustre,
antiguament habituades per a cases cronòniques
i també la capella del Corpus Christi i la sala capitular.
En aquestes darreres dependències
hi ha instal·lada una mostra-resum del museu diocesà i catedralici.
i ah!
Fins demà!
Bé, i després de parlar tant de museus, com veieu aquesta diada o com veieu els museus concretament aquí a Tarrona davant d'aquesta data, el Dia Mundial dels Museus?
Bé, qui volia començar, el senyor Xavier Ricomà?
Doncs bé, la data és un punt referencial purament que potser ens apropa o ha fet que avui ens sentem al voltant d'aquesta taula.
Potser no tots els hi hauríem de ser, però els que hi som, i en aquest moment crec que podíem dir que en certa manera hi ha una representació de la voluntat política de la ciutat,
representada pel regidor de cultura del Ajuntament, i per altra part, un tècnic que depèn, ni que sigui d'una altra institució pública de la ciutat.
Aleshores, acabem de sentir aquesta dissertació sobre els orígens dels museus.
Volem que no, la història de cada institució marca, i malgrat en cinc minuts hem despatxat aquí l'historial dels museus de Tarragona,
l'història del Museu de Tarragona és llarga, són llargues i lentes, de tal manera que encara ens sembla que avui, el 1987,
no n'estem tots satisfets de com tenim els museus.
Aquest seria un primer punt de reflexió.
En la qual cosa, què vol dir?
que aquesta inquietud per una actitud, podríem dir, museística de la ciutat, ve de lluny.
Només cal veure, per exemple, i el Museu Arqueològic,
doncs si seguim el seu historial,
no és més que fruit de la voluntat d'un grup d'homes aimants,
de les antiguetats i, després, fruit d'una voluntat política de les diferents institucions,
des de començaments de segle fins als nostres dies.
En aquests moments, em sembla que la política que està duent l'Ajuntament
per agafar el patrimoni arqueològic de la ciutat
és més que evident, només cal agafar les pàgines dels diaris, dels mitjans d'informació,
i veiem que hi ha un moviment, que s'estan fent coses,
i suposo que el que nosaltres llegim no és més que la punta de l'aixberg
que l'amic Ballesteros ens podria acabar de definir,
de dir quina és aquesta voluntat del municipi,
de cara a, doncs, ja, no diré situar d'una vegada per sempre,
perquè el museu és una eina en constant evolució,
però sí, quina és, en aquest moment, l'actitud i la programació
que s'ha marcat al Consistori de cara a la potenciació dels museus de la ciutat.
Val dir que estava convidat al debat el senyor Francesc Terras,
director del Museu Arqueològic,
però no, ens va confirmar, ens va trucar dient que s'excusava,
que no ho sentia, que sentia molt no poder venir,
ja que havia d'anar, doncs, a altres assumptes personals.
Malgrat tot, diguem, doncs, que estava convidat.
El senyor Félix Ballesteros vol afegir alguna cosa?
Sí, no, jo, més que ratificar-me en tot el que ha dit el company Javier Recomà,
pel que fa a la situació actual dels museus,
després dir que és pura coincidència,
o pura anècdota del fet que el dia 18 sigui el dia mundial dels museus,
és més aviat un conveni internacional,
i, a més a més, són actes, allò, bàsicament institucionals,
el que sembla que hi ha preparats.
Em sembla que el dia del museu, com en tot, com en el dia de la dona,
com en el dia internacional del que sigui,
hauria de ser tots els dies,
i les institucions hauríem de dedicar fins i tot més esforços
dels que hi dediquem a posar al dia els museus,
a superar, sobretot, aquesta etapa,
aquesta etapa del que es comentava abans,
el Javier Recomà, dels museus portats per gent amants del nostre patrimoni,
per gent voluntarista,
i anar més a la concepció moderna dels museus
com a lloc de trobada,
com a lloc no només de conservació, sinó de difusió i d'estudi
del nostre patrimoni, en aquest cas monumental o artístic,
però, en un altre, també el patrimoni natural.
Aleshores, les institucions reconec,
i això és una meva culpa que valia la pena,
potser el dia 18, fer-ho,
les institucions reconec que, moltes vegades,
anem una mica a remolc d'aquestes noves línies
de les exigències dels tècnics,
però, bé, tot i que estem lluny de la situació ideal
que tots volem pels museus,
Tarragona em sembla que, si té una riquesa,
és, òbviament, el seu patrimoni històric i monumental,
i això és el que es farà a Tarragona,
una ciutat important,
i el que farà, i em sembla que ha de ser una mica,
l'eitmotiv de la Tarragona
durant aquests propers 10-15 anys,
posar la Tarragona històrica i monumental al dia
amb importants esforços
de totes les institucions implicades,
tant sigui l'institució autonòmica,
com la provincial, com la local,
fins i tot de la iniciativa privada.
Creu que hi ha bastanta informació
respecte a el que és un museu,
en què es basa un museu,
què hi ha en un museu envers la joventut?
Doncs, mira,
s'han donat passos molt endavant, no?
Jo estic, diríem, del món de l'ensenyament,
per exemple, en Profenyes en conec.
Aleshores crec que aquí és, diríem,
el punt bàsic, el punt bàsic.
Mira, jo et diré a tall d'exemple.
Molta gent que vam estudiar a l'Institut de Tarragona
als anys 50,
ens hem dedicat a aquestes coses
perquè vam tindre un bon professor.
Un bon professor que era el senyor Ballà,
professor d'història a l'Institut,
que era l'home que t'explicava la història universal,
per exemple,
referenciada sempre a la ciutat de Tarragona.
i volguis que no,
doncs això va crear una inquietud
de tal manera que fins i tot
persones que després s'han dedicat
a altres activitats que no tenen res a veure
ni amb la història, ni amb l'art,
ni amb l'arqueologia, ni amb res d'això,
encara quan avui dia ens trobem
en aquests dinars típics o sopars
que es fa de retrobament
de 20 anys o 25 anys
d'acabat el batxillerat, etcètera,
surt sempre el professor Ballà
com l'home que et va fer estimar
i aquelles persones amb una inquietud cultural
et recorden anècdotes d'aquelles classes
que era el que et va fer descobrir això.
Jo crec que en el món de l'ensenyament avui dia
això deu existir.
De fet,
els que tombem per aquí a la part alta,
quan arriba la primavera,
veiem aquest estal d'infants
que van amb aquells llibretetes
que et pregunten el nom del carrer,
el més espavilat et diu
escolti-me, per què es diu d'aquesta manera?
Per tal d'enllestir com més aviat la feina, no?
Vull dir que això és un fet
que, vulguis que no,
introdueix ja aquell món
que en uns certs moments
i no en moments de la història
ha estat privatiu d'èlits,
la persona més o menys
intel·lectual o cultivada
eren els que tenien accés
i es preocupaven d'aquestes coses.
Avui dia ja
s'ha obert molt més,
malgrat amb això no vull dir que
si em diguessis
hem arribat al grau de satisfacció,
doncs no encara.
Si més no s'ha trencat ja el mur aquell
que impedia el que s'entrés
en aquells llocs.
I vostè pensa que,
de nom
el Fèlix Ballesteros
com el senyor Ricomar,
pensen que la gent
de cara al públic
s'haurien de saber que és un museu
sense haver-hi entrat
ja, o sigui,
la gent pensa,
no ho sé,
més o menys que la gent
deu pensar
un museu és un lloc
on s'aguarden les coses
que es troben
o és una altra cosa més diferent?
Bé,
parlar de gent en general
sempre és difícil
generalitzar,
podíem fer una caricatura
de la realitat.
En tot cas,
el que podíem dir
amb el risc
de fer una caricatura
de la realitat
és que encara
gran part de la població,
sobretot la població
que no,
que malauradament
no ha tingut accés
a uns nivells
d'informació
i de cultura
suficients,
encara té la concepció
del museu
com a cosa avorrida,
com a magatzem
d'estàtues
o com a magatzem
del que sigui,
d'objectes
del nostre patrimoni.
Llavors,
aquesta concepció
actualment
està totalment superada,
el museu
és una cosa activa,
ja s'està veient
en el Museu Nacional
Arqueològic,
doncs hi ha tallers
per infants,
hi ha una biblioteca,
hi ha posicions
de diapositives,
hi ha fins i tot
jocs didàctics
preparats pels nens
des del camp
d'aprenentatge
de la Generalitat.
Jo diria que,
en tot cas,
hi ha tres grups
de persones,
així també,
a risc de fer caricatura
de la realitat,
serien,
per un costat,
els escolars
i estudiants
d'ensenyament mitjà,
que com deia abans,
on s'ha trencat el gel
o el divorci
entre l'escola,
que eren les quatre parets,
i el patrimoni
que està en els museus,
un patrimoni actiu,
per tant es coneix,
jo diria que el 60%,
no diria segur,
el 60%
dels visitants
que tenim actualment
als museus municipals,
com a mínim,
són escolars
d'EGB,
això és importantíssim,
i hi ha un altre tipus
de població,
que és la població adulta
que ha tingut accés
a la cultura,
que ho estima,
que estima els museus,
que coneix perfectament
els museus,
i va coneixent,
i té clara
aquesta visió
del museu
com una cosa activa,
no com un pur magatzem
de trastes històrics,
per dir-ho d'alguna manera,
i després hi ha
una part nombrosa
de la població adulta,
no escolar
i no estudiant,
que encara té
la concepció
aquesta del museu
que hem de trencar
i que ens toca
a les institucions
trencar-ho
a través de campanyes
o el que sigui.
Em consta
que els tècnics
que porten actualment
els museus
estan perfectament
al dia
de què és un museu
i que aquesta etapa
que dèieu abans
està absolutament superada
i que a més a més
és fins i tot
contradictòria
amb la pròpia
dinàmica
d'un museu.
Bé, i seguim dins d'aquí
el debat.
Anem a parlar ara
del pressupost.
S'adon diners
per part de les institucions
per potenciar els museus?
Ja que podem veure
a Tarragona
una revifalla
per part de recuperació
de restes romanes,
de potenciar els museus
dins a l'escola,
si no ho tinc mal entès.
Sí, bé,
és difícil per mi
des del punt de vista municipal
deslligar el que invertim
en museus
del que invertim
en patrimoni històric
i monumental.
al cap i a la fi
tot és una sola cosa,
l'únic que són aspectes diferents
d'un mateix treball
dins aquest camp de la cultura.
Llavors, diria que actualment
en un any,
per exemple,
el 86,
perquè tot això
de l'arqueologia
i la restauració
de monuments
no se sap mai
com costarà a final d'any
perquè sempre van sortir
constantment coses noves,
has d'anar posant
més personal,
més màquines,
has d'anar fent
una publicació
que no pensaves,
et surten 25 morts
en un parc
com el de la Quinta
de Sant Rafael
i Imprevistos.
Llavors,
podem dir que l'any 86
vam invertir
de l'ordre
dels 60-70 milions
de pessetes
entre,
repeteixo,
treballs d'arqueologia,
treballs de condicionament
sempre insuficients
dels museus
i els passejos
arqueològics
i el fòrum
romà
que tenim aquí
a la ciutat
i els museus.
Per tant,
en guany
jo crec que aniríem
de l'ordre
dels 90-114 milions
de diners
gestionats
pel municipi
el qual no vol dir
que tot siguin
diners municipals.
Hi ha aportacions
de la Generalitat,
hi ha aportacions
de la Diputació Provincial,
hi ha aportacions
d'alguns ministeris
i majoritàriament
aportacions municipals.
Però aquesta no és
tota la inversió
que hi ha a la ciutat,
la Diputació també
té la seva inversió.
de la Diputació
i la Generalitat
també té una important
aportació museística.
Sí,
per exemple,
a talla així
informatiu
pels oïdors,
l'activitat,
la Diputació
és una entitat
que
per la seva estructura
és més aviat
desconeguda
de l'activitat
que es realitza
i això ho tinc comprovat,
molta gent
pregunta-se pel carrer
o t'emprendedat,
escolti,
i la Diputació
què fan?
La Diputació
és un òrgan
de l'administració
que en aquest moment
hi és
i que té
establert
per llei
diríem
d'assolir
o complir
unes finalitats.
Aleshores,
en aquest moment,
pel que fa a museus,
la xarxa de museus
comarcals
en l'àmbit
del que és
província de Tarragona,
podríem dir
que més
d'un 50%,
quasi un 70%
de subvenció
o subvenció
a la Diputació.
Aleshores,
pel que fa
a la ciutat de Tarragona
que ens trobem aquí
en concret,
el 27 de juliol,
si no recordo malament,
s'obren i a les lliques
de la subhasta
de la restauració
de l'edifici
on hi ha,
on té el seu museu
aquí al carrer Sant Anna.
És a dir,
és un procés llarg
que s'ha d'entendre
dins d'aquestes coses
i ara quan sentia
en Ballesteros
que explicava
les quantitats
que hi dedica
al municipi,
pensava que
malgrat tot l'esforç
que representa
el dedicar
a aquestes quantitats
perquè les entitats,
les corporacions,
es troben
davant d'uns problemes
moltes vegades
que són
premiants
i jo sóc el primer
a entendre-ho
encara que a vegades
en sigui perjudicat
perquè davant
que diguis
anem a invertir
aquesta quantitat
per restaurar
aquest racó
de la ciutat
o aquesta obra
d'art en concret
llavors et trobes
amb el problema
que hi ha un carrer
sense clavegueres
que hi viuen gent
com tu i com jo
i que tenen
el mateix dret
i la mateixa necessitat
d'aquelles clavegueres
i davant d'això
et trobes que dius
i quan te fan
la retallada
et dol però
mirant de ser
un màxim
d'imparcial
i tindre una visió
una mica humana
del que és la vida
doncs
comprens que
aquells
15 milions
que haguessin
solucionat
d'aquella papereta
doncs
se t'escapin
de les mans
jo veig
en ordre de diputació
que té una obra
assistencial
pel que fa
beneficència
i malaltia
i aleshores
clar
davant de
la necessitat
que aquí a Tarona
per exemple
volem tindre
un escàner
que representi
que el malalt
d'aquí
ja no tingui
que marxar
amb tot el que representa
de despesa
per moltes més coses
doncs dius
noi
potser sí que en guany
doncs
si en guany
aquests tres quadres
es queden encara
guardats i com que ens hem
doncs estaran
aquests tres anys
en canvi
aquell home
que necessita
una assistència
doncs és prioritari
vull dir que
davant d'això
em sembla que
l'home més
més cerebral
i més fred del món
amb les dues paperetes
damunt de la taula
es té a abocar per una
davant les restes
que s'han trobat
a Quinta
se'n fa
no sé
que el Parc
d'en Rafel
i em sembla que
s'han trobat
les restes
on està
el cinema
coliseu
que ara s'estan
derrocant
i l'altra part
que vol haver de fer
les escales
del circ
de la capçalera
de la capçalera
de la recuperació
aleshores
què són
el que té previst
les entitats
en canviar
els museus
i els museus
si es quedaran
amb algunes
de les peces
aquestes d'art
què faran?
home
és
és per llei
que els museus
concretament
el Museu Nacional
Arqueològic
ha de rebre
tot el patrimoni
totes les peces
que no es quedin
en el lloc
de la descoberta
per tant
totes les peces
monedes
ossos
ceràmica
fragments d'estàtues
el que sigui
columnes
que no es quedi
in situ
en el lloc
de la descoberta
ha d'anar
al dipòsit
del Museu Nacional
Arqueològic
això és per llei
per tant
no podem ni valorar
ni no valorar
i a més
em sembla perfecte
perquè no es pot
dispersar el patrimoni
no podem tenir
cadascú una mica
la nostra parceleta
com a reines de taifes
per tant
tot això
anirà cap al museu
per això deia
que abans
era pràcticament
impossible
deslligar
el que dedicàvem
a museus
el que dedicàvem
a patrimoni
el que dedicàvem
a restauració
és a dir
tot és una mica
tot és un circuit
en tant en quant
invertim més
en arqueologia
en excavacions
o en recuperació
de monaments
els museus
es van enriquint
perquè totes les restes
aquestes
tots els estudis
dels arqueòlegs
i el personal
professional
especialitzat
van enriquint
el patrimoni
diguéssim
el dipòsit
de cada un dels museus
parlant de museus
hi ha coordinació
entre museus
o també
entre institucions
aquí si em permets
en cas de senyor
comar
intervenir
que era una de les coses
quan hem encetat
la conversa
així que
vas pensant
en aquests moments
els museus
de Tarragona
pertanyen
a tres
camps
de l'administració
diferents
municipi
generalitat
i diputació
llevat de museu
de museu
però
això ja és un
un capítol
tan
tan avant
ens queda
que
no goso
ni sóc la persona
més indicada
per poder-ho
esmentar
em quedo limitats
amb aquests òrgans
d'administració
local
per dir-ho d'una manera
que
crec que
sempre hi ha hagut
una
una
coordinació
de moments
potser
passa que
en moments determinats
sembla que no hi sigui
i aleshores
crec que
amb aquesta recuperació
de la memòria històrica
hi hauríem de tornar
cap a aquesta
coordinació
malgrat
et parla en aquest moment
una persona que
té la seva activitat
en el camp tècnic
d'això
i després hi ha una voluntat
política
que com a ciutadans
podem exigir
els nostres representants
i podem demanar
i suposo que
Ballesteros
ens podrà
tocar
amb més amplitud
el tema
et dic això
perquè
el Museu Arqueològic
Nacional
de Tarragona
és fruit
de la voluntat
en un moment determinat
d'Ajuntament
Diputació
i això
des de començaments
els primers terrenys
que es van comprar
a la ciutat
per construir
el Museu Arqueològic
que era aquí
darrere
que n'hi ha
el tel
Imperial Tàrraco
es van comprar
amb diners
que va posar
l'Ajuntament
i que va posar
la Diputació
aleshores
és a dir
quan es vol aconseguir
una fita
important
crec que
el que s'ha d'anar
és
ajuntar
salvant sempre
els interessos
que
m'imagino
que els polítics
tenen també
que defensar
l'interès
de la corporació
a la qual
estan servint
com a cosa
tampoc no vol dir
doncs mira
fem un despullament
tots aquí
i un
totos revolu
de tots
que ningú sap
no
perquè
el ciutadà
podria exigir
escolti'm
els diners
del municipi
els administren
en nom de tots els
i els diners
de la Diputació
és l'àmbit
ja és més ampl
perquè és el contribuent
de tota una demarcació
que no queda limitada
a la ciutat
i quan arribéssim
a la Generalitat
és del Principat
i quan arribem a l'Estat
doncs ja és
de tot Espanya
vull dir que
això són coses
que s'han de tindre present
que a vegades
la gent
no
no ho acaba
de
jo crec que
aquest
seria un tema
que potser
no sé
suposo que els meses
avui dia també
el deuen tocar
però que
a la gent
també els hem
d'ensenyar
aquestes nocions
bàsiques
de què no confonem
aquella cosa
escoltem
d'això
pom
en quin carrega
que es carrega
immediatament
el que tens més a prop
això és l'Ajuntament
que no ho va fer
però escolti'm
és que resulta
que l'Ajuntament
amb això
no hi pot posar la mà
perquè està establert
que és una entitat
superior
i ens trobem
com un cas
així
podríem dir
més proper
la sortida
cap a
la carretera
de Valls
que m'imagino
que l'Ajuntament
estan tan negres
com l'usuari
i aleshores
tothom li diu
i què fa l'Ajuntament
bueno
és que l'Ajuntament
potser
ja fa el que cal
però
és un altre
de més amunt
que té
que és el drò
m'entens?
això vull dir que
per part
diríem
del personal tècnic
que té
que és el drò
m'entens?
això vull dir que
per part
diríem
del personal tècnic
no hi hauria dificultat
per part
del personal
polític
entenc
i ara ho dic
a tall
molt privat
crec jo
que és
una voluntat
política
de dur a terme
aquella qüestió
com això
per ser-vos
que
representa
podríem dir
en aquest moment
el grup polític
que té el govern
de la ciutat
és qui
ens pot
potser
apropar una mica més
al moll
d'aquesta qüestió
no, sí
jo m'he de ratificar
allò
amb el que deia abans
el francès
Recomà
és evident
que les institucions
davant
davant
d'un tema
gran
com
el que explicava abans
per exemple
la creació del Museu Nacional
Arqueològic
amb els seus orígens
o davant
del repte important
que suposa
la recuperació
de la capçala
del circ
i la restauració
de l'amfiteatre
i la remodelació
de tot aquest sector
platja
plaça del rei
amb el despesa
que això representa
és evident
que requereix
un esforç
interinstitucional
i així ha estat
és a dir
la Diputació
de la Generalitat
i Ajuntament
han fet un conveni
que la Diputació
de la Generalitat
el signarà
em sembla que
a final d'aquest mes
l'Ajuntament
i el té signat
han fet un conveni
per posar-nos d'acord
amb tot això
perquè a més a més
seria enganyar
el ciutadà
dir doncs que
no, que és que ho ha de fer
l'Ajuntament
no, no, que és que ho ha de fer
la Generalitat
no, ho hem de fer tots
una mica
precisament perquè
per això
perquè té prou envergadura
primer perquè la Generalitat
és la que té
la competència exclusiva
en matèria de cultura
segons les transferències
i l'Estatut d'Autonomia
segons perquè la Diputació
la Diputació té recursos
i d'alguna manera
la Diputació
la seva funció
per dir-la així
molt esquemàticament
és la de ser
l'Ajuntament
dels Ajuntaments
és el centre
de recursos
dels Ajuntaments
i l'Ajuntament
òbviament
perquè és la ciutat
i afecta
un sector important
de la nostra ciutat
per tant
jo crec que hi és
aquesta coordinació
que de vegades
no hi és
per factors
que serien llars
a explicar
i inclús
per voluntat política
però que en general
davant d'un tema
important
totes les institucions
ens posem d'acord
ara estem pendents
d'una llei
d'una llei
de museus
que ha de fer
la Generalitat
i que d'alguna manera
serà un pas
jo espero
que serà un pas
important
amb aquest esforç
de coordinació
de tota la política
museística
a nivell
de Catalunya
i em consta
que més endavant
hi haurà una llei
que es referirà
a tot el que és
el patrimoni
històric i monumental
Tornem una mica
a la resta
abans
senyor
com ara ens explicava
que als anys 50
quan vostè estudiava
el seu mestre de història
es basava més
en explicar la història
però basant-se
en la d'aquí
en la de Tarragona
Sí, ens referenciava
sempre a Tarragona
Vostè llavors
va agafar l'afició
podríem dir
per aquestes coses
de la història
per saber què eren
i llavors va agafar
i vostè
va fer
no ho sé
dedicar-s'hi més
aleshores
parlàvem abans
que l'ensenyament
a les nostres comarques
i arreu
no està tan
tan basat
en una ciutat
com hi era abans
i que ara
no s'assabentem tant
de les coses
que hi ha als museus
del per què
i les coses
que hi ha més antigues
Vostè pensa
perquè els mestres
no ho troben
com un tema
de segon plànol
o perquè no hi ha
però informació
amb els mestres
que donen classe
avui en dia
a la joventut que puja
o a la gent en general
jo et diré
primer una cosa
que ja t'hi he esmentat abans
que jo
en el camp de l'ensenyament
les referències que tinc
són com les de qualsevol ciutadà
de peu
i potser menys
perquè
ni tinc fills
que vagin a l'escola
o sigui
que si encara
si tingués fills
et diria
com els nens van a l'escola
doncs sé
el que els demana
com aquest món
en queda marginat
ara
jo diria
de Carregau
no es podem dir
els mestres
potser sí que els falta encara
una mica més d'ajut
per part nostra
és a dir
el mestre no és prou
en aquest telefoni
que et vindrà a veure
sinó que nosaltres
i en aquest sentit
ara hi comencem
a treballar
i dic
des de la perspectiva
de Museu d'Art
de la Diputació
es comença ara a treballar
a preparar
degut que
estarem un any
d'engat per obres
a poder oferir
tota una sèrie
de dossiers
i de materials
i fins i tot
se'ns haurem de plantejar
que llavors
ja no serà
una cosa exclusiva
amb això
que dèiem
de coordinar
les diferents
entitats
i diferents museus
que es mouen
a l'àmbit de Tarragona
que fins i tot
potser serà
bo d'organitzar
uns cursets previs
en els quals
es doni
tota aquesta informació
al mestre
amb la qual cosa
no vull dir
perquè
el Magisteri
a casa nostra
per mi és dels cossos
més
més oferts
i més decidit
perquè
no coneixes
cap mesa
que no et faci
cursets
malgrat
doncs dir
sembla que aquest home
ja ha passat
de l'edat
de fer cursets
i encara
doncs ara
en surt
primer l'adaptació
de la llengua
després
quan ha passat
l'adaptació
de la llengua
al coneixement
del país
quan ha passat
el coneixement
del país
m'imagino
que ara
els hi caurà
el plom
d'Europa
vull dir
que són coses
aquestes
vull dir
que llavors
tampoc
un temps
que si en tu
després que acabes
la teva feina
de fer aquí
molt bé
que una temporada
doncs facis
uns cursos
d'adaptació
per estar
en contacte
amb què és el que es fa
més de ràdio
però
el que no se't pot demanar
és aquesta contínua
dedicació
tot i així
això ho dic
amb descàrrec
que no anem a carregar
sempre
els novel·lers
el mateix
vull dir
hi ha una part
en aquest sentit
si haguessin que fer
una reflexió seriosa
hauríem de dir
que nosaltres
moltes vegades
tampoc
no hem donat
perquè tampoc
i no pretenc justificar-me
encara que en el fons
sigui una mica
d'autojustificació
tampoc no has tingut
els mitjans
has demanat
a vegades
bé
necessites
el pedagog
especialista
que es dediqui
que et faci
una preparació
d'aquestes
perquè en tot
no hi arribes
a més
l'home universal
ja no existeix
vull dir que
per tant
jo crec
que són
com veus
són problemes
aquestes preguntes
que fas
que no ens agafa
de sorpresa
ni a l'administració
ni als tècnics
sinó que
em sembla
que hi ha
una certa connexió
després ve
un duro
a la pràctica
un posau
ja
en actiu
això
que
jo crec que
s'ha avançat
molt més
d'un temps
en què
cadascú vivia
amb el seu clos
tancat
en un moment
en què
aquestes coses
ja es plantegen
en una taula
com ara estem plantejant
aquí
en què
en vuit minuts
per les dotze
en punt
del migdia
una hora
en què
connectarem
o anirem a saber
o saber
les notícies
de darrera hora
més allò
com una última
pregunta
un consell
que donien vostès
tant com la part
d'entitat
i la part ja
on podríem dir
afectada
o no afectada
sinó que
més referent
dintre del món
del museu
un consell així
últim
perquè els no
els oients
sàpiguen
més
coses
ja que
el dilluns
és el dia mundial
dels museus
els actes que es faran
on se poden dirigir
per més informació
bé
jo diria que
els museus
per principi
es practica
una política
de portes obertes
aleshores
el que s'ha de vèncer
jo diria que
hi entressin
ni que fos
per xofarderia
que es vencés
la cosa aquesta
i que a més
que pensem
que
l'home
i l'home
que és inquiet
i actiu
és una actitud
negativa
davant d'una cosa
plantejar-se
totes les coses
més o menys
les hem de tastar
i provar
que després t'agradarà més
que diràs
bueno doncs mira
ja he anat al museu
però no és aquest el món
el que em va a mi
perquè a mi doncs em va més
el món de la natura
o el món
de la discoteca
doncs
i a mi em sembla
molt
molt bé
vull dir
tampoc no vull fer
una escala de valoracions
a dir
el que freqüenta museus
està
en una escala més alta
perquè no és aquest
tampoc crec
jo el centímetre
per mirar les persones
vull dir que
la manifestació cultural
és molt àmplia
i aleshores
en nom de res
tampoc crec
que puguem
ajustar
a dir
és millor aquesta
que l'altra
crec que
l'esforç
dialogant
almenys
ens hauria
i tolerant
que és el que
crec
i almenys
m'han ensenyat
de ser
tolerant
i d'acceptar
les diferents opcions
humanes
que hi ha en tots
les altres de la vida
és el que ens ha de marcar
perquè puguem tirar
les coses endavant
jo diria
com a reflexió final
una de molt domèstica
i molt crematística
i és que
sobretot el ciutadà
no pensi
que invertir en museus
o invertir en arqueologia
o invertir en restauració
és llançar els diners
que pensi
que l'educació
és
és
per un costat
educació sistemàtica
o formal
que és la que
es don
regladament
a l'escola
però
hi ha una educació
que se'n diu
ambiental
informal
o assistemàtica
que és tant
o més important
que aquesta
i que és el 70%
de la formació
integral
de la persona
que és
la dels museus
la que ens ve donada
perdó
pels mitjans de comunicació
la que ens ve donada
per la conversa
amb el company
al carrer
la que ens ve donada
per l'observació
per la lectura
i
en tant en quant
no siguem capaços
d'entendre això
jo crec que
ni els esforços
dels museus
ni dels tècnics
ni de les institucions
no seran prou
per tant
diria
primer
que valorin
l'esforç
de les institucions
que sempre serà
insuficient
afortunadament
amb el tema
dels museus
i que a més a més
entenguin
la visita als museus
i la visita
al nostre patrimoni
com una cosa
fonamental
i consubstancial
a l'educació
permanent
i mai
acabada
de la persona
doncs
moltíssimes gràcies
per estar aquí
amb nosaltres
senyor Comar
amb el PSA�s Ballester
i llavors
ens hem assabentat
una miqueta més
del que és
el món dels museus
i el que podrem fer
en un futur
moltíssimes gràcies
a tots dos
per estar aquí
amb nosaltres
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies