Te'n recordes?
Cada vez que te veo me acuerdo de esos tiempos
con la cerveza al litro mirando la puesta del sol.
El escritor ver una mesa colocada en la vereda
se juntaban los amigos a discutir la situación.
Aquesta història arrenca l'estiu del 2001.
El Nàstic ha pujat a Segona Divisió
i es prepara per viure una temporada que pocs oblidaran.
La competició s'estrena amb tot un exprimer,
al Racing de Sant Ander visitant el nou estadi.
La primera incidència, però, arribarà ben aviat,
a la quarta jornada de Lliga, el dissabte 22 de setembre.
Aquella nit acabarem a l'hostal sopant un estofat.
La vigília de Santa Tecla, el Nàstic rep el ferrol.
És dissabte i la tempesta acaba per deixar el nou estadi a les fosques.
L'àrbitre suspèn el partit per la falta de llum
i perquè el camp s'ha convertit en una piscina.
Abans de la suspensió, però,
l'equip de Noguers té temps per marcar dos gols.
El segon, de Santi Castillejo.
Pràcticament puc assegurar que aquest partit no s'acaba.
Quan atenció a la jugada,
Espinilla la intentarà el Nàstic,
obre cap a banda esquerra,
compte que pot tenir perill,
Manolo Herrero es dins l'àrea,
Manolo Herrero encara amb la pilota,
la treu cap a fora,
José Luis Deus intenta buscar posició pel xut,
Ruiz Ochoa, el rebuig...
Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol!
És gol, és gol, és gol, sí!
Gol!
Del Nàstic!
Miràvem la bandereta del Línier,
però no hi ha fora de joc.
Castillejo s'ha donat la volta
després dels rebuigdes del punt de penal
i el segon que puja al mercada del nou estadi.
Quin inici de partit!
Quina bogeria!
I això que plou!
I això que al canç sembla una piscina!
I això que plou!
El primer disgust de la Lliga
arriba el diumenge 7 d'octubre,
a l'Elmàntico.
El Nàstic té a les seves mans
un triomf històric al camp del Salamanca,
però es deixa empatar el partit a l'últim minut.
El maig acaba 3 a 3.
Un dels golejadors de la jornada
és Antoni Pinilla.
Busca Déus, que és a la frontal,
ho ha fet bé Déus,
ha anat, atenció,
la sentada capanera de Déus
pot rematar Pinilla,
gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol!
Gol!
gol del Nàstic a Salamanca!
Ha marcat Pinilla en camadret de la jugada,
que bona de José Luis Déus!
El pont de l'1 de novembre
fem la primera sortida per les Espanyes.
L'Alcázar i l'Aquaducta de Segòvia,
els castells de Coca i Penyafiel,
la catedral i els garitos indis de Burgos,
el monestir de Silos
i el desfiladero de la Llecla.
L'objectiu és arribar a Sòria,
a los pajaritos.
L'afició a Granà fa un desplaçament massiu,
però el Nàstic no passa de l'empat.
Llàstima, la nit de Sòria, però,
encara està per descobrir.
He despertado casi a las diez
y me he quedado en la cama
más de tres cuartos de hora.
Yo he merecido la pena.
Diumenge, el 2 de desembre,
arriba el primer gran espectacle
de la temporada al nou estadi.
Jesús Gil, Luis Aragonés
i l'Atlético de Madrid.
Les grades s'omplen a vessar.
L'equip ha quedat en mans de Jaume Bonet
després de la destitució fulminant de Noguers.
Els matalassers s'imposen al marcador,
tot i el gol de Félix Prieto.
Jo ja ho havia dit abans,
això és una festa per sobre de tot,
no ho hem d'oblidar.
Compte, Félix Prieto!
Podrà xutar!
gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol...
gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol...
gol...
El Nàstic!
I encara hi ha vida, Àngel, encara hi ha vida!
És que es té que provar, ja t'ho he dit abans,
quan s'hi veu la línia de l'àrea gran es té que provar,
si aconsegueixi, que a més el mono ha fet el mono ara,
perquè ha fet allà una tonteria
que a l'entrenador li hauria de fotre una multa impressionant,
perquè això és inconcebible, no?
L'endemà esclata la bomba.
El sorteig de la Copa del Rei empareia el Nàstic amb el Reial Madrid.
El club es prepara per viure una moguda mai vista
i queda desbordat.
Tot Espanya parla de l'eliminatòria.
El partit d'anada es juga dimecres, 12 de desembre,
amb un ambient que no oblidarem mai.
El Madrid acaba perdent.
La ciutat viu un somni.
Félix Prieto cap a Manolo Herrera, ara no ja fora de jau,
vinga, la passada Manolo Herrera cap a Codina dins l'àrea,
la central, gola, gola, gola, gola!
Ara sí, ara sí, ara sí!
Goooooooool!
Goool del Nàstic!
Li ha marcat el Madrid!
Li ha marcat el Madrid!
Goool!
De tota Tarragona!
El gol per ser en pròpia porta,
però què més dona?
Què més dona?
El 37 de la segona!
82 de partit, la centrada de Lluís Codina,
un defensador al Madrid.
Ara intentarem saber qui era.
Caranca, gràcies Caranca!
Intentant tallar la pilota,
se l'ha fotut a dins,
Nàstic 1,
Reial Madrid 0!
Vinga, Codina,
a la contra,
podem intentar o encara,
Félix Pieta no hi ha fora de joc,
la pilota cap a Castilla,
però que anirà cap a la porteria,
el Poblis s'aixeca,
Castilla posar la frontal una mica escuradet,
la centrada,
el segon pal,
ai, ai, ai, ai,
encara és viva la pilota,
no ha entrat de miracle!
No ha entrat de miracle,
era el 2 a 0!
Oh!
No ha entrat de miracle!
L'eufòria s'estén per tot arreu.
Jaume Bonet,
el farmacèutic,
esdevé el principal protagonista
dels mitjans de comunicació de la capital.
El Nàstic prepara el desplaçament a Madrid.
Aquell dissabte ens sorprèn una intensa nevada
que deixa una imatge insòlita de Tarragona.
La cita del Bernabéu és el dimarts següent,
18 de desembre.
2.000 aficionats desafien la neu
i es planten a la castellana.
El somni gairebé es fa realitat.
Al mig del camp estem jugant molt bé,
Manolo Herrero,
obre cap a la dreta,
Lluís Cudina vinga amb velocitat,
deixa la pilota encara més cap a la dreta,
cap a en Jean Cuellar.
Anem a veure què fa el exjugador del Barça i del Betis,
encara a Cuellar.
La centrada vol arribar amb el relló.
Gol! Gol! Gol! Gol! Gol! Gol! Gol!
Gol! Gol! Gol! Gol!
Gol! Gol!
Gol! Gol!
Gol! Gol!
Gol! Gol! Gol!
Gol! Gol! Gol!
Gol! Gol! Gol!
Gol! Gol!
Gol! Gol!
Gol!
Gol!
L'eliminació de la copa ens torna a la dura realitat de la lliga.
L'equip no acaba d'arrencar
i la directiva fitxa Lobo Diarte.
El mes de febrer ens deixa un gran partit al camp del Ferrol
i els gols de Pachi Méndez contra el Salamanca.
Con atención a la jugada,
Castillejo, que es quedarà soldado al porté!
Castillejo! Castillejo!
Gol! Gol! Gol! Gol! Gol! Gol! Gol!
Gol! Gol! Gol! Gol! Gol! Gol!
Gol! Gol! Gol!
Gol!
Gol!
Gol!
Gol!
Gol!
Gol!
Gol!
Gol! Gol!
Gol! Gol!
Tornàstic!
Tornàstic!
El regal ara, sí!
De la defensa del Racing s'ha quedat totalment sol com un mussol!
Castillejo davant el porter al minut 6 de la primera!
La sentada de Pinilla, volia arribar a la rematada, el rebuig per Méndez...
Gol! Gol! Gol! Gol! Gol! Gol! Gol! Gol! Gol! Gol!
Gol! Gol! Gol! Gol!
De Pachi Méndez! Gol! Gol! Gol! Gol de Traque y Mucador de Pachi Méndez, que encara no s'ho creu, pero el minuto 8 de la segunda part acaba de empatar el Parcí!
Qui no recorda allò del desvio del Boralla i la paella del Palmar i les genialitats de l'Ullès al Borallà?
Qui no recorda allò del desvio del Boralla i la paella del Palmar i les genialitats de l'Ullès al Volant?
Dissabte, 2 de març, anem d'excursió a l'Albufera. Aquella tarda, al camp del Llevant, acabarem empatant un partit que teníem perdut.
Som al 39 i mig de la segona, Llevant 2, Nàstic 0. A veure si podem marcar com a mínim el 2-8 i donar-li més emoció! Gol! No! Sí, sí, sí!
Gol! Gol! El Nàstic perdonant-nos vida en aquests darrers 5 minuts de partit!
L'esperança de la salvació es manté. El Nàstic visita el nou estadi i s'emporta 3 gols. El Nàstic sembla punt per a la remuntada.
Comptarà la centrada! Gol! Gol! Gol! Del Nàstic! El tercer! El tercer, Ivan Pérez! Ha puxat al cap la pilota cap al pal dret de la porteria del Nomals.
i tot i que hi havia un jugador defenent aquesta zona, no ha pogut evitar que la pilota finalment, amb ventes i rodolons, acabés entrant dins de porteria del conjunt surià.
Espectacular! Això és veure-ho per creure-ho! 32 de la primera, Nàstic 3, Nomancia 0!
Macho, macho man! Macho man! I've got to be a macho man! I've got to be a macho man! I've got to be a macho!
A Bailar i a Cantar, és dissabte 30 de març,
al Bacete la Nuit, el nàstic ens porta a Castella-la-Manxa
en plena Setmana Santa, fugint dels camacos que van a Andorra.
Xoc de trens a Torredembarra.
Després de l'ensurt, ens anem a sopar i a la zona.
Sortim de marxa, tot i que hem perdut, el Carlos Belmonte.
És a l'alçada de la Fontalla, la pilota precisament cap a aquella zona,
l'estava jugant al primer toc, el conjunt a local i gol.
Gol de l'Albacete.
Jo no sé, però a part que sigui o no sigui mans, han fet el que han volgut.
Tres passades, la pilota per Basti i Basti a la frontal de la Petita,
fusellat Javi Ruiz, després d'una jugada, jo no sé com es veu per la tele,
però aquí com a mínim amb una facilitat pasmosa l'Albacete.
Tornant d'Albacete, la setmana següent, el Nàstic rep el Córdoba i el guanya.
El miracle encara és possible.
Pinilla marca el gol de la victòria.
Vinga, vinga, vinga, vinga, gol!
En Magí existeix! Gol de Pinilla! Gol de Pinilla!
No ens ho hem merezcut, però gol!
L'Atlàstic!
El tram final de la Lliga avança.
La jornada següent anem a ells a fer la paella
en un altre desplaçament massiu de l'afició grana.
L'esperança de l'empat, però, s'esbaix en els últims minuts.
Com a contrapunt, el diumenge següent,
la visita del Murcia al nou estadi
salva les poques opcions de mantenir la categoria.
Quan intenta comptar a la jugada Aguilar,
la centrada! Gol del Murcia!
Gol de Loreto!
La centrada d'Aguilar!
Loreto de planxa, sol dins l'àrea!
Albert Tomàs es posa les mans al cap!
Acaba de marcar el Murcia!
El nou estadi sembla un funeral!
Madrid ens espera.
Anem al barri més indi de la capital, Malassanya.
Plaza 2 de Mayo, Botellón,
Pitgeria Meravilles,
els locals més moderns.
És divendres, 26 abril.
Comença el cap de setmana.
Aquest sí que no l'oblidarem mai.
La cita de l'endemà és el Vicente Calderón.
Migs miler de tarragonins donen color al partit.
Fotografies fora i dins el camp.
L'ambient és extraordinari.
Per davant, 90 minuts,
que quedaran a la memòria col·lectiva del Nàstic.
El partit acaba amb empat a 3.
Otxe Perillosa,
banda esquerra d'atac del conjunt grana,
la pilota sentada per Cuellar,
chaotic contra el moment.
Al gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gotol, gol, gol, gol, go, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol...
Històric del Nàstic al Vicente Calderón.
Que cridin, que cridin.
Nosaltres també.
Albert Tomàs acaba d'avançar el Nàstic aquí.
el Vicente Calderón
amb tot en contra els seguidors del Nàstic
aquests 200 valents
en peus
disfrutant i gaudint amb el primer gol
que acaba d'aconseguir el Nàstic
ha acabat rematxant
un polèmic 2-1
que davant les protestes del Nàstic
la tensió, cuellar, cuellar, gol, gol, gol, gol
gol, gol, gol, gol, gol, gol
gol, gol, gol
gol
gol
gol
del Nàstic
en el millor moment
quan encara no acabàvem de paï
el segon de l'Atlètico de Madrid
amb targetes grogues per Dierte
per Ramis
s'ha trobat amb la pilota d'Islaria, cuellar
i davant Mono Burgos
xup, xup, xup, xup, xup
el segon pel Nàstic
el 2-2
encara estem vius, Àngels
Atlético 3, Nàstic 2
Atlético 3, Nàstic 2
vinga
Angelito vinga
és el 3-3
és pràcticament la dernière oportunitat
situa la tanca defensiva al árbitre
també el Mono Burgos
cuellar, cuellar, cuellar, cuellar
G Forsycs Boller
oh, goal
gol
gol
gol
gol
the l'ulin
gol
god
gol
gol
gol
gol
gol
D'Àngel Juella!
Ella lo dio salir de allí,
ahora sabía la verdad
y se decidió.
Després de l'empat al Calderón,
el Nàstic se la juga contra el Poli Agido,
rival directe per evitar el descens.
Aquell diumenge 5 de maig,
la gespa del nou estadi encara no sap
que serà envaïda pels aficionats.
El partit comença amb un gol de Dani Marín
després d'una gran jugada de Bruno Saltó.
Intenta fer una jugada impossible,
però s'hauria d'intentar contar a Bruno Saltó.
Que bé la jugada per Bandadeta!
Gol! Gol! Gol! Gol!
Gol! Gol! Gol!
Gol! Gol!
Gol!
Gol!
Gol!
Gol!
Gol!
Del Nàstic!
Que gran Bruno!
Que gran!
Quina jugada un altre cop!
Remuntant la línia de fons!
S'ha ficat dins l'àrea!
La passada de l'amor!
Banda dreta de Bruno Saltó!
I Dani Marín!
A boca de gol!
A la frontal de la Petita!
A Barça, el Nàstic al marcador!
El poli empat al maig, però Déus torna a avançar als Tarragonins amb un gol que pot suposar la permanència.
El partit és a punt d'acabar.
Som en el temps de descompte.
I arriba el gran pal.
Sortirà fora per línia lateral.
Som al temps de fer així Rubén.
Quan queda?
Com sempre controlant-nos el Rubén.
Aquesta estadística concreta.
Hem passat ja tres minutets.
Vinga, atenció.
Dos minuts més encara.
Vinga, aguanta, aguanta.
Només dos minuts.
La té Manolo Herrero.
Hem de guanyar com sigui.
Hem de guanyar com sigui.
Manolo Herrero l'avent.
Malament.
Malament aquí al mig del camp.
Veia posar la cama Àngel Cuellar, però falta de Cuellar.
Però què diu?
Però què diu?
Però què li passa aquest home?
Clos Gómez avui està fent un arbitratge increïble.
S'està, s'està, s'està, s'està avassallant.
Era al revés.
Era planxa contra Àngel Cuellar.
Però què està fent?
El poli protesta i en raó.
És que és una vergonya aquest àrbitre avui.
Atenció, atenció.
Conta la pilota sentada cap a dins, cap a dins l'àrea.
Encara tallarà el poli.
Conta, conta, conta a la frontal.
A la frontal.
Conta, conta, conta, conta, gol del poli.
Gol del poli.
Gol del poli.
Gol del poli.
Gol del poli.
Acaba d'ensurrar-nos el poli ejido.
Déu meu.
Gol del poli.
Mira que ho anàvem dient.
Mira que ho anàvem dient.
Joan Andreu, digues.
La major partida, el terreny de joc està.
El públic llançant objectes al camp.
Aquest gol ens acaba d'enviar a la segona B.
Aquest gol de Bordi.
I expulsió a Diarte.
Ens acaba d'enviar a la segona B.
Expulsió a Diarte.
Sí, sí.
Expulsió de Diarte que jo hagués fet...
Vaja, ja fa uns minuts, eh?
Estan caient uns lletres sobre el terreny de joc.
L'àrbitre ha estat fatal, però Diarte encara pitjor.
Jo no sé qui dels dos pitjor.
Està tot a l'àrea del Nasti plena d'ampolles i d'objectes.
Aquest pas a sobre ens tancaran al camp.
Però és que jo ja què volen que els hi digui.
No s'han de llançar objectes, sí, però entenc l'emprenyament de la gent.
Entenc l'emprenyament de la gent.
Mira que ho veien venir, Àngel, ho estaven dient, eh?
Ho estaven dient.
I l'equip tot i això se'l veia nerviós.
No acabaven de matar el partit.
No acabaven de matar el partit.
Ara li ha caigut un objecte, un jugador del poli, el que faltava.
Això és el principi del fil.
La policia ja...
Això és el principi del final d'aquest projecte del Nasti 2001-2002.
La gent està molt nerviosa, se té que entendre, però també...
És que no s'ho mereixen, Àngel, és que no s'ho mereixen.
Aquesta gent no es mereixen.
No s'ho mereixen, això, perquè ha sigut un públic incondicionat
durant tot l'any que no ens ha fallat en cap moment
i que realment no es mereix això, no?
El poli continuarà a tres punts de diferència del Nasti,
malalt la derrota del Numància, tant se'n dona, tant se'n dona.
Estem enfonsats a segona vegada.
I els jugadors d'Elegido increpant el públic.
El jugador d'Elegido, compte ara que hi ha un jugador d'Elegido
que vol anar cap a la banqueta del Nasti, té un trau al cap, eh?
Té un trau al cap.
Aquest jugador d'Elegido, no ens hem d'enganyar,
li ha caigut un objecte al cap.
Invasió de camp, invasió de camp, no, sisplau, això no.
Invasió de camp i el partit no està acabat.
Invasió de camp i el partit no està acabat.
Demà, per no dir aquesta nit, serem protagonistes i negatius
a tots els telediaris de tota Espanya.
Això no, sisplau, això no.
Invasió de camp sense partit, acabat.
Vicepresident del Nasti que a la GESPA també.
El vicepresident del Nasti que a la GESPA.
No, mirant d'intentar aturar, m'imagino, a l'afició.
Ja, ja, però és que no hauria de sortir un vicepresident
a aturar a la GESPA.
Doncs a les escales de donen accés als vestidors.
Això ho ha de fer la policia.
Jo ja entenc que, clar, això és molt perjudicial pel Nasti,
però això ho ha de fer la policia.
Sisplau, no perdem els nervis, sisplau.
Sisplau, era el que ens temien.
Ha estat el cop mortal, Àngel, ha estat el cop mortal.
Sí, sí, sí, és una cosa inexplicable,
una cosa que pel domini del polideportivo es veia una mica vindre.
Però què fa la gent?
La gent continua...
Escolta, i la gent marxa als vestidors, eh?
Els jugadors anant i marxen.
Sí, sí, partit sense acabar, això és tancament de camp, eh?
A més, partit televisat, que ho veu tothom...
Això és tancament de camp.
I aquí no hi ha excusa ni pretès, no?
Jo ja no sé què més ens pot passar avui, Àngel.
Jo ja no sé què més.
Però clar, és que la gent ha esclatat.
A veure, no ho podem justificar, això.
No ho podem justificar.
Però la gent ha esclatat.
Ha esclatat de tota la tensió que tenim a sobre.
El Nàstic torna a jugar la setmana següent al nou estadi.
Repa el Jerez, un altrec segon a B que aspira el miracle de l'assenys.
Tot i així, els granes sentencien el marcador amb dos gols.
El segon, de Manolo Herrero.
Déus, déus, cap a Manolo Herrero.
Vinga, xuta, xuta, xuta, goli!
Goli! Goli! Goli! Goli! Goli!
Goli! Goli! Goli! Goli! Goli!
Goli! Goli! Goli! Goli! Goli! Goli! Goli! Gool!
Gool! Gool!
Per qui ho vulgui! Per qui ho vulgui! Per qui ho vegi!
Gool!
El Nàstic!
El segon! Sí, senyor!
Així és com es respon a un àrbitre.
Així és com es respon.
guanyant el camp, guanyant el camp!
Manolo Herrero, gol del Nàstic!
Amb l'aigua al coll, el Nàstic viatja obvia
a la penúltima jornada del campionat.
El club fleta un vol especial perquè els aficionats
acompanyin l'equip. Els Asturians no es juguen res
i el Nàstic acaba guanyant 0-2.
Àngel Cuellar torna a obrir el marcador.
Estem intentant arribar, com ara,
aquesta pilota cap a Cuellar, que no arriba.
No arriba a Déus, però sí, Cuellar contra Cuellar dins l'àrea.
Encara, Cuellar, encara, Cuellar!
Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol.
Gol, gol d'Angelito a Cuellar! Gol del Nàstic! Gol del Nàstic al minut 19 de la primera!
Who am I?
I'm just a girl who only wants...
Amb molt poques opcions de permanència,
el Nàstic juga dissabte 25 de maig contra l'Extremadura.
Passem el dia amb bici per la Terra Alta.
El club Escatarragones juga a l'ascens al Serraio.
I la jornada acaba el nou estadi amb la sensació que això s'acaba.
No hem jugat bé, ens ha pogut guanyar l'Extremadura,
però el que val és el resultat, Àngel.
Tothom se'n recordarà, finalment, d'aquest 2-1,
d'aquesta victòria i d'aquell Nàstic, com a mínim,
la rematada de Cuellar al gol!
El gol de Cuellar ara, que ja no serveix de res,
repeteixo, però com a mínim,
és el tercer del Nàstic, Cuellar.
Se'n va content a celebrar-ho cap a la zona del gol.
El tercer del Nàstic, que potser serà el gol
que hem cantat menys de tota la temporada,
ho és, de fet, perquè ja ho dic,
no ens evita el descens,
però això sí, per mi és molt important.
Marxarem amb el capalt.
El descens es confirma, tot i la victòria, 3-1.
Per a sorpresa de molts,
una part de l'afició torna a envair el camp,
es planta davant la llotja
i aclama els directius.
El Tito es posa a plorar.
Continuen els crits dels aficionats,
són uns 400 o 500 aficionats
aproximadament saltant, votant
i mirant cap a la zona de la llotja.
Patint, doncs, aquest moment,
tot i que sembla que ho estiguin celebrant,
però, evidentment, doncs, la processó va per dins,
però, d'alguna manera, deixant clar,
aquest és el missatge,
deixant clar que l'any que ve hi seran.
Que no ha passat res, que no ha passat res,
o si ha passat, si ha passat, perquè hem baixat.
Però, vaja, que l'esport és així,
que el futbol és així,
que l'any que ve hem de tornar,
perquè aquesta afició tornarà a estar.
Escoltin, escoltin.
Volvemos otra vez.
Sí.
El crit es el año que viene,
volvemos otra vez.
Aquest, aquest.
El año que viene,
volvemos otra vez.
I ho estan cantant el president i el vicepresident.
Doncs, jo crec que és la millor imatge, no?
És el millor que podem dir en aquest moment, Ricard.
Mirarem de parlar de seguida amb Josep Maria Andreu.
Està realment molt emocionat.
President, està emocionat, no?
Sí, jo no puc parlar ara, tu.
Estic, estic emocionat per la gent que tenim, no?
Perquè t'ho juro que és impressionant, això, no?
És impressionant, Xec.
Vull dir, és una pena, hòstia, és una pena.
S'han fotut abaix.
És una pena, tio, de veritat t'ho dic.
Però per aquesta gent t'ho juro que fins al fi del món, tu.
Treballarem com a mai perquè l'any que ve hem de tornar a pujar, eh?
Prometo que pujarem, com sigui, però pujarem.
Ens mereixem estar dalt.
Hòstia, tu ho veus?
Això és impressionant.
No puc, t'ho juro, no puc, Xec.
No puc, Ricard, no puc.
Malgrat el descenys, l'any 2002 no ens deixa un mal sabor de boca.
Recuperats de la Depre, preparem l'expedició a Benicàssim.
Ens espera la concentració més moderna i indi del món mundial.
Quatre dies de FIP intensos, molt intensos.
Concerts, polseres, samarretes, whiskeys, DJs, el Fiber Café,
les galetes per esmorzar, el chill-out, la megatenda de l'Ullers,
la rave, els nastiqueros, el napo, la fashion, la periodo albacete,
l'espejo, els gabachos i una cançó.
Martin s'est flotté dans les vestiaires,
Lucas l'écouté, plutôt intrigué.
Qui est ce jeune homme d'allure fière,
nouveau surveillant, fraîchement arrivé à la piscine ?
Ta-lam, ta-lam, ta-lam, à la piscine.
Ta-lam, ta-lam, ta-lam.
Lucas grimpa sur son plongeoir,
Martin poireauté afin de pouvoir fermer la piscine.
Ta-lam, ta-lam, ta-lam, à la piscine.
Ta-lam, ta-lam, ta-lam.
A deux sur un vélo, il fait d'all, il fait d'all, il fait d'aller jusqu'à la piscine.
Oh, Lucas plonge, pardon que Martin le maat avant de l'attraper
dans les vestiaires de la piscine.
Ta-lam, ta-lam, ta-lam, à la piscine.
Ta-lam, ta-lam, ta-lam, plutôt éner...
L'estiu vol acabar-se, arriba el setembre
i el nàstic s'enfronta un altre cop a la segona B.
Però tant se val.
La tecla ens deixa a sota la pluja les millors notes de l'any.
Puede que solo sea artificial
Puede que a mi manera me sirva para olvidar
Prometí que nunca volvería a caer
Pero esta vez no lo quiero evitar
Es que me hace volar
Soria, València, Albacete, Madrid, Benicàssim, Tarragona...
Tarragona? El 2002 ens ha fet una mica més moderns,
més indis, més alternatius.
El 2003 tornarem a segonar
i si no, igualment ens continuarem veient
el nou estadi, el Candil,
a la Penya, el Cau,
al Fib i per la tecla.
Per molts anys.
Con el rumbo fijo y sin mirar
Atrás
No sé qué me das
Qué me hace volar
No sé qué me das
Qué me hace volar
No sé qué me das
Qué me hace volar
No sé qué me das
Qué me hace volar
Más alto de lo que nunca soñé
Puede que solo dure un poco más
Dicen que lo que sube
También tiene que bajar
Como el sol entre las nubes
Hacia el horizonte irá
Sabiendo que mañana amanecerá
Y es que me hace volar
Y es que me hace volar
Como el águila que vuela en libertad
Sobre el valle lejos de la tempestad
Como el viento cuando cruza la ciudad
Con el rumbo fijo y sin mirar
Con el rumbo fijo y sin mirar atrás
No sé qué me das
Qué me hace volar
No sé qué me das
Qué me hace volar
No sé qué me das
Qué me hace volar
No sé qué me das
Qué me hace volar
Todo la montaña
Cerro del volcán
No sé qué me das
Quieres responar
No sé qué me das
Qué me hace volar
No sé qué me das
Qué me hace volar
No sé qué me das
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!