Buenas noches, estamos aquí con el vigilante de la entrada de Aquapark
que nos indicaba que los chavales habían estado aquí en la entrada.
¿Has visto en sus rostros algún miedo, alguna situación tensa?
Hombre, igual un poquitín caras hasta ellos, alguno, ¿no?
Pero vamos, que más y el que menos.
¿Qué tiempo han estado aquí?
Pues han tirado hora y media.
¿Y sabes dónde les han trasladado ahora en este momento?
No tengo ni idea porque los han llamado y nadie me ha dicho nada.
¿Se han ido particularmente de uno en uno o han ido en grupo o a algún sitio?
Todos en grupo.
Todos en grupo se han ido por allá.
¿Pero no han vuelto a la universidad laboral?
No puedo decir nada porque no lo sé.
De acuerdo.
No lo donde han podido.
De acuerdo, muchas gracias por la información.
Y gracias por la atención, porque estas horas...
En aquest moment, en aquest moment, quan són les 5.32 minuts, veiem els cotxes, els autocars, que marchen ja.
Hola, bona nit.
Hi ha algun responsable de la policia?
Hola, bona nit, ets un responsable de la policia?
No, no, jo no.
Hi ha gent allà, anem allà.
Anem cap allà, vinga, va.
Doncs en aquest moment...
Ja ho hem arribat just en el moment en què marxaven.
Sí, repetim, són les 5.33.
Es pot dir que és un conjunt de trastorns greus que afecten un organisme que han perdut en gran part de la seva capacitat de defensa contra els agents patògens.
A causa de la invasió d'un virus que infecta tot just les cèl·lules més preparades per reaccionar contra les infeccions.
Es va conèixer fa uns 6 anys i són ja milions els morts i centenars de milers els portadors dels virus.
Homosexuals i drogadictes són els principals castigats d'aquesta pseudoplega bíblica.
Però no són els únics hemofílics i receptors de sang ampliant l'espectre d'influència.
És aquesta una altra peste arribat dels Estats Units.
L'organisme humà té, des de que neix,
la capacitat de reconèixer els elements estranys que d'una forma o d'altra penetren en el seu territori
i automàticament es dispara el sistema de defensa o immunologia
que intenta destruir la gent estranya o antigen.
No és, però, aquesta una tasca que es desenvolupi d'una forma ràpida,
doncs es pot trigar des d'uns dies fins i tot mesos abans que la tasca dels productes químics produïts per l'organisme
i els glòbuls blancs presents a la sang puguin desfer-se completament de l'invasor.
El virus del SIDA, tot un gromet, té l'especial apetència per un tipus de glòbul blanc,
el que s'anomena linfocito auxiliar.
L'infecta, es reprodueix i finalment el destrueix.
Promet, doncs, que una gran quantitat d'altres organismes patògens prosperin sense una resposta de defensa.
El que encara ho ha fet més terrible és que, al introduir-se dins del glòbul blanc,
enmascara el seu propi còdic genètic amb el de dit glòbul.
I d'aquesta forma, un altre glòbul defensor l'identifica com un del propi exèrcit.
I, lògicament, no l'atacarà.
El virus així ens ha instal·lat pot ser resident dins del glòbul blanc,
anys inclús, abans de donar senyals de vida.
Un cop comença a reproduir-se, pot infectar al·ligerament l'organisme.
Una següent exposició a una simple infecció pot ficar en marxa el procés de reproducció del virus,
a l'augmentar també el nombre de glòbul.
Una segona exposició, o una simple infecció, pot ficar en marxa el procés de reproducció del virus,
a l'augmentar també el nombre de glòbul.
També ho pot provocar la presència d'algun altre factor químic.
Comença llavors l'etapa anomenada d'incubació, d'una durada variable, però normalment llarga.
Això dificulta el diagnòstic i la prevenció.
Lògicament, el virus, aposentat en el domini aliei,
i en plena eufòria reproductoria desfà totalment el sistema de defensa.
El cos queda així expulsat a qualsevol altra infecció.
Fongs, protosous, bacteries i virus poden campar llavors per als seus drets.
I, de fet, ho fan, fins a no deixar un arrestat de l'er a la víctima.
I, de fet, ho fan, fins a no deixar un arrestat de l'er a la víctima.
Iugoslàvia, l'àvia, l'àvia, l'àvia.
Iugoslàvia no és cap marca de tabac, no és cap cançó de moda,
no és cap papallona, no és cap nom de dona.
No existeix la Maria Iugoslàvia.
Iugoslàvia, l'àvia, l'àvia.
La freqüència viatgera de les emissores municipals de la ciutat de Tarragona i Radio Fòrum
et presenten unes vacances per a joves.
Només per 30.000 cuques pots anar 15 dies a Iugoslàvia
incluint-li l'autocar, el menjar i el càmping.
Del 15 al 29 de juliol.
Per més informació, truca als telèfons 23 77 48 de dilluns a dijous i pregunta per Maripaz.
I 21 03 26 els caps de setmana i demana per l'ina.
Iugoslàvia, l'àvia i l'àvia, vine a Iugoslàvia ja amb nosaltres.
Rossellat.
El rossellat es pot fer de molta classe de peixos.
Anem a fer de rap per 6 persones, no?
Un tall de rap per cada persona i unes quantes patates.
es bullen el rap amb un sofregit de ceba i tomaca i quan el rap està bullit, amb un altre cassola a part, se sofregeixen l'arròs o els fideus.
Si és arròs, una tassa per persona i si és fideus, 50 grams per persona.
Quan això està durat, es tira el caldo del rap bullit fins que quedi sec, completament sec i ja està.
Després es serveix amb una mica d'alioli, primer l'arròs o els fideus i després el peix amb les patates.
Hola, bon dia. Com es diu vostè?
Maria Terueu.
Vostè està avui, i inaugurem aquest petit espai amb vostè, en aquest mercat a l'aire lliure que es celebra en la plaça del fòrum.
Com va la venda?
Valament.
Valament?
Com es diu això?
No ho sé, no sé si siguen quartos o no, què passa.
Els preus, com estan en comparació amb les botigues normals i corrents?
Una mica més barat.
Vostès ho distribueixen directament de producció?
Sí.
Bé, doncs, moltes gràcies per la seva col·laboració i moltes gràcies.
El tinc pagament castellana?
Bé, és igual, jo li faig les preguntes a cabala.
És a cabala.
Hola, bon dia.
Buenos días.
El seu nom, sisplau?
Maria Teresa Cabello Pineda.
Vostè fa molt de temps que ve a aquest mercat a l'aire lliure de la plaça del fòrum?
20 anys.
20 anys, bé, però aquest mercat d'aquí, aquest mercat d'aquí, a l'aire lliure, 20 anys ja fa que...
20 anys, sí, sí, 20 anys.
Quina és la fruita que vostè més porta? La fruita del temps o fruita de càmera?
No, la del tiempo.
Siempre, siempre, siempre del tiempo.
És de collita pròpia?
No, no, comprada en València.
Comprada en València?
Sí, sí, sí.
Com està la venda avui dia?
Hi ha gent que compra, compra amb poc... Com està tot això?
Depende. El sábado se vende bastante, pero el miércol es fatal.
Vostè creu que si es fés una miqueta més de propaganda d'aquest mercat, tindria una miqueta més d'acceptació, una miqueta més de coneixement d'aquest mercat?
Hombre, claro. Eso siempre, la propaganda es lo que más hace.
Sí, sí.
Perfecte, doncs moltes mercès per la seva col·laboració.
Hola, bon dia. El seu nom, sisplau?
Hola, bon dia. Sóc Guillermo.
I vostè quant de temps fa que està aquí en aquest mercat d'aquí de la plaça del Fòrum?
Doncs fa dos anys que vinc aquí a la plaça del Fòrum.
I en dos anys ha notat algun canvi en el tipus de gent que hi ve o potser està sempre la mateixa gent?
Bé, està la mateixa gent, depèn de l'època de l'any, sis estiu, sis hivern o això, varia una mica la gent, però sempre la mateixa, quasi.
Veiem que és una parada amb força clorida, amb una bona quantitat des de, bé, des de patates, veiem per allà, alls, cireres, tomàques, pebres.
D'on obteniu aquesta fruita? És de collita pròpia o la aneu a buscar?
Doncs hi ha de tot, hi ha collita pròpia i també hi ha comprada perquè l'època és nostra i després compres el que fa falta per a complementar tot.
Com està la qüestió dels preus?
Els preus, la gent no es troba cas, claro. Ara, ara a aquesta època anem a una època que baixen, baixen perquè l'estiu sempre està tot més barat.
I en comparació amb les botigues que hi ha, ja establertes al carrer, quines diferències de preu hi ha?
Doncs sí, sempre hi ha alguna diferència perquè com tins gènere teu i llavors un gènere comprat, doncs l'un ho dones més barat o l'altre potser ho dones una mica aparegut a la tenda, però hi ha avantatges, s'estudien dintre la gent.
Què diríeu a la gent perquè vinguessin més sovint a aquest mercat?
Bé, doncs diríem que s'hi poguessin vindre perquè, mira, a més, una col·laboració de tots i crec que val la pena perquè la fruita la trobem més fresca que les tendes i potser millor inclús de preu.
Moltes gràcies per la seva col·laboració.
Gràcies.
Hola, bon dia. El seu nom, sisplau.
Nicolai Rodrígueu.
Vostè té aquí una paradeta que ve que amb forces colors i amb força material. A què has de dir que vostè?
A la venta ambulante.
A venta, però de quin tipus de gènere?
Tejido, de tejido.
Com veu vostè la gent aquí a la part alta? Ve a comprar, no ve a comprar, s'ho pensa, passeja dos cops i després compra? Què fa?
Aquí no comprarà ni nada, perquè aquest mercat està mort. El que ha de necessitar és propaganda aquest mercat.
Ser una propaganda bona perquè venga la gent, si no, no viene. Solamente viene la gent de la parte alta solo.
Vostè pensa que si la resta de Tarragona sabés que aquí hi ha un mercat o coneixés una miqueta més aquest mercat d'aquí dalt,
que es fa a l'aire lliure els dimecres, vindrien més sovint aquí a la part alta?
Sí, sí, sí que vindrien, sí, perquè hi ha verdura. I la verdura la llama la gente.
A part de la verdura, vostè té una parada de roba. La gent, quin tipus de roba comença a escollir?
Hi ha roba d'estiu o d'entratemps?
Ah, d'estiu, d'estiu ja, d'estiu.
Roba per canalla, per gent gran, com ho tenim això?
Persona grande, la grande, más extranjero. Xandar y camisetas y blusa de guavaianas y todo esto.
Es comencen a veure turistes ja o no?
Sí, sí, sí.
I compren?
Hombre, compren no, porque recatean mucho. Es lo malo que recatean mucho ello.
Moltes gràcies per la seva col·laboració.
Hola, bon dia, el seu nom, sisplau.
Pilar.
I què és de dir que vostè?
Pues ya lo ve, a vendre roba.
A vendre roba una roba que veiem que està aquí exposada i que té diverses articles, des de roba interior a para senyora fins a samarretes i d'altre gènere.
Artículo de crio.
Articles de crio. La gent compra?
Hombre, eso de comprar...
Però es va trampejant o no es va trampejant?
Anem tirant. Un dies menys, un dies més, però anem tirant.
Es nota la influència dels turistes? Comencen a arribar allà o no?
Pues no molt. Sembla que la cosa va molt justa.
De totes formes, encara és aviat per començar a decidir sobre aquesta qüestió.
Vostè com té els preus en comparació amb les botigues normals?
No, perquè jo compro més barat i ho he de donar més barat.
Doncs és un preu molt ben arreglat, una cosa que està bé i les dones, doncs, l'aprecien.
Què ens diria la gent perquè vinguessin una miqueta més en aquest mercat?
Doncs que aquí ho venem molt barat, però encara en volen més i no pot ser.
Doncs si volen comprar bé i si no, doncs tenen vics.
Regateja molt la gent?
Molt, això sí, de massa. N'hi ha alguna que és per tallar-li el coll.
Moltes gràcies per la seva col·laboració.
Deja bé, és a més.
Hola, bon dia. El seu nom, sisplau.
Perquè, mi teo, estem aquí, estem vendent camisas d'estes, estem desesperats,
perquè vam a Tarragona, el martes i el jueves, i no ens dejan posar en el urbano.
Pagant el que estem pagant, els altres monedits, els papels que els tenim arreglats,
per què no ens dejan, que no tenim el dret a la vida igual que els altres?
Quan sobra un siti i hi ha quatre metres, el de l'altre s'hi volen aprofitar els altres.
I això no ha de ser així.
Hi ha de ser o tots moros o tots cristians.
O què vam fer aquí, entonces?
Robar, atacar el banc o què és el que vam fer?
Nosaltres queremos buscarnos la vida com Déu manda.
Per buscar-nos la vida per poder dar-nos de comer als nostres fills.
¿Ustedes han parlat amb l'Ajuntament referent a aquest problema?
És que no entiendo lo que me dice el catalán.
Disculpe, ¿ustedes han hablado con el Ayuntamiento per resolver este problema?
Pues no lo he hablado, pero fui a que me dieran, como tenemos todos los papeles arreglados,
fui a que me dieran unos papeles, una autorización para dejarnos ponernos el día que queda un sitio libre.
¿Puede comenzar?
Sí.
Fuimos al Ayuntamiento, al señor que lleva estos de los sitios del mercado de allà abajo,
a que nos dieran una autorización para el día que queda un sitio libre,
poder ponernos, porque nosotros pagamos autónomos y licencias aplicables,
llevamos todos los papeles, vamos pagando hacienda al corriente.
Entonces prefieren que se queden, cuando falta un vendedor,
prefieren que se quede el sitio vacío y no nos dejan ponernos a nosotros.
Y prefieren que se quede el sitio vacío, buscándonos la vida a nosotros.
Si tenemos que pagar 500 pesetas por ese día que falta ese señor,
por los metros que ocupemos no nos negamos a pagarlo, lo pagamos.
Pero la cosa es que nos dejen, ya que vamos legalizados en papeles, en todo,
al corriente.
Pero el Ayuntamiento se ve que tiene, no sé, se ve que va mejor que se quede
en los sitios vacíos y que no se busque nadie en la vida.
Y hay que incrementar los puestos de trabajo, no reducirlos,
porque eso es un puesto de trabajo.
Lo que hay que hacer es incrementarlo.
Ese sitio que queda vacío, dártelo a un señor,
porque es un puesto de trabajo, para que se busque la vida desde comer a su hijo.
No dejarlos vacíos.
Yo creo que esto es una cosa muy lógica.
O sea, ¿se llega a amortizar, se llega a ganar al menos las 500 pesetas
si usted se gasta en este permiso?
Sí, sí.
Si nos dejan, sí podemos.
Pero claro, si no nos dejan vender, pues va a llegar el día que vamos a tener
que dejar de pagar los autónomos porque no nos dejan vender.
¿Qué tipo de género tiene usted aquí en esta parada?
Pues camisa, pantalones, fardas, ropa ordinaria.
¿Es ropa de entretiempo o ropa ya de verano?
Ahora de verano, ahora de verano.
Lo que llevo mayormente es de verano.
¿Y la gente compra?
Sí, va comprando.
No mucha cosa porque se ve que el dinero no hay mucho,
pero vamos, se va comprando un poco.
¿La gente regatea mucho?
Sí, algunas sí.
Hay algunas, pero claro, no ir muy bien de dinero, pues regatean siempre.
Y siempre, pues, se le hace alguna rebaja.
¿Cuánto tiempo hace que usted se dedica a este tipo de negocio?
Hace unos seis años.
¿Y usted ha visto alguna diferencia entre sus inicios en el tipo de gente,
entre sus inicios y hoy día, cómo ha cambiado la gente?
Pues sí, ha cambiado.
Antes, a partir de hace unos cinco años, se notaba bastante porque se vendía muchísimo más
y la gente regateaba menos.
Yo me creo que eso influía mucho en el dinero,
porque antes ganaban mal, tenían su familia o sus hijos, los tenían colocados.
y, vamos, se influía más esto.
Entonces no regateaban tanto para comprar y ahora regatean más la gente.
Pero yo me creo que es por este, el problema este,
que al ir reducido de dinero, que no hay mucho trabajo, pues regatean más por esto.
Vale, pues muchas gracias por su colaboración.
De nada, hombre.
Hola, bon dia.
Ens trobem aquí a dintre del mercat del fòrum
i tenim al davant amb una persona que es diu...
Mari Carmen Riera.
¿A qué se dedica a usted?
A la venta de toda clase de género, o sea, pollastre, charcutería, en fin, todo.
¿Com va a la venta en aquest mercat?
Va bastante bien.
Este mes ha aflojado mucho debido a las comuniones y estas cosas.
¿Es nota una diferencia d'un temps ençà en què hi havia les dues plantes,
en què hi havia una miqueta més de moviment,
o la gent encara continua comprant?
Se nota muchísimo.
Muchísimo.
Porque aquí arriba se está despoblando
y abans había mucho más personal, gente joven,
que son los que verdaderamente consumen.
Para gente grande hoy en día, con poco tienen bastante.
¿Com creu usted que s'hauria de promocionar aquest mercat
perquè la gent hi vingués més sovint?
Hombre, el aparcamiento que han quitado ha influido muchísimo.
Después, no sé, coches pequeños que pudieran circular por dentro.
El ayuntamiento debía de terminar todos los proyectos que tiene,
edificar lo que ha prometido,
cumplir todo lo que promete,
que hasta ahora no lo ha hecho.
D'acord, moltes gràcies per la seva col·laboració.
Hola, bon dia.
Quin és el seu nom, sisplau?
Rosa Maria Espanyol.
Com sabem tots, és una habitual col·laboradora
en el programa, en l'espai Soquet de Peix,
però avui no ens portarà pas una recepta,
sinó que ens portarà la seva opinió
sobre aquest mercat del fòrum.
El mercat que avui, tot just dimecres,
té una, diguéssim, una prolongació a fora del carrer.
influeix això en les ventes aquí dintre del mercat?
Sí, influeix una miqueta a nivell de ventes
perquè es ven més, però als finals de mes no, eh?
Es nota que la gent no tenen calés.
Al final de mes les butxaques se'ls curades, vaja.
Sí, sí, sí.
I després hi ha gent que també tira per avall, eh?
Una qüestió que ha fet molt de mal és tot just aquest,
el mercat de baix, del centre,
que para dijous també a fora,
i que sovint la gent d'aquí dalt baixa a baix a comprar.
Què els diríeu a la gent d'aquí dalt,
d'aquí del casc antic,
perquè compressin en aquest mercat?
No es tracta de convèncer la gent.
No es tracta de convèncer la gent.
Es tracta que ells mateixos es vagin mentalitzant.
Perquè només que vingués una senyora
per cada casa que hi ha aquí dalt,
hauria d'estar al mercat ple.
Però se'ls ha posat al cap que baix venen més barato
i van per avall.
Hi ha diferència de preu entre baix i a dalt?
No, no, en absolut.
Igual, igual.
Després el que influeix molt també
és que la gent abans venien a comprar aquí
perquè tenien aparcament.
Podien aparcar perfectament amb els cotxes,
però ara amb tot això de les zones peatonals
pues hi han perdut.
Anem a veure,
vostè té una paradeta de peix aquí al mercat.
Com va la venda del peix?
Bé, bé, normaleta.
Molt fluixeta al principi de setmana
i divendres i dissabte més fluideta,
però no res d'altre món, eh?
La gent regateja aquí dintre?
Perquè a fora m'han dit que regateixen bastant.
Aquí dintre regateixen?
Quantitat, quantitat.
Molt, molt, molt, molt.
I es deixa regatejar vostè?
Sí, els s'han enganyat una miqueta
i se'n van contents i enganyadets.
Una persona amb molt de salero.
Moltes gràcies per la seva col·laboració.
Esteu, esteu.
Bon dia.
El seu nom, sisplau?
Josefa López.
Vostè,
quin tipus de parada té aquí,
a dintre d'aquest mercat del fòrum?
Pesca salada.
La gent abans
hi comprava força la pesca salada.
Avui dia ha canviat això
o continua igual?
Doncs sí, ha canviat una mica.
Més que res és clientela
de senyores molt grans,
d'anys enrere.
La joventut no compra pesca salada avui dia?
No.
Veiem també que teniu olives
de tots colors,
de tots olors i de tots gustos.
La joventut tampoc hi pica,
en aquestes olives?
Sí, la joventut sí.
Pel que és qüestió de bacallà ja no.
Qui regateix més,
la joventut o la gent gran?
Ningú.
No, no, no regateixen.
És una sorpresa
perquè avui amb tota la gent
que hem preguntat
tothom li regateixava a algú.
Vols que hi...
Tu creus, perdona,
i abans m'ho has dit,
tu creus que ha influït
aquest mercat d'aquí fora
en la gent que entra,
la gent que surt?
Sí, que ha influït una mica, sí.
Sí.
En bo o en pitjor?
En bo.
Millor.
La gent entra més,
ara que no passa abans?
Sí, els dimícres sí.
I els disseptes
com està la qüestió?
Ah, molt bé.
És el dia que es treballa més.
D'acord, doncs,
moltes gràcies per la seva col·laboració.