De dos quarts de 12 d'avui, 4 de maig de 1987,
i tal com ve a ser costum, aquí a les emissores municipals de la ciutat de Tarragona...
Home, i comarques, per la rebel·lia, ella va dir, una cosa, com si fos una epidèmia,
diu, ben bé, una epidèmia, no ho sé, però vull que en dir, doncs, una cosa...
Ella no ho deia bé, però una cosa deia que no ho sé explicar.
Una cosa estranya.
I doncs, què passa? Que l'Àngel Casas, que es programen que l'Àngel Casas,
i va dir, bé, bé, potser que no l'alarmem, saps?
Però jo, doncs, ara, ja he pensat que no fos el que ella...
Ella deia que no sabia si era una epidèmia o què,
però que veia una cosa, com una alarma, com una cosa fosca, doncs,
que no sabia explicar el que veia.
I ara, el sentiu a vosaltres, com que, doncs, el Jordi el conec,
he pensat, mira, ara us hi diré, perquè tota la nit que jo he estat desperta,
que quan, si no m'hagués despertar la meva neboda amb el telèfon,
segur que jo dormiria tranquil·la, saps?
Sí, doncs, moltes gràcies, eh?
Perquè, Sina, de debò, que aquesta nit qualsevol qüestió...
jo no he passat de ni a mi, pobres, oi?
Bé, nosaltres hem donat...
Mira, hem donat la informació dos minuts després de què passés, perquè tot just...
Escolta, jo l'he posat en Radio Forum i no ho sentia.
Bé, perquè és possible que fessis algun moment en què estàvem passant música.
No, no, no.
No ho escoltava o no ho s'ha sentit?
És que ahir també em va passar.
Després que vau donar notícies...
Bé, mira, escolta, escolta una cosa.
Què et sembla si continuem nosaltres la programació i amb tu ja parlem via telefònica, eh?
Bé.
D'acord, doncs, t'esperes un moment, eh, sisplau?
Sí.
Sí, bueno, i centres cívics...
Sí, centre cívics, sí.
Que això ja és una altra cosa, però també estem amb això.
Aleshores, seria interessant saber què són aquests centres, on són, per què serveixen, com funcionen, etcètera.
Bé, doncs, els centres de serveis socials són uns centres on, habitualment, desenvolupen la seva activitat el que anomenem treballadors socials.
Treballadors socials que, fonamentalment, a la nostra ciutat estan constituïts per assistents socials, educadors de joventut i d'infància i treballadores familiars.
En aquests centres, per tant, es desenvolupen activitats que, en concret, van adreçats a la persona individualment, com més tot el que són consultes individuals de persones que tenen problemes de pensions, de persones que es troben soles,
de persones que necessiten internament o solucionar els problemes de la vida quotidiana, però també s'hi fa tasques més comunitàries.
Per això, els educadors de la infància i de la joventut es dediquen, principalment, a tots aquells sectors d'aquestes edats que tenen més problemes,
que tenen més necessitat de formació, més necessitat d'esbargiu, que tenen problemes familiars i que acudeixen a aquests centres per desenvolupar-hi activitats.
I després, les treballadores familiars, que són aquelles persones que es dediquen a prestar una assistència directa a la família,
en els domicilis particulars, per tal de, per una banda, evitar internaments, o per l'altra, solucionar problemes,
com poden ser persones que acaben de sortir de l'hospital i estan desenvolupant el postoperatori i es troben impossibilitades.
o vells que, per tal d'evitar el seu internament amb un parell d'hores al dia d'una persona que els soluciona els problemes de la compra
o els problemes de l'arranjament de la casa, doncs en tenen prou amb una persona d'aquestes i no cal que surtin del seu medi.
En definitiva, aquestes persones es dediquen a evitar el desarreglament del medi i a solucionar els problemes individuals de la gent.
Estàs parlant de problemes individuals, estàs parlant de bellesa, estàs parlant de gent que està a l'atur i de gent que té problemes greus.
Tot aquest esforçament de centres de serveis socials vol dir que la pobresa ara és més que abans, es veu més que abans, o què passa exactament?
Bé, es podria considerar que amb la crisi econòmica hi ha més necessitats.
El que passa és que nosaltres entenem que totes aquestes prestacions socials, tots aquests serveis socials, s'han de prestar tant si hi ha crisi com si no hi ha crisi.
Pensem que d'altres països més desenvolupats, i ja és tòpic parlar dels països del nord d'Europa, aquests centres o aquests serveis, els serveis socials,
s'han vingut desenvolupant sempre perquè, en definitiva, les diferències socials existeixen a tot arreu, les necessitats socials existeixen a tot arreu,
i aquí, en el nostre país, el que passa és que hem hagut de córrer i començar a fer tot allò que no s'havia fet durant les darreres dècades.
I, per tant, ens hem trobat amb els problemes que hem hagut de desenvolupar, moltes prestacions socials, molts serveis socials,
en una època en què, precisament, l'administració pública no ha tingut massa recursos.
És per això que, quan fem balanç, el balanç del que tu parlaves, i en aquests quatre anys fem una mica de retrospectiva
i veiem com a la nostra ciutat hem posat en marxa cinc nous centres de serveis socials, en concret a Bona Vista,
aquí al Fòrum, al Barri Antic, a Sant Pere i Sant Pau, a Camp Clar i al Serrallo,
ens sentim moderadament satisfets, perquè, tenint en compte, com deia,
que ens trobem en una època en què disposem de pocs recursos, les coses que es facin,
encara que no siguin totes les que desitjaríem, doncs, Déu-n'hi-do les que hem fet, no?
Parla'ns d'aquest centre d'informació i d'assessorament per la dona.
Si aquest és un servei que vam posar en marxa a l'octubre,
vista l'experiència que els propis treballadors socials tenien i ens manifestaven,
es tractava de cobrir una necessitat que existeix.
De vegades pensem, perquè no la veiem massa,
que es produeix en pocs casos, però existeix.
Es tractava, en concret, de prestar un servei d'informació d'assessorament per a la dona.
Pensàvem, i hem constatat, que hi ha un sector important de la població femenina
de la nostra ciutat, així com la resta del país,
que necessita d'aquesta informació i assessorament.
I des del mes d'octubre, que ve funcionant a càrrec d'una psicòloga,
una advocadessa i un assistent social,
doncs s'han atès ja a prop d'un centenar de casos individuals,
la majoria dels quals recaben informació per iniciar tràmits de separació,
o bé perquè existeixen maltractaments per part del marit,
o bé perquè la família està molt desestructurada,
o bé perquè es produeixen consultes del tipus de discriminació laboral,
de veure quina manera es pot solucionar, etc.
Nosaltres vam començar aquest servei amb la voluntat aquesta
de fer atenció individual,
però també com un servei que pot oferir unes altres prestacions,
i és en concret veure de quina manera des d'aquest servei
es pot lluitar contra la discriminació per raó de sexe.
Per tant, el que ens interessa també és que aquest equip faci xerrades,
de fet ja s'estan fent.
Ofereixi el servei a les associacions de pares
per veure com la discriminació per raó de sexe encara existeix a l'ensenyament,
als llibres escolars, etc., i com els poden assessorar.
En definitiva, fer un servei més comunitari també.
El que s'ha fet durant aquests mesos,
doncs ha estat més que res d'atenció individual,
fer planificació, fer estudis,
i ens trobem en aquests moments en una fita
en què ens plantegem ja noves aportacions.
En concret, el que voldríem en aquests moments
és muntar una casa d'acollida per dones maltractades,
conjuntament amb l'Ajuntament de Reus,
i per això hem demanat ajut a altres organismes,
en concret a la Generalitat, que és la que té competències.
Sobretot perquè els pressupostos es disparen molt
i els ajuntaments no tenim recursos suficients.
Estem esperant la resposta de la Generalitat
en la mesura que aquesta fos positiva
posaríem en marxa de seguida aquest centre d'acollida.
L'Institut Municipal de Serveis Socials
va passar a ser institut i va canviar el seu funcionament.
Fes-nos cinc cèntims de què és exactament això.
Bé, doncs nosaltres ens vam adonar de seguida
que vam entrar a l'Ajuntament l'any 83
que estava agafant tal envergadura ja als serveis socials
a la nostra ciutat
que prestar-los només des de l'Ajuntament
ens suposaven moltes dificultats.
Dificultats per raó de la major agilitat
que necessitàvem en uns serveis
que necessiten d'una rapidesa de vegades
que no es pot oferir des de l'administració
on de vegades les traves burocràtiques ho impedeixen.
Agilitat també per contractar personal
que hagi de prestar serveis per un temps molt determinat
i que es requereix amb una certa urgència.
Però també perquè enteníem
que els serveis socials de la nostra ciutat
estaven molt difuminats
o molt repartits entre diverses institucions.
Pensem que hi actua la Generalitat,
actua la Diputació,
actuen entitats privades sense ànim de lucre
o institucions
que tradicionalment han vingut
desenvolupant prestacions socials.
Llavors l'Institut Municipal de Serveis Socials
en definitiva és una entitat
que funciona vinculada a l'Ajuntament
però de manera autònoma
amb la voluntat, creat amb la voluntat
de fer de catalitzador i d'enexe d'unió
entre totes les administracions
i totes les entitats i institucions
que tenen alguna cosa a veure amb els serveis socials.
He de dir que en el primer aspecte
ens n'hem sortit bastant bé
que funciona a ple rendiment,
els pressupostos s'han incrementat de manera notable
i el que ens proposem per al futur
és aquest segon objectiu
que encara no ha estat a complir
i que és precisament aquest
proposar a la resta d'administracions
i institucions que treballen
en l'àmbit de serveis socials
que s'integrin també en la mesura
de les seves possibilitats
i sempre que vulguin
en aquest institut
perquè sigui de veritat
el que coordini
i el que aglutini tots els esforços
sense necessitat de malbaratar
tant recursos humans
com recursos econòmics.
Cada vegada
la tassa de naixement és més fluixa
i cada vegada hi ha gent més gran.
En algun moment es preveu
que el futur
pel que fa dels serveis socials
per la gent gran,
pels vells,
pugui ser dificultós?
Sí, sí, aquest és un problema
que ens hem trobat
i que encara el patim
i suposo que anirà més.
Cada vegada hi ha gent més gran,
cada vegada hi ha gent gran
més sola
i per tant necessitada de companyia
per una banda.
Per una altra,
d'atenció per resoldre
els seus problemes de solitud,
problemes que de vegades
no són només d'estimació
sinó són els problemes vitals
de cada dia,
el d'anar a comprar,
el de tenir contacte
amb algú que vigili
el seu procés evolutiu físic,
per tant les seves malalties,
les seves dependències
i per tant cada vegada
més necessitat de serveis
per tal que aquestes necessitats
de dependència respecte dels altres
no siguin tan grans.
Des de l'Ajuntament
què hem fet?
Doncs incrementar
en la mesura del possible
aquest serveis.
Un dels més importants,
l'esmentar abans,
és el d'ajuda domiciliària.
Hem incrementat molt
el personal
que es dedica
a aquestes tasques,
sobretot
per tal d'evitar
internaments,
internaments
que per una banda
desarreglen
del medi habitual
de la família,
dels companys,
del barri,
del carrer,
on viu el vell.
Suposo que en alguns casos
ha de ser traumàtic
un internament
si no hi ha res
que ho forci.
Exacte,
nosaltres per això
volem evitar al màxim
aquests internaments,
encara que de vegades
la dependència ja és tan gran
que no queda
cap altra solució.
Per això,
com dèiem,
hem creat
o hem incrementat
molt aquest servei
i per una altra banda
continuem
prestand
tot el suport possible
a les llars
municipals,
n'hem posat una més
al barri de Riu Clà
i per una altra banda
hem creat
durant aquests quatre anys
el que és
el Consell Municipal
de la Gent Gran.
El Consell Municipal
de la Gent Gran
que té com a objectiu
també aplegar
tots els esforços
de totes les entitats
que es dediquen
a la gent gran
a la nostra ciutat
i fer una planificació
anual
de la tasca
que poden desenvolupar
bé sigui
en el sí
de les llars
de vells
o bé cap a l'exterior.
En aquest sentit
també ens sentim satisfets
perquè
el Consell Municipal
de la Gent Gran
es va crear
i es va constituir
legalment
ja fa gairebé dos anys
i en aquest moment
està funcionant
a ple rendiment
i amb força participació
de la gent gran.
Un draugodependència
és un monstre
que es lleva cada dematí
i que no va dormir mai
i que en les ciutats
i en els nuclis urbans
normalment
està allà,
present.
Què feu
per assessorar
la gent
que té
draugodependència?
Doncs fem
moltes coses.
Durant aquests quatre anys
hem incrementat,
hem implantat
i hem incrementat
cada vegada més
els serveis
que van adreçats
no només
a les persones
dependents
de les drogues
i quan dic drogues
dic també
alcoholisme
sinó també
a totes
aquelles persones
que d'una manera
o altra
poden ajudar
a fer prevenció
que poden ser
des d'associacions
de pares,
des d'associacions
de veïns,
des de metges
i infermeres,
assessorar
tota aquella població
que pot tenir
contacte un dia
o altre
o pot prevenir
la dependència
d'aquest
respecte
de les drogues.
Vam començar
amb un petit equip
que només
es dedicava
a fer tractament,
equip ubicat
a l'Hospital
Joan XXIII,
format per
un metge,
una psicòloga
i un assistent social.
En aquests moments
tenim tres serveis,
no només aquest
d'assistència
i tractament,
en tenim un altre
format per dues persones
també expertes
que es dediquen
a la prevenció
i avui mateix
inaugurem
el centre
La Gavina
que és un centre
que es dedicarà
a la reinserció.
Reinserció
concretada
posada en marxa
d'una sèrie
de tallers
i a més a més
dels tallers
la promoció
i per tant
teràpia
d'associacions
que hem ajudat
a impulsar
i a crear-se
al llarg
d'aquests quatre anys.
En aquests moments
ja existeix
l'associació
d'alcohòlics
rehabilitats
de Tarragona
molt nombrosa
i darrerament
s'ha format
també
una associació
de pares
de joves
dependents
de la droga
que no és
l'alcohol.
Per tant
droga
tipus heroïna,
cocaïna,
etcètera.
Per tant
en aquests moments
també ens trobem satisfets
d'aquest servei
que a més a més
a través dels seus professionals
es dedica
a tota la tasca
que esmentava abans
d'assessorament
d'informació
i de formació
sigui mitjançant
cursets
de personal
de serveis socials
o de personal sanitari
o bé
de la Guàrdia Urbana
i de les forces
d'ordre públic
concretament
darrerament
també s'ha acabat
un curset
adreçat
a aquest personal.
Una entreplaga
del segle XX
i que es viu
en les societats
industrials
és l'atur.
Què en té
que dir
Ingevia Sabater
i Vars
sobre l'atur?
Doncs de l'atur
moltes coses
es podrien dir.
Evidentment
és aquesta lacra
de la qual tu parlaves.
Des de les corporacions
locals
i en concret
des del nostre ajuntament
les possibilitats
són limitades.
Nosaltres
al llarg
d'aquests quatre anys
hem endegat
plans
d'ocupació
de vegades
en solitari
i de vegades
en cooperació
amb altres instàncies
de l'administració
que sigui
amb la Generalitat
amb la Diputació
amb l'Administració
de l'Estat
amb l'INEM
en concret.
Hem donat feina
a més de 500 persones
durant aquests quatre anys
jo crec que és una dada
important
i
per una altra banda
hem
hem fet plans
específics
per a la joventut
i és sobretot
del
del que més
satisfets
ens podem sentir.
La joventut
és el sector
de la societat
que més
pateix
la crisi
i més pateix
sobretot
la manca
de treball.
Durant aquests quatre anys
hem engegat
programes
dedicats
per una banda
a la formació
dels joves
i formació
que vagi encaminada
després
a facilitar-los
el lloc de treball
i per una altra banda
també
a donar-los
de treball
de manera específica.
Podem dir
que tota la tasca
que s'està fent
és per augmentar
el nivell de vida
i les comunitats
del ciutadà
però
realment
Tarragona
si es fes
un rànquing
imaginari
de ciutats
que estan més veu
o que estan més malament
podríem estar satisfets
de viure a Tarragona?
Jo crec que
en general
sí
jo crec que
bé
no només ho puc dir
jo
estadístiques
Tarragona
és una de les ciutats
així com la província
en el conjunt d'Espanya
que no està mal situada
dins el que és
el que s'entén
com a nivell de vida
o renda per càpita
òbviament
jo com a regidor
de serveis socials
preocupat
sobretot
per tota la població
però sobretot
per les situacions
d'emarginació
doncs no
personalment
no em puc
sentir satisfet
però
crec que
a poc a poc
es van pal·liant
les situacions
més difícils
es van oferint
cada vegada
més serveis
al ciutadà
i en aquests moments
doncs penso que
l'objectiu
de tot
regidor
de serveis socials
que és procurar
primer
que s'augmenti
la qualitat de vida
i que per tant
hi hagi cada vegada
més serveis educatius
més serveis sanitaris
més serveis d'esbargiu
etcètera
i per una altra banda
sobretot
que es vagin eliminant
en la mesura del possible
les situacions
de dependència
que la persona
cada vegada
sigui més autònoma
i més lliure
doncs
cada vegada
tenim més serveis
i
moderadament
em puc sentir satisfet
en aquests quatre anys
quin és el moment
que potser
ha estat més difícil
a l'hora d'aconseguir
i de fer les coses
i de què
se sent més satisfet
i de via sabater
la situació més difícil
encara que quedi llunyana
i en aquests moments
gairebé no se'n recordi ningú
però segur que si ho dic
doncs hi haurà gent
que se'n recordarà
va ser la del desembre del 83
feia pocs mesos
que
era a l'Ajuntament
i
amb tota la qüestió
dels plans
d'ocupació comunitària
i de l'atur
doncs
va haver uns incidents
molt lamentables
a la plaça de la Font
no van ser uns incidents
només d'un dia
sinó que es van anar repetint
i va haver ocupacions
per part de l'Ajuntament
de manera repetida
durant unes quantes setmanes
eren els vols de Nadal
i van ser realment
uns moments difícils
en definitiva
perquè jo crec
que
va haver
poca entesa
per part
d'alguna organització sindical
que no entenia
quina era la tasca
limitada
per una banda
de l'Ajuntament
i per l'altra
que s'havien de fer
d'una determinada manera
les contractacions
a la gent
nosaltres hem procurat
que les contractacions
de totes aquestes
més de 500 persones
que han anat passant
amb contractes
de sis mesos
o d'un any
doncs fos
el més transparent possible
i en canvi
rebien pressions
per banda
d'alguna organització
sindical
i d'algunes organitzacions
de treballadors
aturats
que pretenien
que
fossin
de manera
gairebé nominal
i a dit
aquest va ser
el moment
més difícil
i en aquests moments
crec que ja s'ha superat
i el moment
més feliç
per dir-ho d'alguna manera
doncs jo penso
que han estat
tota la posada en marxa
dels serveis nous
que ja havíem
planificat
en el nostre programa electoral
posar en marxa
cinc centres
de serveis socials nous
i estendre
els serveis
dedicats
als drogodependents
així com
tot el que s'ha fet
el programa
adreçat a la dona
i en concret
el centre d'informació
i assessorament
per a la dona
jo crec que han estat
els moments més feliços
ens manquen pocs minuts
per connectar
amb Ràdio Cadena
si et sembla bé
encara continuarem
cinc minuts després
de les notícies
a nivell estatal
molt bé
seguim aquí
a l'estudi
de Ràdio Fòrum
de les emisores municipals
de la ciutat de Tarragona
amb el nostre convidat
d'avui
Javier Sabater
i Vars
i ens estàvem parlant
abans
estàvem parlant
off the record
d'uns estudis
que teniu previstos
teniu previstos
fets
amb Reus
no?
sí
concretament
per què són?
aquest és un estudi
molt important
que volem fer
sobre la realitat
de les dues ciutats
en l'àmbit
dels serveis socials
volem estudiar
tots els sectors
de població
que ens sembla
que tenen carències
d'una manera o altra
i per això
començarem ben aviat
amb un equip
de professionals
dels serveis socials
amb un treball
que tindrà una durada
de 6 mesos
i amb un pressupost aproximat
de 5-6 milions
de pessetes
volem estudiar
d'una manera
pormenoritzada
i exhaustiva
quina és la situació
real avui
l'any 1987
a Tarragona
de tots els sectors
que tractem
del sector
de la tercera edat
de la gent
que no té vivenda
dels joves
dels adolescents
dels infants
del sector
de la dona
de tota aquesta gent
com deia abans
que d'una manera o altra
tenen dependències
d'un tipus
o d'un altre
aquest és un estudi
que ens il·lusiona molt
fer-lo
creiem que cal fer
una aturada
en el camí
després d'aquests anys
que hem posat en marxa
molts serveis
i ens hem dedicat
gairebé
només a la gestió
i en aquests moments
pensem que tenir
una planificació
uns estudis
que ens permetin
planificar
a la nostra ciutat
el que han de ser
el futur
dels serveis socials
és imprescindible
i és per això
que farem aquest estudi
conjuntament amb l'INEM
que és el que
financia en bona part
el que seran
els contractes
de treball
i bé
esperem poder fer
i tenir
ben aviat
per escrit
i poder-ho publicar
quins són els resultats
Tarragona
ha estat
una de les ciutats
pioneres
en qüestió
de planificació
familiar
darrerament
fa cosa
d'uns mesos
la qüestió
del plàning
de la mitja lluna
era
un fet
candent
segurament
que encara hi ha gent
que no sap
com està
la qüestió
actual
bé
doncs
la qüestió
actualment
està en que
el centre
de planificació
familiar
ja està en marxa
d'altre cop
i està
des de mitjans
del mes de març
per tant
ja fa
més d'un mes i mig
i en aquests
moments
funciona
a ple rendiment
les visites
succeeixen
com abans
fins i tot
la persona
que vulgui anar
a fer una consulta
o a visitar-se
o a fer la preparació
per al part
i en aquests moments
s'ha d'esperar
una setmana
8-10 dies
no és massa
que dèiem que estem
en un nivell
de funcionament
bastant òptim
i en aquest sentit
el que m'interessaria
remarcar
és precisament
aquest servei
del que parlava
darrerament
la preparació
per al part
es dona també
en aquest centre
malgrat el que
s'hagi
pogut dir
per part de persones
interessades
i per tant
totes aquelles persones
totes aquelles
senyores
que tinguin necessitat
d'aquest servei
poden acudir
perquè ja funciona
en plena normalitat
i en plena satisfacció
de les usuàries
que així ens ho comuniquen
i nostre
que veiem
com els professionals
que s'hi dediquen
en aquests moments
ho fan
amb una
dedicació
i un esforç
dignes
de fer-hi esment
Quin grau d'utopia
quin grau d'idealisme
i quin grau de pràctica
són necessaris
per fer política municipal
doncs
un grau
bastant elevat
bastant elevat
perquè
hi ha dies
que quan
te'n vas cap a casa
i fas una mica
allò que abans
deien examen de consciència
i que ara
podem dir repàs
de quina és la realitat
o de tot el que ha succeït
durant el dia
veus que els problemes
subsisteixen
i
de vegades
doncs
tiraries la tovallola
no?
com fan aquells
boxejadors
que abandonen la lluita
però penso que
tirar la tovallola
no és mai
una
una actitud
que s'hagi
que s'hagi d'adoptar
sinó que
el que cal
cada vegada més
és treballar
perquè
els problemes
es van solucionant
però també
cada dia
n'hi ha de nous
així que
una cosa va per l'altra
tens decepcions
però també
tens moltes
satisfaccions
de veure com
la teva ciutat
els teus veïns
i les teves veïnes
que te'ls trobes
pel carrer
i que tenen problemes
doncs
a poc a poc
els van solucionant
per acabar
Xavier Sabater
com és la ciutat
com és la Tarragona
que desitjaries
veure acabada
doncs
una ciutat
cada vegada més
integrada
una ciutat
en la que
els veïns
i les veïnes
es comuniquessin
cada vegada més
que tinguessin
oportunitats
de ser lliures
i de
de patir
poques dependències
i quan dic
dependències
doncs
dic de tot tipus
dependències
de tipus material
però també
dependències
de tipus cultural
que cada vegada
hi hagués
menys alienació
que cada vegada
la gent
tingués
més consciència
en definitiva
de per tant
hi ha una ciutat
i una comunitat
a la comunitat
en la que vivim
a la comunitat
tarragonina
que està inscrita
a Catalunya
i que per tant
estem
pel respecte
de totes les cultures
però també estem
pel respecte
per la promoció
de la cultura catalana
i de la llengua catalana
i en definitiva
doncs
una ciutat
en la que
cada vegada
hi hagués
més participació
que la gent
es quedés
menys a casa
i sortís més
per parlar
amb els altres
per crear activitats
per generar activitat
bé sigui
econòmica
bé sigui
cultural
bé sigui
de tipus
simplement
amistós
moltes gràcies
esperem
que no sigui
la darrera vegada
que vinguis
aquí
a les emissores
municipals
i moltes gràcies
per haver estat aquí
amb nosaltres
gràcies a vosaltres

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!