Bé, des del primer moment la Diputació va ser molt conscient
que el projecte era un projecte molt complex
i que calia una col·laboració multidisciplinar
per poder fer front a un repte tan important com era
el realitzar una obra que d'alguna manera
complís tots els requisits que havia de complir.
Per tant, nosaltres des de la Diputació vam estudiar des del primer moment
primer el tema de la cobrició, del qual s'havien fet uns concursos previs
per conèixer quin era el tipus de solució de coberta més adient
per al que seria la plaça de Braus.
Es van analitzar set o vuit tipus diferents
que responien a cobertes construïdes en el país.
Per exemple, es van analitzar cobertes fixes,
cobertes amb solució de tela, com la que tenen, per exemple, a Saragossa,
cobertes ja dintre del que són tancades amb un òcul que es pogués obrir
i llavors diferents sistemes d'òculs, part vidriada o part opaca, etc.
A partir d'aquí es va fer un anàlisi de quin era el tipus de solució
que consideràvem que era la més adequada per la coberta de la nostra plaça de Braus.
Una vegada fet aquest estudi, llavors es va decidir a veure com s'orientaria el projecte.
El projecte el vam orientar, per tant, en tres vessants.
Una vessant que era pròpia de la coberta, o sigui,
se contractaria amb un equip que dissenyaria la coberta,
d'acord amb uns requisits que ja teníem clar quins eren,
que tenia que ser una coberta opaca,
amb un òcul central obert, o sigui, una part central mòbil,
que podia anar entre 32 i 40 metres i que possiblement fos part de vidre o part opaca.
Llavors hi hauria un equip, per tant, que es dedicaria a aquest projecte.
Juntament amb aquest projecte també vam incorporar
el que aquest mateix equip analitzés la rehabilitació estructural de la plaça de Braus
i tot el que és analitzar l'estat correcte de la fàbrica existent.
El segon equip seria el que faria la remodelació pròpiament dita de la plaça de Braus,
és a dir, adaptar el que és la plaça de Braus a la normativa actual
en quant a aspectes d'evacuació, o sigui, normativa d'incendis,
d'evacuació, d'espectacles públics i tot el tema d'accessibilitat
d'acord amb el Codi d'Accessibilitat vigent aquí a Catalunya.
Aquestes tres parts molt importants i, a part, una actualització complerta
del que són totes les instal·lacions.
Això, juntament amb aconseguir que la plaça de Braus
tingués una capacitat el màxim possible,
perquè nosaltres érem conscients per un anàlisi fet
amb diferents places de Braus,
que havíem d'aconseguir un lindar d'unes 7.000 persones
assegudes en condicions perquè la plaça de Braus
tingués, podríem dir, el mínim necessari
perquè fos rentable una explotació
de cara a portar espectacles importants.
Llavors, a l'aforo aquest de les 7.000 persones
també teníem el tema molt important
que l'arena s'utilitza també en molts espectacles,
per tant, també hi havia un tema preocupant
que és aconseguir que des de l'arena cap a l'exterior
de la plaça de Braus hi hagués unes evacuacions importants.
Llavors, tot això formava part del segon projecte,
del de remodelació.
I juntament amb això vam creure
que era molt important també els aspectes acústics,
amb la doble vessant.
Per una part, impedir que els espectacles
que es fessin dintre de la plaça de Braus
provoquessin molèsties amb el veïnatge,
o sigui, impedir l'emissió sonora
d'una manera molt important,
i a la part, aconseguir que el propi recinte,
quan estigués tancat o obert la clara bolla,
per a espectacles musicals,
tingués una sonoritat el més òptima possible.
Per això nosaltres vam dividir el concurs
en tres concursos,
i, bé, procediré.