Sempre buscant la frase o el vers,
la rima perfecta que tanqui el procés.
Dibuixem-li un sentit ocult
per fer les delícies dels oients més astuts.
I de sobte cantem la cançó
que tots esperaven, tots menys tu.
Als teus ulls mai veig l'emoció
que tots embriaga, tots menys tu.
Tots menys tu, tots menys tu.
Sempre nedant en un mar de cors,
traçant una ruta que ens porti a algun lloc
per no perdre'ns amb somnis profuns.
Busquem el refugi en poemes absurts.
I de sobte la música ens mou
a un lloc més amable, tots menys tu.
Tu et quedes mirant-nos a tots
en prendre el viatge sense tu.
Sense tu, sense tu.
Oh, com vés a prop més lluny,
com més ras més amunt.
Oh, que preda aquesta llum
que dolça el teu perfú.
Oh, oh, oh, oh, oh.
Oh, oh, oh, oh.
Sempre existeix el neguit i la por,
però el pànic escènic se'ls dura uns segons.
I és veritat, virtuosos no som,
però tot el que fem ho fem amb l'amor.
i de sobte cantem la cançó
que tots esperaven, tots menys tu.
Als teus ulls mai veig l'emoció
que tots embriaga, tots menys tu.
Tots menys tu, tots menys tu.
1, 2, 3, 4...
Oh oh oh oh oh
Com més a prop, més lluny, com més ras, més amunt.
Oh oh oh oh oh,
que tragui aquesta llum, que dolça el teu perfum.
Oh oh oh oh...
Com més a prop, més lluny, com més ras, més amunt.
Oh, que preu aquesta llum que dolça el teu perfum.