Obro els ulls, agafo aire, avui noto diferent la mirada d'un Guevara, immortal a la paret. Semblava que el mes de juliol mai no arribaria i que les coses mai canvien, però sempre hi ha un primer dia.
Doncs vinga, que aquest primer dia, com sempre és dilluns, i els dilluns comptem amb el retrovisor musical i amb el Jordi Sugranyes, que sempre ens dona un cop de mà i ens recomana. I també ens fa veure, a través del seu prisma, a través dels seus ulls, molts dels concerts en els quals té l'oportunitat d'anar. Així que anem a donar-li la benvinguda i a veure què ens explica avui...
No vull desvallar més, eh? Vinga, som-hi. Jordi Sogranyes. Hola, hola, hola, hola. Hola, Sílvia. Què tal? Com estàs? Molt bé. I tu, com frava? Jo, bé, gràcies. Que natural tot, eh? Quina meravella. Jo, bé, gràcies. Que ja està, que ja t'he preguntat, de veritat, eh? Ara sí. Vinga, va. Ara ja ha arribat la calor al Camp de Marabona. No.
Calor? La caloritat. Començarem el retrovisor musical d'avui parlant de la cantant ballenca Mariona Escoda. Guapa, la Mariona. El dia de Sant Joan va actuar a la ciutat de Valls en un concert més que multitudinari, compartint escenari amb els Ficaflaues i el Lildami. La Mariona va presentar en directe el CD d'una altra manera. Això, eh? Jo això no m'ho imaginava tan ple. Mare de Déu! Que vaca és.
Gràcies, sí, moltes gràcies per venir, de debò, moltíssimes gràcies. Com podeu entendre, em fa una il·lusió tremenda fer un concert aquí. És un concert que, bueno, és una gira, que de moment hem anat portant per diversos reconèixers de Catalunya, i jo només esperava el dia de venir avall per Sant Joan. Vull dir que...
Serà un concert superespecial, ja ho està sent, m'he emocionat només sortir i veure tanta gent. I res, aquest concert bàsicament està format per les cançons d'aquest últim disc que acaba de sortir, que espero que l'estava d'obrir molt, i també d'altres personetes i sorpreses que espero que gaudiu molt, també.
No és fàcil deixar de pensar en el que diran.
Quina vauassa que té Mariola, que vam tenir l'oportunitat de parlar amb ella la setmana passada i hem fet quedada de cara al juliol, eh? A veure si...
Podem complir la nostra paraula i que vingui aquí als Estudis de Tarragona Ràdio conjuntament amb tu, Jordi. Parlem avançant amb el retrovisor musical, som-hi. També parlarem aquí del retrovisor musical dels Riudomencs de Blassis, que el 26 de juny de 2010, fa 13 anys, van participar en el primer concert preliminar del concurs Sona Nou.
L'eliminatòria va tenir lloc a la del turó de Gardeny a Lleida i va compartir escenari amb Bulma, Cabaret Misèria, Lluís d'Oliva i les Nervaquines, despertadors atòmics i la rateta que es comprava a l'esqualeda. Així sonaven fa 13 anys els de Blasis.
Pum, pum, pum, pum, pum, pum. Molt bé, bona nit. Deu-la-sis per a tots vosaltres. Anem a seguir, anem a seguir. Som-hi, som-hi, els estrenyes. Anem fent una rombeta, una psico-rumba. Una rumba així, així.
I avui no sé què passa, ens hem menjat literalment el temps, així que anem amb la godrera de les píndoles. Un altre dia tindrem més temps, a veure què, som-hi. I marxarem llançant tot per la finestra, sense llançar res. És broma, és broma. Parlarem dels Casa Blu, una formació de la Selva del Camp que va debutar en directe al pub Piler de Reus el 26 de juny de 2015, fa 8 anys. El Toni Martínez era el guitarri dels Casa Blu.
Fins la setmana que ve, Sílvia, viudors d'olfans de Tarragona. Adéu. Adéu. El concert de 8 va ser al Pilar Arreu. Sí, senyor. Fa molts mesos d'això. Diria que va ser el 26 de juny del 2015.
i vam començar una mica com una cover band, o sigui, què és el que vam fer? Doncs mira, per veure si ens compenetràvem tocant, vam decidir fer unes quantes versions, també vam fer una cançoneta que era el Cherif, ja la teníem, un embrió del que és el Cherif,
i diria que Casa Blu també, però la resta eren tot versions. Que pas que, bueno, és allò que t'anaven sortint idees, t'anaves inspirant, m'anaven sortint músiques, entre l'Aranxa i també, sobretot amb la Gepi, doncs vam anar acabant les cançons i doncs res, vam decidir gravar-les i palanté.
Som Casa Blu, bona nit. Moltíssimes gràcies per estar aquí i a veure si ens passem una estona junts bé, escoltant música, i esperem que us ho passeu molt bé. Comencem, eh? Vinga, som-hi. I nosaltres hem de marxar allà, vinga. Tornem demà mateix. Demà marxarem al Mojo Club amb la Marilén i amb el Saura Límite. Parlem amb la cantant d'aquest grup, amb la Sílvia Ladrero.
També ho farem amb la Maria Fort, que el tenim ja a les semifinals de Zona 9 a Tarragona, a la capsa de música, el dia 30. I més coses, ja ho sabeu. Estem preparant moltes més i esperem que us agradi. Família, adeu, adeu.
Fins demà!