Descobreix-ne més a www.icic.cat Bona tarda, són les 6.
Els parla Laura Casas. L'Ajuntament de Tarragona sancionarà fomento per incompliment del contracte de la brossa. D'entrada, l'antiga concessionària ja ha rebut una proposta de sanció per un import de 65.000 euros. Es tracta d'incompliments que es van detectar entre l'1 i el 19 d'octubre. 232 serveis no realitzats, indica el consistori.
A banda d'això, ara s'està també estudiant i analitzant una segona multa per desatenció del servei de recollida de la brossa durant els últims dies i que ha deixat contenidors desbordats i molts veïns caixosos. En una entrevista a Tarragona Ràdio, l'alcalde Rubén Vinyuales ha tornat a demanar disculpes a la ciutadania i també paciència ha recordat que la situació canviarà ben aviat.
No ha estat fàcil. No ha estat fàcil. I jo aprofito aquesta oportunitat per dir a la ciutadania que gràcies per la paciència i li demanem uns dies més de paciència. Això ja està. Aquestes imatges que hem tingut aquests dies crec que ha estat com el col·lafó final d'una història que...
hauria d'haver acabat fa molt de temps i que ja tenim aquí la solució, que és aquest nou contracte. I sobretot això, agrair la paciència i dir a la ciutadania que calma, perquè això és una nova etapa en la neteja de Tarragona.
A tot això, Esquerra Republicana ha demanat la dimissió de Sònia Horts com a consellera de Neteja. Els republicans consideren que el traspàs d'empreses s'ha fet de manera desastrosa i sense planificació. El portaveu adjunt, Xavi Puig, diu que el que ha passat aquests dies ha estat al colofó a dos anys d'incompetència per part de la consellera Horts i per això n'ha demanat la seva dimissió.
Es queixa que Tarragona hagi quedat sense servei de recollida de la brossa per posar, diu, publicitat als vehicles. I més si hem retingut els vehicles per poder-los posar a adhesius publicitaris. És a dir, que s'hagi deixat de prestar el servei de neteja i recollida per tal de posar propaganda...
Això seria molt greu. En tot cas, hi ha una dimissió que és clara per part nostra, demanem la dimissió de la consellera Sònia Ors, perquè creiem que no està capacitada per portar amb eficiència, amb una mínima eficiència i diligència, la gestió d'un servei tan important com és la neteja i el servei de la brossa de la ciutat de Tarragona. Crec que és públic i manifest que això ha estat així.
Per la seva banda, Sònia Orts demana que no es polititzi el tema i demana també respecte per la feina de les treballadores. Considera que la petició d'Esquerra és fruit de les necessitats electorals. Que ja sé que comença la campanya electoral, que això serà un caramell...
però ja no serà encara mil cantors per l'oposició perquè el contracte va cair, perquè el de feina està sortint, perquè ens hem preocupat i, sobretot, perquè aquest contracte, si no s'afectua i no s'ha de netejar, no es cobrir, i, sobretot, perquè hem posat en marxa l'on 4, que el que farà serà vigilar i fiscalitzar que aquest contracte es porti a terme.
Més coses al mapping. El futur ja té memòria. Es projectarà el proper 28 i 29 de novembre a l'amfiteatre Romà. S'inclou dins dels actes de clausura de Tarracó 25. Seran projeccions de 15 minuts que es podran veure des de diferents punts. La consellera de Turisme, Montse Adán, posa en valor aquesta col·laboració amb el projecte Noufest per posicionar Tarragona en el món de la tecnologia i la creativitat.
Contents de poder col·laborar, donar veu amb aquesta associació, com dèiem, que posiciona a Tarragona a nivell europeu de la tecnologia i de la creativitat i, com dèiem, que posicioni també a Tarragona amb aquest patrimoni, amb aquest batec que dona vida als nostres monuments.
I un bosc fantàstic inspirat en els relats de viatges i flors de Mercè Rodoreda reflexiona sobre la guerra i les seves conseqüències devastadores. És una proposta dels artistes Cabo San Roque que es podrà visitar aquest novembre al mòdul 6 de la tabacalera de la mà de Mèdol. Sentim Laia Torrents.
Un autor tan universal com podria salvar les distàncies, igual que Shakespeare aguanta traduccions, interpretacions, lectures, relectures, Rodoreda és tan universal i tan gènic que també admet això i és el que nosaltres aquí intentem transmetre. Més notícies les trobaran a tarragonaradio.cat.
Un retrobament. Un projecte. Un viatge a les entranyes. La companyia tarragonina Antagonista Teatro presenta la seva obra més premiada, Los Centros de Lorca, una visió contemporània de l'univers Lorca. Divendres 28 de novembre a les 8 de la tarda al Teatre Tarragona. Informació i entrades a antagonistateatro.com
Vols treballar? El 13 de novembre arriba al recinte final de Tarragona una nova edició de la Fira de l'Ocupació. Una iniciativa de la Cambra de Tarragona que posarà en contacte a persones que busquen feina amb més de 80 empreses que necessiten contractar. Aquest mes de novembre et pot canviar la vida. T'esperem de dos quarts de 10 del matí a dos quarts de 3 de la tarda a la Fira de l'Ocupació de Tarragona. Organitza la Cambra de Tarragona amb el suport de l'Ajuntament de Tarragona, Port de Tarragona, ACESA, Càmera d'Espanya i el cofinançament del Fons Social Europeu.
Més informació a cambratgn.com L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat
Ja hi tornem amb les obres per tot arreu. Però aquestes són diferents. Saps que estan millorant la xarxa de clavegaram? És per evitar filtracions i garantir la qualitat ambiental. El 75% de les obres es faran sense obrir races, amb una tècnica nova que fa que tot sigui més ràpid i menys molest. A més, ens ajudarà a tenir a Tarragona i la Canonja uns entorns més nets i eficients.
Moll de Costa, la Rambla de la Cultura a la vora del mar. Vine i passeja, parleix de la cultura, del lleure i de l'esport al Port de Tarragona. Hi trobaràs museus, exposicions, teatre, activitats, espais per passejar i fer esport. Completa la teva visita amb un tast de la gastronomia marinera del Serrallo. Més informació a porttarragona.cat
A tots els constructors, instal·ladors, electricistes, reformistes, fusters, paletes, pintors, lampistes... Us esperem a Obramat, perquè tenim tots els oficis de la construcció i la reforma en un únic lloc. Visita els nostres magatzems o entra a obramat.es, on compren els professionals. Obramat.
Al Tanatori Municipal de Tarragona invertim en la teva tranquil·litat. Hem iniciat una reforma de 3,2 milions d'euros per la millora general d'instal·lacions i serveis, sala d'atenció a famílies i eficiència energètica. Les obres finalitzaran el segon trimestre de 2026. Disculpeu les molèsties. Tanatori Municipal de Tarragona. Sempre al teu servei. Vols fer créixer el teu negoci aquest 2025? Tarragona Ràdio t'ho posa fàcil.
amb tarifes adaptades per a tothom i novetats com la promoció Nou Comerç. 7 dies de publicitat, des de només 80 euros més IVA. I si vols més visibilitat a la 96.7 FM i tarragonaradio.cat, aprofita ara els descomptes exclusius per a contractes anuals. Contacta amb nosaltres al 673 325 497 i fes que el teu negoci marqui la diferència. Tarragona Ràdio. Som 40.000.
La primera edició de la Fira Tarragona Marida t'espera al Passeig de les Palmeres. Del 14 al 16 de novembre, demostracions de cuina, dinars i esmorzars de Forquilla, activitats familiars, música, podcasts en directe i el millor vi del territori. Tres dies d'activitats gastronòmiques maridades amb el vi de les vuit denominacions d'origen de la demarcació. Amb la participació dels xefs Ada Perellada, Arnau París, Pep Moreno i Vicent Guimerà, entre d'altres.
Més informació a les xarxes socials i al web mercatsdetarragona.cat. Primera fira Tarragona Marida. T'hi esperem! Tarragona Ràdio
A Tarragona Ràdio.
Fins demà!
Hola, que no m'he adormit, que estava per aquí, eh? El que passa que estava aquí acabant de mirar cosetes, com per exemple... Heu vist que ja s'aprova perillosament la Calço Fest Valls. Aquest 22 de novembre el fornàs amb els figaflaues, amb els tiets, amb els buhos, amb la fúmiga, els catarres i l'està, les que faltaven, la Maria Jacobs, el DJ Trapella...
I tot això, amb una polsera que pots carregar. Esperant que riguis d'una vegada. A veure l'entrada, l'entrada, un momentet, que veia l'entrada. A més a més tens polseres, tens entrades, tens de tot. Però les entrades, en general, l'abonament general és de 48 euros. Abonament infantil és de 6 a 12 anys, és de 12 euros. És el temps cansada de mare.
Sí que, si vols anar al Calçofest Balls, aquest dissabte... Sí, aquest no, l'altre dissabte. No, no, l'altre? I si no, i si no... 22 de novembre, eh? Vinga, va, som-hi. Volíem començar d'aquesta manera avui, el nostre programa, amb el Calçofest 2025.
Som la Coca-Cola i els mentos. Calypso fusionat amb el mento. Sempre surt la teva cara quan d'altra cosa m'alimento. Estic ferit i tu ets la medicina. Com un gat amb llépula ferit. I tu quina llengua que tens i la cara i la tens. Que bonic quan t'enganxo rient. Quina
Us recomano especialment el curtmetratge de 21 minuts aproximadament d'aquest a la fresca.
Nota pèrdua, sobretot el manager de les xarxes, aquell és el Bluetooth, etcètera, etcètera. Ja veureu qui és, no ho desballem res, encara que ja crec, crec així per sobre, que potser ja ho sabeu. Marxem del Calço Fest, que ens arriba el dia 22, a una coseta més propera. I és que aquest dissabte, dia 8 de novembre, hi entrem dins del Festival Accents 2025...
troben gent que es diuen Antalàgia. Antalàgia, els concerts ocults, amb el desig d'esfondrar murs.
El duet Antanàgia, originari de Ponent, és un projecte musical, ens diuen, que veu de la poesia i integra estils com el folk, el rock progressiu i electrònica, amb instruments singulars com el hanpan. Després d'anys musicant d'espectacles poètics, la banda ha forjat una sororitat pròpia moderna que s'arrela en la tradició.
Els seus directes són intensos i immersius, amb cançons que construeixen una autèntica banda sonora d'aire apocalíptic, plena d'emoció i evocació. Cada peça, amb títols suggeridors, convida el públic a descobrir-hi un significat ocult, oferint una experiència personal i profunda. Arriba en aquest cap de setmana, aquest dissabte, a l'església de Sant Bernat Calbó a Reus,
En tres horaris se'n passa per aquí. Fantàstic, no? A les 11, a dos quarts de 12 i a les 12. Què és això? Doncs sí, sí. Són de mitja horeta més o menys els concerts. Recordo, 11, 11.30, 12 i que hi ha per a cada una de les localitats són 30. Així que espavileu si voleu gaudir d'aquest duet musical.
I ara passem de puntetes al que passarà a la plaça de la Font, al Morell, concretament també el mateix dissabte, a dos quarts d'una. És que ja no tindrem el to de la vicuitat, ja t'ho dic ara, perquè vas a un costat o vas a l'altre. Sempre pots anar a la primera tongada del Satanàsia i després anar a veure els Julibert, que seran els protagonistes, el que et deia aquest dissabte, dia 8 de novembre, a dos quarts d'una. Però passem de puntetes perquè d'aquí una estoneta tindrem un dels seus components...
Comptarem amb el Sergi Clofent perquè ens expliqui com anar a aquest concert, com anirà i també en quin moment trobem el Julibert. Però, si voleu, i aquí anem a veure qui trobem musicalment, anem el diumenge. Ho sento, Judit, però és que aquesta cançó m'agrada molt. Us va quedar tan rodoneta, ja sé que va ser en època de pandèmia, aquestes coses, però va ser... i és preciosa.
Fins demà!
Però hem de ser justos, hem de ser justos perquè aquest diumenge dia 9 a les 6 de la tarda i al Teatre Bertrina la Judit Nederman no vindrà amb els Stay Homes, no, no, no. Vé amb el Pau Figueres. Vinga, va, canvia de música, Sílvia. Doncs sí, i ens presentaran això que està sonant ara mateix. Judit Nederman i Pau Figueres al Teatre Bertrina a les 6 de la tarda aquest diumenge.
Fins demà!
que ens expliquen des del Festival Accents sobre el que passarà precisament aquest diumenge. Ens diuen. Judit Daderman i Pau Figueres formen un duet excepcional que combina la calidesa vocal i la sensibilitat artística de la cantautora amb l'habilitat virtuosa i creativa del guitarrista. Junts ofereixen un espectacle íntim i captivador, on la música flueix amb naturalitat i emoció.
La veu delicada i plena de matisos de la Judit Naderman, reconeguda per la seva trajectòria en solitari i col·laboracions amb artistes de renom, es fon amb l'estil refinat i polimerent del Pau Figueres, un dels guitarristes més destacats en l'escena catalana.
Doncs junts, i ja podeu agafar les entrades anticipades abans que s'esgotin, al Teatre Bertrina de Reus, el diumenge dia 9, a partir de les 6 de la tarda. Bé, a les 6 comença el seu teatre. Qui no estigui assegut a les 6, potser ja no el deixen entrar, eh? Us aviso.
Partir les dos d'avoir dormit en aventure. Et soutenir notre amitié à la distance. Danse mon corps qui coule le son d'autre la nature. Som, som, tiens avec nos vies. Som, som, c'est ton mari. Som, som, je n'ai pas compris. Som, som, avalaga.
Sous-titrage ST' 501
Així és com sonen el que dèiem Judit de Germán i el Pau, però no ens movem del Festival Accents, perquè aquest diumenge també passen coses. I aquesta vegada, camiem. Camiem de terres.
Marxem al Teatre Vittori Casal Riu Domenc, al Riu d'Oms, perquè a les 6 de la tarda, i no sé com ho podrem fer, aquesta vegada sí que no tenim el do de la buquidad, o aneu al Teatre Bertrina o aneu al Riu d'Oms. No hi ha terme mig, eh? Perquè allà hi trobem amb ells, els Blaumut. Fes una foto del terrac que des d'aquí es pot veure en Mart.
La roba estès al meu agost, un camp d'espigues i cargols. Esperarem que passi el fred i sota l'arbre parlarem de tot. Un biorritme lamental, un mar d'antenes i animals.
Els astronautes volen baix, els núvols passen com qui no diu res. Amb les butxaques a les mans caminarem els passos d'altres peus. Esmorzarem pan vol i sal, ho vestirem amb unes copes de vi.
Deixa endavant de la ciutat la tarda llarga i potser més, molt més la nit. Un altre lloc, un altre temps on parlarem amb altres teus.
Fins demà!
Amb les butxeques a les mans caminarem els passos d'altres veus. Esmorzarem pan, bol i sal, ho vestirem amb unes copes de vi. Deixem davant de la ciutat la tarda llarga i potser més.
Doncs ja hem fet el repàs del que passarà aquest cap de setmana, amb la música, com ho sentíeu ara ja, dels Blaumut que estaran a Riudoms, abans amb el Satanàgia, també amb Judit Nederman i el Pau Figueres, i ara el que et deia, saps que t'he dit, he fet un saltet aquí en el temps, perquè al Morell, el dissabte, dia 8 de novembre, a dos quarts d'una, a la plaça de la Font, trobem aquesta bona gent que ja comencen a sonar, i que no són nosaltres que el Julibert.
Fins demà!
Una frontera en la matida no hi té lloc on es creuen els camins dels odis i el rancor i els destins de les nacions. Som de l'oest de Catalunya, la terra un es pon el sol. Més enllà de les muntanyes, entre les valls i els aigua molls.
Doncs allà estaran els quatre components del grup. No sé si han sumat algú més. Jo recordo que teníem a la guitarra i veu el Jordi Sunyer...
A l'acordió del tònic i a la veu, el Gerard Torres, el David Murlá, baix elèctric i veu, i el Sergi Acrofent, a la viola i a la veu. Una mica de refredat, ja us aviso, Sergi, espero que no us ho enganxi, eh? Bona tarda i benvingut a Tarragona Ràdio. Benvinguts, que no estàs sol, eh?
Bona tarda, estem aquí tota una colla, els menjadors a casa. Però esteu tots? Ja m'havies avisat, he anat parlant amb el Sergi per fer l'entrevista, que m'hi diu, estarà el Jordi, potser també estarà el Gerard i estaré jo, estarem els tres. Finalment, som el Jordi, el Sergi... Sí? I la Jana, i la Jana, aquí abraços. Qui és la Jana?
és nou membre de la família nou membres, dos mesos i cinc dies uau, quina meravella doncs si vol parlar i vol intervenir en qualsevol moment està més que convidada doncs qui seré jo qui seré jo que si ha de demanar alguna cosa que ja saps que tot això és a demanda i si me dius que és petiteta en qualsevol moment pot començar a bramar o a cantar depèn de com es vagi el dia eh
Bueno, expliqueu-me que us tenim presentant... Jo no sé si presentant encara seria la paraula aquest atamarit.
Doncs, bueno, més o menys, més o menys, perquè resulta que ara els discos, ja no és com abans que feies un disco i amb allò feies una gira, sinó que ara els discos estan en construcció, no? Per exemple, ara nosaltres hem gravat l'himne dels Nois de la Torre, vam gravar una cançó dedicada a Creixell, que sortirà aviat. Vaja, que el disco següent està en procés i l'anterior encara va rodant, Sílvia.
No, però m'agrada perquè dintre del que heu tingut projectes i van sortint cosetes, que per cert, quan us arriben uns projectes com aquests, que jo crec que són molt macos, i també que deuen donar el seu respecte, perquè clar, després ha d'arribar amb una gent determinada que de seguida pot dir que sí o que no...
Com s'arreben aquestes coses? Com va ser? Sí, sí, no, no, les coses que triem normalment, doncs, sempre que hi ha bon rotllo i bona energia i bon equip per treballar, no? Sí. I clar, quan els nois de la torre, que és una colla que transmet molt, molt bona energia, ja sabeu, no?, pel concurset i tot això que organitzen a la torre,
Doncs clar, va ser molt fàcil, ens vam posar a treballar. Veuríem que fos una cançó que anés més enllà dels 50 anys dels Nois de la Torre i que es feia per sempre. I ara ja és un himne d'aquells que es fa l'olololó, saps? Quan s'acaba i es fa un 4 de 8. Mira-te-la, mira-te-la, eh? Som de la Torre, vivim la Torre, som els nois de la Torre. Valor, coratge, pingue-munt, som de la Torre.
A més, hem de dir, i recomanem especialment el vídeo, que veiem precisament com hi ha una involucració sencera de tota la colla, eh? I són uns quants, eh?, a l'hora de fer-ho.
Sí, sí, es veu tota la colla de participants, també els juliverts, els de la colla que van dins de l'estudi a tocar, es veuen els grellers, i també al final de l'himne hi ha una part molt important dedicada a la canalla, que són ells els que canten, els que surten al vídeo, com sabeu que són molt importants la canalla en el món casteller, no? Mira, mira, mira, que t'estava saltant el moment, eh? Espera, que me l'avanço una miqueta. A més a més, jugueu també amb el toc de castell...
El seu conquerit, eh? Ja t'ho dic ara, eh? Bé, què he de dir jo que no ho sapigueu ja, no?
Bueno, estem molt contents d'aquestes coses col·laboratives, no?, amb associacions, amb col·lectius com aquests dels Nois de la Torre, i com bé deies, també aquí sonava la gralla amb un petit desdibull de lo que seria el toc de castells, no?, en comptes de ficar una guitarra elèctrica, doncs el que volien era que això sonés de Julibert, però la gralla no podia faltar, no, ni de casteller.
Jo crec que heu fet un dibuix perfecte del que és una colla castellera com és el de la Torre, però aquí ja perquè li he posat el nom i el cognom, perquè òbviament han estat ells que us ho ha demanat, però és que el sentiment li serviria a qualsevol colla castellera.
Clar, clar, els castells transmeten aquesta unió, aquesta pinya, que junts, junts, sense noms i cognoms, sinó junts, sense protagonisme, tothom és necessari per construir castells, no? I llavors això intentàvem transmetre, no?, més enllà, doncs, de la història i de les fites castelleres,
Aquest sentiment de col·lectivitat, no?, que nosaltres sempre hem casat molt bé amb el que intentem transmetre amb les nostres cançons i amb la feina que fem de recuperar cantarelles i relats que són de tots, no? Fer que la gent que ens escolta, doncs, recuperi aquest vincle de fer plaça, de trobar-se, de tornar a ballar, de tornar a cantar pulmó, no?
Nosaltres aquí les comarques tarragonines, que moltes vegades a nivell cultural hem quedat una mica al marge de tota l'escena catalana, que se concentra molt a Barcelona, doncs reivindicar que també que a les nostres comarques hi ha cultura, hi ha real i per tant hi ha branques i hi ha futur.
Sí, i tant. I, a més a més, hi ha bona energia, que és la que sempre busquem, no? Estava mirant una miqueta cap enrere en el temps i, déu-n'hi-do, no us heu estat quiets, eh? Perquè heu estat en diverses fires, fins i tot en alguna que una altra castanyada, que també us heu ficat per aquí al mig...
Home, vam estar a Arbolí, va ser un retrobament amb Arbolí, després de 8 anys d'haver anat a tocar. Nosaltres penseu que toquem des de fa junts, més o menys, uns 13 anys. Hem fet vora 400 concerts, hem estat tot arreu, barris, també Tarragona...
hem estat a totes les mogudes solidàries, hem estat amunt i avall, també hem estat a Euskadi, Mallorca, Anglaterra, hem estat a la Catalunya Nord, i, vaja, a més a més, el que és millor és que som quatre amics de Torra d'en Barra i que tenim moltes ganes de continuar cantant, no?, i per això demà passat al Morell, doncs anem amb moltes ganes, no?, és com quasi, quasi tocar a casa i explicar, doncs, el que portem fent durant molt de temps i superrenovats, amb molta energia, amb moltes ganes de seguir.
I a més a més, ara m'afegeixo, com estaves dient, i a més a més t'agafo la paraula per la història dels solidaris, perquè sí, jo m'he centrat exclusivament en aquest dissabte que estareu al Morell perquè estava comentant el del Festival Accents. Però què passa diumenge a la pobra de Montornès?
No, no, és un super cap de setmana, o sigui, aquest cap de setmana hem necessitat ajuda dels sogres per la intendència familiar. Clar, clar, amb tota la família no podeu pujar, lògic. Estimats oients de Tarragona Ràdio, això és molt fort. O sigui, dissabte al matí estem al Morell, estem al Morell, però és que l'Anda, i ens fa molta il·lusió, però és que la demà estem a la Pobla de Montorner. Clar, clar.
És que és increïble. Pugem al pit de la Mola amb un repte solidari amb la Marató. El TV3. Ens acompanyaran els escoltes, els salats de Dora de Barra. Ara m'ho deien els del port de pa de Cala Felissa, que t'apunten totes.
I, bueno, hi haurà una jantada, però... I dalt del pic de la Mola, el pic més dalt del Tarragonès, farem un concert acompanyat dels ukeleles dels escoltes. Ens fa molta, molta il·lusió i també, bueno, convidar també, doncs, tots els vostres oients a apuntar-se. Diumenge a les 10 del matí sortim de la tiga estació de trens de la Poga del Montornet.
Molt bé, molt bé. 10 del matí, eh? Recordem, eh? D'aquest diumenge, dia 9 de novembre, a Solidària per la Marató de TV3, que ja comença a despuntar no només musicalment, sinó també amb molts actes, i pujareu al Pic de la Mola, es gravarà, es registrarà, perquè jo crec que això és una cosa única, superbonica, per tenir un vídeo aquí.
Fantàstic, eh? Sí, sí, sí. No, no, hi haurà moguda, eh? Hi haurà càmera, hi haurà xarxes... No, no, sí, s'està preparant una bona... I acabarem tots el sindicat agrícola, el que fem, fent un vermut, eh? Tornem-hi, no?, amb allò que dèiem de fer caliu, de fer poble, de fer xarxa. En aquest cas, una xarxa solidària, músico, cultural i esportiva. No, fantàstic. Que bo, que bo. I cap de semana, Rodó.
Molt bé, i de cara a la música, de cara a possibles noves cançonetes, com ho teniu? Però imagino que, a veure, jo el que us comentava al principi, tenim aquest a Samarit, que és una bona carta de presentació com a disc, que és preciós, però volem cosetes noves de Jury Verde.
Sí, doncs mira, aquest agost hem tret la cançó aquesta dels Nois de la Torre, i hi ha una cançó que ens fa molta il·lusió, que és de Creixell. I és que vam trobar, doncs, un... Bueno, el Jordi, que a part de ser bon cantant, és antropòleg, i va pels arxius buscant tresors, doncs va trobar un àudio d'una dona d'antic que cantava una cançó de Creixell. Llavors ens hem inspirat en aquesta cançó, per això era una versió moderna, no? Llavors ja la comencem a tocar els...
els directes, però encara no ha sortit la gravació oficial, no? I és això, una cançó antiga que parla del poble de Creixell i de les matinades, i doncs nosaltres la fem al nostre estil, alegre. Molt bé, i té data de sortida, tindrem l'oportunitat de sentir-la?
Sé que m'heu dit abans que alguna coseta, però... Això és com antes, com coses que... Si qui la vulgui sentir, que vingui als concerts, perquè ara mateix encara no està ni a l'Spotty ni al YouTube ni està enlloc. Ho sé, ho sé. Ho estava buscant ara, eh? Exacte, doncs no, això encara no ha sortit gravat, però sortirà, tard o d'hora sortirà.
Doncs a veure, a veure si tenim l'oportunitat. I per aquest concert, ara torno de no cap a l'accents, eh? Perquè, a més a més, jo crec que és un bon lloc per poder, si encara no us han descobert, per poder fer-ho, per poder gaudir amb vosaltres d'un bon concert. A més, és a la plaça de la Font, perdó, del Morell, que no sé si és la primera vegada que toqueu, no ho coneixeu, o ja és forma part...
de la vida ja dels Julibert, com a lloc de tocar. Mira, et diria que no sé si pot ser que sigui el concert a la plaça de l'Església, la veritat és que ara amb tant de coses que tenim, no sé si és per telèfon o plaça de l'Església... Bé, jo el que volia dir és que no pateixin si hi ha una pluja, perquè he parlat avui amb ell, i buscarien un lloc a cobert per poder fer aquest concert vermut. He de dir que és una activitat que ja feien,
I, bueno, des d'aquí agrair-los a ells perquè, amb un fàcil i amb el de molt que està, fer un vermut electrònic per poder dir, no?, o altres coses, doncs mira, contents de que el Morell aposti per música en directe, instruments com el viol i l'acordió, poder fer festa i gresca, no?, cantar i ballar a l'hora del vermut. Doncs sí, i si no, també m'havia pensat, no sé, que hi ha un teatre allà superbonic, o crec que fins i tot el propi centre cívic per allà...
Tenen opcions, per ara m'han dit, des d'allí m'han dit, no plourà, tranquil, que no plourà. I s'ha de ploure, com aquesta setmana, que no hem fet res, eh?
Avui ha caigut però... Sí, sí, aquesta matinada tots l'hem sentit. Doncs això, tranquils que no plaurà i si pot tenen pensada alternativa. Molt bé. Doncs com convidats tots, recordem serà el que dèiem, concert vermut a dos quarts d'una del migdia a la plaça de la Font del Morell aquest dissabte amb els Julibert. Julibert, gràcies, gràcies, gràcies. Us espero. Quan ja tigueu aquesta cançoneta, veniu a presentar-nos-la. Vinga, va.
Ai, serà un plaer. Ens en tinc com a casa. Vinga, va, ja us ho abro la porta. Ja, mira, estic a obrir la porta ja. No, encara no, encara no. Sípia, no corris, no corris. Moltes gràcies. S'ha portat molt bé la Peque, eh? Sí, sí, s'ha dormit, s'ha dormit. Veus? Perquè estem relaxats, estem tranquils. S'ha dormit aquí, jo. I s'ha dormit. Això és una meravella. Família, gràcies de nou. I res, que passeu molt bé aquest cap de setmana. Moltes gràcies. Moltes gràcies, Mèxic. Gràcies. Adéu-nos.
Bela, ciao, bella, ciao! Ardegna? Dall'Ardegna, Milano! Oh, bella, bella, bella, bellissima! Questa mattina mi sono alzato Oh, bella, ciao, bella, ciao, bella, ciao, ciao, ciao! Questa mattina mi sono alzato Però trovato all'invasor
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Doncs t'imagines aquest pelachao allà al Morell saltant i votant? A més a més en la bona companyia del Julibert? Doncs com deia aquell, no t'ho imaginis, vine, que trobaràs dins del Festival Accents. Ah, he fet un rodol i tot, eh? I ara canviem totalment de música, marxem directament cap a les dades zero i és que passen coses també molt interessants. Ara no sé si posar aquesta, eh? Me fa una mica de por, eh?
Això pertany a un disc que es diu Torretrete, però a veure, Mamaladilla, vosaltres teniu coses més... Mira, aquesta, aquesta la poso, mira. Estic parlant dels Mamaladilla, que venen aquest cap de setmana a les de la zero. Mira quin munt de mosques. Oh, com fàcil. Serà demà mateix a les 9 del vespre. Ja podeu agafar les entrades anticipades.
amb el seu Satisfyer particular. Obertura de portes a dos quarts de nou, el concert comença a les 9. Com us dèiem aquest divendres, les entrades físiques, si les voleu anticipades. Així va Music, va Pastor a Tarragona, a Spook Records, Discos Quick, H-Records i va Pastor de Reus, i anticipada online a entradium.com.
Gràcies.
I que sàpiguis que hem segrestat un extracte del programa de Mi Rollo, Cel Rock, on el nostre company Pae va poder entrevistar el vocalista dels Mamaladilla. I escoltem un trosset, vinga, escoltem un trosset. A veure si t'acaben de confondre o de clarir si vols anar o no vols anar. Jo crec que sí, no? Anem a sentir què ens deia. El viernes que viene en la sala cero yo ya fui feliz.
Pues yo no sé, como la última vez fue hace como dos años, hemos debido cambiar el repertorio cuatro o cinco veces, pero claro, son cambios de dos, tres, cuatro canciones, tampoco... Porque la mayoría de las que tocamos son como un poco las que hay que tocar, ¿no? Las gordas. Ya se cumplieron mis sueños, Ladilla. Bueno, dices que tocasteis hace dos años. Este viernes, oyentes de Tarragona Radio, podréis ver...
a Mamala Dilla. Bueno, oyentes de Tarragona Radio y los que estén oyéndonos en otros lugares. Este viernes 7 de noviembre en la sala 0 de Tarragona. A las 8 y media se abren las puertas y a las 9 empezáis. 15 euros vale la entrada anticipada. Se pueden comprar en diversos sitios, aunque la mayoría de gente las compra en Internet. Y me han dicho que las anticipadas ya no van con dibujitos, tío. Ya es una pena. Todo se pierde, eh.
Sí, es que en la mayoría de sitios ya solo ponemos venta online. Es lo habitual, sí. Pues sí, sí, sí. Lo que sí que hacemos es no ponerle los gastos de gestión, que a mí eso me irrita. Te nerva. Sí, como melómano. Porque bueno, yo qué sé, vas a comprar una entrada de 10 pavos, te dicen en 11, te dicen en 60, te dicen en 66...
Sí, dices, ¿para qué? Pues para eso ya la compro en la sala y así. Y también los tiempos exigen que el artista lleve un poco de control de las entradas vendidas que van, ¿verdad? Hombre, es lo suyo. O llevar el control tú mismo...
Sí. Dime, dime, dime, Juan. ¿Qué ha pasado? ¿Qué ha pasado? Nada, nada. Se me ha ido el micrófono un momento y he desaparecido de la antena, pero ya estamos aquí de nuevo. Hay que llevar un control de las entradas. Bueno, mamá, ya sois un grupo de culto y... 280 irán.
¿Cómo has dicho? Que más mala de ellas sois un grupo de culto. Y 280 al menos irán. Si van 280 ya está bien. Ah, bueno, claro. Normal que no te hubiera entendido. Yo creo que tus expectativas son más altas. Pero vamos a ver. Ojalá tengas razón. Aquí tenemos a un artista venerado por los que lo veneramos. Hemos dicho grupo de culto.
Un letrista excelso. Se nota mucho que estoy improvisando la entrevista, ¿eh? Otros días. O sea, hoy estoy yo con la locura. No estoy borracho, ¿eh? No estoy borracho. Unas letras maravillosas. Esta, en concreto... El Surfing Papa, no. Esta, en concreto, no es de las más curradas, ¿eh? A ver, es que me lo estás diciendo, pero no la estoy oyendo yo, ¿eh? Ahora sí, ¿no?
No, muy de lejos. Bueno, el surfing papa, básicamente. El surfing papa está hecha en 10 minutos. 10 minutos, ¿no? O sea, lo soñaste y dijiste, yep, vamos a hacer un temazo. Pues esa en concreto no sé, pero la de Chanqueta Muerto sí que me levanté una mañana y... No, no, la hice por la noche. Me fui a la cama así ya tarde diciendo, mañana la grabo.
Y el día siguiente, por la mañanita, la grabé. Y además justo se presentó un colega que tenía la voz grave. Le digo, vente para acá a hacer de marinero para el estribillo. Y en un ratito estaba hecha. Claro, esas canciones, mola. Eso de... Uf, el chanquete. El chanquete. Madre mía, el chanquete. El tiempo que lleva persiguiéndote. Daba jona, porque es la última, siempre. Sí, sí.
Pero, pero, pero, pero, bueno, ¿qué le vamos a hacer? Y en cuanto a los planes de la Dilla, aparte de tocar, lo repito, este viernes en la 0, 7 de noviembre, yo he hecho un hueco en mi estantería porque presagio un sucesor pronto del exume y sigue, pero igual tengo que esperar muchísimo, ¿no? No, muchísimo no. Ya estamos... Ya lo hemos dejado caer en redes incluso. Hemos puesto ahí... Me parece que fue ayer que lo puse a Sergio ahí en...
una especie de pequeño, como dicen ahora, hype, ¿no? Como una pequeña indicación de que estamos en ello. Ya toca, ya toca. Tenemos ahí canciones y estamos deseandito grabarlas ya en breve.
Bueno, bueno, pues ahí esperaremos. No te pregunto de qué van, no te pregunto cómo son, porque soy fan y me gusta la sorpresa. Juan, antes escuchábamos el música cursi. La música realmente de aquellos años sí que era cursi. ¿Cómo ves tú la de hoy en día? Pues no lo sé. O sea, estoy aquí hablando contigo, tengo delante una pared llena de CDs y otra con vinilos que todavía me quedan.
Y es que son de todas las épocas y estilos, entonces yo centrarme tanto en lo que está ocurriendo ahora me parece bien, me parece normal, pero me parece solo una parte de lo que a mí me interesa, entonces estoy al tanto muy relativamente. Yo cuando hice esa canción estaba muy cabreado con el mundo, con todo, y una cosa que me tocaba mucho en las buenas era pues eso, el...
La supuesta mala calidad de muchas de las cosas que oía yo por la radio, que creo que estaba justificada. Sí, sí, sí. Porque a lo mejor en los 70, 80 llegaba a una casa de discos y aunque esquilmara a sus artistas, como se ha hecho siempre, pero les proporcionaba una carrera larga y normalmente, como decía Gloria, Gloria Fuertes, el que vale sale, entonces el que valía salía y el que demostraba valer tenía una carrera larga y volaba. Y ahí tienes todos los dinosaurios, todos los Pink Floyds y los ACDC y lo que haga falta.
Y ese modus operandi se fue perdiendo y en el momento de hacer yo esa canción pues estaba la cosa un poco así. Y veía como mucho azúcar glacé ahí saliendo por la radio y pagado por dinero de gente que esperaba recuperarlo y tal, me parecía muy feo. A día de hoy eso sigue igual o probablemente peor. Bueno, no sé yo, ¿eh? Porque la época de Equina África y de los Caribe Mix, que es donde se hizo esa música cursi, era complicada, era durilla, ¿eh?
Era durilla. Lo que pasa es que, claro, ha cambiado tanto el contexto. Antes estaba todo... Había como un monopolio absoluto de quien tuviera los medios de comunicación, de grabar discos, de lo que fuera. Era todo muy caro y muy costoso que un artista asomara un poco la cabecita. Pero desde Internet, que eso... Desde hace dos días, pues... Todo se ha como democratizado. Cualquiera puede ser productor o artista o lo que sea. Entonces, pues...
La parte buena es que cualquiera puede hacer su movida y probar suerte, y la parte mala es que hay una saturación enorme. Entonces, yo no sé, buena parte de esa gente que dice voy a hacer yo lo mío, pues lo hace imitando cosas que son a lo mejor un poquito más basura. Y otros intentan hacer cosas que son más molonas, pero ¿quién soy yo para juzgarlo? Bueno, un tótem, un tótem de nuestro rock que lleva muchísimos años padeciendo rock, que mira el futuro con rock. El rock tiene futuro, crees tú.
Sí, el rock tiene pasado, presente, futuro y lo que haga falta, sí. Yo doy clases de guitarra y sigo teniendo alumnos rockeros. A ver, se ha reducido todo un poco al rollo este... Hicimos una canción en el último disco sobre eso, la de rock FM y todo eso. Sí, sí, sí. Escuchando siempre las mismas canciones. Sí, claro. Es gente muy jovencita que le gusta el rock porque le gusta, porque hay un guitarrazo y dice, uy, qué bien.
Pero claro, el guitarrazo que han oído es o la intro de Highway to Hell o la de California o la de esto y lo otro, ¿no? Sí, sí, sí. Eso es un temazo, está muy bien, pero, joe, cuando salieron esos discos y en las décadas siguientes los que escuchábamos Highway to Hell no escuchábamos esa canción, escuchábamos todo el disco que es una maravilla, ¿no?
Y eso sí que me da un poco de penita, pero es que es el signo de los tiempos. Hay que conocer el Gergo Reading. Bueno, vamos a poner un tema de vuestro último disco, que es el que más gracia me hace siempre, el que más me pongo en repeat. Yo no sé cómo andas tú de colesterol o si te cuidas, Juan. Me estoy empezando a cuidar. A mí me han dicho que lo tengo bastante, bastante alto, que el bocadillo vegetal a partir de ahora. O nada, habrá que cuidarse.
Pero bueno, yo voy al gimnasio y sí que veo a gente que va para estar bien, o sea, para cuidarse, y gente que va pues en plan triceratops, ¿no? Es que se te puede ir la mano. Pues a esa gente que se le va la mano, les dedicamos esta canción de Mamaladilla, repito, viernes 7 de noviembre, sala cero de Tarragona, Juan, Sergio, Abel estarán sobre las tablas. Muchas gracias, amigo.
Pues muchas gracias a ti, hombre. Un abrazo.
Mamaradilla, la veu de Juana Barca, la que sentim i que seran dins de les Ales Zero, recordem aquest cap de setmana, bé, concretament aquest divendres, a partir de dos quarts de nou del vespre, obertura de portes, a les nou, l'oportunitat de gaudir amb ells. Però no serà l'únic concert que ens arriba dins de les Ales Zero, sinó tenim l'agenda del Rock and Roll Fest, Rock and Roses Fest, parlem bé, parlem amb propietat,
que, doncs mira, ens fan una barreja així molt especial i un homenatge també ben maco als Guns N'Roses. Anem a posar música. A veure, a veure si sona això. Sí, mira, ara, aquí. Mira, pa, també em passa a passar a mi. Ara, ara. Guns N'Roses, Love Hunters, Big Top Roses. 8 de novembre.
Dissabte és a les 0, obertura de portes a les 8. Això és molt jovi, eh? Fins a dos quarts de nou, que ja començarà el concert. Ara m'ha sorprès, eh? Déu-n'hi-do, eh? Déu-n'hi-do. A veure, a veure, a veure, torna, torna, torna, torna. Està molt bé, eh? El festival d'aquestes 3 bandes...
Això sí, això sí que m'estona, eh? Això serien els What's Day, que no vindran, no vindran. Aquí hem de dir que hi ha d'altres, com són, recordo, Rock and Roses Fest, em feia un embarrullo aquí, Guns Roses,
los Tributo White Snake, que sí que sentíem, i los Beatles Roses, tot això dins de la sala zero. I el que et deia, que espero que vinguis i que tinguem l'oportunitat de gaudir-lo d'aquesta manera. Nosaltres ja només ens queda passar per un altre dels festivals, que és el Festival Muses, que també tenim aquests dies una edició especial. Recordem que vam tenir l'oportunitat de presentar aquí
amb la Carlota Flaner, que va ser la primera de les persones, dels grups, que van obrir precisament aquest Festival Mosses. I és que aquest cap de setmana, al Festival Mosses, passen coses tan màgiques i t'he de dir que m'encantaria poder anar. Sí, sí, sí. Per poder veure la Marina Rossell en un lloc on ella mateixa jo crec que hagués triat...
Jo crec que va triar per poder tocar i per poder gaudir d'aquest concert. Es tracta del Monestir de Santes Creus. Serà aquest divendres a les 9 del vespre? Marina Rossell, amb una trajectòria que ja coneixes, eh que sí? I que forma part, òbviament, de la música catalana del nostre segle. I què més podem dir de Marina Rossell? Doncs, és que...
Les seves interpretacions, ens diuen des del musses, abraçant des de la cançó popular fins a homenatges a figures universals. Transmeten una emoció profunda i intemporal. Cada concert és una celebració de la memòria i de la bellesa de la música feta des del cor. 7 de novembre, Marina Rossell des del Festival Musses al monestir de Sant Descreus. Talvez lo que sintieron al rozar.
I ja per tancar, ho fem el dia 8 de novembre, ja que estem fent un repàs. Ens anem amb les Marujalimón, que estaran a lo submarinó.
A la sala 1 de los submarinos de Reus, a les 9 del vespre, Maruja Limón, aquest dissabte 8 de novembre. Molts, molts són els actes que tenim la oportunitat de gaudir aquests dies per les nostres contrades. Així que, vinga! Jo de vosaltres em tornaria a sentir el programa, per si de cas. A veure què és el que passa. Amb elles, marxem. Família, fins demà.
Bona nit.
Fins demà!
Bona tarda, són les 7.