Desde que tengo insomnio soy califa virtual con todo un harén. Las sirenas del banner me ofrecen sus bailes psíquicos y su piel. Desde que tengo insomnio soy amigo de loli madrileña y madame. Las cervezas con luces son calientes y caras pero no saben a sal.
Prefiero ser el pez que se muerde la cola a ser el surfista que espera tu ola. Prefiero al chiquillo feliz con ojeras que ser tus abues o tus manos tijeras. Prefiero ser el pez que se muerde la cola a ser el surfista que espera tu ola. Prefiero al chiquillo feliz con ojeras que ser tus abues o tus manos tijeras.
Y tú me llamas loco sin vergüenza y tú me has echado de la fiesta, labios de cera, corazón cobarde. Tenim el Paco en la luna patint, literalment patint, perquè a més a més es veu que tenim poqueta cobertura. Paco, hola, què tal? Bona tarda. Hola, bona tarda. Com estàs? Bé? Saps el que crec que és? És tota l'aiguaç que està caient per la zona de les Terres de l'Ebre, potser.
No, és que estic a Madrid. Jo crec que hi ha molts bars, però no hi ha cobertura. Home, per l'amor de Déu, no pot ser. I què fas a Madrid? Si tenies que estar al Teatre Tarragona acabant de fer... Que el divendres el tens aquí. Sí, el que passa és que tenia una reunió per la promoció que fem després del teatre. A televisió, històries. Ostres, Júlio, t'ho juro que em pensava que estaves aquí a Tarragona, eh?
No, no, no, arribo dimecres a Tarragona, ja, començo a preparar-lo tot. Va, i ja ho tens tot, ja? Totes aquelles cosetes que havíem de fer al final va quedar en agua de borrajes, mai millor dir. Sí, quina pena, quina pena. Bueno, falta un munt de coses, eh, això és...
Ha sigut una lluita tremenda. Si no has fet mai,
Sí, ja està. Tu ja saps que quan acabi el concert, quan surtis, que m'imagino que més o menys per l'hora he pensat quarts d'onze, dotze, que arribis a casa i puguis dir ja està, en aquell moment és com si t'haguessin tret una tona de pes de sobre, eh? Calla, calla, tremendo, jo no, no...
Mira, ho passaré molt bé al concert, això sí, serà molt maco, però acabar també serà una pau tremenda. Yo quiero, yo quiero, no? Tinc ganes també que passi, i a més a més de poder veure, perquè recordem que es grava, i que no estaràs tu sol, que tindràs a la gent de los ritmonautas que m'has d'explicar qui són.
Sí, bueno, els Rismonautas són dos amics de tota la vida. Un d'ells és el Juan Ton, el equilibrista, que ara es diu el senyor Juan Ton, que és una música amb el qual he treballat molt de temps i tenim una connexió molt gran a l'escenari. Per què no fer servir aquesta complicitat que tenim junts? I bueno, ja estarà. I l'altre? L'altre és el seu trompeta, Joseba, que fa trompetes, fa veus, fa percussions, fa de tot. És una banda... He volgut fer una...
Com si entre mig, entre una banda gran i petita. És acústic, la banda però és acústic. Quan portes molt emocionament passa que sempre és espontània o més d'ironia, de performance.
Paco, sí, sí, jo ho he notat. Entres a la nota del Teatre de Tarragona i ens diu que teòricament són els punts que tu has posat pel que passarà aquella nit. Bé, aquella tarda, perquè començava a les 8. Exacte. Posa silenci.
Bueno, silencio, ho posa en castellà. És grava, no? Se grava. Seleccionem, primer punt, seleccionem les millors cançons i monòlegs, compte aquí que va de valent, de 22 anys de carrera com a músic, còmic i guionista. Paco, t'has tornat boig. 22 anys. Com resumeixes això en un concert? És impossible?
Bueno, m'he tret anys, eh? M'he tret anys que no sembla tan gran, perquè en realitat vaig començar molt abans. Però jo llegeixo el que has posat. Calla, calla. El primer disc com a Paco i la Luna oficialment va ser el 2003. Realment són 22 anys, no? Però, clar, abans havia sigut Paco i la Luna, Francisco Ortega... I hi ha molta llena al darrere. Sí, però... A veure, anem a fer una mica de balanç de coses...
Però ho faràs llavors des dels teus inicis. Així que els 22 és una miqueta orientatiu, m'estàs dient. Sí, exacte, exacte. Són els anys que ja estàs treballant de veritat. Què comences a cobrar ja? Val, val. Allò que dius, mira, ¿cuándo empezó la nòmina? A partir de... Exacte, exacte. Però aquí també hem de dir que tens una nòmina, diguem que emocional, i també que segurament que tindràs en compte, por favor, no, eh?
Des de que tengo insomnio, por favor. Agua pasada, eh? Paco, agua pasada. Des de que tengo insomnio. Uy, tota xera no està. Oh, ja me veus a mi amb la llagrimeta. Es con tomate, buenos días. Aquesta sí.
Bueno, va, va. I la que sí que estarà és la nostra, no?, la querida ressaca, luz de mi vida, no? Què dices, Paco? Què dices? Saps lo complicat que ha sigut, que fa quince. Ho sé, ho sé. Ha sigut impossible, o sigui, s'ha quedat fora el papel mojado. Què dices? S'ha quedat fora, no cabia, no cabia. Perquè durar tres hores més no podia ser, no?
Cullons. No, perquè l'última vegada que vaig anar al teatre vaig estar dues hores i pico i aquesta vegada no, perquè no per mi, jo estaria tot el dia, sinó perquè ens hem de quedar una miqueta no, així amb les ganetes. Vinga, va, tu compro, tu compro. A més a més, recordem que es grava. Clar, aquesta és una altra. Exacte, es graven moltes càmeres, hem muntat projeccions, un decoradet, mil coses. No sé, jo penso que això és com el...
Agafar tot el que he fet a la meva carrera i ficar-lo tot en un mateix dia. I ha sigut una... No ho sé, estic emocionadíssimment. Com més quan veig els vídeos que esperaran, com més el que estem fent a nivell musical, m'emociono profundament. I Paco, fas interaccions, m'imagino, que amb els vídeos que podrem veure al teatre? Hi ha algun moment que fins i tot... Hi ha algun Paco que renya al Paco actual? O viceversa?
Això ho vaig fer un dia, vaig fer al Metropol, recordo. Per això, per això. Sí, sí, va funcionar molt bé, m'ho va agradar molt. El que passa és que, bueno, ara el concepte de l'actuació és una miqueta diferent, però sí, sí, se m'ha passat pel cap, eh? I com sorgeix la idea? Perquè, a veure, ara tu ja estàs ficat en el món del cinema, des de fa uns quants anys, quan qual cosa, clar, aquest agus pira i ja la tens de focs d'artifici.
Això significa que pots tenir moltes coses al teu abast a l'hora de crear. Sí, és això, és unificar totes les feines en un mateix espectacle. I sí, tot molt mesuradet. Tampoc clar, si ens passem amb l'audiovisual, és com quan tu estàs en un bar i hi ha un partit de fútbol, només mires el partit ja. Si fem una audiovisual molt potent, la gent...
És una situació molt sutil. És complicat. Hem hagut de fer un equilibri molt gran entre aportar emocions però sense basar-nos. L'escenari és molt delicat. Si et passes per una banda o per l'altra, peces d'una cosa a l'altra.
Posem una miqueta de música i tornem a recuperar el Paco. No ha arribat a marxar, que el tenim aquí. Paco, que m'estaves explicant, perdona. Ha hagut un moment que vas marxar, que se t'ha anat directament la veu, però ara ja t'he recuperat. Digues, digues.
Això, l'equilibri que m'estaves explicant entre la part visual i el que podrem escoltar a sobre l'escenari, amb molta emoció, també m'han dit, i sobretot que és molt divertit, no? O almenys esperem que sigui així. Sí, hola. Sí, sí. Pago, que t'estava dient que aquest equilibri, no només musical i visual, sinó també emocional i divertit. Exacte, sí. Jo sempre intento caminar en aquesta línia...
que és molt fineta, no?, entre la ironia, la comèdia i l'emoció, i sempre intento estar al mig, i si es passes molt d'una banda a l'altra, o una a l'altra, no?, però sobretot, sobretot tot està al servei de les càmeres. Que bo, que bo. I quanta gent hi estarà pendents de les càmeres, de la gravació, amb qui estàs treballant precisament perquè tot surt ridó?
Portem cinc càmeres per gravar, i després un equip de llums, de curats, d'un director musical, i tot això ho hem hagut de coordinar, perquè volem que sigui un espectacle que es pugui veure tots junts, una tirada, o també que el podem partir en petites parts, i hem hagut d'assallar i preparar-ho amb tothom.
O sigui, l'assaig general ja l'heu fet? O fareu un altre... Però l'heu fet ja l'assaig general o encara s'ha de fer allò que dius ja el fem tots i tot aquí? Sí, aquí ja sabem on va cada cosa, no crec que canviï res. I jo dic que, bueno, a l'assaig final potser ha passat alguna coseta, però bueno, ja serà mínima, serà mínima. Perquè a més a més també ens has amenaçat, entre cometes jo d'amenaçat, que hi haurà un convidat sorpresa.
Sí, hi ha dos convidats segurs. Jo al començament volia convidar més gent, fins i tot volia portar amb un amic molt famoset. Però al final tenen dos amics molt propers, perquè jo he pensat que no volia que els compartís tampoc en un espectacle d'entrada i sortida de gent. Volia que fes una cosa íntima amb la gent de Tarragona i la gent que ha vingut a tot arreu, perquè volien gravar l'espectacle tal com serà després. I si feia moltes col·laboracions, això tenia un risc.
O sigui que, bé, al final serà així. Dos col·laboracions, dos persones que n'estimo molt. I endavant. Que són dos cantautors que tenen molta, molta, molta xispa i molta retranca, també. Enric Parés, ho sento. No te tocarà, eh? No crec. Enric Parés sempre és part de l'espectacle. Per això te deia, perquè hi havia algun d'aquests amics que ara sigui l'Enric. Algun dia l'hem de descobrir com a cantant, l'Enric, eh?
Ui, home, té molt serrón, passa que no afina, però és serrón. Tota pequena no t'ha cantat, però... Paco, l'has d'ensenyar, Paco, l'has d'ensenyar, afinar. I aquell dia jo crec que estem perduts, eh? Sí, sí, ballar sí, eh? Que té el ritme de sang, eh? Des d'aquí un petonarro, que el teníem de viatge per, no sé, estava per fora, de l'Espanya. Sí, sí, jo em pensava que estava de nou cap a Cuba, però jo crec que no ha marxat a Cuba, Paco, perquè el dia 19 estava amb tu.
Ja que no sigui això, ho saps, no? És un amic. Home, a la porta el tindràs. D'entrada i de sortida, ja ho veuràs, esperant-te a què sortís.
Aquell dia jo m'he adonat de la quantitat d'amics que vas fent a la teva vida, perquè ve molta, molta gent que ve de molt lluny. Que guai. I ells m'han vist tocar, o sigui que venen per una mena de recolzament. Jo estic emocionat amb això. Que bo, que bo. Tant emocionat que he fet una cançó pels amics per aquell dia, la cantada final. Què dius? Això no ho volia dir. Digue, va, ja està, ja està.
Però, espera, espera, abans d'arribar al final, que també tornarem a comentar-ho, m'has dit, Paco, que això és a l'inici, o almenys vols que aquest espectacle continuï rodant. O sigui que ara per ara aquest serà el principi de moltes coses, també? Sí, seguríssim. Sí? Amb aquest format, eh? Me refereixo.
Paco, s'està tallant. Ens estan boicotejant, eh? Per favor, eh? Totes les estrelles i tot el que hi hagi per aquí, atureu-vos un moment que feia l'entrevista amb el Paco i després ja el deixo lliure, home. Paco, estàs? No, no està. Ara sí. Ara, ara. Això és un boicot, ho saps, no? Com tens les entrades...
Ara ho dic, com tens totes les entrades venudes, doncs ja gairebé... Sí. Que queden quatre, doncs espavileu, no? Queden poquetes, queden poquetes. Som un ple ja pràcticament quasi tota la platea. O sigui, encara queden els meus jocs que estan molt bé, que estan a la platea alta. Molt bé. I jo no m'ho perdria, perquè jo crec que és molt especial. I més, a més, si no tinc recolzament de la meva ciutat... Molt malament. On ho he de tenir, no? O sigui, que ha de venir tothom, jo...
A la mínima que podes... Mira, arribem fins a tot el sopar d'empresa, que sé que són dies de sopar d'empresa, però només a les 8, a les 8. 30 ja surten i ja arriben al sopar d'empresa, i a més ja amb l'emoció dintre, no? Clar. A més a més has vingut que tu has passat molt bé, que has estat allà una bona estona amb el Paco i la Luna, que has tingut l'oportunitat de cantar i segurament que deixar-te la veu en alguna que una altra cançó...
Exacte. I que a més a més sortiràs com si estiguessis en un núvol. I pensa que després tens dies per poder descansar, perquè això és divendres, i tens dissabte i diumenge. I si no descanses dissabte, doncs diumenge i endavant. Totalment, totalment, cap problema.
Doncs mira, és una altra d'aquestes loteries que ens agrada que ens toqui, i és tenir l'oportunitat d'acompanyar-te en aquest dia tan especial, Paco, que ja estarem també al peu del canó, i que sàpiguis, doncs això, que es pot llençar coses al teatre? O no prefereixes que no...?
Com que? Es poden llançar coses a l'escenari? Sí, sí, hi ha coses. Com han llançat alguna pegada la roba interior? Què són els més escàndols que t'han llançat? Perquè la roba interior ja forma part. I dius, bueno, pues vale.
O calçot. Mira, ah, doncs mira. Però millor, més que el calçot... Paco, però més que el calçot com a tal, millor que et donin una invitació al restaurant, no? Ah, exacte. Si això no pesa, això no pesa i la puc agafar, sí, sí, molt millor. I no taca, i no taca, perquè cal un calçot, depèn de com, amb la salsa, allà, i dius, ala, ja l'he liat, ja l'he liat.
Doncs bueno, convidar tothom, els que encara esteu allà indecisos, compreu l'entrada, veniu aquest divendres a les 8 de la tarda al Teatre Tarragona, perquè passarà una cosa molt màgica amb Paco i la luna i els ritmonautes. Paco, gràcies.
Gràcies. Jo agrairé cada persona que vingui de Tarragona. Me'l prendré com una ajuda molt gran al meu projecte i jo m'ho faré correspondre amb tot l'art que puguem tirar aquell dia. És un equip molt gran. I que tens molt. I que tens molt i que parles molts anys, eh? Que ens agrada que et vagis sorprenent amb aquest intel·ligència animal! Com, per exemple, vam tenir l'oportunitat de presentar. Entre moltes altres coses, eh? Doncs bé. Paco, gràcies.
Moltes gràcies, Sílvia. A tu, com sempre. Adeu-siau, adeu. Adeu, adeu. Què diu? A veure, a veure, a veure, no ens tornem bojos, que és un trosset de la cançó, eh? Clar, com ha dit el calçot, a mi se m'agrada la ment. Doncs això, gente, que us esperem. Vinga, va! Gente con buenas cartas, pero sin sellos. Gente que pierde al bingo y a los amores. Gente que te dispara tirando flores.
Va por los dos polos, gente que bebe agua para olvidar, gente que solo cambia para Instagram. Todos tenemos una piedra en el zapato, una sombra, una herida por curar, una postal con un imán en la nevera donde viajamos cuando duele la ciudad.
Cuando las lágrimas te lleguen a la boca, de ti depende tragaros al picar. Tragaros al picar. Gente que monta un pollo para comer. Gente que vende hambre para crecer. Gente que busca amor en los cementerios.
Gente que encuentra paz en los adulterios. Gente que acierta dando palos de ciego. Gente que te da tanto que te da miedo. Personas que son bellísimos animales. Gente que no te miente ni en carnavales. Gente que es mala gente, pero la quieres. Gente que se hace fuerte cuando la quieres.
Una piedra en el zapato Una sombra, una herida por curar Una postal con un imán en la nevera Donde viajamos cuando duele la ciudad Cuando las lágrimas te lleguen a la boca De ti depende tragaros al picar Tragaros al picar