Bona tarda, són les 6.
Els parla Laura Casas. Al març es coneixeran les primeres conclusions de l'estudi que fa la URB per saber l'impacte que tenen les incidències ferroviàries en la salut mental dels usuaris. Ara bé, ja hi ha unes tendències que es detecten i que indiquen que, com més ús dels trens, més depressió i més ansietat. Sergi Martín Ambrós és professor del Departament de Psicologia.
Doncs per una banda esperem que de cara als usuaris hi hagi com un reconeixement del malestar que realment pateixen, que moltes vegades es menys té, es considera que sí que és una inconveniència tot això del tren, però que potser no n'hi ha per tant. I aquí realment veiem que sí que hi ha motius de preocupació i que realment hi ha gent, hi ha persones que ho estan passant molt malament amb la situació.
I a partir d'aquest reconeixement creiem que això també ha d'influir en les decisions que es prenguin. I, òbviament, hi ha una part molt tècnica de les infraestructures del funcionament i el finançament de rodalies, però després hi ha una altra, que és aquesta sobre el benestar dels usuaris. I creiem que tenint aquesta informació present, també les decisions s'hauran de prendre de manera diferent.
La Lorena Miguel va prendre la decisió de marxar de Barcelona per deixar de compartir pis amb 47 anys i conciliar la vida familiar i laboral. Després d'estudiar diferents opcions de ciutat amb bona connexió amb la capital catalana, van a Reus. La incertesa dels horaris i les incidències recurrents van forçar-la a abandonar la presencialitat a l'oficina. Teletreballar, diu, no ha estat pas la solució perfecta.
Vaig provar totes les possibilitats. Vaig anar en Valoblacar, vaig anar en autobús, vaig anar en tren i he trobat la sort de trobar gent bona que si el tren deixava a Semis de Caldés o allà en Fos, doncs trucava a casa seva i algú li venia a buscar i et convidaven a posar el seu cotxe fins a Tarragona o fins al lloc més proper de casa teva.
I et muntaves perquè és que no tens altra solució. A tot això el ple de la Diputació de Tarragona ha aprovat una declaració institucional per reclamar un sistema ferroviari segur, fiable i accessible en aquest sentit. L'EN Supramunicipal instarà les administracions titulars de la infraestructura i del servei a prioritzar les inversions i accelerar el pla de Rodalies 2020-2030.
L'Ajuntament de Tarragona treballa des de l'octubre en les obres d'accessibilitat del Teatre Auditori del Camp de Mart amb l'objectiu que estiguin enllestides al maig quan hi hagi les primeres activitats a l'equipament. S'habilita una passera per vehicles que substituirà l'actual, que és provisional i que dona accés a l'escenari a través de Maria Cristina.
Amb la nova passera s'executarà també una rampa amb pendent màxim del 7% a l'interior del recinte. La consellera de Cultura, Sandra Ramos, diu que es pensa en una futura reforma integral. Diu que les obres actuals no afectaran la programació, que arrancarà amb Terracó Viva o el Festival Teta. L'objectiu és que l'equipament sigui tot un referent. Hi havia una passera provisional que es llogava cada any des de fa, no sé, si 30 o 40 anys, no ho sé.
i que impedia que els vehicles accedissin fins l'escenari, i per tant s'havia de fer la càrrega i la descàrrega a mà, amb carretons. Al segle XXI estem parlant que això estava passant a la nostra ciutat, en un equipament com el Camp de Mar, que volem que sigui referent i que el festival d'estiu del Camp de Mar...
pugui atreure també artistes importants, internacionals, i els portes després allà uns camerinos que a vegades intentem que estigui el més acondicionat possible, però molt antic. I també us expliquem que una furgoneta s'ha estampat contra un quadre elèctric a la plaça dels Carros de matinada i ha provocat danys a la zona. Laia Tian.
Els fets han tingut lloc aquesta matinada cap a dos quarts de dues, quan el conductor del vehicle, després de fer maniobres, hauria punxat les dues rodes del davant. Ha intentat fugir, però l'ha interceptat una patrulla de la Guàrdia Urbana al carrer Pau del Protectorat. Arran de l'accident s'han produït danja un arbre a un quadre elèctric de la plaça dels carros i a l'alçat de la parada d'autobús.
El conductor o un home d'uns 40 anys se li han obert diligències per un delicte contra la seguretat del trànsit i per conduir sota els efectes de l'alcohol. Ha donat una taxa d'1,07 en la primera prova i s'ha negat a fer la segona. Hi han participat dotacions de la Guàrdia Urbana i bombers. El perímetre de la plaça dels Carros ha quedat acordonat com a major de seguretat.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Benvolgut expert en construccions i reformes. A Obramat no podem saber si abans de començar una reforma hauràs de canviar les canonades de la casa o la instal·lació elèctrica. Però sí que tenim més de 20.000 productes amb un estoc de magatzem sempre disponible perquè puguis escollir-ne la quantitat que necessitis i quan els necessitis. On compren els professionals. Obramat.
Royal Escola de Formació arrenca aquest 2026 els nous graus C en hostaleria i turisme. Vols ser ajudant de cuina, pastisser o cambrer? Necessites el títol oficial de Cambridge per acreditar el teu anglès? Aquest any forma't amb nosaltres. Els cursos estan 100% subvencionats pel SOC amb fons rebuts del Ministeri d'Educació, Formació Professional i Esports. Només et costaran el teu esforç. Royal Escola de Formació. Ens trobaràs al carrer L'Acercada sense número de Tarragona i al web royalformació.com.
El Tenatori Municipal de Tarragona invertim en la teva tranquil·litat. Hem iniciat una reforma de 3,2 milions d'euros per la millora general d'instal·lacions i serveis, sala d'atenció a famílies i eficiència energètica. Les obres finalitzaran el segon trimestre de 2026. Disculpeu les molèsties. Tenatori Municipal de Tarragona. Sempre al teu servei.
Fans de Tarragona, a Tarragona Ràdio.
Bona tarda, benvinguts a la sintonia de Tarragona Ràdio. Feliç divendres, divendres dia 30 de gener de 2026. Aquí ja se me va començar a canviar la història. T'has adonat que he dit un gener ja tirant cap a febrer? Clar, és que aquest cap de setmana ja fem el canvi i hem d'estar preparats per dilluns.
però em diu, eh, no corris. Em diuen, no corris, que encara hem de gaudir de la nit de divendres, de dissabte, diumenge, que estem de festes a Salou, que passen moltes coses al nostre voltant, i una d'elles, ja te la vull recomanar especialment, que ens arriba des del Casal de Renau. I és que aquest cap de setmana, concretament el diumenge a les 12 del migdia al Casal de Renau,
Hi haurà un concert en memòria de Manolo. Els seus amics, que el troben a faltar i que van lluitar precisament perquè Manolo estigués sempre present, han pensat de fer-li un gran homenatge posant-li la banda sonora de gent com els Reading 37, els Swamp Things i els Rocking Wolves.
Serà el dia 1 de febrer, a les 12 del migdia, t'ho recordo de nou, al casal d'Aronau, i esteu tots més que convidats, els que van ser i els que encara miren cap al cel dient Manolo, gràcies. Manolo, gràcies.
Fins demà!
Així és com sona la música dels Ràdinc 37, o Ràdinc 37, algun dia podíem parlar amb ells, no? Ja els convidarem a que vinguin i que ens parlin precisament de la seva música. I us recordo de nou aquest homenatge a Manolo que a través de les xarxes ens ha arribat i que ho hem trobat, doncs, una cosa, jo crec que una qüestió molt emocionant i un homenatge ben merescut. A l'1 de febrer, al Casal de Renau, a les 12 del migdia. I said I was on my way
També avui, i aprofitem la música, aquesta banda sonora que ens porta al Reding 37, per parlar-vos dels secrets en acústic, que serà també aquest diumenge, però ja aquest a la tarda, a dos quarts de nou, amb Roberto B, o Roberto B. Ara li preguntarem al Roberto, que d'aquí una estona el tindrem als estudis de Tarragona Ràdio. I aquest concert es farà a Estudio 23, a temps dels secrets en acústic, al carrer del Vidre, número 8.
I ara sí, canviem de banda sonora perquè la que portem ara mateix ens dona una energia positiva que... Ara ho notaràs, ara ho notaràs. És que és menjar, fas toc i ja que te canvia la cara.
Aquí amb nosaltres també, Marcos, amb aquest festuc. A més a més, continua precisament treballant a Mascot i Decay, que sona la cançó, i ho veus, energètica total. M'han cridat borratxo i jo només s'ha begut suc. Era de pistatxo i algun dia...
No, els pistachos diu Fastoc. Què? Fastoc. Com dius?
Estic de fastuqui m'ha agafat tan segurata. Diu que és sospitosa la butxaca. No em faci fora.
I ara anem a una altra de les novetats que ens ha arribat nova nova de trinca i que d'això en parlarem més endavant. És el darrer senzill de la Maria. Es diu Lisboa. Maria Fort, a Tarragona Ràdio. Estàvem caient com el sol de la tarda, sense saber que ens quedava un matí.
Va ser meu principi, ja res em fa mal, que ja no em pregaràs per mi, tot i les ferides he arribat d'aquí. Cada moment que t'he donat, ha sigut sempre la veritat, jo per amor vaig endavant, i si se'n va deixo marxar, jo segueixo baix.
Fins demà!
Cada moment que t'he donat ha sigut sempre la veritat. Jo per amor vaig endavant i si se'n va deixo marxar. Cada moment que t'he donat ha sigut sempre la veritat. Jo per amor vaig endavant i si se'n va deixo marxar. Jo segueixo igual.
I el sol de joie.
Creix el meu amor, pregues per mi. Creix el meu amor, pregues per mi. Creix el meu amor, pregues per mi. Des d'aquí, Maria, que ho sapiguis. Espero poder trucar-te ben aviat o que me presentis aquí en persona. Aquest, el teu Lisboa particular. I també una altra d'aquestes notícies.
I és que els Sodhi estan dins dels premis de rock. Ara per ara estan nominats. Estan nominats. A veure, Silvia, no corris, no corris. Estan nominats. Però si els voteu, potser serà veritat. Ja sé, eh? Doncs vinga, a votar-los. I a la gent d'aquí de casa, vinga. Uo, etcètera, etcètera. No us vull influenciar. Voteu-los. Sí.
Que no foteu el camp. Què dieu, em fot, animal? Que no foteu el camp. Que no foteu el camp. Que no foteu el camp. Que no foteu el camp.
No podem pagar el lloguer. Explotats fent de cambrer. Fins que caja d'amuns pares. Perquè els guiris paguen més.
I Déu-n'hi-do, quina sorpresa ara mateix. Estàvem esperant el Roberto B, que està venint cap aquí, que m'ha dit, trigaré una mica, i mira, hem canviat papers, acaba d'entrar per la porta el Marcos amb K, i dic, Marcos, doncs entra i xerrem tu i jo. Doncs vinga, tot sí que, mira, fem jo un canvi de papers també en un altre moment, i ja està. Doncs anem amb el Marcos. Marcos, prepara'm el fastuc.
Vinga, va, va, va, posa, posa, posa, posa. Si olores alcohol, és de les ferides. Si marejo sol, no pot ser el tequila. I si t'abraso molt, és que estic sensible. I si perdo el control, no és per beure alcohol. Tinc una substància que és molt perillosa. Queixa cap als aires, cuingardium nerviosa. És la victòria.
M'han cridat borratxo i jo només he begut suc. Era de pistatxo i algú em diu... No, és pistatxo, es diu fastuc. Què? Fastuc, com dius? Fastuc, què? He de menjar més fastuc. Ho tinc claríssim, perquè ara mateix no és el meu. Marcos Conca, gràcies, gràcies, gràcies.
que tenim aquí amb nosaltres presentant avui, perquè avui és el gran dia d'aquest fastuc, que tenim l'oportunitat de celebrar-lo, de gaudir-lo, de menjar-lo, de ballar-lo i què més? Moltes coses. Pot fer de tot amb aquest fastuc teu, eh? Sí, arriba l'hegemonia del fastuc.
La era del fastuc, la festuquera. La festuquera, la festuquera. Aquesta per la pròxima. No, no, ara tens el teu fastuc, que com ha sortit la idea, perquè teníem precisament la cançó que ens ha fet ballar i amb la ximitxanga, i ara la tenia jo enganxadíssima aquí, t'ho vaig dir en un missatge i no és conya. Sí, sí, sí. Estava jo allà amb el fastuc. Com neix i creix? Doncs mira, el fastuc. Fastuc. A tu no et dona la sensació que últimament
Ho fan tot de fastuc. Tot, i de Dubai. I de Dubai també. Exacte, que sembla que no hi hagi més fastucs al món que només sigui de Dubai. Doncs ho fan tot de fastuc, i veus per tot arreu. Croissants de fastuc, suc de fastuc, tot de fastuc. Sí, que sembla que de cop i volta n'hagin descobert. No sabíem que existia. Exactament, llavors és com... Això del fastuc està ara de moda,
I a mi em fa molta gràcia la paraula fastuc perquè la relaciona amb fastuqui. De qui estuqui? Ah, ja està. Anem a donar-li una volta, no? Això, perquè això té bona pinta. Sí, sí, però a més a més hem de dir que aquest fastuc nosaltres el presentem avui, però tu portes donant-nos una guerra via internet, que ens han encantat les teves xarxes, bolleixen de fastuc, que què tal les experiències?
Doncs molt bé, molt content. És una cosa que... Bueno, vaig començar a...
a fer molta feina. A principi del 2025 vaig veure que hi havia una recompensa i també, mira, ara estic molt content perquè tota aquesta feina que faig a xarxes socials és el que em connecta directament amb el meu públic. Això és obvi, això està molt clar. Però quan de vegades els artistes emergents
rebem molts nos. Sí, sí, heu de batallar molt, això és veritat. Jo no em puc queixar, jo ara l'últim any molt content perquè he rebut moltíssims sis, llavors això és molt guai. He estat a tot arreu, molt bé, molt content, però igualment segueixen arribant de tant en tant un no, arriben dubtes, no? No et diuen que no ja, perquè ja han dit que sí, ja ha funcionat, però hi ha dubtes. A veure què és el que passa, no? Sí, anem a veure què passa. Te deixem entrar obert a la porta perquè no sé si acabes d'entrar del tot.
Doncs tot això, potser un temps atràs m'hagués preocupat, però avui en dia ja no em preocupa perquè em sento tan ple i tan agraït de tota la gent i tot el carinyo i tota la bona rebuda del meu públic, a través de xarxes socials, que és com que estic tranquil, és com que, mira, orgànicament a la gent li agrada. O sigui, que tu la posis a la teua ràdio, a la teua tele, al teu festival...
Més indiferent, perquè... És que jo la veig per les festes d'aquí a res, al carnaval. És que la veig, la sento. Sí, hi ha molta gent carnavalera que vol posar... Bueno, que posarà la chimichanga, que ballarà la chimichanga al seva comparsa. I el fastuc. I el fastuc també. Està inclòs, sí, sí. Un paquet de fastucs inclòs. Eh, de cara a l'any vinent, perquè ara ja no arribem, perquè el carnaval ja, com a dir que ja el tenim aquí, a sobre. Però de cara a l'any vinent...
Sí, sí. Una comparsa del Festuc. Sí. I tots vestits de Festuc. Tots vestits de Festuc. Ah, ja està, ja està. Tots ballant la cançó de Festuc. Aquí ho deixem, eh? El cop i rei vostre, mira, us ho deixem a veure què. Exactament. Si parleu amb mi, eh? Poseu Crea Music i busqueu Marcos i... Vinga, va. Negocis, negocis. Aquí ha de sortir alguna coseta bonica. Farem bon preu. Vinga, va.
Parlar de cosetes boniques, vas anar... Has de ser valent, eh? No només a les xarxes, sinó al face-to-face amb la gent al carrer. Jo que he estat moltes vegades al carrer, aquí preguntant, després allò de... Mira, la gent de Tarragona opina això. Tu te'n vas anar, si no recordo malament, a Barcelona. Sí, exactament. I vas estar per la zona del port, t'ho vaig veure, i que, a més a més, et trobava gent que, clar, no sabia...
Però la cara de pòquer, quan sí ho sabien, teva, era una passada. Perquè dius, ai, sí que se lo sabe. Sí, sí, sí. No, molt guai, molt guai. O sigui, a veure, això és una cosa que, mira, ho parlava... És un experiment. Vaig anar amb el Jaume Borja, amb el periodista, i vam dir, anem a fer un vídeo col·laboratiu i anem a liar-la una miqueta pel carrer. Anem a liar-la a part de... Amb la gent.
I llavors vam agafar i vam dir, anem a preguntar-li a la gent bogeries, no? I anem a fer el tonto i anem a liar-la, no? Que al final això és el que m'agrada a mi, la meva essència, no? Fer aquest humor, aquesta, bueno, aquesta liada. I ens vam trobar, doncs, personatges de, bueno, increïbles però superguai. O sigui, és que vam... Vam al·lucinar.
O sigui, no vam fer molta recerca de gent, perquè la gent era un espectacle. O sigui, és que hi ha una d'artistes pel món increïble. I sí, ens ho vam passar superbé, però això que deies tu, els meus amics, per exemple, tinc un amic, el Manolo, em deia al Manolo, ostres, jo crec que no sortiré fent això, eh, Marcos? Em sap molt greu...
però jo no sortiré fent això, tio, que em fa vergonya, no puc, no puc, tio. I jo, pobre, em veia la cara que ja està, ho estava passant fatal. I dic, ostres, no, no, tranquil-me, no? O sigui, si t'has de veure forçat, no ho facis, saps? Però superguai. Jo pensava, és que estic bòstia, jo m'he acostumat a fer aquestes coses... Clar, ja és, la buigeria ja la tinc d'aquí. Clar, clar, exactament. La gent que no està acostumada diu, tio, no et flipis tampoc, que a mi m'ha de vergonya fer això, em sap greu...
Però bé, bé, bé, hem sortit... És la feina, és la feina que hem de fer. I la feina també l'hem feta, perquè no només podem sentir la cançó com a tal, sinó que, a més a més, avui, a través de tota la xarxa, tenim el vídeo d'aquest fas tu. Un vídeo que la casa que es veu és una preciositat. Jo no sé, aquesta tombarella, estàs bé, de l'esquena? Una vegada s'acaba de fer la tombarella. Sí, la casa no tant, però sí. Què dius? No, sí, sí, quan m'han a gravar...
Em diu la Txell de Tarragona Film Office, que la vam gravar a la Casa Canals de Tarragona, pel que no ho sabeu. És preciosa, és preciosa. Em va dir, la liareu molt? I jo dic, bueno, a veure, mira't un vídeo meu i pots treure les teves conclusions. I em diu, vale, però no salteu massa que l'estructura està debilitada i que no passi res, no hi hagi una desgràcia.
I jo vaig parlar amb els meus amics perquè, clar, ens coneixem i els vaig dir, sisplau, no la lieu perdíssima. No salteu, no salteu. Al nivell de liada, sis i mig. Més no, perquè a partir del vuit ja desmadre. És que, a més a més, va fer fins i tot de Harry Potter, d'alguna manera, va fer màgia amb el pastuc. Sí, sí.
Vam fer allà un, dos, tres, estuc per vostè. I tots aquests amics són alguns que hem pogut veure en algun altre videoclip? És possible? Sí, sí, sí. Hi ha una noia que me sona familiar. Sí, sí, una miqueta. Només una, eh? Només una. Sí, sí, sí, la Marina. Home, la tenim, la Marina l'està. Em pensava que vindrà avui amb tu, eh? Sí, ha estat a punt. Ai, que ha passat. Bueno, mira, no hi ha hagut coordinació horària.
Sí, sí, ella té la seva feina, també les seves coses. Clar, clar. I llavors, mira, havia de ser pim-pam ràpid, però ja saps que vaig amb pressa. Sí, ho sé, ho sé. I hem decidit que potser no era el millor dia per... Per la propera vegada tindrem una miqueta més de temps. A més a més, li ha d'agrair especialment perquè li he canviat un munt de vegades l'horari i avui l'he fet esperar una mica, que a mi no m'agrada fer esperar, però ha estat una autèntica bogeria. Per les vegades que t'he fet esperar jo a tu. No, no pateixo, no pateixo.
que m'encanta que estiguis aquí amb nosaltres i a més es presentes i a més li vaig cantar que ell ho té guardat, que el dia de demà si vol fer un xantatge em té encantada per tu és com si no hagués un demà que a mi m'ha donat també aquí també em fa molta vergonya segons que les coses però de cara al WhatsApp jo m'ha de fer-me jo te canto a les 6 de la matinada allà estàs protegida perquè estàs a l'altra banda sí, sí, sí
Sí senyor, és com ha de ser. I quant de temps vau estar per gravar el videoclip? Perquè aquí, clar, veig... A veure, esteu en diferents... Esteu en una de les habitacions o en diverses habitacions, però, bueno, els veuen tomes diferents i canvis i valls i canvi de roba. Sí. O sigui que aquí hi ha una feinada.
Sí, sí, hi ha molta feina. Li vull donar aquí gràcies al director, a l'Òscar, a l'Òscar Vilanova, que és un professional... És un màquina. Superprofessional. Sí, sí, sí. I que va muntar ja un rodatge dels estudis de Netflix quan li van dir, sisplau, ens deixen posar dos tripodes.
I la càmera de mà. I quan vam arribar allà, havia fotut els estudios de Hollywood. I jo, Òscar, tio... Tio, ja ho he muntat. Ja està, ja està, hecho. Dic, bueno, doncs ho aprofitarem. Però, clar, després ho veia així. Era un pel·lículon molt guai, molt guai. Sí, vam estar unes horetes. Sí, vam estar, jo crec que cinc hores. Cinc hores. Sí, sí. Vam anar bastant per feina, però sí que és veritat que... Quan més...
vols que el resultat sigui millor, doncs més implicació, més hores i més feineta al detall s'ha de fer. Home, és que a més a més, el diguem que el contrabando, el contrabando que teòricament vol fer que la història tingui aquest festuc, com si fossin diamants, d'alguna manera. Exactament. Per donar aquest puntet fins i tot de mafiós... Sí, sí, sí, és una cosa així. És com que, mira, és...
És com una protesta a les... La gent sempre es pensa que per passar-ho bé de festa s'han de prendre substàncies, no? Perilloses. Sí, sí, sí. Doncs jo el que dic sempre és que jo no em prenc substàncies perilloses, o sigui...
És com si m'hagués menjat uns pastucs. No té ni alcohol, ni drogues, ni res, i la liaré perdíssima igual. És com una mena de reivindicació que estem traficant amb pastucs, amb coses sanes. No som traficants de drogues, som traficants de pastucs i ens ho passem increïble igual. Era una miqueta aquest el missatge.
Doncs crec que l'he enganxat així per sobre, eh? Sí, sí, no, no, ho has enganxat perfecte. No, no, ho has fet perfecte. I a més a més, els contrabandistes encara estan bé? El pot fer? Va sortir bé el quilo de Fastuc? Sí, bueno, mira, des d'aquí li donarem les gràcies a Fastuc Rius, perquè ens ho van enviar ells i ens ho van regalar, patrocinant el videoclip.
O sigui que tenim tota la família menjant fastucs, perquè clar, tot això es va aprofitar. O sigui que va sortir allà, però una caixa grandíssima de fastucs, això és una pasta, eh? Sí, sí. Ens sentíem uns mafiosos allà, però de veritat. Sí, sí. I clar, doncs a la família, toma, fastucs per tu, els amics, toma, fastucs per tu, l'altre dia vam actuar el dia 3 de gener a la sala del submarino a Reus i vam presentar la cançó abans que sortís, perquè ha sortit avui, clar. Sí, sí, sí.
i vam llançar fastucs al públic i tot això. Ens sobran els fastucs. Necessitem donar fastucs, sisplau. Sí, sí, sí. O sigui que voleu concerts. Sí, sí, clar. I quan? Tenim alguns de cara al futur gaire llunyà? Espero que no. Per l'estiu ja tenim...
Quatre, diria jo. Ah, molt bé. Sí, bastant bé, bastant bé. A més, per tota Catalunya... I queda molt lluny, eh? Sí. I veure't per aquí, aviat. Mira, per aquí, hi ha un per aquí, hi ha un per aquí. Sí, sí, sí. Però no m'ho pots dir encara. No, no, encara no. S'ha d'acabar de fer i s'ha d'acabar de gestionar, eh? Exactament.
Sí, però bueno, mira, de vegades sembla que t'estimin més fora que dins. Si no ho pensis, però... Sí, sí, sí. Perquè mira, Terres de l'Ebre, m'estimen moltíssim. Girona, Vic, m'estimen moltíssim. Cap a Barcelona, vaig quasi cada setmana. A Tarragona, què fem?
Aquí a Tarragona Ràdio has de venir. Home, amb tu sí. Vinga, va. Amb tu estic a casa. Mira, la setmana vinent que t'avorreixes, cap aquí. I te'n portes també, ja saps, aquí, i veniu les dues i fem un festuc aquí al voltant de la taula i la banyem, i la banyem. Totalment. I ara, home, ara seria bo...
Anar precisament amb bossetes de fastuc. Ara hi ha les bossetes i hi ha les 5. I a la gent que vagi per Tarragona preguntar-li. No, no, no, ho farem. Clar, seria una altra manera. A més a més, la persona que et canti la del fastuc, bosseta. Totalment. Qui no te la canti. Ah, ho sento. Gràcies, adiós.
Eh, que això es porta molt ara, eh? La gent que veus per internet... Sortirem a liar-la al carrer més vegades, això segur. El que passa és que no esperis el Carnaval. Perquè a veure si es pensaran que és una broma, i l'aliarem. Exactament. El que passi al Carnaval, o sigui, a partir d'aquí a dues setmanetes, tres... Aquí ja farem. No? Llavors, sí, sí. Avisa'm, avisa'm. Sí, sí, home, clar que sí. Això deu tenir un nom, però no me'n recordo com has dit, un smack move o alguna cosa d'aquestes. No ho sé. No ho sé, no ho sé.
Però el que sí que sabem és que tota la vitamina i tota l'energia que té el fastuc l'has posat en aquesta cançó. Totalment. Que després de la xivitzanga jo deia, a veure què us sorprendrà, ens ha sorprès, i moltíssim. Guai, guai, guai. I ara a veure què passa després del fastuc. Totalment. Sí, sí, sí, a veure què passarà. Ho tens ja o no, Marcos? Sí, clar, tinc coses, tinc idees, tinc idees. No... No t'ho demano, no t'ho demano. No està acabat. No, no, no.
Però sí que tinc idees. Però ara han de passar coses amb el Fastuc, perquè portàvem sis mesos amb la chimichanga, que està molt bé. I on ha arribat la chimichanga, eh? Sí, sí, i més lluny que arribarà. Això sí que tinc una primícia molt top. Però, clar, ja havia...
Arribava un moment que tu deies, vale, sí, clar, jo estic ja de la chimichanga fins a dalt, però clar, cada vegada... És la teva, és la teva. Creixia de manera exponencial, hi havia molta gent que era nova per tota aquesta gent, llavors, bé, va entrar a ràdios, superguai, doncs vinga, esperem un parell de mesos més, i van arribar a dalt, i no sé què, bueno, està guai, està guai.
Després, bueno, vam fer fins i tot... On vas arribar aquest no t'ho esperaves? Perquè, a més a més, he vist que estaves a Ràdio Stop i dic, mira què foc està aquí! I he de dir que encara que siguin companys d'alçada, estava molt contenta que t'entrevistessin i us dic, és que jo soc la primera fan! Home, clar que sí! I la primera fan de sempre, és veritat, sempre ho he dit, perquè ara que ja... Això que dius tu, ja hem estat a les ràdios més top que existeixen, ja hem estat a la companya de vegades... He de repetir.
Sí, sí, sí. Hi ha amics de RAC1, home. Clar que sí. Home, porteu-lo. Sí, sí, sí, molt guai. A Ràdio Nacional també hem estat, a RAC1, a Sonana RAC 105, a Teletaxi... Molt guai, però casa meva és la Sílvia. Gràcies. La Sílvia és la meva casa. Ara me'n faràs plorar, eh? Que avui estic molt sensible, eh? No, però sempre ho ha dit, sempre ho ha dit Sílvia. Sempre vindrem aquí amb tu, perquè sempre, des de sempre, quan ningú cantava les meves cançons ni les posaven a la ràdio ni sortien per la tele...
La Sílvia sempre estava allà. I intentaré, si no, em jubilen abans. No és una frase feta. Doncs això, aquí estarem al pedo del canó, ballant-te, estimant-te, i ja saps que qualsevol raconet aquí el tens. Moltes gràcies, Sílvia. No és que em faràs plorar al final, no pot ser, no em diguis aquestes coses.
Marcos, gràcies. Moltíssimes gràcies. I que et deia que continuarem ballant, menjarem fastuc a la teva salut. Ai, ai, fastuc, fastuc! Demana-ho a través de les xarxes, que la gent mengi fastuc i quan vinguin. Sisplau, mengi en fastucs. No abuseu, no abuseu, perquè també no és que siguin lo més sa del món, però, bueno, no són dolents. No, no, al contrari. I si estan acompanyats de la banda esnorada, Marcos Amca, doncs, fastuc per tu. Gràcies. Gràcies, Silvia. Adéu. Era de pistachos i algun dia...
No, els pistatxos diu Fastuck. Què? Fastuck. Com dius? Fastuck. Què? Fastuck. Jo estava de Fastuck. Fastuck. Fastuck. Fastuck. Fastuck. Fastuck. Fastuck. Fastuck. Fastuck. Fans de Tarragona. De virons a divendres, una hora per la música de casa.
Agafa confiança. Quan estàs a un club com el Nàstic i les coses no surten, jugues amb una miqueta amb aquesta ansietat de voler que et surtin els resultats i voler guanyar i voler veure't a dalt. Com diu el tercer capità del Nàstic i màxim golejador de l'equip Jaume Jardí, la victòria del passat cap de setmana ha de donar confiança a la plantilla. Diumenge 1 de febrer, a dos quarts de 9 del vespre, viurem el partit de la jornada 22 del grup segon de primera federació des de l'estadi municipal de Santo Domingo en el partit entre l'agrupació deportiva Alcorcón
I com sempre, des de fa 33 temporades, ho explicarem tot des d'una hora abans, a la sintonia de Tarragona Ràdio, el 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbils. Escolta, ens participa al Joc de la Por, recomenda el partit a la xarxa X del SempreNàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33ena temporada del SempreNàstic, viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols.
Espai patrocinat per Obramat, Bar Petit Tarracó, Centre Esportiu Royal Tarracó i Sultan Barber.
Cucodril Club. Si t'agrada la bona música dels anys 60, 70 i 80, escolta Tarragona Ràdio les tardes de dissabtes i les de diumenges de 4 a 6 és el temps del Cucodril Club. Tot un clàssic de la ràdio amb les bases del pop rock, les llegendes, les cançons que s'han convertit en autèntics himnes. Recorda't, a Tarragona Ràdio 96.7 FM. Cucodril Club. El programa revival de l'Albert Malla. Hasta luego, cocodril.
No pasaste de cañar. Hasta me lo cocodrilo. Atragona Radio. When I call you on your life
Bona nit
Bona tarda. I això només és un tastet que tindrem l'oportunitat de gaudir en aquests secrets de l'acústic aquest diumenge a partir de dos quarts de vuit de la tarda a Estúdio 23 al carrer del Vidre número vuit de la nostra ciutat.
Benvingut. Ara, Roberto, sempre em trobo amb la... No sé si el B el pronuncies com a tal o el fas anglès. Com el fas el B de Roberto, que t'acompanya? No, Roberto B, la B de com la segona lletra de l'abassadari. D'acord, bé. B de moltes coses. No, però com hi ha molta gent que diu, no, jo és Roberto B. No, no, bé. Clar, jo dic, deixa-m'ho preguntar, que encara relliscarem i xic, xic, xic, dintre de l'aguallera.
De boleros, de Beatles, de Big East, de Bowie... De bona música. De moltes coses. Veus, és que... De bona vibra. De bona vibra. És que la B, la B sembla... Està... Jo crec que no la tenim encara ben intencionada, eh? Sí. A més a més, la B, amb la nomenclatura anglesa o anglosaxona, equival a l'acord del sí major. Sí major o sí, o sí menor. Però és el sí. I és un dels acords que jo toco més...
Ah, molt bé. Explica'm, com et van enredar o et van enganyar la gent de l'Estudio 23? El de l'Estudio 23. Família White. Els germans White, que sempre són gent molt generosa i molt tirada endavant fent coses, me van animar a venir a tocar un altre cop al carrer del Vidre. I aquest cop serà un recull de cançons pràcticament totes en anglès, folk, rock i una mica també de blues.
versions de Beatles, que faig bastant, alguna d'Elvis Presley, Bob Dylan, alguna de David Bowie, i a petició del públic, també. Això és el que t'anava a dir? Ara estava esperant just que diguessis aquesta part, perquè és que només entrava per la porta i dic, què t'està passant? T'estic descobrint amb altres facetes teves que no coneixia?
Me estoy desmadrando. I una d'elles... Mira, que la tinc per aquí. I així podria continuar perquè tinc unes quantes que has anat penjant aquests darrers dies i jo dic, oi, com ha estat això? La de Bella Ciao és per la famosa sèrie de La Casa de Papel que ha tingut èxit arreu del món, no només aquí.
I a mi me l'han demanat als llocs més increïbles. A mi de l'IS, que es diu el Medio Este, Dubai, Aràbia Saudí, m'han demanat la de Belachau, molta gent. Ah, Belachau! I li dic, bueno, és italiana, però la canto, no? I sí, sí, Belachau, Belachau. I aquesta? Ay, José! Ay, José, José! Un pata negra, sí. Per això? D'una altra que tampoc te coneixia. Eh.
Molt bé, no? Sí, a veure, jo des que vaig veure l'amigo Raimundo Amador aquí, que ja l'havia vist abans, però vaig veure aquí a la sala... Sala zero, no? Sala zero, sí. I a més, tinc un bon amic que va estar tocant amb ell en un parell de gires de Cambrils, un company que toca bastant bé la guitarra, i bueno...
Sempre he tingut molta... M'agrada molt l'obra de Los Pata Negra, Los Hermanos Amador, y obviamente El Camarón. Home, El Camarón. Per això te deia que te vaig descobrint de mica a mica amb aquestes cançons. Tinc una altra per aquí també, que és més clàssic, i que és aquella que et posa la pell de gallina una vegada que acabes d'escoltar-la.
Que a més a més sembla... És que tu ho fas tan fàcil que veus com toques la guitarra i ho fas fàcil. Però és feina, eh? Aquesta, la del Romance Anónimo, és una peça que tots els estudiants de guitarra clàssica que hem hagut de tocar alguna vegada i la porta sempre a la maleta dels records. Que bo, que bo, que bo. O sigui, estàs també traient una miqueta de pols d'aquelles cançons que ens van posar tots una mica més sensibles, diguem-ho així, amb la música? Exacte.
I aquí al canal, al canal de YouTube de Roberto B, doncs hi ha molta gent que em diu, volies tocar aquesta, volies tocar aquest altre, i hi ha gent que em demana cançons. No sempre he sigut capaç d'interpretar-les, però normalment, per exemple, la de Berachau, cap problema. I aquesta del Romance Anónimo també va ser una petició d'un amic.
Però quan t'arriba la petició, a veure, explica'm, com ho fas? No, però ho fan, per exemple, jo no te dic, ostres, Roberto, posa'm, o fes-me, que m'agradaria sentir-la amb la teva guitarra, aquesta cançó. A partir d'aquí, clar, has de buscar les notes, o sigui, no és una qüestió de, jo ja l'agafo, trec, trec, trec, i la toco, no, hi ha una mica de feina darrere.
te l'has d'estudiar una mica. Si és una cançó, t'has d'aprendre el text, els acords, com se toca. A veure, hi ha una mica de feina aquí. Sí, una mica, no? Bastant, bastant. Perquè, a més a més, basta que algunes vegades hi ha alguna cançó que s'ha... que dius, ostres, que no hi ha manera, eh? Sí, mira, per exemple...
El meu fill sempre em diu que toqui la de Stairway to Heaven. Let the plane. Estamos en ello. No tenies una altra cançó més... És bonica aquesta cançó, però tampoc. No és difícil, no? Molt difícil. Molt difícil.
Jo crec que algun dia la podem tocar, però sí, porta una feina a estudiar-la. Per ser que tens a casa tu un fill també toca la guitarra? Sí. I la podíeu tocar algun dia tots dos junts? Sí, i tant, i tant. Seria molt bonic, eh? Està previsto, està previsto. Doncs aquesta petició que sigui doble. Correcte, correcte. Fill, que no sé si m'estàs escoltant.
Per què no toques amb tu el pare? De fet, aquesta del Stairway to Heaven, algun cop hem tocat l'entrada i els primers acords junts, i sí, dura quasi 10 minuts la cançó, però sí, algun dia la prepararem sencera. Home, doncs veu el radioedit.
Correcte. No, podeu fer la ràdio èdic que dura 3 o 4 minuts. O short, la versió short. La versió short. Que jo no sé si te'n recordes tu d'aquestes coses que quan arribava... A nosaltres almenys ens passava. Quan teníem el màxi, que clar, durava 6 o 7 minuts, te feia la meitat del programa de ràdio. Posaves 3 d'aquestes i ja te feia l'hora, com aquí què diu. Per això sempre... Les ràdios almenys triàvem.
O sempre ens donaven la radioedit perquè era més petiteta, la mateixa que ens troba era més petiteta. Està clar. No, recordo, per exemple, Hey Jude, dels Beatles. Uau! Durava 7 minuts, l'original, però hi havia la versió de... I el muro de Berlín, si no recordo malament, també van fer un radioedit, perquè si no serà la Badalolla, eh? Exacte, sí.
I aquí podríem parlar de l'Omparson Project i companyia, que aquí podríem allargar-ho jo. O la de Bohemian Rhapsody, que l'original també. És veritat, també és llarguíssima. Però tornem cap al Secrets d'Acústic, que tenim aquest cap de setmana. Al carrer del Vidre de Tarragona, de la part meravellosa de la part alta de Tarragona, aquella sala dels germans White. Que és petitoneta, petitoneta. Jo aviso perquè després ens passa sempre el mateix. S'omple de seguida i hi ha molta gent que se'm queixa.
I amb tota la raó del món, perquè diu, ostres, Sílvia, és que quan arribem allà ja està ple. L'estudio 23, no sé si acaben 23 o 25 o 25, però sí, és una saleta petita, però molt cuca i molt maca. És una joia. És com un diamant. Jo sempre dic, les coses petitetes, que s'han de cuidar molt, l'estudio 23, la sala Eston, són joietes, que són llocs que encara aposten per la música en directe i que ho facin per molts anys...
Perquè, a més, que difícil, ho teniu els músics del directe, eh? Els músics del directe, com tota la vida, mai ha sigut un camí fàcil i de roses, però quan estàs apassionat i consagrat a una vocació, doncs no pots viure d'una altra manera, ni pots prendre altres camins. Llavors, de veritat, els amics Guso White, jo els tinc molt agraït a ells, a part que són grans músics, ells dos també. Sí.
Al carrer del Vidre 8, no? Estudi 23. Estudi 23, sí, sí. Hi ha més secrets en acústic. A mi algunes vegades em diria el Richard. És que clar, com és un secret, no sé si es pot explicar amb la ràdio. Dic, que vinguin, que vinguin, que ens ho expliquin. És un secret, però... Però a veus, és un secret a veus. Clar que sí, clar que sí. I després d'aquest concert, tenim alguna coseta més que es pugui dir? I després parlarem de la part de literatura? Sí.
Que et necessites d'algun llibre en camí? Sí, estic també amb el tercer llibre, però... Molt bé. És un llibre sobre la música, precisament. Parlar sobre la música. És la meva visió de la música, des que me vaig enamorar de la música amb 7 o 8 anys.
i encara estic en plena fase del mal boli i la llibreta, que a mi m'agrada molt escriure demà, després se passa a l'ordinador, però estic fent una mica de... el que seria la meva col·lecció personal de la música des que vaig començar a escoltar música.
Uau! I, home, això és una feinada? Ara està pensant. Perquè, a més a més, has hagut de preguntar a molta gent, tens referències, tens fins i tot apunts d'aquell inici? Sí, de fet, he consultat amb antics professors meus de música...
amb qui encara tinc bona relació, evidentment, i vaig preguntant, escolta, amb quines peces fèiem al començament, a preliminar, després al primer curs, al segon i tal... Ostres, aquesta... La del romance anonimó, el mateix. Sí, sí.
I després, bueno, els compositors que jo... Bueno, a mi sempre m'ha agradat molt la música clàssica, també. Des de Bach, Mozart, Beethoven, Schubert, Bach... Bueno, els grans músics, sobretot, alemanys. I també d'aquí, que hi ha Ferran Sors, Albéniz, hi ha tants compositors, Manuel de Falla... Seria com si estigués fent un repàs de tota la discoteca que tinc a casa, ho he tingut. De la teva banda sonora particular. Exactament.
el que m'agrada i el que jo aconsello a la gent que vagi escoltant. Perquè quan és músic també ets un gran escoltador de música. Sí, sí. Perquè, a més a més, d'allà moltes vegades s'agafen idees o almenys... Amb una que una altra, jo penso, les arrels musicals les has de tenir i a partir d'aquí deixa que l'arbre pugi, no? Exacte. Perquè avui en dia, amb YouTube i les xarxes i Spotify, moltes vegades t'arriba la música i tu vas empassant
i tens poc criteri, i te va arribar el que t'arriba, i tu t'ho vas empassant. Vas ser una mica més selectiu i dir, ara vull escoltar una mica de Wagner, ara vull escoltar una mica de Richard Strauss. Per exemple, a mi m'agrada molt el director de cine Stanley Kubrick, que té unes bandes sonores impressionants,
Ja saps que jo estava pensant directament en l'aranja mecànica, per exemple, que és una de les seves bandes. Llavors, les bandes sonores són els clàssics que ell escoltava sempre, i són meravellosos.
Doncs esperem. També has hagut d'escoltar cançons que no t'agradaven? Sí, clar. A veure, m'explico. A veure, per saber que no t'agraden, tens que escoltar-les. Que algunes vegades hi ha molta gent que diu que això no m'agrada i no ho vull tastar. I com saps que no t'agrada si no ho has tastat? A veure, després et sorprèn i és el que més t'agrada. Jo faig moltes vegades la broma de quan toco amb algú i t'ho dic...
Dic, bueno, no todo va ser reggaeton. I llavors la gent riu, no? Veus? És que ho deixes fàcil. No és el meu favorit, el reggaeton, per exemple. Però està allí. Clar, clar, no ho podem donar ni de banda. El heavy metal, hi ha un heavy que sí, però hi ha algun heavy que me cansa una mica. És un tema de gustos. Sí, sí, no, per això, per això. Estàvem parlant del llibre i de les coses que tu has hagut de, diguem que, empapar-te musicalment,
I quasi totes les coses que han anat a Eurovisió, a mi no m'agraden. No.
No sé, jo... Però de les que estàs parlant d'aquí, d'Espanya? De les d'Espanya, en general no m'agrada veure-ho, això no ho entenc. Doncs ara són els rims de tot els TikToks i companyia, eh? Però per tot el món, eh? Aquesta onda no la pillo, aquesta onda no la pillo, i no... I els triunfos, triunfitos i operacions també no... Hi ha gent que em diu, ¿por qué no te vas al programa La Voz? Digo, ¿para qué? ¿Para qué y de qué? No, porque ahí no es mi onda, simplemente.
Però amb tot el respecte. No, no, i tant, i tant. A veure, que el mío un dia d'aquests dius, mira, encara que no me sigui per provar-ho, el mío m'arrisco una mica. Jo, per exemple, l'Enric El Bomborí, un dia va dir, això no té ni pies ni cabeza. Ell ho va criticar amb molta fermesa. Sí, amb molta duresa, sí. I va dir que, bueno...
no havia por d'on coger-lo és el que deia ell i jo estic d'acord amb ell el va enganxar crec que en un moment una mica delicat que va ser quan ja no estava els héroes del silenci que començava la seva carrera en solitari i clar, en aquell moment tothom estava escoltant tota la gent d'Operación Triunfo perquè era el primer any d'Operación Triunfo el que t'ha comentava jo que ens en passem tot el que ens arriba pels rils el ril que molta gent li diu el infinito que vas fent vinga ril scroll, scroll, scroll i diu no, parate un moment tu
Para i pensa. Para i pensa. Que aquesta és una altra, eh? Jo crec que, a veure, per una estoneta, i aquí et dono la raó, per una estoneta sí, però compta amb l'estoneta que poden ser tres hores. I de cop i volta la teva vida ha desaparegut tres hores en aquell moment. I t'has empassat tot el que volen que te'n passis.
I no el que tu has triat. Exactament. Que aquesta també és una altra. Exacte. Jo, per exemple, hi ha un altre compositor que m'encanta a mi, que és Bob Dylan, que han fet aquesta pel·lícula fa poc de... De la seva vida, és veritat. Sobretot la part dels 60...
és que Bob Dylan té quasi 600 cançons, de les quals potser... Perdona, bé, he estat a punt de dir-te 600 anys? No, 600 cançons. Però com has dit, Dylan té 600... 600 anys, pobra. 600 temes. Home, és una mica tot en camon, però tant no, eh? I uns 400 són de molt bona qualitat. De fet, va guanyar el Premi Nobel, jo crec que molt merescut.
I ell, per exemple... Encara que no el va... Encara va de gira i porta 60 anys. I no el va anar a buscar, si no recordo. No, no, ell és així. Ni cap premi que li han donat crec que han de buscar-ho. És un rebelde. Sí, sí. Estava de gira. Sí, sí. Tenia molta feina. A mi jo estava a casa tocant-se la panxa... O fent una altra cançó. O fent una altra cançó. Doncs m'hi agafa... Go away from my window. Go away from the...
Fins demà!
No, no, no, it ain't me, babe It ain't me looking for
Així és. Fantàstic, fantàstic, fantàstic. Aquesta és preciosa. És que d'ell té Like a Rolling Stone, Mr. Tambourine Man, la famosíssima Knocking on the Heaven's Door, que és d'ell. I que després han fet un munt d'aversions i potser és la més coneguda, no és la d'ell. Exacte. O la de Blowing in the Wind, que és la digna de la pau. Però és que té moltíssimes. I ara...
De fet, un gran deixeble de Dylan, que després va ser un rockero total, que era també d'Elvis, que és Bruce Springsteen, ha fet ara una cançó increïble sobre el tema de Minneapolis, Streets of Minneapolis, i és increïble. De fet, mira, l'altre ja la vaig agafar i la vaig imprimir per dir, me la he d'aprendre, la cançó.
L'hem punxat, eh? Hem tingut la possibilitat de punxar-la, perquè, a més a més, ens ha arribat. Magnífico. I, sí, mal que li pesi, ja saps aquí, jo crec que és una de les cançons que ha de donar la volta al món i que, a més a més, se'ls caigui la cara de vergonya del que estan fent i com ho estan fent. De fet, crec que el col·lega que està ahí sentado a la Casa Blanca, crec que l'única persona que té por als Estats Units és Bruce Springsteen, perquè és una persona tan popular a tot arreu que aquest home, doncs, aquesta cançó segurament donarà la volta, ja ha donat la volta al món. Sí, sí.
A més a més, jo crec que és que i gent del món de Hollywood que fins ara sempre intentaven anar de mà amb el president dels Estats Units. Han dit això, ara t'has passat. Ara, home, és que està passant. És que està creant el cuento de la criada gairebé a Filparranda.
Al final, bueno, espero que no arribi. No, esperem que la cosa... Només serà una idea, però la idea de l'inici del cuento de la criada neix així, aproximadament, eh? Després ens tocarà a les dones, ho dir, perquè la consecució de tot això, si ningú fa res, van per aquí, eh? Les coses, compta'm la conta.
Per cert, quan estàs al concert, ara que m'estava imaginant, tot això també ens ho expliques? Ens expliquen una miqueta de com creixen i béixen les cançons teves? Sí, jo a vegades faig una mica de diàleg amb la gent, i més en un lloc que és així. És que gairebé ens respiraràs a la gent. A més no hi ha amplificació, que és totalment a pèl·lo, que és com se feia tota la vida.
I és un lloc tant que pot parlar amb la gent. Sí, és una cosa bona. Puc dir... Hi ha alguna cançó que us agradi escoltar avui i potser la conec. Que ho sàpiguis, que això pot ser un pel·ligro. Home, si la conec, amb humilitat, dic, ostres, aquesta no la conec. Vinga, alguna d'Eric Clapton, que també és bonica. Home... És que també tenim... It's late in the evening She's crawling around her head
She puts on the makeup And brushes along the hair And when I tell you As I turn on the light I say my darling You were wonderful tonight
M'hi ha que has de plorar, aquesta cançó, per hores, eh? Sí, sí. Perquè, a més, és la història... L'amic Clapton, que encara toca, també. Sí, sí. També ha tocat amb Dylan, és un mític... És un monstre, és un monstre, és un monstre. No es queda gaire temps? Bueno... I vull que em recordis, perquè, a més, no en tenim l'oportunitat de veure't i que tot això sigui una realitat més a prop que no només a través de les zones de la ràdio. Vinga, va. El dimenge, al carrer del Vidre...
al carrer del Vidre número 8, al Estudio 23, a les 7.30 de la tarda, dimensió 1 de febrer. Roberto Bey, canciones folk y rock de todos los tiempos, para todos ustedes. I això, que no és un secret, que espero que vingueu, que tinguem l'oportunitat de gaudir-te, i tenim alguna, no sé si t'ho he preguntat abans, alguna coseta més de cara al futur?
Bé, jo també estic pendent de poder tocar en una sala de Cambrils. Estic ara parlant perquè encara no ho he tancat del tot, però a Cambrils hi ha alguns llocs que a vegades tenen una mica problemes pel tema de la insonorització, però en el meu cas, com jo no soc una persona que toqui massa fort ni vagi amb el volum massa fort, no tindré problemes. Desaixes, però...
El dia que sigui ens avises, et torna a convidar, xerrem una altra miqueta més. Encantat. I així podem... Exactament. I totes aquestes cosetes jo me les vaig guardant. Molt bé. A veure, fem una altra per acabar. Vinga, tens un minutet, vinga. Why can't you see what you're doing to me when you don't believe what I say
Només aquest trofet. Home, el tros d'Elvis. Estava a punt de posar el mà dreta, eh? El rei. I dels Beatles ja ho deixem per un altre dia, eh? For the next time. Vinga, va.
Molt bé, ens veiem el diumenge. Allà hi haurà més. Gràcies, gràcies. A tu. Adéu-siau. I nosaltres tanquem el programa. Mira quina hora és, que ja s'apropa perillosament les notícies. I això, que us esperem aquest cap de setmana, aquest diumenge, dia 1 de febrer, a dos quarts de 8, amb Roberto B. Folk, rock i acústic a Estudio 23. Secrets en acústic.
Bona tarda, són les set.