Obro els ulls, agafo aire, avui noto diferent. La mirada d'un Guevara, immortal a la paret, semblava que el mes de juliol mai no arribaria.
que les coses mai canvien, però sempre hi ha un primer dia. Doncs vinga, que ja el tenim aquí amb nosaltres, ja saps que són tres píndoles, que el Jordi ens deixa registradetes i que fa un petit viatge pel món musical d'avui i d'abans, per allò del retrovisor musical. Així que anem a saludar-lo, a veure què ens explica avui el Jordi. Jordi, bona tarda, benvingut, hola! Hola, Sílvia! Què tal? Com estàs? Molt bé!
No sé per què parles així i tu. Jo, com sempre, bé, gràcies. Anant de concert en concert, com cada setmana, i venint aquí a explicar-ho. Molt bé, així m'agrada, clar que sí. Iniciarem el retrovisor musical número 310 parlant dels miralls de Dylan.
Home, que bé! La formació musical liderada pel Jordi Batista i el Gerard Quintana van actuar el passat divendres a les Perles de l'Accent, a Reus, en el si del Teatre Bertrena. Així sonaven en directe. Gràcies. Gràcies, bona nit, Reus, o Valdespre. Fem horari europeu avui. He començat a vorar cap so que parla d'un tren, el tren Correu.
Deixeu lliures les portes, no t'atureu pas ningú. Tensiu els endarranits, no els cau per daltor. Deixeu el vostre vell camí i ja no s'ha de res. No sentiu aquest vell que us trenca els vines i les parets, és que el temps està canviant. Veniu pares i assenyats de tot arreu del món.
Digueu amants, mireu i porteu una mena als uns. Vostres fills i vostres filles ja parlen diferent. No poseu més obstacres als nostres camis no. El sol fet que vosaltres no podeu seguir el nostre pas és que els temps estan canviats. El camí està ja marcat i els dalt són tirats.
i deu que el que avui és lent serà ràpid demà. L'ordre s'ha capgirat per la mateixa eterna llei, per la que el present d'avui serà el passat demà, i el que avui és primer serà l'últim d'arribar.
Per quants camins l'home haurà de passar abans que arribi a ser algú? Quants mars haurà de creuar un colom blanc per dormir a la platja segur?
Quants canons més hauran de disparar abans que per fi es quedin muros Això, amic meu, només ho sap el vent Escolta la resposta dins del vent
Quantes vegades podrem mirar-me abans d'arribar a veure el cel? Quantes orelles haurem de tenir per sentir com ploren arreu?
Una d'aquelles cançons que m'encanten, t'ho he de dir. Reconec que aquest, escolta-ho al vent, en la versió dels miralls del Dylan, cada vegada que tinc ocasió la poso, i aquesta era una. Això, amic meu, només ho sap el vent.
Escolta la resposta dins del temps. Però hem d'anar avançant dins el retrovisor musical. Jordi, endavant! L'endemà dissabte, l'associació La Crispeta van presentar a la llotja de Reus el cartell del que serà la festa de Sant Jordi el proper 18 d'abril, on, entre d'altres, tenen previst acollir les actuacions de les al·lèrgiques al polen i la publicitat. Oh!
Els integrants del podcast Déu si si mis, el Marc Cadafoc i l'Albert Bazán van entrevistar la cantautora empordanesa Carlota Giró. Minuts després, la Carlota va oferir uns quants temes en directe. Solten les paraules sense la presó
marxaràs a tapes mentre donar els ordens. Torna les històries que t'immentes, en aquest bui les deixes caure, sense allotjar-nos, es queden en cap concreta. Comple els records d'on s'enganxar.
És bonic un viatge mentat i anar veient com creixes. Tens consciència del que és important i del que és millor deixant anar que tot arriba en un sau i en un sau se'n va. I el temps que ho passa enlloc i tocar balles amb les peces recolant
Per record, penso a 60 rida de confusions, brecques, casques de dins i jo camins que es cremen, sense cap explicació. Si pots desaparèixer més, no sabàs, sobrint el dubte entre el meu món profund de calme'l deixa. Aquestes pressions, però els dies passen i tu ja marxes.
Caus tres cops amb la mateixa, però... Penses que no aprens i no m'entens, avança i torna't riràs. Torna les pel·lícules, fan treus, reus en la teva enyorança, el que et fa creure és que jo no vol queixar.
I anem cap a la darrera de l'espíndola, Jordi. I per anar cap a... No, Jordi, no! Sí, sí, sí. Acabarem ja. Sí, ja ho sé, ja ho sé. I felicitarem... Aquí! ...el bateria i intèrpret Joan Reig. No! Que em dius! Que avui és el seu aniversari. Què m'estàs, container? Què m'estàs dient? Fins de setmana que ve, Sírvia. Sí? I uïdors d'olfants de Tarragona i dels ja tardes cap de setmana. Adeu!
Moltes felicitats, Joan, per molts anys. Vint-i-quants eren, quants queien? No ho sé, per qui va, eh? És una miqueta més.
Just abans de clavejar, l'esborera resta mudes, l'aire encara és net i sa, les façanes es desmullen, mitja vida he cercat, fins a sota la flam bordes, una olor de cap al tard, que em retorni a aquelles hores.
En els versos d'un finat, furgo l'ànima encantada, qui sap si s'hi han quedat a recer d'una tornada, quan els déus s'han impolat. He comprès bé la tragèdia, l'última oportunitat, hem fracassat com a espècie.
Ara que van tan maldades, ens entorcen les banderes, ja no sentirem la gana, ni el xipot de les guiteres, teurell de la vanitat, i bellugues amb solvència, sospeses els m'ha agradat, tot festejant l'opulència.
I crits et surten de la boca, sols en d'un ben idiota, ja no els sento ni els escolto, com el bar de Minasota, en sec que n'ha paregut. Mitjars m'ha perdut i estràmics, jo amb gust els he reburet, escamots et desil·làmics. 1, 2, 3, 4, 5, 6, 6, 7, 8, 9, 10.
1, 2, 3, 4, 1, 2, 3, 4, 1, 2, 3, 4, 1, 2, 3, 4, 1, 2, 3, 4, 1, 2, 3, 4, 1, 2, 3, 4, 1, 2, 3, 4, 1, 2, 3, 4, 1, 2, 3, 4, 1, 2, 3, 4, 1, 2, 3, 4, 1, 2, 3, 4, 1, 2, 3, 4, 1, 2, 3, 4, 1, 2, 3, 4, 1, 2, 3, 4, 1, 2, 3, 4, 1, 2, 3, 4, 1, 2, 3, 4, 1, 2, 3, 4, 1, 2, 3, 4, 1, 2, 3, 4, 1, 2, 3, 4, 1, 2, 3, 4, 1, 2, 3, 4, 1, 2, 3, 4, 1, 2, 3, 4,