Fins demà!
Corre, Pili, que arriba a l'autobús. Pili, bona tarda i benvinguda.
Hola, bona tarda!
Com estàs?
Molt bé, aquí passejant per Tarragona.
Com l'alegro molt.
Aprofitant aquest dia.
A més, que avui fa un dia fantàstic, eh?
Estupendo!
És genial, una temperatura, Tarragona, que té aquest microclima, que és perfecte.
És fantàstic, eh?
M'encanta.
No sé si ja s'ha acabat les vacances. Ai, ai, que se'ns ha tancat la comunicació.
Es parla de vacances i ja ens posem nerviosos. Vull tornar a trucar.
i ja ens posem nerviosos.
No estàs tan fort d'aquest incendi. No vens l'anyón.
Doncs continuem el nostre camí amb ella, eh?
Que no l'hem deixat de banda, eh, Pili?
Explica'm una miqueta, perquè us tenim en concert aquest cap de setmana, aquest dissabte.
I a més a més a Cambrils, tu, entrada totalment gratuïta, eh? Important.
Exacte.
Estarem en un local que han obert, doncs, fa relativament poc.
I la veritat és que és molt acollidor, amb gent que el que fa és, bàsicament, doncs, una miqueta de promoció a aquestes bandes locals, sobretot d'aquí a Tarragona i del Tarragonès.
I estem molt contents, perquè és un local molt xulo i nosaltres estem preparats a donar-ho tot.
Home, Aidan, explica'm una miqueta en quin moment musical us trobem amb els Caní d'un Magma.
No sé si teniu noves cançons, si s'està treballant per poder posar un disc en condicions, que ja teniu aquest disc. Com esteu?
Caní d'un Magma vam gravar, doncs, una maqueta clàssica, amb els temes principals quan vam començar.
Ara està per un anyet. I els últims mesos cap aquí, hem fet una evolució gegant, estem preparant un disc que es dirà Ebdomana i va sobre els dies de la setmana i cada dia de la setmana té una cançó.
I és, bueno, clar, formar una miqueta part d'aquest disc conceptual, no?, que volem tornar una miqueta enrere d'aquests discos conceptuals barrejats amb aquest rock obscur que tenim i aquestes lletres molt puntcàrres,
que fem una barreja, bueno, que és diferent a el que estem acostumats i això és el que fem Unical i d'un Magma.
I llavors al concert el que fem és una petita presentació en forma de performance.
Ei, ei! Espera, espera, espera.
Bueno, ara m'ho expliques. Acaba, acaba que ara m'ho expliques.
I el que fem és presentar una miqueta totes les cançons que tenim fins al moment.
Home, he de dir que us vaig conèixer com a càlid d'un Magma, encara que la Pili ja coneixia d'altres aferts musicals i també personals.
Gràcies al Pae de Mirroel Solroca des d'aquí.
Pae, que ja sé que les piles les tens molt ben posades, ja saps que ja porta tota l'istudium que ja vol començar.
Exacte, exacte.
I que té moltes ganes de tornar amb el Mirroel Solroca, que ja Sant Peli i Sant Pau sí que està de cul inquiet,
però que també té ganes de venir aquí a la nostra.
Home, ja m'ha demanat, diu, feu-vos fotos, feu-vos un direct i feu-vos fotos.
No cal, no cal, Pae. Una abraçada molt gran, que l'és un Magma estimem moltíssim a Mirroel Solroca i sobretot al Pae.
A més a més, he vist per aquí una fotografia vostra feta amb intel·ligència artificial i que és divertidíssima, que corre.
A més a més, la va posar al Pae amb vosaltres quan vau actuar a l'estom.
Vam anar a la ràdio i ens va fer. Ens va fer una intel·ligència artificial.
La veritat és que no s'assemblen res del que va sortir a la foto en general, però bé, va ser molt divertit i molt bonic.
Pili, després trucaré al Pae per demanar-li permís, perquè jo crec que aquesta fotografia l'he d'acompanyar no només amb el cartell del concert d'aquest cap de setmana amb vosaltres, sinó, home.
I així, aquesta manera també, és que dic que també vosaltres teniu a banda de ser bons músics, teniu bons sentits de l'humor, eh?
Això sí, sempre està clar que si no és pel sentit de l'humor, que és una altra forma de desfogar-nos, igual que quan fem música, també fem humor.
Al final és això, fer l'amor i l'humor.
I a més, jo crec que, i penso que és el més important, de mals rotllos i de coses d'aquestes no ens en acabarem mai,
perquè sempre posant les notícies et poden canviar el dia i te'l poden posar agra més que dolç.
I si dius, mira, a través de la música li donem vitamines, li posem una miqueta d'amor, com si fossin ingredients d'un bon plat...
Exacte, i una miqueta van engegar-ho tota la merda, Sílvia.
Sí, seria una part important. Mira que t'anava a dir!
No, no, no, calla, calla. Si no, després se sap tot.
Bueno, explica'm una miqueta, qui sou els càlidum magma, per la gent que ara mateix n'estic sentint per primera vegada.
I aquesta bona gent, qui són? Qui composa el grup?
Els càlidum magma som músics d'aquí a Tarragona, músics de carrer, que és com ens anomenem,
perquè som gent que ens fem ajunt als locals i hem començat a fer música perquè ens ha sortit de la patata.
i realment era amb allò que havíem après, no som músics d'estudi, ni som gent que hagi estudiat música, no?
Som músics que el que fem és música de la que sentim i que hem après tocant amb altres persones.
Som gent que portem molts anys a la música.
I tant, sí, sí.
Però que, bueno, aquesta formació, doncs, ens va sortir així una miqueta de rebot.
Farà un anyet o així que ens vam ajuntar.
Molt bé.
Vam començar a provar coses musicalment i, de fet, a la setmana ja teníem dos temes propis.
Va començar...
Què, clars.
Va fluir tot molt.
Sí, sí, sí, sí.
Molt bé.
I llavors, doncs, bueno, estem molt contents.
Està a la guitarra el Xiva.
Sí.
Al baix està el niño, David.
Ole.
A la bateria el CER, que és Surs Calavera.
Sí.
I a la veu, doncs, jo mateixa, Pili Andreu.
Que ara he fet com si no es conegués de res.
Ai, mira, fixa't, eh.
El David, eh.
Fixa't.
Sí, sí.
Has vist, eh?
Sí, és que està el David.
Sí, és veritat.
Sí, és veritat.
Sí, és veritat.
Quan fa?
Musicalment aneu pel món.
Perquè, a més a més, tu, això de les performance...
És que jo et vaig conèixer per una de les parts teves per aquí.
Sí, sí, sí, clar.
Jo sempre...
I escriptora.
Òbviament, que no m'ho hi deixo de banda, eh.
Exacte.
Però això de ficar una miqueta de performance al show en si, no?
És a dir, no només volíem que fos un concert, sinó que fos una miqueta de show.
Clar.
I llavors la forma meva d'expressar-ho potser és fent això una miqueta de performance, una miqueta d'espectacle, escenificant una mica allò que estàs explicant.
perquè de vegades sí que costa una mica d'entendre les lletres i fer-ho visualment és com que acompanya una miqueta més, no?
quan aquell públic es simboliqui d'alguna manera més, no?
Simboliqui d'alguna manera més, no?
Simboliqui d'alguna manera més, no?
Exacte.
És una manera, doncs, d'un afegit més.
Sí, sí, sí.
És una part dels càlids d'un magma i és com un segell de Pili Andreu, també.
Molt bé, molt bé.
Per cert, teníem aquest llibre que els vals venia a presentar aquí a la ràdio.
No sé si estàs treballant en un altre.
Estic treballant en un altre.
Sí?
De fet, el tinc escrit.
Ah, i què ha passat?
Des del 2020.
Des del 2020.
Però li faig voltes i voltes i voltes.
Jo crec que de cara a final d'any el llançaré ja per a alguna altra plataforma.
També amb autogestió segurament, perquè al final, doncs bueno, cadascú decideix si vol treballar o no amb editorials.
Jo, en aquest cas, doncs, vull autopublicar una altra vegada.
Sí.
I no res, seran microrelats, poesies...
Tindrà a veure amb aquestes històries d'una musa agradecida por horas?
No.
Totalment diferent.
No, seran més histèries d'una musa agradecida por horas.
És una miqueta més, també és molt conceptual, ja ho veureu, perquè té a veure una miqueta amb com trobem els sentiments, com els calibrem interiorment, com els mengem, els digerim i els caguem, per dir-ho així.
Sí.
Llavors...
No, m'ho trobo molt bé, perquè a més a més, moltes vegades, potser volem disfressar tantes coses, i sobretot el que són sentiments, els hi volem donar tantes voltes, quan és tot tan senzill, a l'hora de dir-ho.
I a més, quan diem segons quines coses, dir, ai, ai, que ha dit això, però millor segurament que estàs avorrit de dir-ho a casa, per l'amor d'edat.
Al final, tot és el mateix, és el mateix processos, i a vegades costa una miqueta més de dir-ho, a vegades costa una miqueta més d'explicar-ho, però al final, bé, potser jo tinc una miqueta més de cara dura per dir les coses tal com són, no?, i com se senten sense pensar el que diran, no?,
doncs potser és una mica d'això, una mica de Pili Andreu.
T'he dic una cosa, tinc ara mateix el pai que ens està sentint i ens està enviant missatges.
Ah, sí?
Em diu, di-li a la Pili que és molt bonica, que hable millor en català que el Josep Cuní.
Una cosa molt important sí que és que m'estic currant molt les lletres i estic fent una apologia a la nostra llengua, al català, perquè penso que és molt important trobar paraules boniques,
que tenim paraules precieses en català, i llavors, totes aquestes lletres no sols és un reflexe del que s'hi pensa ara mateix, sinó una mica de cura i d'estima a la nostra llengua.
I com deia aquell, a veure, que parlar i sentir en català i es poden fer altres coses, moltes coses més en català, i no és per ofendre, sinó perquè se sent, i que és una altra cosa diferent.
I tant que sí.
Patates Alcalium Magma, m'està dient, bola de drag rock metal, tu deu saber el què?
Sí, jo no, que no farem cap persió de Dragon Ball, no.
Vinga.
És la seva il·lusió que nosaltres fem, que ja, potser sí, eh, algun dia li donem, quan passin els 25 anys, quan passin els 25 anys de mis rotllo del rat, potser li donem una alegria, però ara per ara no, que no demani tant.
Pai, a la propera convidada, ja saps, ja està, ara m'està enviant missatges de veu. Pai, que no, a veure, espera, ja veuràs.
A veure, que no el podem sentir, sembla mentida que no sàpigui com funciona això de la ràdio.
Espera, espera, espera, espera. A veure, ja veuràs. A veure, poso fort, eh? A veure.
Sí, sí.
Ens ha cantat una estoneta, ens ha cantat una estoneta.
Ah, bueno.
Et deixo que has d'agafar l'autobus, no sé si ja haurà passat tres vegades.
Sí, sí, ja està, no passa res.
No passa res, te'n catxin.
És bon moment, és bon moment, sempre vol parlar amb tu, Sílvia.
Doncs recorda't, si vols, un altre cop, on tenim que anar aquest dissabte dia 6 de setembre?
Aquest dissabte dia 6 de setembre us esperem als Cali d'un magma a Cambrils, a un pub que es diu Pop and Rock i està al carrer Vilaseca número 2.
Comencem a les 11 i fem una horeta de concert.
Així que serà curtet però molt intens i us esperem veure a totes les cares conegudes d'aquí Tarragona, que ens farà moltíssima il·lusió aquest caliu de públic que tenim.
De nou, moltíssimes, moltíssimes gràcies, Pili. T'esperem també aquí als Estudis de Tarragona Ràdio presentant-nos, si pot ser, aquest proper llibre, amb més cançons també sota el braç del Cali d'un magma.
Ja saps que el carinyo que tinc, Sílvia, és molt gran i Tarragona Ràdio, com sempre, com a casa meva.
Aquí t'esperem. Un petó anar-lo ben fort, gràcies, papa.
Un petó molt fort i bona tarda, ens veiem dissabte.
Vinga, fins dissabte. Adéu-siau. Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
11 de la nit, entrada totalment gratuïta, amb Cari d'un magma.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Quina gent, la llum no hi ha misteri.
I amb el cor, la trut va matar.
I un cor, els ulls, ja m'aclimata.
Sembla es vindran.
Sembla es fondran.
Sembla es donran.
Sembla es vindran.
Sembla es fondran.
Sembla es donran.
Sembla es donran.
Sembla es donran.
Sembla es donran.
Sembla es donran.
Fins demà!
Fins demà!