I com m'ha costat poder explicar-ho tot. M'ha costat anys i anys d'intentar-ho parlar. M'ha costat trobar algú que ho volgués escoltar sense jutjar.
que no entengues perquè tot el que deies jo m'ho creia. Algú que sabés que és difícil no creure sense veure que res és com creies quan em deies.
No sé per què em tractes així, crec que no m'ho mereixo. Sempre mirant és per tu del que ho ha fet ningú. Saps que no és res sense mi, això t'ho garanteixo.
Tot el que has pogut construir ho has fet gràcies a mi. I sempre era així. Canviaven les paraules, les promeses, però sempre era així. Amb cops ho abraçaves, ho intentes. Sempre així. I això s'acaba aquí.
Estàvem comentant per aquí el José i jo que per això li veieu dir que sí amb el cap. És que clar, aquesta cançó poden passar o poden identificar-se moltes situacions diferents, però en quina va ser la teva? O almenys què és el que ens narres en aquesta cançó? A veure, a mi m'agraden les cançons que jo en dic obertes, és a dir, no és una situació tancada,
però evidentment es pot aplicar en molts tipus de situacions. La base és les relacions tòxiques. És a dir, les relacions normalment entre persones
que una treu profit de l'altra fent maltractament normalment psicològic i moltes vegades físic. Ara ho parlàvem, no? Ell o ella és igual. Però no ens enganyem. Tal com estem avui en dia, la proporció es decanta més per un maltractament de gènere i...
La veritat és que el que estava al meu cap quan la vaig composar era una situació de maltractament de la dona per part d'un home, no necessàriament en relació de parella, podria ser un pare, podria ser un germà, podria ser inclús un amic.
Un jefe, fins i tot, eh? Podria estar dintre de la feina mateix, eh? Sí, sí, sí. És aquesta tendència que ha vingut des de fa molts anys i que sembla que ens costa tant d'atreure'ns del domini. Jo tinc poder, sobretot, per tant, l'exerceixo dominant-te i maltractant-te de totes les maneres que puc.
I això és una tendència que està en el dia a dia, que la veiem, més subtil o menys, però ens costa molt de treure'm. I això sempre és una... Les relacions entre les persones són un dels temes que més m'ha preocupat sempre, que surten en moltes de les meves cançons, i en aquest cas ho volia enfocar des d'aquest punt de vista més de la transició de la persona que té el domini
i que al final de la cançó qui parla es converteix en la persona que fuig d'aquest domini. Sí, sí, sí, que s'hi libera d'alguna manera. Més igual com em tractis, però no hi tens dret a tractar-me així i ara això, prou. Gràcies, fins aquí hem arribat i adeu. Això és una transició molt complicada, amb una cançó és molt fàcil tot, igual que les pel·lícules i aquestes coses semblen fàcils, però és una transició molt difícil que cal molta valentia i que...
i que normalment requereix ajuda externa. Sí, sí, és el que t'anava a dir, psicologia. Però això que has dit que és fàcil, perquè a més a més s'han de trobar... No, me refereixo a la cançó, a l'hora de narrar-lo, perquè precisament tractes un tema que hi ha molta sensibilitat. I clar, no és el mateix dir segons quines paraules que segons quines altres. Clar, és que a mi el que em surt... Jo sempre, quan començo una cançó sempre em surt la vena punqui. O sigui, la meva primera reacció és insultar.
De tu i jo, amb raó. Però després, mira... Ara anem a frenar, no? Ja no tinc edat de ser tan punqui, almenys tan directament punqui, i ja tampoc m'agraden tant les expressions tan punquis i així tan directes. Anem a fer-ho, a veure si ho podem fer d'una manera...
educada, però que es conservi la ràbia, que es conservi la indignació, que es conservi la protesta de dir, escolta, prou, prou. En aquest cas, l'únic que no m'agrada d'aquesta cançó, i això és una confessió, és que és molt pretensiós dir que les cançons aporten solucions, però la cançó és una mica tancada en el sentit de...
Ho he aconseguit, però no hi ha manera d'evitar que això torni a passar. L'única manera que torni a passar és que siguem prou forts com per valorar-nos-nos a nosaltres mateixos. Això... És que a mi m'agrada ser positiu al final. I valorar l'altra persona, també, d'alguna manera. Sí, però això és una... Jo ho dic sincerament. Això penso que és una batalla perduda. És a dir, si la nostra esperança està en que el maltractador deixi de maltractar,
això és una feina d'educació que s'ha de fer, però no esperem que això passi, perquè això pot trigar generacions, està trigant generacions. Sí, sí, sí, i a més a més, ara que teòricament els joves pensàvem que havien pres nota i veiem que ara mateix els més joves són els que primen i que donen com a cert el maltractament de cara a la parella. També et diré una cosa, jo això ho sento molt. Jo no la generalitzo, perquè tots no som iguals.
Jo això ho sento molt, i segurament té un fons de veritat, però jo quan m'hi trobo amb gent de l'edat dels meus fills, dels 16 als 20 i pico, jo això no ho percebo. Què passa? Que jo em recordo quan jo era adolescent, i quan tu ets adolescent vas en contra de tot.
O sigui per bé o per mal. Sí, sí, dona igual. Tu em dius A, doncs jo menys A. Això ha sigut una tendència de l'adolescent, jo crec que dels últims 100-150 anys. Aleshores, jo he de fer encara que això sigui una etapa dels adolescents, que és veritat que s'expressen d'una manera més...
diguem-li conservadora, si volem, més masclista, més reaccionària, i jo espero, tinc la fe, que sigui una expressió de rebel·lia. A mi m'agrada més el punk, sincerament. Que també era molt rebel, però clar, la base és la mateixa. No, però hi havia, jo crec que dintre de la queixa que hi havia dintre del punk, i fins i tot del No Future,
perquè era l'insígnia dels books, l'insígnia del punk, no hi havia tanta falta de respecte. Posem-nos en aquella època. Jo no ho vaig viure en primera persona quan va passar, però si tu et poses en l'època dels Sex Pistols, el més sagrat que hi havia a la societat anglesa era la reina. A sac.
contra la reina. No dic ni que estigui bé ni que estigui malament. Jo t'ho dic en qüestió familiar. Clar, en aquestes qüestions tot ha anat molt més lent. Les evolucions i les revolucions comencen per un punt i acaben en un altre. O no acaben, són contínues. En tots els avanços que hem fet en l'últim segle, hem deixat la dona al final, sempre. La dona pel final.
des de la revolució francesa, els drets del ciutadà i la ciutadana, després, va venir després. Tot això a mi m'emprenya, suposo que perquè he viscut en una societat, o vinc quan era jove d'una societat masclista,
Moltes vegades sense intenció, perquè era l'educació que teníem i érem masclistes perquè veníem així. Sí, sí, per deixar-nos portar. Es va començar a fer un canvi, semblava que hi havia una mica d'opertura i de sobte s'han frenat. S'han frenat i no entenc per què, o sigui, no entenc quin és el benefici d'això, perquè estem...
maltractant la meitat de la societat, que a més a més jo penso que aporta més de la meitat del benestar a la societat. Sí, sí. O sigui, la figura de la dona és, per mi, qui no ho vulgui veure allà ell, però és... Jo crec que és el teu problema.
Bueno, té un problema i és sec, perquè la dona és la creadora de la vida i és la portadora d'ànimes, que dic jo, com deia el Sant Trell, no? És qui genera. I l'home, sempre ens hem dedicat a fer la guerra, amb molts...
digue-li futbol, digue-li econòmicament, jo guanyar perquè jo soc el més fort. Són històries que s'han de trencar. Imagina't, aquesta és la meva postura quan jo m'enfronto al tema de la dona. El que passa és que jo em sento una mica limitat perquè jo no soc dona. Jo puc parlar del tema però jo no puc donar lliçons del tema.
Les lliçons i els avenços els han de fer les dones i nosaltres haurem de recolzar i posar-nos de cara i ajudar tot el que puguem, però en general el que hem de fer els homes és callar i aprendre en aquest sentit, en aquesta situació. Però com a ser humà saps el que t'agradaria i que no t'agradaria que et fessin com a persona, en primera persona. És com el que diem sempre, jo no soc palestí però no m'agradaria que em vinguessin a matar.
Per exemple. O que bombardeessin i que a més a més entressin a casa meva perquè els hi dóna la gana i només perquè ells són d'un costat i nosaltres teòricament som de l'altre. Posar l'exemple de Palestina, més igual l'Irlanda del segle XIX o més igual... Ara mateix Iran, Estats Unions, Israel, etc. Tot això són dinàmiques de poder. I mentre no aprenguem que jo...
A mi m'encanten les utopies, aquesta és una més. Però fins que no aprenguem que això no pot ser el motor de l'evolució humana, continuarem a tenir els problemes que tenim i així ens va. Les nostres petites pedres, jo penso més aviat que la lluita està en nosaltres.
en la relació que jo puc tenir amb tu, l'educació que li donen als meus fills, que tu li dones als teus, com els teus fills i tota la nostra adolescència es relaciona amb els seus iguals, vigilar, acompanyar, recomanar, escolta, vigileu, ja sé que és broma, tot és broma ara en aquests dies. Compte amb les bromes. Però mirem, mirem, hem de passar una mica pàgina d'això. Són coses una mica filosòfiques, però són les coses que com a boomer més em preocupen ara, clar.
No, i a més a més, és el que dius, que ho veus en les futures generacions. En el que ve, que dius, em preocupa, precisament, que no podem generalitzar, tornar una altra vegada, que hi ha molta gent que són maquíssims i que estan precisament també lluitant perquè tot això no avanci. Les generacions no són totes iguals, mai. No, no, gràcies. La generació del 68 de la revolució, escolta, hi havia que feien la revolució i n'hi havia que no la feien. I ja està. El que passa és que les tendències marquen maneres de fer i maneres de veure. Moltes vegades,
potser no passa tant com sembla, però com que sembla que passa, atreu més població. És allò que les coses dolentes no sé per què fan més sorolls que les coses bones. I si no, imaginem-nos que tot estigui... Quan estem en una ràdio, el dolent és més notícia que el bo. Jo prefereixo vosaltres, que m'expliqueu coses bones, eh?
Sí, però a nivell... Apuesto por el buenismo, buenismo, power. A nivell media, és molt més llaminer, es veu, i ho demostren les audiències, quan parles d'una cosa tremenda que ha passat, no sé què, quan parles d'una iniciativa bona com la que tindreu després, o quan parles d'ajudar algú que té problemes, això no té tanta audiència, no té tanta premsa, no té tants likes.
Espero que ara en futur canviï precisament i que tinguem l'oportunitat de fer-ho. A poc a poc. Me'n vaig cap al videoclip. Explica'm com va anar el videoclip, quantes vegades vas haver de cantar la cançó. Precisament, el seu tema que tracta molt la pell, és potser per això que has decidit que només sortissis al videoclip i que fos així de fosc? T'explico com vam crear el videoclip. El videoclip va ser... Jo tenia una idea purament estètica del que volia, és a dir, jo li vaig comentar al Rubén
que és el director del videoclip, el Rubén Fernández, li vaig dir, escolta, a mi m'agrada aquesta imatge, jo sol tocant la guitarra o no, assentat amb una llum molt dura i amb un contrast molt heavy de llum. I a partir d'aquí m'agradaria incloure alguns simbolismes, no per explicar la cançó, perquè la cançó ja s'explica, sinó per reforçar-la. I a partir d'aquí ell...
Va dir, vale, doncs fem això. Llavors entre els dos, el mateix dia de la filmació, doncs fèiem, doncs aquí, doncs això, modifiquem això, doncs vale, sí. La veritat és que és el que... Jo penso dues coses, les idees estan molt bé, està guai tenir-les, però portar-les a la realitat és un altre tema. I aquí el Rubén, la veritat és que ha fet un curs Rubén i el Juan, que és el noi que ha fet les llums, ha fet una feina espectacular.
I a més, bueno, quant de temps vau estar més o menys? Un matí. Què dius? Un matí, nosaltres som ràpid. Què dius? Sí, perquè, a veure, el videoclip és senzill de facturar perquè...
perquè no hi ha... Si hi hagués una banda, per exemple, o si s'hagués d'explicar una història més guionada, és més complicat perquè has de fer més preses. Aquí, com que ho teníem molt clar, i l'espai era reduït, el que volíem fer, i volíem que fos un videoclip pausat, que fos... Que acompanyés el ritme de la música, que no s'encavalqués massa, és relativament fàcil, quan saps com fer-ho...
tirar, no? En el moment que vam tenir la imatge, vale, això és el que més ens va costar, eh? Sí, sí, sí. Aquesta és l'estètica que volem, veiem les proves, aquestes estètiques sí, doncs vinga. Tira el que va davant. I 10-12 vegades la cançó i per l'entén. 10-12 vegades la cançó. I després la feina ja és el Rubén d'amagar les puntadies. El muntatge, clar, el muntatge. El muntatge. Jo és una feina que aquesta també l'ha fet el Rubén i jo no...
No li desitjo això a ningú. Rubén, que t'estima molt, eh? De veritat. Sis hores de gravació i triar què és el que val, què és el que no val. Això és una feina que s'ha de tenir molt de mirada i tenir molt clars idees per fer-ho bé, sí.
I com va ser que el vas poder veure? Com és quan el veus ja sencer el videoclip? Allò que es diu el visionado. Jo li vaig dir al Rubén, fes el que vulguis. Què dius? A partir que fem la gravació,
Estem d'acord amb la visió? Tu saps que quan dues persones parlen d'una cosa, tot i que estiguin parlant del mateix i descrivint-lo igual, ho veuen diferent. I jo el que li vaig dir al Rubén, vale, estem d'acord? Sí, fes el que et sembli. Tira cap endavant. És més, van quedar així, no m'ensenyis res.
Fes el que et sembli. El que dirigeixi és el vídeo. Jo he fet la cançó, a mi tu no m'has dit com fer la cançó. Jo no diré com fer el vídeo. Hem arribat a un acord amb què volem, a partir d'aquí el director ets tu. Hem tingut diverses notes del que necessito, del que m'agradaria que sortís al videoclip. Perquè jo em conec, i si treballo com treballo amb les noves cançons... No acabaríeu mai de la vida. No, clar, perquè jo...
No perquè estiguis malament, sinó perquè jo ho faria diferent. Tothom ho faria diferent. Aquí hi ha la visió d'un creador, que és la meva, que és la cançó, i hi ha la visió d'un creador, que és la del Rubén. Crea i quan tu pensis que està bé... L'únic que li vaig afegir és, tio, vull que sortís als crèdits. Té alguna coseta, clar. Tu posa el Joan i, bueno, és l'únic. La resta és tal qual ell ho va plantejar, que a mi em va semblar perfecte.
I doncs ha quedat molt rodoret. Jo estic molt content. I havia de ser aquesta cançó, que no t'ho he preguntat abans. No sé si tenies un altre en ment que també treballava i dius, ostres, estic en dubtes. El que volem és que el disc que va sortir l'any passat tingui una mica més de vida, allargar-lo una mica en quant a vida. Tenim un altre videoprogramat, veurem si ens dona temps a fer-lo. Perquè aquí la clau està en les idees...
Està molt guai, eh? Un cotxe que surti saltant per aquí, pel pont de Tarragona i exploti. Les idees les pot tenir tothom, però han de ser idees. Te'n recordo que hi ha l'IA, que no fa falta que sigui físic, el pont i l'explosió. Quan l'IA tingui una conversa tan interessant com la té el Rubén, en parlarem. No, però que el Rubén no pot arribar...
Jo no sé si el Rubén treballa a mi, no l'hi he preguntat, jo no hi treballo. Almenys per a les explosions m'hi refereixo, perquè no facis malbé res de Tarragona. La idea és, idees podem tenir tots, però les idees han de ser realitzables. I han de ser realitzables a l'escala en què tu pots fer-ho. Perquè els nostres pressupostos són el que són, bueno...
Jo moltes vegades els dic als grups que graveu algun directe especial que tingueu i potser d'aquell directe pot sortir el videoclip, el que pot ser una cançó. Això és una mica... Jo per anar estalviant, més que una altra cosa. Una mica típic, però es poden fer vídeos de moltes maneres. No sé si és l'últim, ara ja, que estic una mica desconnectat, però el vídeo que van treure els sodi són ells al local. Sí.
Són ells al local fent coses. No sé si és Marieta o és l'anterior, potser. No ho sé. Ara me'n fas vellar el cap i a mi també. Em faig gran. Ja no sé exactament quins dels dos, però és això, és una càmera, ells al local i amics al local,
I vinga. I fes tu aquí? Vídeos es poden fer de moltes maneres. El que a mi m'interessa és explicar el missatge que hi ha a la cançó i veure com ho puc explicar sense haver de demanar tres crèdits. Sí, sí, és el de Marieta, eh? No, no, no, no l'he de posar, no l'he de posar. És el de Marieta. Sí, sí, el tinc aquí. Això és una idea molt simple, però és que ells, el missatge que ells tenen és aquest.
Llavors jo necessito tenir una idea, que la idea ja la tinc, i ara necessito que sigui realitzable, i necessito posar-la en pràctica, veurem, veurem. Però explica'ns-ho, eh? Sí, home, jo vindré aquí un altre dia. Per t'oberta, eh? Ara ja haurà de ser, a prop de vegades ja serà per la castanyada, no? Ah? Ho hem de festa en festa. Sí, és veritat, home...
Per Nadal no ens van veure, però perquè ens donem una mica de temps. I ara ja Setmana Santa tampoc. Ara ja ens donem una miqueta més de temps. Ostres, tan lluny. No ho sé. Fes una excusa de cara al juliol o al juny. Que no ho sé si ho tinc de fer. Ah, d'acord. Però un concertillo en directe sí?
Què m'has de venir a explicar? I tu dius, ostres, m'agradaria això, això, i portar-ho a algun lloc? Tinc coses que encara no puc explicar, però jo espero que sigui un estiuet una mica més mogut que el que estem acostumats, quan el tema del lletge.
Però fins aquí pot haver... Tu ja saps que portes obertes, que jo t'espero aquí pel que necessitis, perquè m'expliquis, i que ara per ara tinguem l'oportunitat de gaudir d'aquesta cançó, que no quedi sense veu, que ens quedi veu per continuar i per fer, i ara una xafraderia meva particular. El disc ja fa, com molt bé m'has explicat, ja fa una mica que ronda. Sí, si m'equivoco és del maig de l'any passat. Quantes cançons tens fetes ja?
Noves. No, mira, t'ho explicaré. En tinc moltes perquè sempre en tinc moltes, però ara porto dos mesos sense estudi de gravació perquè me l'estic canviant. Què dius? L'estic refent. Ah. Jo. Sí, sí, sí. Que tinc la mateixa habilitat a les mans que podria tenir un pingüí, d'acord? No m'ha dit això, que és mentida. Bueno, creu-me que la gent que em coneix, el meu sogre no em deixa tocar un turnavís ni de llum.
Vull el making of de com vas fer el teu estudi. I vaig pensar de fer-ho i vaig dir, no, deixa-ho estar, deixa-ho estar clar. No, no, que encara acabaré la presó. I estic enmig del procés de... Això no vol dir que deixi de composar, però sí que no em permet posar-ho en gravació, diguéssim. Llavors tinc el cap ara mateix, que és d'aquelles coses que dius, tinc moltes idees, moltes coses, estic tocando moltes coses, però no ho puc gravar, paciència. Encara em queden més, més i mig per acabar-ho, o sigui que...
Els paletes contractats són així. És el que té, és el que té. Bé, jo espero que quan acabis, el que et deia, si surten qualsevol bolo, qualsevol història, aquí els tens. Jo et mantindré informada. Sí, sisplau. Gràcies. Gràcies a tu. I el que dèiem, que aquí gaudim d'aquest perquè em tractes així, però si voleu esbrinar una miqueta més, tenim com el massa tard, les coses que dius, esforç de ser normal, el dipòsit de gas, que va ser el primer senzill. Tothom que vulgui, el meu canal de youtubers.
el lleig ferroc i el like i compartiu i aquestes coses que sempre ens agrada, no? que es vagi esbombant per tot arreu gràcies de nou, adeu-siau ara que estaràs sense mi demostrem que m'enteixo quan dic que ets tu aquí no és ningú si a prop no entens a mi i això s'acaba aquí
No et vull creure. Ja he trobat les paraules, les escletxes i s'acaba aquí. Ja no et vull tornar a veure. No et vull creure, oblida't de mi. Ara, fi, ja et vull.
Ara sé per què em tractaves així, sé que no m'ho mereixo. Jo sempre he mirat més per tu del que ho ha fet ningú. Ara que estaràs sense mi, demostrem que m'enteixo.
Quan dic que ets tu aquí no és ningú, si a prop no en tens amb mi. I això s'acaba aquí. S'acaba aquí. No et vull creure, s'acaba aquí.