Obro els ulls, agafo aire, avui noto diferent. La mirada d'un Guevara, immortal a la paret. Semblava que el mes de juliol mai no arribaria. I que les coses mai canvien, però sempre hi ha un primer.
Doncs vinga, aquest primer dia, com sempre, arriba i és el dilluns, encara que també ens agrada sentir el Jordi el cap de setmana, dins del ja tardes cap de setmana. Ja saps que el repesquem, també dins d'aquest programa. Però vinga, anem a veure aquestes tres píndoles que avui ens parlen. En Tomeu Penya els feia un resum, Tomeu Penya, el Franqui Boronat i el Zatzukac. Anem per pams. Primer els saludem i després que vingui el contingut.
No, no, no, que ha de venir algú més. No, no, el contingut no és una persona, eh? Bueno, ja està. Anem a saludar el Jordi, perquè si no me'n vaig de l'olla. Jordi Sbranyes, hola, hola, hola. Hola, Sílvia, què tal? Com estàs? Doncs d'aquí a la ràdio, i tu? Jo bé, gràcies. Sí, estàs bé? Bé, bé. Observant que els dies ja es van allargant una mica cada dia, una mica més. Doncs no ho ha notat, eh? Mira, fas bé. Incedem al retrovisor musical número 262...
amb el cantautor Tomeu Penya i d'aquell concert que va fer al casino de Constantí avui fa 7 anys. I és que el 27 de gener de 2018 va visitar-nos per presentar al CD 50 cançons. A aquell concert hi vaig anar amb el Beta.
Recuperarem un fragment del retrovisor musical número 46, on parlàvem d'aquell concert. Anem a veure un il·lustre mallorquí que porta, no barret, porta capell. Segons les celles balears ells li diuen capell i barba.
I fa un parell d'anys que ho vaig veure en directe, i bé, ja era gran, i ara és dos anys més gran. Però representa que aquest artista ja el van anar a veure en directe l'any 92, i ara que al 90 ja cantava.
Sí, i jo diré que abans no, també. I tant, sí, però potser nosaltres no l'havíem vist abans. Em sembla que abans els viatges aquí al Principat eren més complicats, vaja. Només el coneixien els seus veïns, vaja, de les Illes Balears. Qui és aquest senyor, qui és? Senyor Tomau Penya. Hombre, el senyor Tomau Penya, Sílvia, que l'has vist mai en directe. Doncs mire, nosaltres anem ara cap a Constantí.
al nord de la comarca, cap a veure el Toveu Penya. Hola, bona nit. Vam escoltar la Toveu per Tarragona Ràdio. Deus conèixer una educadora que es diu Silvia García, no? Sí, sí, clar que sí. Com ha anat avui el concert d'aquí de Consentí? Bueno, ja sou altres, com ho he dit, i ja he disfrutat molt.
He disfrutat molt perquè està molt familiar, el de sempre, o sigui, quan veig jo per aquests endurrials sempre està molt ben vengut i part molt de gust i veig que la gent també. 50 cançons fa il·lusió a nostre nou disc? Aquest disc són tres ceders, són 50 cançons. És una petita part del que realment tot el meu...
al repertori de cançons amegistrades. Crec que són, he perdut descompte, 315 o 320, no ho sé. Tu ets tot, ets meu dius.
Tu ets nits, com a mi noi som et. Deres vide, en es nostre infant, i el ja més, més l'on spült i den vant. Ets espant.
I et se m'ant de quan ja t'infrut, o'ven o'hets, d'aig o'fresca, i et se m'y no, m'am i gegeteg.
quan és així que algú m'inspirí tu sempre ets i quan t'estim cansat. Ja vols dronca, no m'n cap dir-hi, ten i ten, sempre t'es meu costat.
Ets un spa quan t'in canna. Ets un bà que quan ja t'infrà.
Em pensava, Jordi, que m'anaves a posar el dimònic dins jo, o una d'aquestes a l'inici, o a l'illa dins d'un riu. Que bonica aquesta cançó! És que en Tomeu té molta història, eh? Sí, sí, sí, i encara treu discos i de quina manera! Bonics, bonics, bonics! A veure, a veure... L'última vegada que va passar per aquí, per Tarragona, se'ns va escapar. No vam poder parlar amb ell, però la pròxima jo crec que no hi haurà aturador, eh?
Tomeu, anem per tu, eh? Anem per tu. Anem cap a la propera de les càpsules musicals. Jordi, que ens portes? No fa pas tant, només un any. El 27 de gener del 2024, el cantautor Franqui Boronat va actuar al bar Safareig de Valls. Un bar en què, en una època de la seva vida, s'hi va passar moltes hores. I on va aprofitar per escriure la lletra d'unes quantes cançons.
He presentat el cicle dels teus ulls, és el treball que presentaré al llarg d'aquest 2024 i avui a ball serà el tercer concert de la gira i la veritat molt content pel caliu, per l'ambient que hi havia, molt content, molt content. Entre cançó en cançó has explicat una cosa que ens interessa molt i és que en aquest bar, en aquest bar anomenat els safarets, hi vas escriure alguna de les cançons, alguna letra de les teves cançons, vaja.
Sí, a Valls durant 3 anys ha estat la meva segona casa, per una qüestió amorosa, i El Safretx era un dels bars que més sovintejava, i a la barra del bar d'Els Safretx he escrit molts versos, algun d'ells de cançons que avui en dia es poden escoltar a les plataformes digitals. Sí, sí, El Safretx és un lloc molt especial per mi.
De Plombiers, de l'últim disc del Club dels Covards, alguna cançó, crec que per i serà una festa i himne dels marginats, algun vers vaig escriure aquí seguríssim. I del projecte allà en solitari, doncs Estació d'Enllaç...
i fantàstica. La protagonista d'una cançó de Béla en Sebàstia. Imprevisible com un conte de calders.
Del no-res, quatre versos malversats, dos secrets inventats, és tan senzilla la complexitat. Rescat-ho de la nevera, un vi del priorat,
Tantes les guerres que mai no hem lliurat. Quina serà la primera estació d'allà? Guardo sempre la cartera dels malversats.
Doncs sí, i vam tenir la possibilitat de parlar amb el Frank Ibronat sobre aquest, el seu darrer treball histogràfic, i ens el va presentar aquí a Tarragona Ràdio. Podem estar molt rullosos, jo crec, de poder anar seguint molts dels cantants grups d'aquí de casa nostra. No arribem a tots, ni potser amb la freqüència que ens agradaria, però ho intentem, eh? Us ho dic en sèrio, ho intentem.
Anem cap a la darrera de l'espíndola, Jordi. I per anar cap avall, ja hem arribat a la tercera càpsula.
Recordarem que demà farà 35 anys. Sí? 35 anys del primer concert dels Adzucat d'Amposta. Què dius? Amb Alfred Porres Rampaire al capdavant. I tant. Aquest d'avui passava a la biblioteca de l'Institut Berenguer IV, de la capital del Montsià. Molt bé. Felicitats, Alfred. I tant. Fins la setmana que ve, Sílvia. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu.
Doncs sentim els Zucac. Adéu, Franqui, també. I amb ells tanquem el retrovisor musical. De molt l'arena mullada. Reconeixer el meu.
de la vida i l'amor. Ja no calen les paraules, la meua veu vora al mar. Ves el cant, les sirenes i el callant,
i tan menys que encara cap lo teu. No calen els lleis dels amens, les meues mans fora el mar. Han après los gestes de l'una, un ritme just de l'equació fora meu.
i el seu cel. I el meu m'ho vol t'enlleuger, també no t'hi lleuger. I el meu m'ho vol t'enlleuger, i també no que encara cap lo teu. Estendre'n ples veles blanques, cap al cel l'avui seré.
Gràcies.