1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10.
A la nit un poc, 22, i 18 anys mos passaven a tots per damunt.
o només hi eres tu? Te nyorava i te sentia com cantaves i remugaves i ploraves, me miraves i tampoc sabies què feia o no què feia.
És el Tom més maco que s'ha fet aquest idò un cafè, que estem sentint i en donant una mica més de ritme. M'agraden les dues versions. Maria Heyn, bona tarda i benvinguda. Què tal? Moltes gràcies per convidar-me. A tu per atendre'ns, per agafar-nos el telèfon, que algunes vegades sembla difícil, això, eh? Però tenim aquí... Que bonic, que a Tomet més maco li heu donat aquest idò un cafè, eh? Moltes gràcies.
Moltes gràcies. Sí, me feia molta il·lusió com a reversionar-la i, sobretot, és que estic molt contenta amb el resultat. A més a més, estem de l'Alabana perquè, si no recordo malament, aquesta cançó compleix 5 anys. Exacte. Sí, sí. Ha passat molt aviat, ha passat molt ràpid, no sé, com que encara no... no som gaire conscients que faci 5 anys. Pot semblar molt pocs, a mi m'assemblen molts, tenint en compte que quan va sortir aquesta cançó de més tenia 16 anys.
Tu ets molt jove musicalment parlant també, però que portes ara mateix a una trajectòria que estava comptant... Quants àlbums tens ja? 4? 5? 3? Jo et posava més i tot.
No, no, no, crec que tres ja són bastants, tenint en compte que són només cinc anys de carrera. Continuant i contingut? Aquest seria el primer? Tot allò que no sap ningú? Exacte. I després, aquest darrer que es diu Catana? Exacte. Que és potser el que ens presentaràs o no? Com aniràs? El concert, que tenim l'oportunitat de gaudir-te la setmana vinent, el proper divendres, dia 17, ens presentaràs íntegrament aquest Catana?
Sí, serà sobretot centrat en Catana, però, òbviament, també, fent una mica d'especials 5 anys. Fent una mica cançons dels tres discs i cançons, pot ser les cançons més importants des del meu recorregut aquest darrer 5 anys. Crec que serà, sempre parlant d'aquest concés de sales, que l'estrenarem primer la setmana que ve a Tarragona, i una mica com pensant en un especial d'aquests 5 anys.
Clar, ara ja és una miqueta més complicat, jo no sé tu, eh? Tu m'ho explicaràs. Ara ja tenim aquests àlbums, els senzills, clar, les cançons... Com es fa un assetlist com aquesta? Es complica menys. Com es fa un assetlist? Com es fa la llista de cançons que han de sortir i que has de cantar-nos sobre l'escenari? No ho sé, jo quan faig un disc sempre penso en que hi hagi un concepte i a l'hora de fer un directe, també, penso que està molt bé com pensar
que hi hagi moments una mica més ballables, moments amb més força, amb més intensitat, i pot ser com més per començar i per acabar-hi, després tots que hi hagi moments també una mica més íntims, més propers, hi haurà una mica de tot. Algún acompanyament tindràs sobre de l'escenari? Qui t'acompanyarà?
Vendré acompanyada dels meus músics. Tenim bastanta música en directe, tenim guitarrissa, bateria, també tenim teclats. Jo també, segons quines cançons, també aniré acompanyada d'un piano. I després també tinc dues ballarines, que a vegades m'acompanyen amb ball, a vegades amb una part una mica més performàtica i hi haurà moments que estaré jo
Jo, tota sola, a piano i bou. Saps per què també t'ho dic? Perquè he vist que has tingut boníssimes col·laboracions i bons duets musicals, com per exemple dins d'aquesta cançó que eres del 2023 ha plocat una miqueta, però la podem recordar, si vols, que es diu Club amb la Julieta, o també els Peus Gelats, amb en Lluc, amb Galgo Lento, i etcètera, etcètera.
Tens algun duet o algun grup que et fa il·lusió de poder gravar amb ells alguna cançó o de, per què no, compartir escenari? Com que no hagi fet fins ara? Exacte, sí, sí. Sí, m'agradaria molt, per exemple, amb la Belena Aguilera. M'encantaria poder fer alguna cosa amb ella, amb la Maria Arnal, també m'agradaria molt.
No sé, diria que n'hi ha dues. Sí? Doncs aviso navegants, no? Com? Que avisen navegants i d'aquelles casualitats de la vida ens estiguin sentint. No? A veure si... A veure si cau. T'imagines que la propera vegada que xerrem tu i jo no dius...
Que l'he aconseguit. M'encantaria. I ja tindries alguna cançó preparada per a elles? Perquè a mi m'han explicat moltes vegades alguns grups que em diuen, sí, m'agradaria fer aquesta col·laboració i aquesta cançó seria la ideal per poder fer-la. I ara tindries en ment, fins i tot, o no? No, a mi m'agradaria potser fer-la amb elles. Crec que també és molt més màgic fer una cançó amb la gent. D'acord. O sigui que una vegada que hi ha...
T'hi sents representat. T'hi sents més representat, no? Quan col·labores amb algú i ho has fet tu, també. Clar. Que no quedi només com una col·laboració, no? Que quedi una mica més, que formes part, de veritat, d'aquell moment màgic que és el de composar, de cantar i de gravar la cançó. Exacte. La llàstima és que després, fins que no tornava a coincidir, és un maldecap, eh?
Bueno, al final les cançons també se transformen i una vegada has fet una cançó amb algú, si no pots coincidir, també la pots donar una volta. Anem a una altra de les cançons que hi trobem dins d'aquest disc, d'aquest Catana Teu, en el qual són 12 cançons. Jo és que m'he quedat meravellada amb aquesta, la teva, de Sibila.
És que li pots donar tantes... tonalitats de veu a la teva veu valida l'abundància? Com ho fas? Però clar, la Sibila no té res a veure amb altres cançons que també hi trobem dins d'aquest disc. La trobo com un regal final en aquest Catana? Sí, no sé, jo la Sibila és una cançó que sempre he cantat a la meva vida, des de petita...
a Mallorca, és habitual cantar les Vies de Nadal, a l'església, i de petita la cantava. I la vaig voler versionar perquè en el concepte dels discs crec que tenia com... molt de sentit, com acabar amb una cançó com tan... tan forta, però tan íntima, també, a la vegada, tan nua, però també com... m'explico, amb tanta força. I al final, la sigila és una...
és una figura d'una dona molt poderosa que anuncia la fi al final del món. Sí, sí, sí. Al final del món. I, no ho sé, és una cançó que em feia molta il·lusió gravar, i poder-la tenir enregistrada per sempre, i va sortir així, la vaig justificar al final, perquè pensava que era un bon final, no?
I a sobre de l'escenari també ens n'interpretes? Perquè el que deia, si ja és màgic sentir-te en la veu, que gairebé et poses el volumen una miqueta més fort de l'habitual, tanques el suïcí i et deixes endur per la música i per la teva veu, a sobre de l'escenari deu passar exactament el mateix. Es deu crear un moment que la gent deu estar en silenci, que ja és estrany, eh? Que la gent calli ara amb els concerts. Sí, sí. És difícil. Sí que a vegades he tingut sensació que ho he aconseguit.
No la fèiem sencera, perquè la sencera és llarguíssima, i en aquest disc també la cursada, perquè solen ser deu o dotze minuts de cançó. Però sí que fèiem un tros, sí que fèiem un petit moment com una interlocutòria civil. I bueno, depèn del concert, jo agraeixo que quan se fa silenci...
No només per jo, perquè al final ja estic més concentrada, sinó perquè crec que també és un moment especial del concert. Explica'm què té la Catana, que té tanta màgia, que li has dedicat dues cançons. A veure, ben bé dues cançons, no sé si dir-ho, però bé, tens la Catana, que és la cançó número dos del disc, però després, no sé si mitges repeteix, Catanas i pianos. Sí.
Bueno, és una arma que a mi m'assemblava com molt elegant, però alhora molt letal, també. I com a nivell simbòlic, crec que era una arma que me representava molt. També, amb aquest disc volies pesar com molta més madureja i agregivitat que la resta de treball que havies fet.
I també és una arma que forma part de la cultura nipona i dels arts marcials, i és el que sempre m'ha acompanyat, ja que és una de les grans passions que tenia mon pare, com una de les grans aficions que tenia, els arts marcials. I sempre havia sentit molta admiració cap a la cultura nipona, i jo inconscientment també sempre m'havia sentit desbeta, però no sabies per què.
I ara, de gran, poc a poc m'he anat adonant que des de petit havia rebut petits inputs. I, no sé, record veure aquí el Bill i pensar com faxinar-me per aquesta pel·lícula i no entenc gaire bé per què. I poc a poc vaig anar entengent també la figura d'una dona poderosa, també d'alguna cosa.
que m'inspira moltíssim, i volia representar tot això en aquest disc. Prope concert de Maria Hein al Japó? És una manera també de dir-s'hi als japonesos, que estic per aquí, Heisa, Ninja, Katana... Tenc qualques seguidors japonesos, perquè quan vaig anar allà a gravar tots els vídeos, m'anaven escrivint i m'anaven dient, benvinguda al meu país, disfruta el món, coses així.
I sé que algun disc meu, no el de Catàna, sinó els altres dos anteriors, han estat... s'han venut de Japó, però perquè m'ha arribat. Òbviament, tinc un públic molt petit. A poqueta a poqueta, eh? Sí, potser no arriba més Déu, però sé que hi ha gent del Japó que m'escolta, això és 100%, m'encantaria, m'encantaria anar-hi.
El videoclip pràcticament d'aquest Heisha, i tu em deies que els videoclips s'han anat gravant allà, es veu un llac preciós... Explica'm, en quines zones del Japó, perquè clar, també el Japó, que sembla que ha de ser res, també és gran, i hi ha mil llocs, m'imagino, que meravellosos, màgics per trobar, i no sé si tot això ja t'ho havien parlat abans, ho vau anar descobrint vosaltres conforme estàveu per allà,
Sí, jo record fa un any, ja en el setembre va ser un any, que vam anar a gravar tots els videoclips d'aquest disc, i jo, a la Japó, era un dels meus somnis, no hi havia estat mai, era la meva primera vegada allà, i també era la primera vegada de tots els que vam anar a gravar, vam anar a quatre amics, en Xavi Soto, que és el director i càmera d'aquests vídeos,
en Ariadna Oski, que és la productora a nivell com... Bueno, qui cercava els espais, qui cercava on anar a dinar, una amiga com qui organitzava cada dia de rodatge, i després, Naila Outom, que també va a la televisió, tampoc no hi havia anat mai. Però devíeu anar supercarregats, no? Si es va gravar, anirien bé tots els videoclips, els canvis de vestuari, maquillatge, etcètera, etcètera, quina bogeria.
Sí, sí. I uns dies també va venir ma mare, que també m'ha quedat una mica a guardar coses, o també ella és torroquera, una mica entre nosaltres cinc, doncs la vàrem de fer. I vàrem estar una setmana gravant a Tokyo, només vàrem gravar Tokyo. Doncs queda preciós. Per cert, que hi ha unes de les imatges que sí que sembles que Maria Heinkielbill, eh?
Sí, sí. Tinta d'aquesta gai. La intenció, una mica estèticament, era... Com a nivell estètic, com les referències eren Kill Bill i també Lost in Translation, que és una pel·lícula gravada allà a Japó. I era una mica aquestes dues referències. Al final, Tòquio és un escenari. És molt senzill trobar bones imatges, perquè és una cosa tan coneguda per nosaltres, tan diferent,
que vol dir sempre cridar-se atenció. Jo no sé si entre gravació i gravació et va donar temps de poder fer una miqueta de turisme, vas poder estar fent altres coses i fins i tot una mica empapar-te de tot el que es veia i el que fèieu? Sí, vaig estar una setmana més amb ma mare voltant una mica per Japó, anant a diferents ciutats, però és tan gran que necessito més vegades, necessito anar-hi més.
perquè és tan gran que no, en una vegada crec que no m'ha bastat. O sigui, m'estàs dient que tenim un Catana 2 en un projecte? No, jo crec que és una cosa que jo necessito més per mi, anar allà per inspirar-me d'altres coses. Crec que aquest disc Catana ja crec que ja he deixat bastant internat com tot el que volia deixar.
i ara ja veurem que vendrà més endavant. Però de moment, abans d'un nou disc, sí que necessito anar a Japó, però...
per desconectar i per inspirar-me. Doncs allà hi ha moltes inspiracions, perquè a més a més hi ha llocs impressionants. El que es viu de la cultura japonesa i del que ens arriba i de la forma que són, molt educats. Això tu m'ho vols dir tu perquè jo no he pogut estar i que això molt recte en tot el que es fa i com es fa? Que et va sorprendre. Sí. Bueno, hi ha molta educació.
També els carrers, les ciutats són molt notes. La gent té molta consciència a l'hora de reciclar. Crec que és una cosa que aquí encara falta bastant. Però sí que és vera que tot està supermegaproduït a nivell... Molt de menjars sí que estan com molt processats, no? Com... Hi ha una mica de tot, no sé, però m'ha semblat un país molt...
No sé com dir-ho, molt guai. És un país que té moltes parts. Té parts de ciutat i pot ser una mica més agobiant a nivell llums, neons i coses així, però després té paisatges preciosos.
i una natura molt màgica. Si teniu l'oportunitat des d'aquí, jo crec que la Maria Hein ens us recomanaria que anéssiu al Japó, però nosaltres tornem de nou cap aquí, cap a Tarragona, on tenim de concert, recordo, la propera setmana, el proper divendres, que ja poden agafar les entrades, jo els hi recordo, Maria, amb el teu permís,
que poden fer-ho directament a la pàgina de lesalazero.com, però també si la volen tenir, que encara ens agrada això del físic, com sempre, jo crec que als diferents llocs està buscant-lo per aquí. Ai, espera, comprar entrades, que normalment no sempre en surt, mira, només a través de lesalazero.com.
dins d'aquest curt circuit que ens arribes aquí a Tarragona. I després de Tarragona, cap on marxes, o potser abans de Tarragona, on podem gaudir-te? Maria? Començam un gir a la sala de Tarragona, el dia de fet de l'octubre, i després fem 24 d'octubre a Lleida, 20 de novembre a Barcelona, exacte, 20 de novembre a Barcelona, a l'Apolo,
i 6 de desembre a La Mirona, a Girona. Molt bé. O sigui, fa el recorregut de les 4, com fan la gent del portcircuit. Exacte. I 3 de gener a Mallarca. Molt bé, a casa. Ja tornem cap allà, no? Exacte. I així acabem el recorregut turístic. Home, està molt bé perquè són salts en el temps, no? Que no són totes seguides o gairebé del 17 al 24.
Es pot descansar, es pot tornar cap a casa per tornar a arrenpendre el camí, no? I ara seguim. Molt bé. Espero que surtin molts més concerts, Maria. Que tinguem l'oportunitat de continuar celebrant aquest cinc aniversari d'aquestes primeres cançons teves, de quan aquest inici que et vam conèixer en el món de la música, i que res, que continuem de celebració de cinc en cinc, després els hi tocarà el Catana, eh? D'aquí a cinc anys tindrem Catana d'aniversari, ho saps o...?
Total. I després 10 de l'altre. O sigui que serà una parada, eh? Sí, sí. Total. Serà una tira. I amb quina cançó vols acabar? Vinga, va. D'aquest disc, vinga, et deixo. No sé.
El que veuria pots fer amb catanes i pianes. Sí? Doncs vinga, la posem i així la podem gaudir sencera. Maria Henc, gràcies. Benvinguda de nou a Tarragona i que vinguis moltes vegades més. Moltes gràcies. I el que et dèiem, moltes felicitats, eh? Que bé, moltes gràcies. A tu. Adéu-siau. Gràcies. Adéu, adeu. Tots hem girat recordant el nostre passat
Catanàs i pianos, una obsessió que jo, jo, jo, duré per tu dins el meu cor. Tu, tu, tu, amagant les teves bostes,
Perquè un dia jo, jo, jo les canti en forma de cançó. Baixaria al cel per mirar-te i explicar-te la vida que du. Cantaria tota la vida esperant si un dia arribes tu.
Tu, tu, tu Catanàs i pianos Una obsessió que jo, jo, jo Tauré per tu dins el meu cor Tu, tu, tu Amagant-se els teus boscs
Perquè un dia jo, jo, jo les canti en forma de cançó. Baixaria al cel per mirar-te i explicar-te la vida que duc. Cantaria tota la vida esperant si un dia arribes tu.
Va, t'espera, mamà, vine a veure. Maria! Maria! Maria! Mira, papà! Maria! Maria! Maria, hi ha un papà?