Que nou de Palamús Ben mirat que n'és de Ramús Ja fa... Doncs vinga, saludem-lo. Jordi, bona tarda i benvingut a Tarragona Ràdio de nou. Ei, bona tarda. Com estàs? Bé. Bueno, li estava comentant als oients, per aquells que no ens veuen, però si ens escolten, que abans era el barret, el que portaves, i ara ja portes diversos programes que no t'atreus la barretina, que ets més català que mai, mai millor dit, el de català.
Agafes, no? I porto per diner. Per això, per això... I el que em digui res... No, no camis de frase, no camis de frase, que encara estem en horari infantil. No camis de frase, que encara no la ligarem, eh? Tu ja m'entens... Oi, i tant, tu, jo i molts oients, que ara estaran dient amb el cap que sí, que sí, que sí. Com deia el Raimund, eh? Tu ja m'entens... I tant, i tant, i tant. Però estàvem mirant per aquí, que avui farem història. Sí?
No? Sí. Perquè tenim Jordi Catali, el paper de Tornar-se a l'orquestra. Sí. Que hem de fer una miqueta de música catalana, també. Sí. I tot això a través dels vostres passos. Molt bé. Per aquí estic veient... És que estic llegint la xuleta, eh? No és una altra cosa. Bueno... 1976-1985. Sí. Aquí estàvem nosaltres en idees, eh? El 85. Home. Teníem la idea de fer les emissores municipals de Tarragona, eh? Sí, sí. Que ja va ser una realitat el 86. Us recordo que l'any vinent...
Fem els 40, eh? Ja serem més grans l'any vinent. Ja començàvem a anar per totes les emisores, les poques que hi havia d'emisores municipals per tot Catalunya. Aquí a Tarragona vam tenir les 5 emisores, Sant Pere i Sant Pau, que encara funciona i per molts anys, la germana nostra...
D'allà de Sant Pere i Sant Pau, vam tenir cel nord a Sant Salvador. Aquí no vam estar. Radiografia a Torreforta. No, radiografia no. Ah, pues sí, radiografia a Torreforta, a Sant Pérez, no, perdó, ara m'estava desenant. Bona vista, després teníem Sant Salvador, que ja ho he dit, cel nord, Bona Vista, aquest, i nosaltres que estàvem a la part alta.
Ah, sí, allà, a l'exmarcat del fòrum. Un, dos, tres, quatre i cinc, sí. És que m'havia descomptat en Bonavista, m'havia despistat, perquè estàveu buscant el nom i no recordava si era Ràdio Bonavista com a tal. Jo està, Sant Pérez i Sant Pau, i després ja a la ràdio on havia el fòrum.
Nosaltres? Sí, nosaltres. Que eren Radio Fòrum en aquell moment. Jo havia anat ja des del 80 que vaig muntar el rock en català del paper de tronçol per tot Catalunya i les visores municipals començaven. Clar, clar, començàvem a treure el caparronet, però jo te deia que el 17 de febrer del 86 va ser quan es va inaugurar oficialment.
Sí, sí. I després també havia anat a les emissores del Movimiento. De quin? Del Movimiento. Sí, també, perquè les emissores del Movimiento que cantés en català, com que era una època en què todos eran demócratas de toda la vida. Hombre, de toda la vida éramos. Era el canvi. Doncs, bueno, este chico que...
Me parece simpático. Sí. Venga, démosle un poquito despacio. Y este disco ensenyando la regatera del culo. És que, clar, tu també allà amb la Guardiola Araida. És que si no, no. Home, ja vinga estalvia com a bon català. No, al davant, al davant en calçotets.
Però si ja ensenyaves la regatera, alguna cosa es volava ja. Teníem que fer alguna cosa. Clar, per provocar. Ja t'entenc, ja t'entenc. Tu ja m'entens. Jo ja t'agafo, ja t'agafo. Però fem una cosa, posem una mica de música i després hem d'explicar coses que passen a l'Ateno de Tarragona. Un remember. Un remember allò d'un tir enrere, que a mi m'agrada més en català. Mira aquí hi ha l'aparet. L'aparet escrit en guix hi ha un munt de coses.
Ara t'has enredat. Ah, m'has enredat, eh? Trapella, més que trapella. Ah, és que no me poses unes cançons, que són de dic. Aquesta és la pareta escrita en guix.
que és el primer disc que tenia que fer i que estava tot a punt per gravar per a Dixa. Llavors, a Dixa se'n va anar Norris i va ser quan vaig dir, a més de tirar-me enrere, vaig dir, doncs ara em dedicaré el rock en català. Molt bé. Sí. Doncs, sentim-la una miqueta, no? Sí, sobre un tema de Bertolt Breck, que he fet alguna cosa amb Bertolt Breck. ...en la guerra...
altra ho escrit ja vei. Als superiors sempre diuen anem a la glòria
els inferiors contesten, anem a la tomba. Quan la guerra va acabar, ni vencedors ni vençuts, mentre els vencedors el poble que passaven van també.
Els superiors sempre diuen la camaraderia és per tots igual, però a la cuina s'hi fan els menjars ben diferents.
a l'hora de desfilar. Els inferiors no saben que la nit és el que els mana perquè els porta avançant.
a la pareta escrita amb guins i diu ells volen la guerra. El que ho ha escrit ja ha caigut.
Estic curiós i contestos, anem a la tonda. A la paret ha escrit en guix, a la paret ha escrit en guix.
Aquest és el teu, eh? Sí. Aquest és el que tenia que ser el primer disco. Perquè veigis quina era la vella. Bé, després de l'any 80... Fem una mica de remembre. Sí, endavant. Els anys 80 ja vaig canviar l'estil per fer funk i rock en català. Molt bé. Ja ho hem mirat aquí alguna vegada. Sí, sí, ho hem estat escoltant, cert. Bé, només és per fer una mica de recordatori...
I després, el 85, quan era l'hora, doncs, de... Home, jo crec que mereixia tenir-me en compte pel roc català, però com que era canyero i anava una mica contra, en fi, cinc comentaris... Digam que no tenies pèls a la llengua en aquell moment, i hi havia molta gent que allò dels pèls... Em van descartar.
Malgrat que tinc cartes de, per exemple, Pujol i de Cultura. Bé, molt bé, nen. Molt bé. Continua així que ho fas molt bé. Però a l'hora del rock català a mi no em van tindre en compte. Fes molt malament. Molt malament, ja que t'ho dic. Molt malament. És l'història, saps? I, bueno, llavors, l'any 85 va ser...
Quan, del 85 al 87, vam fer aquell grup que havia dit el Fantasy Boulevard, que el baterí era el Joan Reig, que encara estudiava ell, encara anava... Era molt joven, sí, era molt jove, el Joan Reig. Que des d'aquí records, eh? Té uns discos molt macos, eh?
El Joan anava dos dies a la setmana al taller de músics de Barcelona. Molt bé. I bé. Però llavors, l'any 87, el Joan va dir, escolta'm, en Lluís ja torna a estar aquí i voldríem tornar amb el Felín i jo voldríem tornar amb un Taspets.
em dic, bueno, doncs, mira, saps de què? El teclista, el Josep Maria Bernat i jo, vam decidir fer un dúo, perquè llavors això d'un dúo fer ball no existia, que ara nosaltres vam ser, si no dic que sigui el primer, va ser un dels primers de fer un dúo en el qual portàvem un teclat, baix, bateria, i amb la guitarra dues veus,
i vam fer un, dic un, no sé si n'hi havia algun més, un dels primers duos de fer ball aquí a Tarragona. A Tarragona segur, eh? A Tarragona segur. Sí, sí, ara hi ha un munt de duos, d'aquests que van... Tu que has ballat, mira, mai millor dit amb això de ballar, tu que has ballat per molts llocs, clar, sempre ho he preguntat també a la gent de l'humor, sobretot perquè, clar, l'humor a lo millor...
que pots trobar-te aquí a Tarragona no és el mateix que et puguis trobar a Lleida o a Girona o a Barcelona. Passa el mateix també amb el món de les orquestres i de la música? Sí. O sigui, que dones, per cert, que potser ballaran aquelles cançons i resulta que no els hi fan ni cas i ho peten unes altres? Els repertoris són uns repertoris bastant estàndards, eh? El que passa que els que anem al davant, o d'una orquestra, o en aquest cas un duo, hem de tindre molta psicologia.
Molta psicologia en el sentit que, segons com veus el públic, orientes el repertori cap a un lloc, cap a un altre. O cap a un altre, clar. Dius, sempre, doncs aquests els... Anava al Pirineu, per exemple. Per exemple. Anava al Pirineu. Doncs allí es passaven tota la tarda a la barra.
Anda, o sigui, no s'aplupaven per ballar. Sí, només ballaven. Passadobles i balsos. O sigui, això de la barra ja fa temps que diu, eh? O sigui, no és una cosa d'ara que la gent es queda a la barra i queda tot el... El xarelo. Passadobles i balsos. I això té un sentit. Els bals del Pirineu es feien amb acordeon. Te sona, no? Sí. Molt bé.
És un pas doble, vulguem o no, és el nostre amparito. I tant, just a la fusta, eh? Doncs allà, com que estaven acostumats a fer ball amb el Cordeon, aquells poblets petits del Pirineu, doncs quan fèiem un vals o un pas doble ballava tu Giribundi.
Tot girimundi. Tot girimundi. En tanto, en tanto, amb aquesta nova afirmació. Bueno, jo tinc el meu comandari. No, no, fantàstic. Tot girimundi. I quan no, posa la barra. Molt bé. I així vam fer, bueno, des de l'any 87 fins al 2000, eh? Fanfan i Claudieta. Molt bé. El Fanfan era el Jordi Català
i el Claudinet era el Pep Campió. Li deien Pep Campió. Que vau venir cap aquí algunes vegades, eh? Sí, alguna vegada, sí. No vau arribar a fer o es va plantejar que poguéssiu fer un programa o alguna cosa? No, havíem estat diverses vegades a Tarragona Ràdio, però nosaltres el que vam fer, que això jo ho explicaré un altre dia perquè el Fanfany Claudinet té diverses classes, eh? Vam fer un programa, o bueno, vam ser un dels precursors de la televisió de Reus.
que el programa es deia el xou de Fanfan i Caudre. Veus? I ara tenim, per exemple, en aquesta primera part, que et sembla si poséssim un seguit que fem, que ara ho fan a les escoles, també, el fan servir a les escoles. Quina és? Fem un seguit de música catalana,
Molt bé. Que ho fem també a les festes majors. I ara utilitzen moltes escoles per posar-les a la canalla. Anna. Aquesta que he de posar, aquesta cançó que m'ha... Sí, aquesta que es diu... Que és un seguit, que està a YouTube. Aquesta? Aquesta.
Ole, ole! Home, és que aquestes són molt conegudes, aquestes, eh? Sí, sí. Aquest és un seguit de música catalana que fèiem, i, bueno, tenim diversos videoclips, i aquestes, ara, algunes professores d'escola que jo conec, diuen, oh, aquests videoclips els posem a l'escola per animar a l'ameinada. Molt bé, clar. I a més a més dóna molt de joc, eh?
Perquè s'agafen de mans i fan els cors. I aquesta va fer servir també per fer animació infantil. S'estimla, no? Vinga, la lluna a la pruna.
i el sol mariner, tu para la crida, sa mare també, la llum de la plura vestida de dolç, tu para la crida, sa mare no m'agressa. Vinga tots a matar, aquest seguit català! Vinga tots a matar!
Fins demà!
El gegant de la ciutat, ara balla pel terrat.
Ara balla el gegant d'opi Ara balla amb el camí Ara balla amb el camí Ara balla amb el camí Ara balla amb el camí Ara balla amb el camí Ara balla amb el camí Ara balla amb el camí
No, és pa sucat amb aceit. Amb aceit? De aceitunes. Però aceit d'olí o de girassil? No, no, de aceitunes perquè es diu així en plan estar per casa. Sí, sí, de aceitunes. Molt, molt estar per casa. Però molt, eh? Pa sucat amb bol d'aceitunes.
La gent estava sentint-te, o et deien, i jo dic que anaves parlant. Estàvem amb el Jordi Occhi comentant la jugada. Però clar, hi ha paraules que a la meva et diuen, com es diu això en català? I en aquell moment et quedes quadrat, i te la saps, però no et ve la ment. O sigui, això del picarol, mal es fotut, eh? És que li he preguntat, diu, cascabell, i clar, i us...
Sí, bueno... Carol, quan arriba el moment que l'has de dir, no et surt. Ah, sí, sí, sí. Ho sento, senyor Popeu Fabra, però... La ment és com un arxiu. Sí, però alguna vegada llença coses que no havia de llençar, eh? I a vegades... Borrar todo, borrar todo. Sí, tu ho tens tot arxivat i és en aquell moment que vas a buscar-ho, ara no em surt. I en sec surt. Escolta'm... Digue'm, vostè. Que ja tinc d'acabar...
Ens queda molt poquet i encara vols parlar de diverses cosetes que passen a l'Atenu de Tarragona. Molt ràpid. Home, doncs fem-ho, fem-ho. Mira, per exemple, el dijous, perquè vam dir que faríem un petit espai per l'Ateneu. Ens hem quedat amb una primera part del Fanfani Claudinete.
Ja continuarem, ja continuarem i marxarem al cine o el que em faci falta. Ara és el petit espai per l'Ateneu. Diu, mira, el dijous 16 a les 7, inauguració de l'exposició fotogràfica Canes Batcache. Has vist? Bueno, que se digui això. Backstage.
Va bé, va bé, està bé. Apròxima 5 cap amunt, 4 cap avall, eh? No em facis gaire cas. Veus-ho de les paraules que dèiem. Ara m'has fotut, però és igual. Diu que és una nova i magnífica exposició. Bueno, si vols parlem en anglès, eh? No, no, gràcies. Deixa'l allà, deixa'l allà.
Una nova i magnífica exposició de fotografia de la sòcia cineasta, fotògrafa, comunicadora i periodista cultural, Neus Flores, especialista en cinema. Fantàstic, fantàstic. Sí, i ens presenta aquesta fotografia. La Neus Flores, més informació, per exemple, a les 9, el programa de cinema del company. No sé si ho diran, eh? Sí. És diferent, eh, ells?
No, però l'he passat al guió i m'he dit que sí. L'has passat? Ai, que perillós aquest. Home, pensa que la Neu Flores està present al cine de terror de Sitges a la cotxa de Sant Sebastià. Aquest cap de setmana ha passat, no? Va començar. A Lleó de Venècia, com ho sé, has vist? Però en aquesta ocasió ha triat el cinema de Canes perquè...
Diu que és important. Molt bé. Home, està el Mr. Bean. Clar. Va anar al Festival d'Aveoles. Ah, no me'n recordo com es diu, aquest senyor. No he vist la pel·lícula? No. Sí, sí. Home, del Mr. Bean sí, me'n refereixo. Sí, la pena, aquella pel·lícula, la heu de veure perquè et fots un fort de riure. Sí. Bueno.
Estava buscant com es diu l'actor que interpreta... El Benny Hill. No, el Mr. Bean no és el Benny Hill. Ah, el Benny... És el Rowan Atkinson. Ah, aquest, sí. Acabo de trobar-lo. No, deia que el Mr. Bean... Sí. Que és la pedra. I és humor ingles i no diu res, eh? No? És igual que el Benny Hill, no parlen. Sí, sí, però al Benny Hill se li entén tot, eh? Igual...
Ja està, ja està. Molt ràpid, el dimensi 19, a dos quarts de set, tenim el Niudart, que entrem ja a la 28a temporada, eh? Molt bé. Dirigit per Carme Bernat i presentat per la sòcia Anna Lilar. Els actuants són socis i sòcies de l'entitat, artistes aficionats a la música, el cant i el ball, i encara encetem una nova etapa en molta música en viu.
Molt bé. I la música en viu majoritàriament interpretada o tocada al teclat pel magnífic, formidable... Increïble, entranyable, fantàstic, no té àvia, ara mateix. Sí, no. No té el mateix. Matxaca, eh? Matxaca pianista, perquè jo tinc d'acompanyar tots els cantants.
Hem de dir que el preu de l'entrada pels socis és d'un euro, pas d'un socis tres, i que també tenen servei de cafeteria. Importantíssim. Això és un preu simbòlic. I llavors, si encara queda un minut... Vinga, va, que te tinc la cançó preparada que m'has donat. Parlar de cinema, m'ha faria il·lusió que em posessis la cançó d'una pel·lícula, que és Dia i nit. Molt bé.
Que és homenatge al Carl Porter, no? Al Carl Porter. Carl Porter. Veus, això ho he dit bé, no? Ai, ai, ai. T'has tornat de The British Right in America, eh? Pola mena. Pola mena. Que con un cojo va? Sí. A l'anyo, si no cogea, arranquea. Poc li falta. Poc li falta. Tu me'n penses que tinc l'anglès tan bo i jo tinc l'anglès de Cambrils. Boníssim, boníssim. El meu has de cantar aquí Freixiqui. Ah. Del punyastre. Ah.
I la loteria, te la teneu? Vinga, va, va, ensenya-la bé. Espera, que te passo la càmera. Passa la càmera, Sílvia. A veure, parla, digues ara, molt bé. M'agrada, eh?, m'agrada aquest número. A més, és cap i cua. 70.107.
Dos orets i es jugo així. A veure com sona. 70.107. Quan era? 400 milions d'euros. Ah, no. Tocarà algú segur. Però vinga, a veure si és veritat. Sempre toca, eh? Home, si necessito una pilota. Toca't, no, toca't, t'ho anirà a jugar. Ah, vols mirar?
Bueno, és per ajudar la Tereu, eh? Som al poble. Llavors val la pena, val la pena, només amb això. Jo ja tinc, jo ja tinc, eh? Ara ja, la meva part ja me l'has enredat. Ja m'has enredat, ja. Al dematí vindré aquí a atracar els companys i companyes. Demà saps que hi apaga, no? Ah, doncs passat demà no hi ha problema.
Jordi, que hem de plegar, eh? Per ajudar la teniu, dame. Vinga, va, dame algo para mi xerubeles. Para mi xerubeles, sí. Bueno, ja ho hem de acomiadar. Sí, tanquem amb aquesta, no? Millor, què et sembla? Sí, sí, sí, de Colporta. Colporta dia i nit. De Howdy Potter.
I, bueno, tal com que no havia dit mai, però que si voleu trobar música del Jordi Català i Papir de Torressol, Els Espejos o el Fanfani Claudinete, doncs aneu al Facebook o al Youtube.
i busqueu Jordi Català i trobareu un munt de videoclips. I a més a més videoclips on hi ha imatges de Tarragona que són precioses. Ah, sí, sí, sí. Totalment recomanable i a més a més viureu i recordareu moltes nits a les festes tant de Sant Màgic com de Santa Ticle amb vosaltres. Sí, sí. Jordi, gràcies de nou. De res. I bé, fins la tornada, eh? A menar. Fins la setmana vinent. A disposar. Ara no perdis, eh? No. Pel camí cap a l'Atenèm o cap a casa. No.
No vaig a que el teniu ara. Està a les 8. Ah, que has de fitxar. Vinga, va, vés cap allà. Adéu-siau. Gràcies.
Nits sense parar, no hi ha res que em faci olvidar-te mai no hi serà. Els minuts són massa lents, les hores són eternes i pujo m'han dur.